Espais, activitats i relacions segures per promoure un entorn protector, de bon tracte i cura mútua

Sota el marc del sistema de qualitat i millora constant, SICAR cat i Proyecto ESPERANZA, tots dos projectes d’Adoratrius, treballen conjuntament des del març del 2019 per implantar un sistema de protecció intern que promogui els principis i pràctiques de manteniment d’un entorn segur.

Aquest nou repte suposa una exigència més en el seu estàndard de qualitat i compromet els projectes a prevenir, reduir i reparar, si s’escau, els riscos i danys que puguin patir totes les persones implicades en l’entitat. També obliga les organitzacions a tractar els incidents de protecció de manera efectiva, d’acord amb els marcs de referència i procediments autonòmics, estatals i internacionals. A l’abril del 2020 ambdós projectes van aconseguir el primer pas de certificació de sistema complint amb el nivell I de les recomanacions i bones pràctiques de l’Instituto de Innovación, Desarrollo e Impacto Social.

Volem promoure un ecosistema protector on el bon tracte sigui el protagonista de les relacions en un context lliure de violència

Comitè de Protecció Intern
La cura mútua com un valor d’innovació

Segons es detalla en el document de posicionament, Adoratrius vol generar, dins de la seva organització, comportaments coherents amb la protecció de les dones i constituir-se com una organització segura per a elles i els seus fills i filles menors d’edat així com per a totes les persones vinculades a la institució (voluntariat, professionals i col·laboradors). Per aquest motiu, fa tot el possible per prevenir, respondre i reportar qualsevol cas de violència o sospita d’aquesta.

A més, considera fonamental que la seva plantilla i totes les persones i institucions que treballen o col·laboren amb l’organització estiguin conscienciades i compromeses amb el bon tracte i la protecció de les dones i respectin la seva voluntat com una prioritat en totes les seves actuacions.

Així mateix, es compromet a brindar formació contínua en matèria de protecció i bon tracte a totes les persones treballadores així com a persones voluntàries i col·laboradores que mantinguin una relació directa amb l’entitat.

Aquesta política de protecció s’aplica a:

  • Totes les persones treballadores d’Adoratrius, comunitat religiosa, estudiants en pràctiques i voluntariat.
  • Personal col·laborador, prestadores de serveis i contraparts, sempre que mantinguin una relació directa amb Adoratrius.
Amb el document de posicionament, l’objectiu d’Adoratrius és la creació de les condicions necessàries per promoure, protegir i complir els drets de les dones i fills i filles menors d’edat, persones treballadores i col·laboradors dels projectes.

És imprescindible enfortir un entorn protector visibilitzant els diferents tipus de violència, el seu nom i què implica.


Formes de violència
  1. Descuit o tracte negligent: Es defineix com la falta d’atenció de les necessitats físiques, psicològiques i afectives.
  2. Violència psicològica: Es refereix a tota forma d’agressió verbal i psicològica que afecti el benestar emocional com amenaces, insults, humiliacions, ridiculitzacions o aïllament.
  3. Violència física: comprèn actes tant intencionals com no intencionals que poden provocar seqüeles físiques greus o fatals. Es manifesta mitjançant cops, talls, cremades, mutilacions, sacsejades o pallisses entre d’altres.
  4. Abús sexual: suposa la submissió a comportaments sexuals per part d’una persona en un context de desigualtat de poder, habitualment a través de l’engany, la força, la mentida o la manipulació. Té conseqüències molt greus en el desenvolupament i benestar emocional, psicològic i psicosexual de la persona que poden allargar-se en el temps.
  5. Assetjament laboral o mobbing: és tant l’acció d’una o diverses persones hostigadoras dirigida a produir por, terror, menyspreu o desànim en una altra persona treballadora a través d’actes negatius i hostils dins o fora de la feina per part de grups socials externs, dels seus companys ( “assetjament horitzontal”, entre iguals), dels seus subalterns (en sentit vertical ascendent) o dels seus superiors (en sentit vertical descendent, també anomenat bossing, de l’anglès boss, cap). El que es pretén en últim terme amb aquest assetjament, intimidació o pertorbació (o normalment la conjugació de totes elles) és l’abandonament de la feina per part de la víctima -o víctimes-, la qual és considerada pels seus agressors com una molèstia o amenaça per als seus interessos personals (necessitat d’extorsió, ambició de poder, de riqueses, posició social, manteniment de l’statu quo, etc.).
  6. El ciberassetjament (ciberbullying): és una forma d’assetjament que implica l’ús dels telèfons mòbils (textos, trucades, vídeoclips), accés a internet (correu electrònic, xarxes socials, missatgeria instantània, xat, pàgines web) o altres tecnologies de la informació i la comunicació per assetjar, vexar, insultar, amenaçar o intimidar deliberadament a algú. La peculiaritat del ciberassetjament és que una sola agressió que es gravi i es pugi a internet es considera ciberassetjament per la possibilitat per reproduir-la de forma innombrable i la seva audiència potencialment global.
  7. Tortura i tractes inhumans o degradants: es refereix als actes de violència amb el propòsit d’obligar a confessar o castigarextrajudicialment per conductes il·lícites o delictives.
  8. Pràctiques perjudicials o violència comunitària: s’anomenen així certes formes de violència que són comuns en algunes societats o cultures o tradicions i són contràries al respecte de les dones i als seus drets com la mutilació genital femenina, esterilitzacions forçades o matrimoni forçat.
  9. Victimització secundària o revictimització: el maltractament addicional exercit contra les dones vulnerabilitzades com a conseqüència directa o indirecta dels dèficits – qualitatius i quantitatius- de les intervencions realitzades per organismes responsables i també per les actuacions desencertades provinents d’altres agents implicats.

Formes de revictimització:

  • No detectar situació de vulnerabilitat per falta de coneixement, sensibilització i / o recursos.
  • No donar resposta a les necessitats que plantegen les víctimes i no es garenteixen els seus drets
  • No actuar des d’una perspectiva de drets humans i de gènere que posi al centre el benestar de la víctima del delicte
  • Qüestionar i negar sistemàticament la credibilitat i el testimoni de les víctimes tot i els indicis existents
  • Abordar i tractar els fets de forma morbosa i groguista contribuint a estigmatitzar les dones víctimes de delicte.
El codi de conducta, que va elaborar el novembre del 2019 el Comitè de Protecció d’Adoratrius, és un document intern que recull uns principis rectors i normes d’actuació per tal de promoure un entorn segur. Les persones signants es comprometen a l’acompliment d’aquestes accions de bon tracte.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies