SICAR cat presenta avui el sisè cas de la sèrie d’Estudi de casos de tràfic de persones amb fins d’explotació infradetectats a Espanya, a través de laRaluca una dona de Romaniaque va patir tràfic amb fins d’explotació en criminalitat forçada i, posteriorment, explotació sexual en prostitució.
Després d’abandonar l’internat, la Raluca inicia una relació de parella amb l’Andrei. Quan porten més de mig any junts, ell la convenç per anar a viure a Espanya i així poder guanyar diners de cara al seu futur. Un cop a destí, s’allotgen a casa d’un matrimoni romanès. Aquesta parella s’encarrega de cobrir les despeses del viatge, de manera que contrauen un deute amb el matrimoni que s’ha de saldar mitjançant l’explotació.
#TambeEsTrafic
Gràcies al suport de l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat de Catalunya, SICAR cat , al llarg d’aquestes setmanes, publicarà nous estudis de casos que il·lustren aquestes altres formes d’explotació que també tenen lloc a Catalunya. Amb el hashtag #TambeEsTrafic es podrà fer seguiment de la seva difusió a les xarxes socials.
La iniciativa vol sensibilitzar sobre aquelles finalitats de tràfic d’éssers humans que es donen al nostre país i que atén però que romanen ocultes, per garantir la protecció de totes les víctimes i el seu accés a drets.
La Nelly és una dona peruana que, davant d’una situació d’extrema necessitat econòmica, penja al seu perfil de Facebook i en altres pàgines del seu país la seva necessitat de trobar amb urgència una feina, del que sigui, i publica el seu número de telèfon.
Al cap de pocs dies, una persona desconeguda la truca i li comenta que volen entrevistar-la, que tenen una feina per a ella. Quan pregunta de què es tracta l’interlocutor comenta que a l’entrevista li donarà els detalls.
Sense pensar-s’ho, la Nelly acut a l’entrevista. La rep un home suposadament estranger, vestit de manera molt formal i amb un discurs seriós. Sembla de fiar. Li explica que treballa en una empresa farmacèutica que proveeix medicaments a metges europeus ja que les medicines peruanes, a nivell de matèries primes i de producció, són molt més econòmiques que les europees.
L’home comenta que treballen amb un hospital que necessita uns components per a fer un nou medicament i la Nelly hauria de transportar el producte a canvi de 4000€. Tenint en compte la seva situació familiar, ella accepta. Què va passar després?
#TambeEsTrafic
Gràcies al suport de l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat de Catalunya, SICAR cat , al llarg d’aquestes setmanes, publicarà nous estudis de casos que il·lustren aquestes altres formes d’explotació que també tenen lloc a Catalunya. Amb el hashtag #TambeEsTrafic es podrà fer seguiment de la seva difusió a les xarxes socials.
Amb l’estudi de casos es vol sensibilitzar sobre aquelles finalitats de tràfic d’éssers humans que es donen al nostre país i que atén però que romanen ocultes, per garantir la protecció de totes les víctimes i el seu accés a drets.
SICAR cat, a través d’un conveni, ha formalitzat la seva entrada al Programa Ödos, que està format per entitats de diversos àmbits amb presència a Espanya, el Marroc i França i que lidera la Fundación Emet Arco Iris.
Què fa Ödos
Moltes dones subsaharianes accedeixen per vies no habilitades a costes espanyoles, Ceuta o Melilla, amb menors de curta edat o embarassades. La majoria han estat víctimes de violències de gènere en origen o/i en trànsit i algunes també presenten indicis de tràfic de persones. Per a moltes d’elles, Espanya és un país de trànsit ja que el seu projecte migratori és continuar cap a altres països d’Europa, especialment França.
El centre Ödos de primera acollida, en col·laboració amb Serveis Socials de Montilla (Andalusia), aconsegueix que les famílies facin una parada i romanguin una mitjana de tres mesos al centre. Durant aquest període, l’equip d’Ödos treballa la prevenció secundària de tràfic de persones, la protecció internacional i la protecció de la infància. A més, ofereix una alternativa segura a Espanya a aquelles dones que decideixen quedar-se, gràcies a la col·laboració amb altres entitats socials, que formen part de el programa, com SICAR cat a partir d’ara.
Per la seva banda, la col·laboració de SICAR cat es concreta en:
Formació en tràfic de persones a les entitats del programa.
Oferir una alternativa segura de vida a dones amb indicadors tràfic de persones i els menors que les acompanyen que es plantegin quedar-se a Espanya, a través d’acollida fase 2.
Consulta del centre Ödos a SICAR cat sobre casos concrets.
Articulació i vincles amb altres entitats que ajudin a aquestes dones en ciutats europees de destinació o de trànsit a l’Àfrica.
Col·laboració en qüestions de comunicació i incidència de les accions i resultats de el programa Ödos i propostes.
SICAR cat presenta un nou cas, en el qual se sobreposen dues finalitats d’explotació. Per una banda, l’explotació sexual i per l’altra, la criminalitat forçada.
La Mercy, natural de Nigèria, tenia una situació a origen molt precària però una dona va oferir-li la possibilitat de viatjar a Europa i treballar. Davant la manca d’expectatives de futur, na Mercy va acceptar la proposta i, abans de marxar, es va sotmetre a un ritual de vudú en el que va jurar fidelitat.
Des de que va marxar de Nigèria fins que va arribar a Espanya, va travessar diversos països i va fer un trànsit molt complicat, en condicions molt extremes, acompanyada del seu fill i d’altres dones que no coneixia a les que probablement els hi esperava la mateixa sort que a ella, ser explotada.
#TambeEsTrafic
Gràcies al suport de l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat de Catalunya, SICAR cat , al llarg d’aquestes setmanes, publicarà nous estudis de casos que il·lustren aquestes altres formes d’explotació que també tenen lloc a Catalunya. Amb el hashtag #TambeEsTrafic es podrà fer seguiment de la seva difusió a les xarxes socials.
Amb l’estudi de casos es vol sensibilitzar sobre aquelles finalitats de tràfic d’éssers humans que es donen al nostre país i que atén però que romanen ocultes, per garantir la protecció de totes les víctimes i el seu accés a drets.
Rol actiu en polítiques que cohesionen la lluita contra el tràfic de dones
Avui, 18 d’octubre, Dia Europeu contra el Tràfic de persones, Proyecto ESPERANZA i SICAR cat, delegacions d’Adoratrius, reflexionem sobre la importància de la dimensió europea del nostre treball.
La nostra doble missió (intervenció directa amb dones víctimes i supervivents de tràfic de persones i sensibilització i incidència per tal d’assegurar els drets que els han estat reconeguts) no pot obviar que Europa, on habitem, és una regió complexa i canviant, lloc d’origen, trànsit i destí del tràfic d’éssers humans.
Des de la nostra creació, som conscients de la necessitat de supervisar i de participar en els processos legislatius i normatius per a combatre el tràfic de persones, que es desenvolupen a la Unió Europea, el Consell d’Europa i l’OSCE. A partir d’ells, es modelen i guien les respostes que es donen, posteriorment, a nivell estatal. La nostra presència a Europa ens permet influir en aquests processos, aprendre d’altres organitzacions europees, teixir xarxes i aliances, conèixer amb més profunditat la realitat d’altres països del nostre entorn i unir forces cap a un objectiu comú: l’accés a drets de les persones víctimes i supervivents de tràfic de persones.
Incidència a Europa
En els últims anys, hem utilitzat diferents estratègies per fer arribar les nostres posicions, recomanacions i anàlisi a les institucions europees, inclosa la incidència davant la Comissió Europea, eurodiputats espanyols, i intervencions al Parlament Europeu. Per exemple, en el marc de l’avaluació de la Directiva 2011/36 relativa a la prevenció i lluita contra el tràfic d’éssers humans i a la protecció de les víctimes i supervivents, o l’enviament de cartes en ocasió del Dia Europeu de les víctimes de delictes.
Així mateix, hem participat juntament amb la Xarxa Espanyola contra el Tràfic de Persones (RECTP) en l’elaboració d’Informes Alternatius complementaris. Hem tingut, a més, un paper actiu en la interlocució amb el Grup d’Experts contra el Tràfic d’Éssers Humans (GRETA), que s’encarrega de supervisar l’aplicació del Conveni de el Consell d’Europa sobre la lluita contra el Tràfic d’Éssers Humans. Considerem que es tracta d’un instrument fonamental de rendició de comptes per part dels Estats, de manera que ens hem reunit amb membres de GRETA en les seves visites a Espanya i ens hem fet ressò de les seves recomanacions i anàlisi en diferents moments.
Igualment, vam participar en el Comitè Lanzarote que controla el compliment del Conveni deL Consell d’Europa per a la protecció dels nens i les nenes contra l’explotació i l’abús sexual.
Les formacions i les visites d’estudi són una altra manera d’incidir, conèixer, i ampliar les nostres xarxes a Europa. Volem destacar les invitacions que hem rebut per impartir formació a l’Agència Europea per a la Formació Policial (CEPOL), i a actes i formacions organitzats per l’OSCE, així com la realització de visites d’estudi a Alemanya, Itàlia, Bèlgica i Holanda. També hem organitzat jornades per donar a conèixer el marc europeu de lluita contra la tracta de persones i les bones pràctiques existents
Espais de participació a Europa
El nostre treball d’incidència europeu s’articula al voltant de la nostra presència en espais clau de participació, que ens proporcionen la possibilitat d’interactuar amb actors clau, i presentar les nostres anàlisis i posicionaments.
Finalment, volem destacar la importància de la presència d’Adoratrius a Europa, especialment al Regne Unit, França, Portugal i Itàlia. La nostra prioritat en els propers anys és ampliar i reforçar el treball conjunt d’incidència a Europa.
Participació en projectes europeus
Tant SICAR cat com Proyecto Esperanza som conscients de la importància de participar com a socis en projectes europeus que ens permeten inserir la nostra experiència a nivell estatal en un context més ampli per, d’aquesta manera, aprendre de països del nostre entorn, traçar estratègies conjuntes d’incidència , i desglossar bones i males pràctiques que podem replicar, o evitar, en el nostre context. Aquests projectes s’han articulat en base a les nostres prioritats d’incidència i ens han permès, i ens permeten, portar la nostra experiència diària d’intervenció en el treball d’anàlisi i incidència.
Destaquem els projectes COMP.ACT (Acció Europea per a la Compensació a persones víctimes de tràfic – 2012), PHIT (Impacte del tràfic amb fins d’explotació sexual en la salut de les dones víctimes d’aquesta finalitat de tràfic- 2018),Justice at Last (sobre la compensació efectiva a víctimas de trata – 2018), REST(centrat en l’enfortiment de la protecció a persones víctimes de tràfic a través de la concessió d’un permís de residència i / o estatut de protecció internacional- 2019-2020), i, a partir de l’any que ve, TIATAS (centrat en l’enfortiment de la identificació primerenca i la derivació segura de víctimes de tràfic de persones en el context dels procediments d’asil).
També valorem com a molt positiva la nostra participació com a associats en diferents projectes europeus al costat de socis espanyols que executaven projectes sobre tràfic de persones.
Prioritats d’incidència a nivell europeu
Avui dia 18 d’Octubre, volem, a més posar el focus en aquelles iniciatives a nivell europeu que estan succeint o que tindran lloc properament, i sobre les que anem treballar en els propers mesos, especialment:
La utilització del litigi estratègic (en aquest cas davant del Tribunal Europeu de Drets Humans) com a instrument de protecció dels drets de les víctimes de tràfic de persones.
SICAR cat presenta avui una nova entrega de la sèrie d’estudi de casos de tràfic de persones amb fins d’explotació infradetectats a Espanya, a través de laMargarita, una dona originària de Filipines que va patir tràfic amb fins d’explotació laboral en el servei domèstic.
La seva situació laboral a origen era molt complicada i tenia greus dificultats econòmiques. A través d’agències de treball, va decidir buscar feina a l’estranger i, en vàries ocasions, va treballar amb contracte com a treballadora de la llar interna en altres països. No obstant, una oferta va ser un parany i va esdevenir víctima de tràfic d’éssers humans.
#TambeEsTrafic
Gràcies al suport de l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat de Catalunya, SICAR cat , al llarg d’aquestes setmanes, publicarà nous estudis de casos que il·lustren aquestes altres formes d’explotació que també tenen lloc a Catalunya. Amb el hashtag #TambeEsTrafic es podrà fer seguiment de la seva difusió a les xarxes socials.
La iniciativa vol sensibilitzar sobre aquelles finalitats de tràfic d’éssers humans que es donen al nostre país i que atén però que romanen ocultes, per garantir la protecció de totes les víctimes i el seu accés a drets
Els casos de tràfic de persones amb fins d’explotació laboral en servei domèstic, la criminalitat forçada, els matrimonis forçats,… es mantenen infradetectats a Espanya. Tant experts com organismes internacionals han mostrat la seva preocupació al respecte.
Segons Nacions Unides, una de cada tres víctimes detectades va ser traficada per a treballs forçats, i el 7% de les víctimes detectades ho va ser per a tràfic de persones amb altres fins d’explotació.
Gràcies al suport de l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat de Catalunya, SICAR cat , al llarg d’aquestes setmanes, publicarà nous estudis de casos que il·lustren aquestes altres formes d’explotació que també tenen lloc a Catalunya. Amb el hashtag #TambeEsTrafic es podrà fer seguiment de la seva difusió a les xarxes socials.
Es vol sensibilitzar sobre aquelles finalitats de tràfic d’éssers humans que es donen al nostre país i que atén però que romanen ocultes, per garantir la protecció de totes les víctimes i el seu accés a drets.
El cas d’avui narra la història de la Najat, una dona marroquina que va ser explotada laboralment en servei domèstic. El seu nom s’ha modificat així com alguns detalls de la seva història, per tal de preservar-ne l’anonimat.
Malgrat els progressos importants que han tingut lloc en els últims 20 anys, les polítiques públiques adoptades per lluitar contra el tràfic de persones contenen un seguit de limitacions que dificulten l’accés a drets d’aquelles persones que han estat víctimes de tràfic amb fins d’explotació invisibilitzats i infradetectats.
Les dades relatives a la identificació de víctimes de tràfic de persones amb fins d’explotació com l’explotació laboral en servei domèstic, per a la criminalitat forçada, mendicitat forçada i per a matrimonis forçats, segueixen sent anecdòtiques. Això posa de manifest tant la invisibilitat del fenomen com la dificultat en l’accés a drets i a una assistència integral, d’una part de les víctimes d´aquest greu delicte.
Gràcies al suport de l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat de Catalunya, SICAR cat , al llarg d’aquestes setmanes, publicarà nous estudis de casos que il·lustren aquestes altres formes d’explotació que també tenen lloc a Catalunya. Amb el hashtag #TambeEsTrafic es podrà fer seguiment a les xarxes socials de la seva difusió.
El primer cas narra la història de la Malina, una dona romanesa que va ser explotada a Catalunya per a la mendicitat forçada. El seu nom s’ha modificat així com alguns detalls de la seva història, per tal de preservar-ne l’anonimat.
En el cas de SICAR cat, la Rosa va respondre a les dues qüestions que se li van plantejar en relació a l’impacte de la LOPIVI en nens, nenes i adolescents (NNA) víctimes del tràfic d’éssers humans. Les seves respostes van ser les següents :
Aportacions i Mancances de la llei per als nens, nenes i adolescents víctimes de tràfic i per als fill i filles de dones víctimes de tràfic.
Assenyalem la importància de comptar amb aquesta Llei per garantir els drets dels NNA víctimes del tràfic a Espanya, a l’espera que s’aprovi una possible Llei integral per a les víctimes de tràfic i vegem quin serà l’encaix final entre totes dues.
Destaquem que la LOPIVI reconegui el tràfic de menors com a casos de violència d’extrema gravetat i reconegui també com a víctimes a tots els NNA independentment de l’explotació a la qual han estat sotmesos.
Mostrem la nostra preocupació sobre si en aquesta Llei Orgànica s’inclouen aquells NNA (en general nens i nenes de poca edat, fills i filles es de persones víctimes de tràfic de persones) que han estat víctimes indirectes.
Observem la necessitat d’entendre i abordar el tràfic d’éssers humans com una forma de violència molt diferent a la resta de situacions que també són objecte d’aquesta Llei.
Ens preocupa que la resposta davant de totes aquestes violències sigui homogènia i no s’adapti a les especificitats de cadascuna d’elles
rosa cendón, coordinadora de relacions institucionals i incidència de sicar cat
Apuntem com a molt positiu que la LOPIVI promogui la cultura de el bon tracte, però també assenyalem negativament que no s’hagi reconegut la violència institucional que s’ha exercit sobre aquests NNA per acció, omissió o tracte negligent durant aquests anys.
Compartim el fet que escassament s’ha tingut en compte el marc normatiu internacional en matèria de tràfic que recull els drets que l’Estat ha de garantir a aquests NNA; així com els protocols existents ja en aquesta matèria a nivell estatal i en diferents comunitats autònomes.
Esperem que el possible futur Reglament concreti encara més la resposta davant els NNA víctimes del tràfic.
2. Possibles problemes o dificultats en la implementació d’aquestes mesures per als serveis públics i privats que atenen directament aquest col·lectiu.
Les principals preocupacions, problemes o dificultats en la implementació d’aquesta LOPIVI continuen sent les mateixes que teníem identificades previ a la seva aprovació.
Molts dels actors clau hauran de revisar la seva tasca ja que la seva experiència sempre ha estat emmarcada amb víctimes de tràfic adultes.
Es necessita articular una sortida dels sistemes de protecció d’infància per a aquests NNA que asseguri que una solució duradora en el futur, pel que fa als seus processos de recuperació i reparació.
Cal dissenyar canals de coordinació amb els països d’origen per garantir el dret al retorn voluntari i segur que tenen reconeguts les víctimes de tràfic.
S’hauria d’articular una resposta per a l’assessorament jurídic a nivell penal i administratiu tant per a aquests NNA com per als professionals o persones que denunciïn aquest tipus de situacions de violència.
S’ha de garantir una correcta gestió de la informació sobre aquests casos i amb especial atenció quan aquests NNA són testimonis protegits.
Adopció de mesures davant les necessitats de protecció i seguretat tan particulars que requereixen aquest tipus de casos.
Preocupació per com la possible duplicitat d’espais d’interlocució i coordinació institucional en on s’aborda el tràfic no ens permeti tenir una visió en conjunt sobre el fenomen del tràfic al nostre país.
Finalment, SICAR cat va tancar la seva intervenció amb l’esperança que la LOPIVI sigui el marc per eradicar aquesta forma contemporània d’esclavitud i que s’aconsegueixi que ja no arribin NNA amb cadenes que deixen cicatrius!
Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies
