Anàlisi d’una notícia sobre criminalitat forçada
El passat 21 d’octubre del 2021, el Cos Nacional de Policia va desmantellar una xarxa criminal que es dedicava a robar gent gran i altres persones vulnerables en caixers automàtics. Diversos mitjans de comunicació, tant nacionals com internacionals, com el diari The Times, es van fer ressò d’aquest operatiu policial.
Modus Operandi
La xarxa utilitzava menors d’edat de menys de 14 anys -molts fills dels seus integrants-, i s’aprofitava de la seva situació d’especial vulnerabilitat i del fet de no ser penalment responsables dels actes il·lícits comesos.
A més, els traslladava a altres localitats del territori espanyol i, fins i tot, a altres països de la Unió Europea, a mesura que els menors avançaven en edat o començaven a ser identificats per agents policials. D’aquesta manera, la xarxa podia actuar amb més impunitat i obtenir més beneficis.
Precisament, l’augment de denúncies per robatoris i furts en caixers automàtics a persones d’edat avançada a tota la Comunitat de Madrid, així com la reincidència d’alguns autors, va ser el que va aixecar les sospites que van donar peu a una investigació. Aquesta, finalment, va derivar, entre d’altres delictes associats, en una investigació per tràfic d’éssers humans amb fins d’explotació per a la comissió d’activitats delictives.
En l’operatiu es van detenir un total de 18 adults i 8 menors imputables. A més, 37 menors més sense responsabilitat penal, per no superar els 14 anys, van ser derivats i acollits pel sistema de protecció de menors.
Sens dubte, ha estat una feina ben coordinada per part de les forces policials, que confirma la necessitat que totes les unitats policials estiguin formades en tràfic de persones, per poder detectar indicadors i situacions de tràfic per a múltiples finalitats d’explotació, algunes d’elles menys conegudes.
Reptes i reflexions: Detecció i protecció de menors víctimes de tràfic de persones
Aquest cas planteja alguns reptes i preguntes sobre les quals reflexionar. D’una banda, és fonamental que el sistema de protecció a la infància estigui dissenyat per fer front a una situació d’extrema dificultat a l’hora d’assistir i protegir menors de poca edat que, en alguns casos, han patit explotació pels propis progenitors.
Comptem amb eines específiques per intervenir en aquest tipus de situacions? Com treballar la desvinculació del menor dels seus explotadors, especialment quan hi ha un vincle afectiu i/o familiar? Tenim un sistema preparat, format i adaptat per assistir i protegir degudament menors víctimes de tràfic de persones?
D’altra banda, en el marc de l’operatiu policial, s’esmenta la detenció de vuit persones menors. Entenem que es tracta, en aquest cas, de menors responsables penalment. Tanmateix, s’ha plantejat la possibilitat de considerar-los també víctimes de tràfic? Tenim mecanismes i criteris prou clars per aplicar correctament el principi de no penalització davant de possibles víctimes de tràfic d’éssers humans obligades a cometre activitats delictives pels seus traficants?
Si bé el principi de no penalització és una clàusula aplicable en tots els casos de tràfic d’éssers humans, és especialment rellevant en casos de tràfic amb fins d’explotació per a la criminalitat forçada. La finalitat del principi de no penalització consisteix a assegurar que les víctimes de tràfic no siguin castigades pels actes il·lícits que han comès com a conseqüència del tràfic, és a dir, aquells actes que han comès de manera obligada.
En aquest sentit, volem ressaltar algunes novetats que s’han produït en el context internacional els darrers mesos i que ens ajuden a clarificar la importància d’aquest principi:
- El 16 de febrer passat el Tribunal Europeu de Drets Humans va dictar la sentència del cas de V.C.L. i A.N. c. Regne Unit, on es va analitzar per primera vegada la protecció de les víctimes de tràfic d’éssers humans amb fins de criminalitat forçada.
- La Relatora Especial sobre el tràfic de persones, especialment dones i nens, Siobhán Mullally, va presentar el 30 de juny passat, l’Informe sobre l’aplicació del principi de no penalització a víctimes de tràfic d’éssers humans, destacant que l’aplicació del principi de no penalització és essencial per garantir la protecció i recuperació de les víctimes del tràfic i que està vinculada a l’obligació positiva dels Estats d’actuar amb la diligència deguda per assistir, protegir i dotar de recursos efectius les persones que han patit el tràfic de persones.
Finalment, volem acabar aquesta reflexió recordant que és especialment important aplicar de manera correcta aquest principi en casos de tràfic de persones amb finalitat d’explotació per a la comissió de delictes, per evitar la revictimització de les víctimes de tràfic obligades a cometre actes criminals pels seus traficants. Per tant, un sistema de protecció a la infància centrat en drets ens permet fer front a aquest tipus de situacions.
#TambeEsTrafic
Sota el paraigua de #TambeEsTrafic, SICAR cat i Proyecto Esperanza, a través de diverses accions, com l’anàlisi de notícies, treballem conjuntament per visibilitzar aquelles formes de tràfic de persones que romanen ocultes al nostre país: el tràfic amb fins d’explotació laboral en servei domèstic, per a la criminalitat forçada, per a la mendicitat forçada i per a matrimonis forçats. Tot i que totes aquestes finalitats d’explotació del delicte estan recollides a l’ordenament jurídic espanyol (article 177 bis del Codi Penal), en general, hi ha un gran desconeixement per part d’actors clau i de la societat en general, així com manca de sensibilitat i normalització o minimització de l’impacte d’aquestes finalitats en les víctimes.