50 ratificacions contra el Treball Forçós

Avui, Dia Internacional en record de les víctimes de l´Esclavitud i del Tràfic transatlàntic d´esclaus, celebrem la fita assolida per la Campanya «50 for freedom» en obtenir 50 ratificacions del Protocol sobre el treball forçat, impulsada per l´Organització Internacional del Treball.

Aquest tractat internacional pretén obtenir el compromís dels Estats per a lluitar contra el treball forçat en totes les seves formes, entre elles el tràfic d´éssers humans, una qüestió especialment rellevant tenint en compte el context de crisi actual derivat de la COVID19 i el previsible augment de la precarietat i la vulnerabilitat de gran part de la població mundial.

Espanya va ratificar el Protocol de 2014 de la OIT sobre el Treball Forçat^[1] l´any 2017 comprometent-se a prendre mesures eficaces per a evitar el treball forçat i protegir a les seves víctimes, vetllant per a que puguin accedir a la justícia i a la reparació.

Si bé és cert que des de l´any 2010, el delicte de tràfic d´éssers humans està tipificat al codi penal, incloent totes les finalitats d´explotació, inclosa la de treball forçat, no contempla una definició de “treball forçat“ ni està tipificat com a delicte independent, la qual cosa contribueix a la invisibilització d´aquesta realitat, a la infradetecció de les seves víctimes i a la impunitat dels seus perpetradors.

Per aquest motiu, davant els compromisos adquirits internacionalment per l´Estat Espanyol, amb la finalitat d´assolir la fita 8.7 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, relativa a l´eradicació del treball forçat, és necessari prendre mesures eficaces i urgents com són les següents:

Apostar per una Llei Integral de Lluita contra el Tràfic d´Éssers Humans i Protecció a Víctimes per a totes les finalitats d´explotació
Tipificar en el Codi Penal el delicte de treball forçat com a delicte independent
Impulsar el Pla Nacional contra el Treball Forçat

#EstatusLegalTrafic

#EstatusLegalTrafic: Participem en el seminari web sobre l’accés a permisos de residència per a víctimes de tràfic d’éssers humans.

La coordinadora d’Incidència i Sensibilització de Proyecto Esperanza va ser una de les ponents en el seminari virtual sobre l’accés a permisos de residència per a víctimes de tràfic, organitzat per la plataforma europea d’ONGs La Strada International (LSI), que va tenir lloc el passat 12 de març, i en què van participar més de 90 persones, entre les quals, parlamentaris europeus i membres d’organitzacions de la societat civil europees.

Aquest seminari serveix per llançar un nou informe d’investigació anomenat “Permisos de residència, protecció internacional i víctimes del tràfic de persones” que avalua el marc legal europeu en relació amb les oportunitats de residència i protecció a llarg termini (inclòs dins del sistema d’asil i refugi), disponibles per a les víctimes de tràfic d’éssers humans, i la seva aplicació en sis països (Àustria, Espanya, França, Holanda, Moldàvia i Sèrbia) identificant bones pràctiques, llacunes i barreres per a l’accés efectiu a aquests drets. Aquest informe ha estat elaborat en el marc del projecte REST (REsidency STatus: Strengthening the protection of trafficked persons) en el qual Proyecto Esperanza participa.

Al llarg del seminari, Marta González i Liliana Sorrentino (experta europea i membre de la direcció de LSI) van presentar les principals conclusions de l’informe.

Una de les principals preocupacions expressades fa referència a la pràctica, en alguns països europeus, de vincular l’accés als permisos de residència a víctimes de tràfic en exclusiva a la seva cooperació amb les autoritats policials. Aquesta pràctica no només està en conflicte amb l’enfocament basat en els drets humans proclamat tant en el dret dels tractats de la Unió Europea com en el Consell d’Europa, sinó que també contradiu algunes de les disposicions més importants per a la protecció de les persones objecte de tràfic. L’aplicació d’un enfocament basat en els drets humans exigeix desvincular la residència de la cooperació i obliga els estats no només a atorgar a les víctimes del tràfic el dret a romandre en el país de destinació durant els procediments judicials contra els seus autors, sinó també després, si la seguretat de la persona així ho requereix.

En aquest sentit, de conformitat amb l’article 14 de la Convenció del Consell d’Europa contra el Tràfic de Persones, els estats hauran de garantir, tal com es reconeix en la legislació espanyola, que les víctimes del tràfic puguin sol·licitar un permís de residència en base a la seva situació personal, sense pressionar-les perquè cooperin en la investigació i l’enjudiciament dels traficants, i que les sol·licituds estiguin completament desconnectades de les perspectives d’investigació i enjudiciament.

Una altra recomanació fonamental fa referència a la necessitat de reforçar la coherència entre les mesures específiques de protecció previstes per a les víctimes de tràfic en el marc de la llei d’estrangeria i el sistema d’asil a nivell nacional. Aquesta manca de coherència té com a resultat, en molts països europeus, un nombre molt reduït de víctimes de tràfic identificades en el procés d’asil i restringeix l’accés a drets per part de les víctimes de tràfic. És important assenyalar que el procediment de cooperació entre les forces de seguretat, l’Oficina d’Asil i Refugi i les entitats especialitzades de l’aeroport de Madrid-Barajas es va destacar com a bona pràctica en el webinari.

Una altra preocupació a què es va fer referència és la revictimització que pateixen les víctimes de tràfic en els procediments de retorn en el marc de Dublín III.

En el seminari també va intervenir la Dra. Venla Roth, coordinadora nacional sobre el Tràfic d’Éssers Humans a Finlàndia, dins del Ministeri de Justícia d‘aquest país. La doctora Roth va fer referència a la situació a Finlàndia, on el permís de residència està deslligat de la cooperació de les víctimes de tràfic amb les autoritats policials, i també a la importància del nexe entre residència i recuperació de les víctimes de tràfic a llarg termini.

Recordem que el dia 22 de febrer de 2021 Proyecto Esperanza i SICAR cat, juntament amb altres organitzacions europees especialitzades en l’atenció integral a víctimes i supervivents de tràfic d’éssers humans integrades a la plataforma LSI, vam dirigir una carta als parlamentaris europeus instant-los que es comprometessin a implementar 10 recomanacions per garantir que les persones objecte de tràfic i d’explotació puguin accedir al seu dret d’obtenir un estatus legal i rebin la protecció més adequada per assegurar els seus drets i accedir a una solució duradora, ja sigui atorgant-los protecció internacional o residència permanent en el país de destinació, o bé assegurant-ne el retorn voluntari i segur, si així ho desitgen, així com la seva reintegració.

8M: Adoratrius al Senat

8 març 2021

Adoratrius aporta a la Ponència d’estudi sobre migracions del Senat la seva anàlisi i recomanacions per millorar la protecció de les víctimes de tràfic

La Comissió de Treball, Inclusió, Seguretat Social i Migracions del Senat ha convidat a Adoratrius a participar a la Ponència d’estudi per abordar el fenomen migratori de manera integral. Compareix en representació de l’entitat Marta González, Coordinadora de Sensibilització i Incidència de la Delegació de Madrid (Proyecto Esperanza).

L’objectiu de la intervenció al Senat és traslladar la nostra anàlisi i recomanacions en relació a la situació i l’accés a drets de les dones migrants que han patit el tràfic d’éssers humans amb qualsevol finalitat d’explotació. Per a això partim de la realitat de les dones a les qui acompanyem, que abasten una gran diversitat de perfils en relació amb la seva edat, nacionalitat, estat civil, situació administrativa, familiar, orientació sexual, identitat de gènere i nivell educatiu, entre d’altres. Algunes d’elles tenen, a més, necessitat de protecció internacional.

Un dels missatges principals que traslladarem és que, tot i que la legislació espanyola reconeix formalment un gran ventall de drets a les víctimes i supervivents del tràfic, la realitat que observem en el nostre treball diari és que hi ha nombroses barreres i obstacles que impedeixen el seu accés efectiu a aquests drets i que suposen, de fet, una fallida en el compliment de les obligacions de l’Estat.

Des Adoratrius ens centrarem, al llarg de la nostra intervenció, en compartir les principals dificultats que detectem. Hem fet arribar a la Comissió de Treball, Inclusió, Seguretat Social i Migracions de l’Senat un document detallat amb l’anàlisi de les nostres preocupacions i recomanacions. Entre elles destaquem les següents:

1- Reptes i obstacles en la identificació primerenca com a víctimes de tràfic d’éssers humans.

Revisar en profunditat el procés d’identificació de víctimes de tràfic a Espanya des d’un enfocament centrat en la víctima, el seu benestar i la protecció dels seus drets.
Garantir que la identificació no es condiciona a la col·laboració de la víctima amb les autoritats policials en la investigació del delicte.
Enfortir la participació multiagencial en la identificació de víctimes del tràfic reconeixent formalment el paper de les ONGs especialitzades en la presa de decisions que condueix a la identificació.

2- Necessitat d’una resposta integral a la tracta d’éssers humans per a totes les finalitats d’explotació.

Garantir que la resposta davant el tràfic de persones és integral i que s’adreça a totes les víctimes del tràfic per a totes les finalitats d’explotació, inclosos els matrimonis forçats, la mendicitat forçada, la delinqüència forçada i l’extracció d’òrgans, tenint en compte la dimensió de gènere del tràfic i la vulnerabilitat particular dels nens i nenes, per facilitar la seva recuperació integral establint recursos adequats i suficients.

3- Importància de garantir un accés efectiu a un estatus legal per a víctimes de tràfic d’éssers humans de nacionalitat estrangera que es trobin en situació irregular a Espanya.

Garantir que les víctimes de tràfic rebin tota la informació necessària perquè puguin prendre una decisió informada, entenent els drets i les opcions que tenen al seu abast.
Complir, per part de les autoritats competents, amb l’obligació positiva d’atorgar un període de restabliment i reflexió a totes les possibles víctimes del tràfic d’éssers humans, independentment que la presumpta víctima ho sol·liciti o no.
Definir els criteris i terminis i simplificar els procediments per atorgar permisos de residència a les persones víctimes de tràfic per les dues vies que estableix l’article 59 bis 4.
Assegurar en la pràctica que l’accés al permís de residència i treball per circumstàncies excepcionals com a víctima de tràfic no es condiciona al fet que s’iniciï, o no, un procediment penal per tràfic de persones o altres delictes relacionats.
Garantir que en la pràctica es reconeix i aplica la compatibilitat dels procediments d’asil amb els regulats per la Llei d’estrangeria, en particular els relatius al tràfic d’éssers humans.
Reforçar els mecanismes de coordinació i derivació entre les autoritats que apliquen la legislació d’estrangeria i el sistema d’asil per detectar, identificar i atorgar a les víctimes de tràfic sol·licitants d’asil i refugiades accés a assistència especialitzada i a el reconeixement de l’estatut d’asil.
Assegurar que es dugui a terme una avaluació de riscos exhaustiva i una anàlisi de la vulnerabilitat de la víctima abans d’emetre una decisió de retorn, inclosa una decisió sobre una devolució en aplicació de la normativa de Dublín, per garantir el compliment de les obligacions de no devolució.
Assegurar que, davant l’existència d’indicis de tràfic, les persones migrants en situació irregular no són internades en centres de detenció d’immigrants, o altres espais de detenció.
Donar compliment de forma proactiva a la clàusula de no imposició de penes ni sancions per infraccions o delictes que s’hagin vist obligades les víctimes de tràfic a cometre durant la seva situació de submissió. Punició continguda en la legislació europea.
Permetre la reagrupació familiar preferent de familiars de les víctimes de tràfic identificades per les autoritats, que hagin optat per romandre a Espanya i se’ls hagi concedit l’autorització provisional de residència i treball per circumstàncies excepcionals.

4- Barreres a l’accés a prestacions econòmiques, en concret, l’Ingrés Mínim Vital.

Reconèixer el dret a l’Ingrés Mínim Vital a totes les persones víctimes de tràfic, independentment del seu sexe, gènere, i/o identitat sexual o de gènere, així com del tipus d’explotació que hagin patit, permetent a les entitats especialitzades reconegudes per les diferents Administracions acreditar aquestes situacions.
Incorporar en el futur reglament de desenvolupament les mesures i excepcions necessàries per garantir que l’accés a l’Ingrés Mínim Vital per part d’aquestes persones sigui real i efectiu en la pràctica.

Com conclusions i recomanacions finals, des de l’Entitat de Adoratrius incidim en la necessitat de:

Reformar el Codi Penal tipifica expressament els delictes de treballs o serveis forçats, esclavitud o pràctiques anàlogues a l’esclavitud o la servitud en el nostre codi penal per millorar la persecució efectiva d’aquestes finalitats de tràfic.
Promulgar una Llei Integral contra el Tràfic d’Éssers Humans amb la finalitat de consolidar un enfocament de drets humans i d’atenció i protecció integral que col·loqui a les víctimes i supervivents com a titulars de drets en el centre de les polítiques públiques, i a l’administració com titulars d’obligacions. La llei s’ha d’aplicar a totes les finalitats del tràfic, estigui o no relacionada amb la delinqüència organitzada, tenint en compte que Espanya pot ser país d’origen, trànsit o destinació i que el tràfic pot ser intern o transnacional. Aquesta Llei establiria les bases per a una correcta i efectiva coordinació entre tots els organismes involucrats a nivell nacional i autonòmic, unificant i dotant de coherència global als diferents instruments existents per garantir que totes les víctimes de tràfic accedeixen a protecció i assistència amb uns estàndards comuns.

Des Adoratrius volem agrair que en el marc de la feina tan ampli que s’està desenvolupant en aquesta Ponència d’estudi dels membres de la Comissió hagin volgut dedicar un espai específic a la realitat del tràfic d’éssers humans a Espanya, i s’hagi donat l’oportunitat d’escoltar les veus de les víctimes i supervivents.

Confiem que el resultat de la Ponència contribueixi a que les víctimes i supervivents del tràfic d’éssers humans puguin accedir de manera efectiva als seus drets.

Madrid, 8 de març 2021

Adoratrius fa una crida a construir un futur igualitari després de la COVID-19

En el 8 de març de 2021, Dia internacional de la Dona, l’Obra Social de Adoratrius a Europa-Àfrica, volem seguir compromeses en aconseguir la millora de les condicions de vida de les dones en situació de vulnerabilitat.

En aquest any, l’ONU vol reconèixer el treball en primera línia de les dones en la lluita contra la pandèmia com a treballadores de la salut, de les cures, innovadores i organitzadores comunitàries.

Des d’Adoratrius, a través d’una nota de premsa, volem visibilitzar i incidir en la importància d’entendre les realitats que les dones poden ser «Dones líders: Per un futur igualitari en el món de la COVID-19″ com ens recorda l’ONU el lema d’enguany.

Descarrega Nota Dia Dona 2021