El Drets Humans, la nostra reivindicació diària des de fa anys

El tràfic de persones, segons les Nacions Unides, és una forma contemporània d’esclavitud, i també una manifestació de violència masclista, un delicte i una greu violació de Drets Humans. Però quan parlem de Drets Humans, a què ens referim?


‘Ningú no serà sotmès a esclavitud o servitud, l’esclavitud i el tràfic d’esclaus són prohibits en totes les seves formes’

Article 4, de la Declaració Universal dels Drets Humans.

El 10 de desembre del 1948, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Declaració Universal de Drets Humans, un document que consta d’un preàmbul i de 30 articles que expressen els drets i les llibertats de totes les persones: són inherents a tots els éssers humans, sense distinció de raça, sexe, nacionalitat, origen ètnic, llengua, religió o qualsevol altra condició.


En concret, el delicte de tràfic, a més de l’article 4, atempta contra més Drets Humans, com el dret a la vida, a la integritat, a la llibertat i a la seguretat; el dret a la llibertat de moviment; i el dret a no ser sotmès a tortures i / o tractes o penes cruels, inhumans o degradants.


Per tant, es pot afirmar que el tràfic té un impacte global en la persona que el pateix i cal aportar solucions que corresponguin a aquesta dimensió per restituir tots aquells drets que han estat vulnerats.


Des de fa anys, SICAR cat i Proyecto ESPERANZA acompanyen la recuperació de les víctimes d’aquest delicte que inclou diverses finalitats d’explotació, algunes d’elles infradetectades i poc visibles. Es tracta de processos llargs, en què intervenen un equip multidisciplinari, que posa a l’abast de les supervivents diversos serveis (allotjament, retorn voluntari, salut, …).


Les dues entitats, des dels seus inicis, reivindiquen la violació de Drets Humans que suposa el tràfic de persones i insisteixen en visibilitzar- lo des d’aquesta perspectiva. Un enfocament basat en els Drets Humans identifica les víctimes com a titulars de drets i allò al que tenen dret, així com qui són els titulars de deures, generalment els Estats, que han de reparar les víctimes.