El projecte Assist demana facilitar l’accés a prestacions a les víctimes de tràfic d’éssers humans per promoure’n la reparació

Imatge del seminari

El seminari de cloenda del projecte europeu Assist, celebrat recentment amb entitats expertes i administracions i organitzat a Catalunya per Surt i SICAR cat, amb la col·laboració d’APIP-ACAM i la Unitat Municipal contra el Tràfic d’Éssers Humans de l’Ajuntament de Barcelona (UTEH), ha plantejat la necessitat d’harmonitzar els criteris d’accés a dos subsidis bàsics: l’Ingrés Mínim Vital (IMV) i la Renda Garantida de Ciutadania (RGC).


Així s’ha plantejat per tal de ser “més garantistes” a Catalunya i aconseguir que tinguin major impacte entre les víctimes de tràfic d’éssers humans en el seu procés de recuperació. També han participat en aquest espai de reflexió representants de la Subdirecció de Lluita contra la Violència Masclista, l’ICD, la DGAIA i el Comitè d’Acollida de Persones Refugiades de la Generalitat de Catalunya.


Per afavorir que “les dones puguin sortir de les situacions d’explotació”, una de les recomanacions és que l’accés a la RGC, com passa en el cas de l’IMV, no requereixi a les persones passar per un procés d’identificació com a víctima de tràfic, potestat que tenen els cossos policials, ni una sentència judicial -que pot tardar anys-, sinó que sigui suficient amb la presència d’indicis raonables de tràfic d’éssers humans, acreditada per les entitats especialitzades. Fa anys que aquestes entitats col·laboren amb els cossos policials en els processos d’identificació i la seva experiència és clau per facilitar l’accés de les víctimes de tràfic als seus drets, entre els que es troben l’accés a prestacions econòmiques com l’IMV o la RGC.


Per facilitar l’estandarització d’aquests “indicis raonables”, les entitats participants van proposar la utilització en la gestió de la RGC de l’informe social utilitzat per a l’accés a l’IMV de les víctimes de tràfic, juntament amb els indicadors que aplica la UTEH per acreditar l’existència d’aquests indicis. La utilització d’aquests indicadors, que resten pendents de validació per la Taula Interinstitucional contra el tràfic d’éssers humans promoguda per l’Ajuntament de Barcelona, i que han estat elaborats en un procés participatiu amb diferents agents implicats en la lluita contra el tràfic de persones a Barcelona, contribuiria a dotar el procés de “coherència, fiabilitat, rigorositat, competència i transparència”.


Les entitats catalanes participants al seminari van proposar revisar també el criteri establert per considerar que una entitat o servei pugui acreditar que una persona és víctima de tràfic d’éssers humans. Actualment, la Ministeri d’Igualtat estableix que les entitats acreditades són les que durant els últims tres anys han rebut subvencions de la Direcció General de Violència de Gènere per projectes relacionats amb el tràfic de persones amb finalitat d’explotació sexual. Un criteri que consideren “insuficient i poc rigorós” i davant del qual les entitats proposen plantejar “estàndards de serveis que defineixin què s’entén per una entitat o servei especialitzat en tràfic de persones”.


Durant el seminari, es va posar sobre de la taula una altra desigualtat entre les ajudes: mentre que l’IMV només reconeix les dones víctimes de tràfic d’éssers humans amb finalitats d’explotació sexual, el reglament de la RGC possibilitaria l’accés a la prestació per part de persones víctimes d’altres formes d’explotació, com ara homes víctimes d’aquest delicte contra els drets humans i dones víctimes de tràfic amb diverses finalitats d’explotació, com ara els treballs o serveis forçosos, les pràctiques anàlogues a l’esclavitud, la mendicitat, els matrimonis forçosos, l’extracció d’òrgans o la comissió de delictes.


“Tant en l’IMV i la RGC hi ha factors positius que s’haurien de celebrar però malgrat tot cal encara treballar alguns dels reptes que han sorgit, per tal que totes les persones víctimes de tràfic hi puguin accedir de manera harmonitzada”, ha expressat Sira Vilardell, directora general de Surt, qui ha recordat que la comissió de govern sobre la RGC, de la qual Surt forma part a través d’ECAS, va comprometre’s a harmonitzar els seus requisits amb els estatals.


“S’ha d’entendre que el tràfic d’éssers humans és una violació de drets humans i això implica unes obligacions i responsabilitats per part dels estats, a través de les seves administracions públiques”, ha remarcat Rosa Cendón, responsable d’incidència de SICAR cat, per qui, en l’atenció a persones víctimes de tràfic d’éssers humans, és fonamental “tenir present que fa temps que han estat tractades com a mercaderies i que tornar-los la dignitat de poder decidir per elles mateixes és important pel procés de reparació”.

Comunicat sobre matrimonis forçats de No Acepto

Com a part de la Xarxa de Treball No Acepto, SICAR cat ha signat el comunicat conjunt que aquesta ha elaborat i ha enviat a diverses institucions públiques sobre els matrimonis forçats:


Des de la Xarxa de treball sobre els matrimonis forçats a Espanya REIVINDIQUEM que aquesta problemàtica no sigui una realitat oculta. És important que es parli dels matrimonis forçats que hi ha a Espanya i deixi de tractar-se com una cosa aïllada i aliena. Les institucions públiques han d’apostar per visibilitzar la problemàtica i proporcionar mesures civils i socials que reforcin la independència i autonomia de les dones. A causa de ‘especial complexitat de la problemàtica l’abordatge penal esdevé insuficient.

Comunicat No Acepto

Fa uns mesos, No Acepto ja va remetre un comunicat a diferents institucions públiques, presentant la Xarxa de treball sobre els matrimonis forçats a Espanya i la seva missió.


De nou, ha realitzat un enviament de comunicacions a les diferents institucions públiques on, a més, les convida a col·laborar en la visibilització de la problemàtica dels matrimonis forçats mitjançant amb la publicació, a les xarxes públiques institucionals, d’imatges i missatges del material de sensibilització de No Accepto.


Els matrimonis forçats poden ser una finalitat de tràfic de persones sempre que el matrimoni forçat inclogui els elements que defineixen el tràfic d’éssers humans:


  • l’acte pot ser la transferència o recepció d’una persona,
  • els mitjans poden incloure engany, amenaces o coerció
  • el propòsit pot ser l’explotació sexual i / o la servitud

SICAR cat i Proyecto ESPERANZA han aprofundit en aquesta finalitat d’explotació a través del projecte #TambeEsTrafic, que inclou l’anàlisi de casos que han atès les dues entitats.


Trobada amb el consolat dels Estats Units: TIP Report 2021

Aquesta setmana, SICAR cat s’ha reunit amb el Consolat dels Estats Units a Barcelona per traslladar, en qualitat d’entitat especialitzada, les seves valoracions sobre el fenomen del tràfic de persones durant el 2020.


Aquesta entrevista forma part de la participació anual de SICAR cat al TIP Report (Trafficking in Persons Report), l’informe de el Departament d’Estat dels Estats Units en el qual s’analitza el delicte de tràfic d’éssers humans en més de 180 països, entre els quals s’inclou Espanya.


Durant la seva intervenció, l’entitat va traslladar els següents punts que es tindran en compte en l’edició 2021 de l’informe:


  • Impacte de la COVID-19 en les víctimes de tràfic de persones en general i en les ateses a SICAR cat.
  • Valoració positiva de la resposta de les Administracions Públiques (estatal i autonòmica) sobre l’ampliació de el pla de contingència dirigit a víctimes de tràfic amb fins d’explotació sexual, víctimes d’explotació sexual i dones en contextos de prostitució en situació de vulnerabilitat.
  • Preocupació per la invisibilitat i infradetecció de les víctimes explotades per a altres fins ja que des de diverses instàncies internacionals s’assenyala que l’augment de la vulnerabilitat contribuirà a un augment d’explotació per a altres fins.
  • Presentació de el projecte #TambeEsTrafic, en aliança amb Proyecto ESPERANZA.
  • El nou Pacte Europeu de Migracions i Asil podria condemnar a desplaçar el tràfic a altres països, a una major infradetecció, …
  • L’impuls que es pretén donar a la Directiva 36/2011, centrat exclusivament en el tràfic sexual suposa un gran retrocés per a la lluita contra el tràfic, al no abordar de forma integral el fenomen independentment de la finalitat d’explotació.
  • Preocupació en relació a les xifres d’EUROSTAT i del Tercer informe de la Comissió Europea que reflecteixen un important volum de víctimes de la UE i per als que sembla que no s’incideix a l’continuar vinculant la tracta com una qüestió que només afecta nacionals de tercers països .

Capacitació a operadors de justícia del Perú per garantir la reparació a víctimes de tràfic de persones

L’esdeveniment, organitzat per l’OIT, va comptar amb la participació d’alts funcionaris del Poder Judicial i el Ministeri Públic del Perú.


N’Alba Alonso, advocada de SICAR cat, va representar tant a Proyecto ESPERANZA com a SICAR cat, en la seva intervenció en la jornada organitzada per l’Organització Internacional del Treball (OIT), que va tenir lloc del 25 al 27 de novembre del 2020 al Perú.


Aquesta formació en línia que va comptar amb la participació de 63 jutges 22 fiscals i 9 defensors públics de víctimes de tràfic de persones. El seu objectiu va ser proporcionar informació i eines per identificar i determinar les diferents manifestacions de la reparació civil a què pot accedir una persona víctima d’aquest delicte.



Aquesta formació ha estat una oportunitat per valorar els resultats a nivell europeu amb els de Perú i d’altres països d’Amèrica Llatina, saber quin és el diàleg jurisprudencial en matèria de reparacions a víctimes de tràfic de persones de la Carta Europea dels Drets Humans i de la Cort Iberoamericana de Drets

Alba Alonso, advocada de SICAR cat

Tractar aquest delicte com un problema de drets humans i amb un enfocament centrat en les víctimes, permetrà orientar els operadors de justícia cap a l’aplicació de regles i principis que estableixin una adequada reparació civil per a les víctimes supervivents del delicte de tràfic

Dra. Elvira Barrios Alvarado, Presidenta de la Sala Penal Especial de la Cort Suprema de Justícia del Perú, Presidenta de la Comissió de Justícia de Gènero del Poder Judicial

La temàtica que va abordar n’Alba des d’Espanya va ser:


  • Tràfic de persones i Reparació: l’enfocament de Drets Humans
  • La indemnització des de la perspectiva europea
  • Anàlisi de la responsabilitat civil en el delicte de tràfic a Espanya.
  • Coordinació d’actors en l’assoliment de la responsabilitat civil
  • Principals obstacles en la seva consecució. Propostes.
  • Passos per a la reclamació i quantificació de la responsabilitat civil.
  • Anàlisi Bones pràctiques a nivell europeu.


Pel que fa a la reparació i el tràfic de persones i a l’enfocament de drets humans cal tenir en compte:


  • La restituitio in integrum (restitució integral) retornar a la víctima a la situació anterior a la vulneració dels drets (amb els seus límits).
  • La indemnització: reparació de danys materials, despeses d’assistència jurídica, serveis mèdics, pèrdua d’ingressos, etc.
  • Rehabilitació: atorgar a la víctima tractament metges, assistència psicològica, jurídica i social.
  • Satisfacció: Reparar el dany immaterial que no té abast pecuniari i pretén tenir repercussió social i pública.
  • Garanties de no repetició i prevenció: orientades a evitar que els fets que van afectar els drets humans es tornin a produir.


L’esdeveniment es va dur a terme en el marc de l’Aliança de Cooperació per a la Protecció de Nenes, Nens i Adolescents (CPC) subscrita pel govern dels Estats Units i el Perú.


La compensació i el dret a reparació de les víctimes de tràfic és una línia de treball que SICAR cat desenvolupa des de fa anys amb Proyecto ESPERANZA, a través d’un projecte europeu anomenat Justice at last, que ha liderat la Strada Internacional.

El Drets Humans, la nostra reivindicació diària des de fa anys

El tràfic de persones, segons les Nacions Unides, és una forma contemporània d’esclavitud, i també una manifestació de violència masclista, un delicte i una greu violació de Drets Humans. Però quan parlem de Drets Humans, a què ens referim?


‘Ningú no serà sotmès a esclavitud o servitud, l’esclavitud i el tràfic d’esclaus són prohibits en totes les seves formes’

Article 4, de la Declaració Universal dels Drets Humans.

El 10 de desembre del 1948, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Declaració Universal de Drets Humans, un document que consta d’un preàmbul i de 30 articles que expressen els drets i les llibertats de totes les persones: són inherents a tots els éssers humans, sense distinció de raça, sexe, nacionalitat, origen ètnic, llengua, religió o qualsevol altra condició.


En concret, el delicte de tràfic, a més de l’article 4, atempta contra més Drets Humans, com el dret a la vida, a la integritat, a la llibertat i a la seguretat; el dret a la llibertat de moviment; i el dret a no ser sotmès a tortures i / o tractes o penes cruels, inhumans o degradants.


Per tant, es pot afirmar que el tràfic té un impacte global en la persona que el pateix i cal aportar solucions que corresponguin a aquesta dimensió per restituir tots aquells drets que han estat vulnerats.


Des de fa anys, SICAR cat i Proyecto ESPERANZA acompanyen la recuperació de les víctimes d’aquest delicte que inclou diverses finalitats d’explotació, algunes d’elles infradetectades i poc visibles. Es tracta de processos llargs, en què intervenen un equip multidisciplinari, que posa a l’abast de les supervivents diversos serveis (allotjament, retorn voluntari, salut, …).


Les dues entitats, des dels seus inicis, reivindiquen la violació de Drets Humans que suposa el tràfic de persones i insisteixen en visibilitzar- lo des d’aquesta perspectiva. Un enfocament basat en els Drets Humans identifica les víctimes com a titulars de drets i allò al que tenen dret, així com qui són els titulars de deures, generalment els Estats, que han de reparar les víctimes.

L’esclavitud, vigent al món, amb finalitats fortament feminitzades i invisibilitzades

SICAR cat i Proyecto ESPERANZA, tots dos projectes de Adoratrius, assenyalen avui, en una nota de premsa, que, tot i que l’esclavitud va ser la primera violació de Drets Humans que va suscitar una àmplia preocupació internacional, segueix, a dia d’avui, vigent i ha evolucionat cap a altres formes, com el treball forçat o el tràfic d’éssers humans (TEH), que inclou finalitats d’explotació fortament feminitzades.

Ambdós projectes, amb una àmplia experiència en atenció integral a víctimes de TEH, han donat resposta, en els últims anys, a dones que han estat víctimes d’aquest delicte amb finalitats infradetectades al nostre país i fortament marcades pel gènere: tràfic amb fins d’explotació sexual en pornografia, esclavitud sexual, matrimonis forçats, gestació de nadons per a la seva posterior venda o adopció il·legal, criminalitat forçada, explotació laboral en l’ocupació de la llar.


En aquesta mateixa línia, WalkFree calcula que les dones i nenes representen el 71% de totes les víctimes d’esclavitud moderna al món, de manera que és fonamental aplicar la mirada de gènere a l’hora d’abordar-la. Com més gran és la bretxa de gènere en salut, educació i en l’economia, major prevalença té l’esclavitud moderna, conclou.


Rosa Cendón, coordinadora de Relacions Institucionals i Incidència de SICAR cat, afegeix: El tràfic amb finalitat d’explotació laboral en el treball de la llar i el tràfic per a la celebració de matrimonis forçats són formes de tràfic que tenen una incidència desproporcionada en dones i nenes i, per tant, suposen formes de violència contra la dona per raons de gènere .

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies