Guia per a la valoració de riscos en potencials casos de tràfic d’éssers humans

La gran majoria de les víctimes del tràfic de persones, incloses les que arriben a Europa per costa o aeroport, o que sol·liciten asil, no són detectades ni identificades com a tals, i, per tant, no tenen accés als drets, inclosa l’assistència, el suport i la protecció especialitzada, que els són reconeguts segons la legislació espanyola.

De vegades, aquestes persones víctimes o potencials víctimes seguiran el seu viatge cap a altres països de la UE. Per aquest motiu, tant en contextos de trànsit com de destinació és imprescindible la implicació dels recursos o serveis de primera acollida i/o intervenció i la seva coordinació amb entitats especialitzades com més aviat millor, davant mers indicis de tràfic d’éssers humans.

Concretament, aquesta Guia pretén oferir informació fàcil i accessible als professionals de primera línia en organitzacions o entitats no especialitzades que, pel focus de la seva feina, estan en contacte, o poden estar-ho, amb possibles víctimes de tràfic, o amb població vulnerable (especialment persones migrants o sol·licitants d’asil) que poden estar o caure en una situació de tràfic.

La Guia està basada en la nostra experiència pràctica en processos de coordinació amb altres entitats, així com en la nostra experiència directa en els processos de detecció i identificació de víctimes de tràfic, i en l’elaboració d’anàlisi de riscos i propostes personalitzades d’intervenció.

En aquesta mateixa línia, l’organització alemanya STOP dem Frauenhandel gGmbH, en el marc del projecte TIATAS, també ha realitzat una Guia que conté un llistat de riscos, necessitats i mesures, basat en la seva experiència, que creiem complementa perfectament aquesta guia, en proporcionar una visió general dels riscos i les possibles respostes segons les fases del procés de tràfic: l’entrada al procés de tràfic, els riscos i necessitats relacionades amb la captació, el trasllat i el viatge, la recepció o acolliment i l’explotació, així com amb el procés de sortida de la situació de tràfic a través d’una derivació transnacional.

Guia per a l’autoidentificació de situacions de tràfic d’éssers humans

La Guia Didàctica per a l’autoidentificació de situacions de tràfic de persones és un document elaborat per Proyecto Esperanza i SICAR cat amb la col·laboració de Mónica Gijón Casares, professora a la Facultat de Pedagogia de la UB i educadora social.

Ha estat elaborat pensant en persones migrants sol·licitants d’asil, així com en nens, nenes i adolescents que migren sols, com a col·lectius especialment vulnerables que no són degudament detectats i assistits per serveis, recursos o sistemes de protecció com a víctimes o potencials víctimes de tràfic.

El procés d’elaboració de la Guia ha comptat amb la participació de dones víctimes de tràfic ateses per Proyecto Esperanza i SICAR cat i els equips jurídics i socioeducatius de les dues entitats. A més, el material s’ha enriquit amb les aportacions de les entitats Fundació Idea i la Fundació Bayt al-Thaqafa que treballen amb col·lectius de menors i sol·licitants d’asil.

Aquest document està dirigit a professionals (principalment educadores socials) que treballen al sistema d’asil o de protecció de menors i té un doble objectiu:

D’una banda, dotar d’eines les persones professionals per detectar indicis de manera primerenca (tant davant de situacions de tràfic ja viscudes com davant de situacions de risc que poden derivar en casos de tràfic) .

D’altra banda, fer reflexionar les mateixes persones beneficiàries sobre la seva situació perquè puguin valorar si la seva situació correspon a una situació de tràfic (auto-identificació) o, si escau, perquè puguin obtenir informació útil que els serveixi per afrontar possibles situacions de risc futures, per exemple, durant trajectes migratoris per l’espai europeu.

La Guia, o unitat didàctica, consta de dues parts diferenciades:

Una primera part conceptual i teòrica sobre el tràfic i possibles indicis. Una segona part pràctica amb propostes d’activitats perquè els professionals puguin treballar amb persones usuàries, tant de manera individual com grupal.

Aquesta Guia va acompanyada d’un procés formatiu per facilitar-ne la comprensió teòrica i pràctica del contingut. En cas d’interès, per accedir al material presentat, escriviu un correu electrònic a: contactar@adoratrius.cat

Procediments per a la derivació transnacional de víctimes de tràfic de persones a la UE

Tenint en compte la mobilitat de les persones migrants víctimes o potencials víctimes de tràfic d’éssers humans i la dimensió transnacional del Projecte #TIATAS, s’ha elaborat de manera conjunta un document que estableix procediments per millorar la col·laboració, la coordinació i la derivació de casos entre recursos/ Serveis/entitats de diferents països.

Sense cap mecanisme transnacional europeu de derivació formal existent, aquest document pretén establir requisits mínims per a la gestió en la derivació de casos transnacionals.

En aquest document es descriuen els passos que cal seguir, responsabilitats d’entitats o professionals implicades, la documentació i la informació necessària per concloure amb èxit la derivació de la gestió del cas. Per això, en qualsevol cas, les actuacions hauran d’estar subjectes a les necessitats de les víctimes i al seu consentiment, així com a la confidencialitat i protecció de dades, assegurant l’enfocament de drets humans, de gènere i de trauma informat.

Aquest document de procediments estàndard es basa en 3 possibles escenaris detectats en el marc de l’estudi de casos elaborat per Proyecto Esperanza i SICAR cat:

• Quan les víctimes potencials encara s’estan desplaçant, és a dir, quan, el país on es detecta una possible víctima és país de trànsit.
• Quan cal planificar el desplaçament de la VT dins dels Estats Membre de la UE (per exemple quan la víctima és retornada a un altre país per aplicació del Conveni de Dublín)
• Quan la derivació transfronterera té com a objectiu ajudar la víctima a la seva integració en un Estat Membre de la UE (per exemple, quan una víctima es trasllada a un altre país com a país de refugi, buscant posar distància amb entorn d’explotació i iniciar un procés de recuperació/integració a un altre país de la UE).

Aquests procediments operatius estàndard s’han creat per ser compartits amb altres organitzacions i centres de suport a les víctimes de tràfic i per tant està traduït a diversos idiomes. Està disponible a la pàgina web del projecte TIATAS i compta amb una plantilla d’Acords de col·laboració (Memorandums of Understanding) per a entitats, recursos, serveis implicats en possibles derivacions.

Aportacions sobre l’ús de la tecnologia per facilitar i prevenir les formes contemporànies d’esclavitud

El mes d’abril passat, des de SICAR cat i Proyecto Esperanza vam remetre a l’oficina del Relator Especial de Nacions Unides sobre Formes Contemporànies d’Esclavitud, el Sr. Tomoya Obokata, aportacions per a l’Informe sobre l’ús de la tecnologia per facilitar i prevenir les formes contemporànies d’esclavitud, que presentarà a la 78a sessió de l’Assemblea General.

La contribució de Proyecto Esperanza i SICAR cat se centra en algunes de les qüestions plantejades pel Relator Especial, i es basa en la nostra experiència i aprenentatges a través del nostre treball directe de suport integral a les dones víctimes i supervivents de Tràfic d’Éssers Humans (TEH) per a qualsevol finalitat dexplotació, i l’anàlisi de les tendències que observem.

Així, en els darrers anys, especialment a partir de la pandèmia provocada per la COVID-19, hem vist com les noves tecnologies han adquirit un protagonisme més gran en el marc del TEH, i com el seu ús per part dels traficants, tant en les fases de captació com d’explotació, s’ha estès de manera exponencial.

Captació a través de noves tecnologies

La utilització de les noves tecnologies per a la captació de les víctimes de tràfic permet assolir un major nombre de persones sense importar les fronteres geogràfiques.

Els tractants (que poden ser persones individuals o grups organitzats) utilitzen l’anomenada estratègia de ‘hunting’, que es caracteritza perquè un traficant proactiu persegueix les víctimes en línia. Això es porta a terme, o bé guanyant-se la confiança de les víctimes a través de la simulació de relacions sentimentals o d’amistat, per exemple a través de xarxes socials com Facebook i Instagram, o bé responent amb ofertes de feina fictícies a les demandes de ocupació en plataformes digitals de recerca de feina on s’anuncien llocs de treball falsos.

Sotmetiment a través de noves tecnologies

Les noves tecnologies també són utilitzades pels traficants per sotmetre les víctimes intimidant-les, amenaçant-les i coaccionant-les, per exemple, amb la possibilitat de difondre entre els seus familiars, contactes i públicament continguts comprometedors per a elles, que les exposen violant-ne la intimitat.

Manifestacions de l’explotació

Pel que fa a les manifestacions de l’explotació, des de Proyecto Esperanza i SICAR cat hem atès i acompanyat dones captades a través de l’ús de noves tecnologies per a les finalitats d’explotació següents:

• Tràfic amb fins d’explotació laboral al sector de la neteja i el servei domèstic.
• Tràfic amb fins d’explotació laboral al sector agrari.
• Tràfic amb fins d’explotació laboral a l’hostaleria.
• Tràfic amb fins de criminalitat forçada.
• Tràfic amb finalitats d’explotació sexual (que inclou casos de prostitució i casos de servitud/esclavitud sexual en benefici d’un traficants individual).
• Tràfic amb fins de matrimoni servil.

Un dels casos inclosos a les aportacions a l’Informe del Relator Especial exemplifica el procés de captació a través de les xarxes socials:

Així com els traficants han adaptat la seva forma d’actuar a les noves tecnologies, també des de les entitats de la Societat Civil les utilitzem a les nostres activitats de prevenció del tràfic i amb l’objectiu d’oferir ajuda a les víctimes, per exemple incorporant-les al nostre material informatiu, així com als canals d’informació i assistència directa.

Davant dels nombrosos reptes que enfrontem des de SICAR cat i Proyecto Esperanza proposem les següents recomanacions tant als governs com a les empreses tecnològiques:

• Garantir que el TEH facilitat per la tecnologia està cobert per la legislació nacional que tipifica com a delicte el TEH, així com pels codis de procediment penal pertinents, garantint així que els investigadors i fiscals disposin de les eines processals necessàries per investigar, recopilar proves, compartir informació, formular acusacions i presentar proves davant dels tribunals.
• Reforçar la cooperació entre els Estats, el sector privat i la Societat Civil per millorar la recopilació i l’intercanvi de dades i informació.
• Dotar de més recursos les unitats policials que es dediquen a investigar la ciberdelinqüència.
• Dur a terme més investigacions i anàlisis basades en evidències i en l’experiència de les entitats especialitzades en l’assistència i l’acompanyament a les víctimes de TEH.
• Establir mecanismes de coordinació i col·laboració amb empreses tecnològiques per crear eines específiques que ajudin a la prevenció i persecució del delicte de TEH.
• Enfortir la regulació i el control de les empreses tecnològiques.
• Dur a terme campanyes de prevenció i sensibilització dissenyades específicament per evidenciar a les xarxes socials i plataformes digitals els riscos del TEH vinculats a l’ús de les noves tecnologies.

Des de Proyecto Esperanza i SICAR cat estarem pendents de la publicació de l’Informe i seguirem analitzant, monitoritzant i adaptant-nos a l’ús de noves tecnologies en el context del Tràfic d’Éssers Humans.

Estudi de Casos: Anàlisi de casos de tràfic transnacionals a la Unió Europea

Després de la celebració de la conferència del projecte #TIATAS el passat 9 de maig, i tal com vam anunciar, en les properes setmanes compartirem les diferents eines i documents produïts per SICAR cat i Proyecto Esperanza en el marc d’aquest projecte, l’objectiu del qual és la millora dels processos d’identificació primerenca i de derivació segura d’aquelles víctimes de tràfic (o possibles víctimes de tràfic) que es troben entre les persones refugiades i migrants que sol·liciten asil a la Unió Europea.

El primer document que volem compartir és un Estudi de Casos elaborat per Proyecto Esperanza i SICAR cat, i que ens ha permès aprofundir, a través de l’anàlisi de 8 casos reals en què hem intervingut entre els anys 2016 i 2022, a l’anàlisi de diferents escenaris i situacions que requereixen cooperació transnacional. L’Estudi de Casos ha estat publicat en català, castellà, i anglès, i pretén respondre les preguntes següents:

Quin tipus d’escenaris estem trobant en el maneig de casos de víctimes de tràfic que han requerit cooperació transnacional? Quines dificultats estem tenint a l’hora de protegir i garantir els drets de les víctimes en els processos d’identificació i de derivació que tenen un component transnacional? Quines bones pràctiques podem assenyalar que ens ajudin a continuar avançant? Quines recomanacions deriven d’aquest aprenentatge?

En el procés d’anàlisi de casos hem identificat tres escenaris diferents:

1- Aquell on Espanya és el país d’entrada a Europa i de trànsit des del qual la persona migrant víctima de tràfic de persones es trasllada a altres països de la Unió Europea, alliçonada per les persones que l’han captada, enganyada i portada a Europa per sotmetre-la a explotació a diferents sectors.

2- Aquell en què les víctimes de tràfic són retornades a Espanya des d’altres països de la Unió Europea, en aplicació del Conveni de Dublín, que és el que estableix a quin Estat Europeu correspon l’estudi i la valoració d’una sol·licitud d’asil. En aquest escenari, distingim dos tipus de situacions:

1. Els casos en què la víctima és explotada consecutivament a diversos països europeus pels traficants i és retornada a Espanya per ser el país d’entrada a la Unió Europea, i

2. Els casos en què la víctima és explotada a Espanya i fuig a un altre país de la Unió Europea i aquest país decideix la seva devolució a Espanya per ser el país d’entrada a la Unió Europea

3- Aquell en què les víctimes de tràfic es traslladen a un tercer país europeu per a la seva reintegració i recuperació.

En nuestro análisis nos hemos encontrado con frecuencia con que las víctimas de trata entran en contacto con profesionales del sistema de asilo o con agentes de las fuerzas de seguridad del país al que han sido trasladadas, o al que han huido, y sin embargo, no son debidamente detectadas ni identificadas como víctimas. 

En la nostra anàlisi ens hem trobat sovint que les víctimes de tràfic entren en contacte amb professionals del sistema d’asil o amb agents de les forces de seguretat del país al qual han estat traslladades, o al qual han fugit, i no obstant això, no són degudament detectades ni identificades com a víctimes.

Per aquest motiu, no reben una atenció adequada, adaptada a les seves necessitats i la valoració del risc a què estan exposades. La conseqüència és que moltes vegades es veuen sotmeses a situacions de revictimització, que poden incloure l’exposició a noves situacions de tràfic.

A més dels escenaris, l’Estudi analitza les dificultats i les males pràctiques que es donen i que obstaculitzen la garantia dels drets de les víctimes en els processos d’identificació i derivació, i les bones pràctiques que ens indiquen com podem continuar avançant. Finalment, l’estudi de casos aporta algunes recomanacions, en concret relatives a la coordinació per a la derivació transnacional dels casos.

Conferència de cloenda del projecte europeu #TIATAS

Ahir, dia 9 de maig va tenir lloc en format virtual la conferència: ‘Foment de la cooperació transnacional en la lluita contra el tràfic d’éssers humans dins de la Unió Europea: bones pràctiques i innovació’.

Aquesta conferència, en què han participat gairebé 300 persones, va servir per compartir els aprenentatges del projecte TIATAS (Iniciativa Transnacional contra el Tràfic de persones en el context dels Sistemes d’Asil Europeus) que va començar el gener del 2022 i finalitzarà el juny del 2023, i en què participem SICAR cat i Proyecto Esperanza juntament amb organitzacions d’Alemanya, Itàlia i Grècia. El projecte TIATAS té com a objectiu principal la millora en la detecció d’indicis de tràfic entre el col·lectiu de sol·licitants d’asil.

La conferència es va dividir en els quatre blocs següents:

1- Presentació de les conclusions de TIATAS per part d’IRC-Alemanya, organització que coordina el projecte. En la seva intervenció van destacar els materials i les eines elaborades en el marc del projecte, els quals intenten respondre a un dels principals objectius de TIATAS, el desenvolupament d’un Mecanisme Transnacional de Derivació (MTD) que respongui als principals problemes identificats que van impulsar el projecte TIATAS.

2- Reflexions sobre la cooperació transnacional en la lluita contra el Tràfic de Persones dins de la Unió Europea.

Aquest bloc va incloure la participació de diferents personalitats.

En primer lloc, Zsuzsanna Felkai Janssen, cap de l’Equip de Lluita contra el Tràfic de la Comissió Europea va indicar que el projecte TIATAS demostra com n’és d’important col·laborar a nivell regional europeu en l’abordatge del tràfic. Felkai Janssen va afirmar que el 40% de les víctimes registrades a la UE són nacionals de tercers països, però és important ressaltar que aquesta xifra està infravalorada i que és molt més elevada. Finalment, va concloure que la dimensió externa i interna del tràfic no es poden separar dins de la UE, per la qual cosa la reforma de la Directiva del 2011 inclou un reforç dels Mecanismes Nacionals de Derivació (MND), i aspira a l’establiment d’un Mecanisme de Derivació Regional Europeu.

Després va intervenir Tatiana Kotlyarenko, assessora en qüestions de lluita contra el tràfic de l’OSCE/ODIHR, que es va centrar en el treball que l’OSCE/ODIHR ha dut a terme en els darrers anys sobre la conceptualització i desenvolupament d’un Manual sobre els Mecanisme Nacional de Derivació (MND), basat en un enfocament de drets humans, i en el disseny del qual han participat víctimes i supervivents de tràfic.

Seguidament, Suzanne Hoff, coordinadora de La Strada International (xarxa europea d’ONGs) va resumir alguns dels colls d’ampolla que les ONG especialitzades es troben en els procediments de derivació transnacional, incloent-hi la manca d’identificació de les víctimes per part de les autoritats competents , el fet que no tots els actors rellevants que poden entrar en contacte amb possibles víctimes (sindicats, professionals de la salut, agències d’au pairs per exemple) estan integrats en els Mecanismes Nacionals de Derivació existents entre d’altres.

Finalment, Nilde Robotti, Responsable de Vulnerabilitat a l’Agència d’Asil de la Unió Europea va acabar aquest bloc reflexionant sobre el rol de l’agència en la identificació, protecció i assistència a víctimes de tràfic en el marc de l’asil.

3- Sessions paral·leles sobre els contextos nacionals (Alemanya, Grècia, Itàlia i Espanya).

En el cas d’Espanya, la sessió organitzada i liderada per Proyecto Esperanza i SICAR cat va servir per, en primer lloc, presentar i donar a conèixer davant de les més de 90 persones assistents les eines i els documents elaborats en el marc del projecte TIATAS (Estudi de Casos, Guia per a l’Avaluació de Necessitats i Riscos, i Guia Didàctica).

En segon lloc, es va comptar amb la presència de Tania García Vazquez, punt focal contra el Tràfic dins la Unitat de Suport de la Direcció General de Gestió del sistema de Protecció Internacional i Temporal del ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions i d’Eva Menéndez Sebastián, Oficial de Protecció Adjunta d’ACNUR Espanya que han compartit els avenços i reptes que han tingut lloc en els darrers anys a Espanya des de les seves respectives perspectives.

4- La Conferència es va tancar amb un plenari on es van compartir els principals punts de cadascuna de les sessions paral·leles, els quals s’integraran en un document d’incidència política que es publicarà a finals de juny quan acabi el projecte.

Aquest esdeveniment ens apropa al final de 18 mesos de treball a nivell europeu en què hem pogut aprendre, compartir i avançar en la incidència al voltant dels drets de les persones víctimes de tràfic en el context d’asil a Europa i a favor d’una més gran, millor i més sòlida cooperació transnacional.

En les properes setmanes des de SICAR cat i Proyecto Esperanza compartirem les eines que hem elaborat en el marc d´aquest projecte a través de les nostres pàgines web i xarxes socials.

Aquest projecte és finançat pel Fons d’Asil, Migració i Integració de la Unió Europea. El contingut del document representa únicament l’opinió de l’autor i és de responsabilitat exclusiva. La Comissió Europea no accepta cap responsabilitat per l’ús que es pugui fer de la informació que conté.

Memòria 2022: Més de 200 víctimes de tràfic ateses

SICAR cat presenta avui la memòria d’activitats corresponent a l’any 2022, un any en què ha donat resposta a 215 supervivents de tràfic d’éssers humans, la majoria procedents de Nigèria, Colòmbia i Veneçuela. La tipologia d’explotació majoritària ha estat la sexual, tot i que s’han atès casos amb altres fins d’explotació com ara la laboral o els matrimonis forçats.

A continuació, pots ampliar les dades:

Conferència TIATAS: Foment de la cooperació transnacional en la lluita contra el tràfic

El proper 9 de maig, de 9:30 a 15:00h, tindrà lloc online la conferència: ‘Foment de la cooperació transnacional en la lluita contra el tràfic d’éssers humans dins de la Unió Europea: bones pràctiques i innovació’, que marca el final del projecte europeu TIATAS «Iniciativa transnacional contra el tràfic de persones en el context dels sistemes d’asil”, del qual SICAR cat i Proyecto Esperanza són sòcies. Aquest projecte té com a objectiu principal millorar la detecció d’indicis de tràfic de persones entre el col·lectiu de sol·licitants d’asil.

La conferència és gratuïta, però cal inscripció. Hi haurà traducció simultània de les ponències, que seran en anglès. *En el moment de formalitzar la inscripció assenyaleu l’idioma de traducció si així ho necessiteu.

Agenda de la Conferència:  

• 9:45h – 10:15h – Conclusions del projecte TIATAS. IRC – Equip contra el tràfic de persones.

• 10:15h -11:00h – Observacions sobre la cooperació transnacional en la lluita contra el Tràfic de Persones dins la UE. Hi participaran:
  • Zsuzsanna Felkai Janssen, Cap de l’Equip de Lluita contra el Tràfic de la Comissió Europea
  • Petya Nestorova, Secretària Executiva del Conveni del Consell d’Europa sobre la Lluita contra el Tràfic d’Éssers Humans
  • Tatiana Kotlyarenko, Assessora en qüestions de lluita contra el tràfic de l’OSCE/ODIHR
  • Nilde Robotti, Responsable de Vulnerabilitat a l’Agència d’Asil de la Unión Europea

• 11.15h -12.00h – Discussió Plenària i Preguntes i Respostes.

• 12.00h – 13.00h – Pausa per dinar 

• 13:00h – 14:00h – Panells per abordar la realitat i els resultats del projecte en els diferents contextos nacionals:
  • Alemanya: IRC-DE i Jadwiga,
  • Grècia: Arsis,
  • Itàlia: Dedalus i  BeFree,
  • Espanya: Proyecto Esperanza i SICAR cat,

*En el moment de formalitzar la inscripció assenyaleu el panell en què participareu.  

• 14:00h -14:30h – Presentació de les conclusions dels panells al Plenari per part de les entitats membres del Consorci TIATAS

• 14:30 -15:00h – Cloenda

El tràfic d’éssers humans és un fenomen molt condicionat pel creuament de fronteres internacionals. La manca d’identificació de les persones supervivents d’aquest delicte, especialment entre les que sol·liciten asil, així com la ineficàcia dels sistemes de derivació transnacional de les víctimes i supervivents (que són fonamentalment informals i no segueixen un procediment estàndard unificat), convertit en barreres en l’accés als seus drets i condueixen a la revictimització.

Per a les organitzacions de lluita contra el tràfic, com ara Proyecto Esperanza i SICAR cat, això suposa sovint un esforç redundant en la recopilació d’informació i un retard en l’inici de les possibilitats reals de suport a les persones que han patit aquest delicte. Per això, especialment en el cas del tràfic, cal reforçar i sistematitzar la col·laboració entre organitzacions de la societat civil, institucions i altres entitats rellevants en els processos de derivació transnacional.

Aquesta necessitat també es reconeix a la Directiva del Parlament Europeu i del Consell per la qual es modifica la Directiva 2011/36/UE relativa a la prevenció i lluita contra el tràfic d’éssers humans i la protecció de les seves víctimes, que suggereix harmonitzar les pràctiques i estructures de derivació dins de la UE per tal de crear un Mecanisme Europeu de Derivació holístic, d’acord amb l’Estratègia de la UE de Lluita contra el Tràfic d’Éssers Humans 2021-2025.

Sobre el projecte TIATAS

El projecte europeu «Iniciativa transnacional contra el tràfic en el context dels sistemes d’asil» (TIATAS per les sigles en anglès), desenvolupat entre el gener del 2022 fins al juny del 2023, en què participen 7 organitzacions de 4 països, té com a principal objectiu millorar la detecció d’indicis de tràfic entre el col·lectiu de sol·licitants d’asil, contribuint a enfortir la col·laboració transnacional i a crear un mecanisme de derivació transnacional per a les víctimes de tràfic nacionals de tercers països dins del sistema europeu d’asil, mitjançant la:

1. Capacitació i formació a actors clau, com a professionals de centres de recepció de migrants i operadors del sistema d’asil.
2. Elaboració d’eines, directrius i procediments comuns per millorar, la derivació segura i l’accés a serveis de les víctimes de tràfic a altres països de la Unió Europea.

22F: Dia Europeu de les Víctimes de Delictes

Avui és el Dia Europeu de les Víctimes de Delictes. Cada any, 75 milions de persones són víctimes de delictes a la Unió Europea, incloses les víctimes de tràfic per a qualsevol finalitat d’explotació.

Com a membres associats de la Plataforma Europea d’ONG contra el Tràfic d’Éssers Humans La Strada International, des de SICAR cat i Proyecto Esperanza ens fem ressò del comunicat fet públic, avui 22 de febrer. Especialment, volem recordar que, en el marc de la Unió Europea, ja hi ha una sèrie d’instruments clau que estableixen un conjunt clar de drets per a les víctimes de delictes, i obligacions per als Estats membres de la UE de garantir aquests drets a la pràctica.

En aquest sentit, la Directiva sobre els drets de les víctimes de delictes del 2012 és el marc sobre el qual s’han de regir els Estats Membres de la UE per garantir drets bàsics, com són:

• Dret a la informació des del primer contacte amb les autoritats i durant tot el procés penal.
• Dret a entendre i a ser entesa.
• Dret a interpretació i traducció.
• Dret a rebre informació sobre la causa.
• Dret d’accés als serveis d’assistència i suport.
• Dret a la participació en procés penal (dret a ser escoltades, dret a reemborsament de despeses, dret a la restitució de béns, dret a obtenir una resolució relativa a la indemnització, drets en cas de residir en un altre estat membre de la UE).
• Dret a la seguretat i protecció (avaluació individualitzada de necessitats per tal de determinar mesures de protecció).
• Dret a la intimitat.

A nivell estatal, cal recordar que la Llei 4/2015, de 27 d’abril, de l’Estatut de la víctima del delicte, preveu, d’acord amb la Directiva, tota una sèrie de mesures per, precisament, assegurar els drets reconeguts en ella i evitar la revictimització de les víctimes de delictes, especialment aquelles amb necessitats especials, ja sigui a causa de circumstàncies personals, ja sigui a causa de la naturalesa del delicte i el seu impacte com és el delicte del tràfic déssers humans.

A més, la recentment aprovada Llei Orgànica de protecció integral a la infància i l’adolescència davant de la violència (LOPIVI), del 2021, preveu mesures específiques per a cas nens i nenes així com altres grups especialment vulnerables que s’han de tenir en compte amb la finalitat d’assegurar-ne la protecció i garantir-ne la no revictimització.

Tot i aquests avenços i el reconeixement de drets existents, volem continuar cridant l’atenció sobre el fet que les víctimes de tràfic se segueixen enfrontant a nombroses barreres i obstacles per accedir i gaudir plenament d’aquests drets. En aquest sentit, creiem que és fonamental:

• Garantir que totes les persones víctimes de delicte (incloses les que fugen de guerres i conflictes, les que treballen en sectors irregulars o es troben en situació irregular) tenen accés a informació sobre els seus drets i poden denunciar els delictes amb seguretat.
• Assegurar que totes les víctimes de delictes (incloses les víctimes de tràfic d’éssers humans) tenen accés incondicional a serveis de suport especialitzat i integral, inclòs l’accés a assistència legal especialitzada.
• Enfortir els sistemes de suport i acompanyament especialitzats.
• Assegurar/millorar la possibilitat d’accés a permisos de residència de les víctimes per motius personals o humanitaris per aconseguir un estatus administratiu regular que els permeti l’accés a drets en igualtat de condicions.
• Establir mecanismes segurs de denúncia per a aquelles persones susceptibles de patir represàlies per part dels seus agressors o de les pròpies autoritats davant de la irregularitat administrativa de la víctima del delicte.
• Assegurar la no-imposició de penes o sancions a les víctimes. El principi de no enjudiciament o no imposició de penes a la víctima s’ha d’aplicar als delictes penals, civils, administratius i d’immigració, amb independència de la gravetat o la gravetat dels delictes comesos.
• Implementar sistemes d’indemnització i de confiscació de béns per indemnitzar les víctimes de delictes, juntament amb la consideració de pagaments anticipats.
• Garantir que la legislació i qualsevol altra mesura adoptada no vulnerin els drets de les víctimes de delictes (aplicació del principi de No Fer Dany – Do Not Harm).
• Garantir la protecció de dades i la privadesa de les víctimes.

Avui 22 de febrer, cridem les autoritats i els poders públics a complir les seves obligacions, comptant amb l’experiència de les entitats especialitzades en l’atenció integral a les víctimes. És necessari i urgent assegurar la protecció dels drets de les víctimes de delictes (incloses les víctimes de tràfic d’éssers humans), reconeguts mitjançant normativa referida a través de la correcta implementació de les mateixes.

Nova campanya de la Unió Europea #EyesOpen

SICAR cat, com a entitat especialitzada en víctimes d’un delicte com és el tràfic de persones, se suma a la campanya de la Unió Europea #EyesOpen (ulls oberts) que pretén conscienciar sobre els drets de les víctimes a la UE i com poden accedir a ells.

Tot i l’existència de la Directiva 2012/29 i que reconeix el:

• Dret a la protecció ia l’avaluació individual
• Dret als serveis dassistència
• Dret a la informació Dret a comprendre ia ser compreses
• Els drets dels familiars de les víctimes

A hores d’ara, moltes víctimes desconeixen els seus drets i quin suport poden rebre al seu país, de manera que la campanya vol arribar-hi i els seus cercles socials a 10 Estats membres de la UE: Bèlgica, Bulgària, Croàcia, República Txeca, Estònia , Hongria, Letònia, Polònia, Romania i Eslovàquia.

A Espanya en concret, les víctimes de delicte (violència contra nens i nenes, violència de gènere, xenofòbia, LGBTIQ-fòbia i violència contra una persona, com l’assetjament) poden adreçar-se a les oficines d’assistència a les víctimes i a l’Associació de suport a les víctimes de delictes.

Millora de les respostes al tràfic en contextos de conflicte armat

El passat 20 de desembre el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va publicar la Llei Orgànica 13/2022, del 20 de desembre, per la qual es modifica la Llei Orgànica 10/1995, del 23 de novembre, del Codi Penal, amb l’objectiu d’agreujar les penes previstes per als delictes de tràfic d’éssers humans d’aquelles víctimes desplaçades per un conflicte armat o una catàstrofe humanitària.

Aquesta modificació, que va entrar en vigor l’endemà de la publicació, consisteix en la introducció d’una nova modalitat agreujada a l’apartat 4 de l’article 177 bis de la Llei Orgànica 10/1995, del 23 de novembre, del Codi Penal, de de manera que quan “la víctima sigui una persona la situació de vulnerabilitat de la qual hagi estat originada o agreujada pel desplaçament derivat d’un conflicte armat o una catàstrofe humanitari”, s’incrementarà la pena imposada si s’escau pel delicte de tràfic de persones comès.

El motiu d’aquesta modificació es deu principalment a la situació derivada del conflicte armat a Ucraïna, un desastre humanitari que, com sol passar, ha comportat el desplaçament forçat de milions de persones amb destinació a diversos països d’Europa, incloent-hi Espanya.

En un context bèl·lic, les persones que en fugen són susceptibles de protecció internacional. A causa de la urgència de la seva necessitat de sortir del país, però, es poden veure obligades a recórrer a tractants com el seu únic mitjà per fugir, en trobar-se, per exemple, sense documents de viatge o identitat. A més, quan arriben al seu destí, poden trobar-se amb situacions de discriminació, restriccions a la llibertat de moviment i circulació, o tenir accés limitat a l’assistència humanitària o altres sistemes de suport. Totes aquestes circumstàncies incrementen el risc d’esdevenir víctimes de tràfic.

Per aquests motius, les persones refugiades i sol·licitants d’asil (especialment dones, nenes i nens) són considerades com a col·lectiu altament vulnerable al tràfic en diferents etapes de la seva fugida, i fins i tot una vegada han assolit el seu destí.

La modificació del codi penal suposa un avenç a l’hora de reconèixer la gravetat del tràfic en col·lectius especialment vulnerables com els sol·licitants d’asil i les persones refugiades. Tanmateix, més enllà de reforçar i millorar la persecució del delicte, és igualment necessari extremar les mesures de prevenció i protecció a víctimes potencials, per evitar situacions d’abús i explotació, així com millorar la detecció primerenca d’indicis al llarg del procés de fugida.

En aquest sentit, SICAR cat i Proyecto Esperanza continuem avançant en la nostra participació com a partners en el projecte europeu “Iniciativa transnacional contra el tràfic en el context dels sistemes d’asil” (#TIATAS per les sigles en anglès), que té com a principal objectiu millorar la detecció d’indicis de tràfic entre el col·lectiu de sol·licitants d’asil mitjançant la:

1. Capacitació i formació a actors clau, com a professionals de centres de recepció de migrants i operadors del sistema d’asil.
2. Elaboració d’eines, directrius i procediments comuns per millorar, si cal, la derivació segura i l’accés a serveis de les víctimes de tràfic a altres països de la Unió Europea en casos transnacionals.

D’acord amb el segon dels objectius esmentats, la Comissió Europea acaba de proposar la creació d’un Mecanisme Europeu de Derivació com a part del procés d’actualització de la Directiva Europea contra el tràfic 2011/36.

A nuestro entender, esta medida debería asegurar la derivación de víctimas de trata a otros países en condiciones seguras. La posible derivación debería realizarse en base a sus necesidades específicas, incluyendo la centralidad de su seguridad y protección, y, por lo tanto, aplicando el principio de “non refoulement”, cuando la derivación pueda suponer un alto riesgo de ser nuevamente víctima de trata, o cuando su devolución no sea segura y sostenible.

Al nostre entendre, aquesta mesura hauria d’assegurar la derivació de víctimes de tràfic a altres països en condicions segures. La possible derivació hauria de realitzar-se en base a les seves necessitats específiques, incloent-hi la centralitat de la seva seguretat i protecció, i, per tant, aplicant el principi de non refoulement, quan la derivació pugui suposar un alt risc de ser novament víctima de tràfic , o quan la seva devolució no sigui segura i sostenible.