Anàlisi d’una notícia sobre criminalitat forçada

El passat 21 d’octubre del 2021, el Cos Nacional de Policia va desmantellar una xarxa criminal que es dedicava a robar gent gran i altres persones vulnerables en caixers automàtics. Diversos mitjans de comunicació, tant nacionals com internacionals, com el diari The Times, es van fer ressò d’aquest operatiu policial.

Modus Operandi

La xarxa utilitzava menors d’edat de menys de 14 anys -molts fills dels seus integrants-, i s’aprofitava de la seva situació d’especial vulnerabilitat i del fet de no ser penalment responsables dels actes il·lícits comesos. 

A més, els traslladava a altres localitats del territori espanyol i, fins i tot, a altres països de la Unió Europea, a mesura que els menors avançaven en edat o començaven a ser identificats per agents policials. D’aquesta manera, la xarxa podia actuar amb més impunitat i obtenir més beneficis.

Precisament, l’augment de denúncies per robatoris i furts en caixers automàtics a persones d’edat avançada a tota la Comunitat de Madrid, així com la reincidència d’alguns autors, va ser el que va aixecar les sospites que van donar peu a una investigació. Aquesta, finalment, va derivar, entre d’altres delictes associats, en una investigació per tràfic d’éssers humans amb fins d’explotació per a la comissió d’activitats delictives.

En l’operatiu es van detenir un total de 18 adults i 8 menors imputables. A més, 37 menors més sense responsabilitat penal, per no superar els 14 anys, van ser derivats i acollits pel sistema de protecció de menors.

Sens dubte, ha estat una feina ben coordinada per part de les forces policials, que confirma la necessitat que totes les unitats policials estiguin formades en tràfic de persones, per poder detectar indicadors i situacions de tràfic per a múltiples finalitats d’explotació, algunes d’elles menys conegudes.

Reptes i reflexions: Detecció i protecció de menors víctimes de tràfic de persones

Aquest cas planteja alguns reptes i preguntes sobre les quals reflexionar. D’una banda, és fonamental que el sistema de protecció a la infància estigui dissenyat per fer front a una situació d’extrema dificultat a l’hora d’assistir i protegir menors de poca edat que, en alguns casos, han patit explotació pels propis progenitors.

Comptem amb eines específiques per intervenir en aquest tipus de situacions? Com treballar la desvinculació del menor dels seus explotadors, especialment quan hi ha un vincle afectiu i/o familiar? Tenim un sistema preparat, format i adaptat per assistir i protegir degudament menors víctimes de tràfic de persones?

D’altra banda, en el marc de l’operatiu policial, s’esmenta la detenció de vuit persones menors. Entenem que es tracta, en aquest cas, de menors responsables penalment. Tanmateix, s’ha plantejat la possibilitat de considerar-los també víctimes de tràfic? Tenim mecanismes i criteris prou clars per aplicar correctament el principi de no penalització davant de possibles víctimes de tràfic d’éssers humans obligades a cometre activitats delictives pels seus traficants?

Si bé el principi de no penalització és una clàusula aplicable en tots els casos de tràfic d’éssers humans, és especialment rellevant en casos de tràfic amb fins d’explotació per a la criminalitat forçada. La finalitat del principi de no penalització consisteix a assegurar que les víctimes de tràfic no siguin castigades pels actes il·lícits que han comès com a conseqüència del tràfic, és a dir, aquells actes que han comès de manera obligada.

En aquest sentit, volem ressaltar algunes novetats que s’han produït en el context internacional els darrers mesos i que ens ajuden a clarificar la importància d’aquest principi:

• El 16 de febrer passat el Tribunal Europeu de Drets Humans va dictar la sentència del cas de V.C.L. i A.N. c. Regne Unit, on es va analitzar per primera vegada la protecció de les víctimes de tràfic d’éssers humans amb fins de criminalitat forçada.
• La Relatora Especial sobre el tràfic de persones, especialment dones i nens, Siobhán Mullally, va presentar el 30 de juny passat, l’Informe sobre l’aplicació del principi de no penalització a víctimes de tràfic d’éssers humans, destacant que l’aplicació del principi de no penalització és essencial per garantir la protecció i recuperació de les víctimes del tràfic i que està vinculada a l’obligació positiva dels Estats d’actuar amb la diligència deguda per assistir, protegir i dotar de recursos efectius les persones que han patit el tràfic de persones.

Finalment, volem acabar aquesta reflexió recordant que és especialment important aplicar de manera correcta aquest principi en casos de tràfic de persones amb finalitat d’explotació per a la comissió de delictes, per evitar la revictimització de les víctimes de tràfic obligades a cometre actes criminals pels seus traficants. Per tant, un sistema de protecció a la infància centrat en drets ens permet fer front a aquest tipus de situacions.

#TambeEsTrafic 

Sota el paraigua de #TambeEsTrafic, SICAR cat i Proyecto Esperanza, a través de diverses accions, com l’anàlisi de notícies, treballem conjuntament per visibilitzar aquelles formes de tràfic de persones que romanen ocultes al nostre país: el tràfic amb fins d’explotació laboral en servei domèstic, per a la criminalitat forçada, per a la mendicitat forçada i per a matrimonis forçats. Tot i que totes aquestes finalitats d’explotació del delicte estan recollides a l’ordenament jurídic espanyol (article 177 bis del Codi Penal), en general, hi ha un gran desconeixement per part d’actors clau i de la societat en general, així com manca de sensibilitat i normalització o minimització de l’impacte d’aquestes finalitats en les víctimes.

Nova aliança: Programa Ödos

SICAR cat, a través d’un conveni, ha formalitzat la seva entrada al Programa Ödos, que està format per entitats de diversos àmbits amb presència a Espanya, el Marroc i França i que lidera la Fundación Emet Arco Iris.

Què fa Ödos

Moltes dones subsaharianes accedeixen per vies no habilitades a costes espanyoles, Ceuta o Melilla, amb menors de curta edat o embarassades. La majoria han estat víctimes de violències de gènere en origen o/i en trànsit i algunes també presenten indicis de tràfic de persones. Per a moltes d’elles, Espanya és un país de trànsit ja que el seu projecte migratori és continuar cap a altres països d’Europa, especialment França.

El centre Ödos de primera acollida, en col·laboració amb Serveis Socials de Montilla (Andalusia), aconsegueix que les famílies facin una parada i romanguin una mitjana de tres mesos al centre. Durant aquest període, l’equip d’Ödos treballa la prevenció secundària de tràfic de persones, la protecció internacional i la protecció de la infància. A més, ofereix una alternativa segura a Espanya a aquelles dones que decideixen quedar-se, gràcies a la col·laboració amb altres entitats socials, que formen part de el programa, com SICAR cat a partir d’ara.

Per la seva banda, la col·laboració de SICAR cat es concreta en:

• Formació en tràfic de persones a les entitats del programa.
• Oferir una alternativa segura de vida a dones amb indicadors tràfic de persones i els menors que les acompanyen que es plantegin quedar-se a Espanya, a través d’acollida fase 2.
• Consulta del centre Ödos a SICAR cat sobre casos concrets.
• Articulació i vincles amb altres entitats que ajudin a aquestes dones en ciutats europees de destinació o de trànsit a l’Àfrica.
• Col·laboració en qüestions de comunicació i incidència de les accions i resultats de el programa Ödos i propostes.

18oct: El nostre paper a Europa

Rol actiu en polítiques que cohesionen la lluita contra el tràfic de dones 

Avui, 18 d’octubre, Dia Europeu contra el Tràfic de persones, Proyecto ESPERANZA i SICAR cat, delegacions d’Adoratrius, reflexionem sobre la importància de la dimensió europea del nostre treball.

La nostra doble missió (intervenció directa amb dones víctimes i supervivents de tràfic de persones i sensibilització i incidència per tal d’assegurar els drets que els han estat reconeguts) no pot obviar que Europa, on habitem, és una regió complexa i canviant, lloc d’origen, trànsit i destí del tràfic d’éssers humans.

Des de la nostra creació, som conscients de la necessitat de supervisar i de participar en els processos legislatius i normatius per a combatre el tràfic de persones, que es desenvolupen a la Unió Europea, el Consell d’Europa i l’OSCE. A partir d’ells, es modelen i guien les respostes que es donen, posteriorment, a nivell estatal. La nostra presència a Europa ens permet influir en aquests processos, aprendre d’altres organitzacions europees, teixir xarxes i aliances, conèixer amb més profunditat la realitat d’altres països del nostre entorn i unir forces cap a un objectiu comú: l’accés a drets de les persones víctimes i supervivents de tràfic de persones.    

Incidència a Europa 

En els últims anys, hem utilitzat diferents estratègies per fer arribar les nostres posicions, recomanacions i anàlisi a les institucions europees, inclosa la incidència davant la Comissió Europea, eurodiputats espanyols, i intervencions al Parlament Europeu. Per exemple, en el marc de l’avaluació de la Directiva 2011/36 relativa a la prevenció i lluita contra el tràfic d’éssers humans i a la protecció de les víctimes i supervivents, o l’enviament de cartes en ocasió del Dia Europeu de les víctimes de delictes. 

Així mateix, hem participat juntament amb la Xarxa Espanyola contra el Tràfic de Persones (RECTP) en l’elaboració d’Informes Alternatius complementaris. Hem tingut, a més, un paper actiu en la interlocució amb el Grup d’Experts contra el Tràfic d’Éssers Humans (GRETA), que s’encarrega de supervisar l’aplicació del Conveni de el Consell d’Europa sobre la lluita contra el Tràfic d’Éssers Humans. Considerem que es tracta d’un instrument fonamental de rendició de comptes per part dels Estats, de manera que ens hem reunit amb membres de GRETA en les seves visites a Espanya i ens hem fet ressò de les seves recomanacions i anàlisi en diferents moments.

Igualment, vam participar en el Comitè Lanzarote que controla el compliment del Conveni deL Consell d’Europa per a la protecció dels nens i les nenes contra l’explotació i l’abús sexual.

Les formacions i les visites d’estudi són una altra manera d’incidir, conèixer, i ampliar les nostres xarxes a Europa. Volem destacar les invitacions que hem rebut per impartir formació a l’Agència Europea per a la Formació Policial (CEPOL), i a actes i formacions organitzats per l’OSCE, així com la realització de visites d’estudi a Alemanya, Itàlia, Bèlgica i Holanda. També hem organitzat jornades per donar a conèixer el marc europeu de lluita contra la tracta de persones i les bones pràctiques existents

Espais de participació a Europa

El nostre treball d’incidència europeu s’articula al voltant de la nostra presència en espais clau de participació, que ens proporcionen la possibilitat d’interactuar amb actors clau, i presentar les nostres anàlisis i posicionaments.

Proyecto Esperanza som part de la Plataforma Europea de la Sociedad Civil des de la seva creació el 2013. Des del 2019, SICAR cat i Proyecto Esperanza som membres associats de la xarxa La Strada International i SICAR cat pertanyem a la Xarxa de la UE d’advocats i ONGs que proporcionen assistència legal a víctimes de tràfic de persones (EU Lawyers & NGOs providing legal assistance to victims of trafficking Network). 

Finalment, volem destacar la importància de la presència d’Adoratrius a Europa, especialment al Regne Unit, França, Portugal i Itàlia. La nostra prioritat en els propers anys és ampliar i reforçar el treball conjunt d’incidència a Europa.

Participació en projectes europeus 

Tant SICAR cat com Proyecto Esperanza som conscients de la importància de participar com a socis en projectes europeus que ens permeten inserir la nostra experiència a nivell estatal en un context més ampli per, d’aquesta manera, aprendre de països del nostre entorn, traçar estratègies conjuntes d’incidència , i desglossar bones i males pràctiques que podem replicar, o evitar, en el nostre context. Aquests projectes s’han articulat en base a les nostres prioritats d’incidència i ens han permès, i ens permeten, portar la nostra experiència diària d’intervenció en el treball d’anàlisi i incidència.

Destaquem els projectes COMP.ACT (Acció Europea per a la  Compensació a persones víctimes de tràfic – 2012), PHIT (Impacte del tràfic amb fins d’explotació sexual en la salut de les dones víctimes d’aquesta finalitat de tràfic- 2018), Justice at Last (sobre la compensació efectiva a víctimas de trata – 2018), REST (centrat en l’enfortiment de la protecció a persones víctimes de tràfic a través de la concessió d’un permís de residència i / o estatut de protecció internacional- 2019-2020), i, a partir de l’any que ve, TIATAS (centrat en l’enfortiment de la identificació primerenca i la derivació segura de víctimes de tràfic de persones en el context dels procediments d’asil).

També valorem com a molt positiva la nostra participació com a associats en diferents projectes europeus al costat de socis espanyols que executaven projectes sobre tràfic de persones.

Prioritats d’incidència a nivell europeu 

Avui dia 18 d’Octubre, volem, a més posar el focus en aquelles iniciatives a nivell europeu que estan succeint o que tindran lloc properament, i sobre les que anem treballar en els propers mesos, especialment:

• La posada en marxa de la Nova Estratègia contra el Tràfic de Persones 2021-2025 aprovada l’abril d’aquest any per la Comissió Europea. 
• El procés de revisió de la Directiva contra el tràfic de persones 2011/36/UE, en base a l’avaluació de la mateixa duta a terme el 2020, i que s’espera es completi a finals del 2022.
• El procés d’avaluació de la Directiva 2012/29/UE sobre els drets de les víctimes dels delictes, prevista per a  finals del 2021. 
• El seguiment sobre el Nou Pacte Europeu de Migració i Asil de la Comissió Europea
• La participació, en el marc de la Red Española Contra la Trata (RECTP), en la  3ra ronda d’avaluació del Grupo d’ Experts contra el Tràfic d’Éssers HUmans (GRETA)  a Espanya 
• La utilització del litigi estratègic (en aquest cas davant del Tribunal Europeu de Drets Humans) com a instrument de protecció dels drets de les víctimes de tràfic de persones.

Conèixer per transformar III: Explotació laboral en servei domèstic

SICAR cat presenta avui una nova entrega de la sèrie d’estudi de casos de tràfic de persones amb fins d’explotació infradetectats a Espanya, a través de la Margarita, una dona originària de Filipines que va patir tràfic amb fins d’explotació laboral en el servei domèstic.

La seva situació laboral a origen era molt complicada i tenia greus dificultats econòmiques. A través d’agències de treball, va decidir buscar feina a l’estranger i, en vàries ocasions, va treballar amb contracte com a treballadora de la llar interna en altres països. No obstant, una oferta va ser un parany i va esdevenir víctima de tràfic d’éssers humans.

#TambeEsTrafic

Gràcies al suport de l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat de Catalunya, SICAR cat , al llarg d’aquestes setmanes, publicarà nous estudis de casos que il·lustren aquestes altres formes d’explotació que també tenen lloc a Catalunya. Amb el hashtag #TambeEsTrafic es podrà fer seguiment de la seva difusió a les xarxes socials.

La iniciativa vol sensibilitzar sobre aquelles finalitats de tràfic d’éssers humans que es donen al nostre país i que atén però que romanen ocultes, per garantir la protecció de totes les víctimes i el seu accés a drets

#EstatusLegalTrafic

#EstatusLegalTrafic: Participem en el seminari web sobre l’accés a permisos de residència per a víctimes de tràfic d’éssers humans.

La coordinadora d’Incidència i Sensibilització de Proyecto Esperanza va ser una de les ponents en el seminari virtual sobre l’accés a permisos de residència per a víctimes de tràfic, organitzat per la plataforma europea d’ONGs La Strada International (LSI), que va tenir lloc el passat 12 de març, i en què van participar més de 90 persones, entre les quals, parlamentaris europeus i membres d’organitzacions de la societat civil europees.

Aquest seminari serveix per llançar un nou informe d’investigació anomenat “Permisos de residència, protecció internacional i víctimes del tràfic de persones”  que avalua el marc legal europeu en relació amb les oportunitats de residència i protecció a llarg termini (inclòs dins del sistema d’asil i refugi), disponibles per a les víctimes de tràfic d’éssers humans, i la seva aplicació en sis països (Àustria, Espanya, França, Holanda, Moldàvia i Sèrbia) identificant bones pràctiques, llacunes i barreres per a l’accés efectiu a aquests drets. Aquest informe ha estat elaborat en el marc del projecte REST (REsidency STatus: Strengthening the protection of trafficked persons) en el qual Proyecto Esperanza participa.

Al llarg del seminari, Marta González i Liliana Sorrentino (experta europea i membre de la direcció de LSI) van presentar les principals conclusions de l’informe.

Una de les principals preocupacions expressades fa referència a la pràctica, en alguns països europeus, de vincular l’accés als permisos de residència a víctimes de tràfic en exclusiva a la seva cooperació amb les autoritats policials. Aquesta pràctica no només està en conflicte amb l’enfocament basat en els drets humans proclamat tant en el dret dels tractats de la Unió Europea com en el Consell d’Europa, sinó que també contradiu algunes de les disposicions més importants per a la protecció de les persones objecte de tràfic. L’aplicació d’un enfocament basat en els drets humans exigeix desvincular la residència de la cooperació i obliga els estats no només a atorgar a les víctimes del tràfic el dret a romandre en el país de destinació durant els procediments judicials contra els seus autors, sinó també després, si la seguretat de la persona així ho requereix.

En aquest sentit, de conformitat amb l’article 14 de la Convenció del Consell d’Europa contra el Tràfic de Persones, els estats hauran de garantir, tal com es reconeix en la legislació espanyola, que les víctimes del tràfic puguin sol·licitar un permís de residència en base a la seva situació personal, sense pressionar-les perquè cooperin en la investigació i l’enjudiciament dels traficants, i que les sol·licituds estiguin completament desconnectades de les perspectives d’investigació i enjudiciament.

Una altra recomanació fonamental fa referència a la necessitat de reforçar la coherència entre les mesures específiques de protecció previstes per a les víctimes de tràfic en el marc de la llei d’estrangeria i el sistema d’asil a nivell nacional. Aquesta manca de coherència té com a resultat, en molts països europeus, un nombre molt reduït de víctimes de tràfic identificades en el procés d’asil i restringeix l’accés a drets per part de les víctimes de tràfic. És important assenyalar que el procediment de cooperació entre les forces de seguretat, l’Oficina d’Asil i Refugi i les entitats especialitzades de l’aeroport de Madrid-Barajas es va destacar com a bona pràctica en el webinari.

Una altra preocupació a què es va fer referència és la revictimització que pateixen les víctimes de tràfic en els procediments de retorn en el marc de Dublín III.

En el seminari també va intervenir la Dra. Venla Roth, coordinadora nacional sobre el Tràfic d’Éssers Humans a Finlàndia, dins del Ministeri de Justícia d‘aquest país. La doctora Roth va fer referència a la situació a Finlàndia, on el permís de residència està deslligat de la cooperació de les víctimes de tràfic amb les autoritats policials, i també a la importància del nexe entre residència i recuperació de les víctimes de tràfic a llarg termini.

Recordem que el dia 22 de febrer de 2021 Proyecto Esperanza i SICAR cat, juntament amb altres organitzacions europees especialitzades en l’atenció integral a víctimes i supervivents de tràfic d’éssers humans integrades a la plataforma LSI, vam dirigir una carta als parlamentaris europeus instant-los que es comprometessin a implementar 10 recomanacions per garantir que les persones objecte de tràfic i d’explotació puguin accedir al seu dret d’obtenir un estatus legal i rebin la protecció més adequada per assegurar els seus drets i accedir a una solució duradora, ja sigui atorgant-los protecció internacional o residència permanent en el país de destinació, o bé assegurant-ne el retorn voluntari i segur, si així ho desitgen, així com la seva reintegració.

L’esclavitud, vigent al món, amb finalitats fortament feminitzades i invisibilitzades

SICAR cat i Proyecto ESPERANZA, tots dos projectes de Adoratrius, assenyalen avui, en una nota de premsa, que, tot i que l’esclavitud va ser la primera violació de Drets Humans que va suscitar una àmplia preocupació internacional, segueix, a dia d’avui, vigent i ha evolucionat cap a altres formes, com el treball forçat o el tràfic d’éssers humans (TEH), que inclou finalitats d’explotació fortament feminitzades.

Ambdós projectes, amb una àmplia experiència en atenció integral a víctimes de TEH, han donat resposta, en els últims anys, a dones que han estat víctimes d’aquest delicte amb finalitats infradetectades al nostre país i fortament marcades pel gènere: tràfic amb fins d’explotació sexual en pornografia, esclavitud sexual, matrimonis forçats, gestació de nadons per a la seva posterior venda o adopció il·legal, criminalitat forçada, explotació laboral en l’ocupació de la llar.

En aquesta mateixa línia, WalkFree calcula que les dones i nenes representen el 71% de totes les víctimes d’esclavitud moderna al món, de manera que és fonamental aplicar la mirada de gènere a l’hora d’abordar-la. Com més gran és la bretxa de gènere en salut, educació i en l’economia, major prevalença té l’esclavitud moderna, conclou.

Rosa Cendón, coordinadora de Relacions Institucionals i Incidència de SICAR cat, afegeix: El tràfic amb finalitat d’explotació laboral en el treball de la llar i el tràfic per a la celebració de matrimonis forçats són formes de tràfic que tenen una incidència desproporcionada en dones i nenes i, per tant, suposen formes de violència contra la dona per raons de gènere .

• Amplia la informació: Nota de premsa