La pandèmia del coronavirus està modificant, en general, la manera en què ens relacionem. Per exemple, en els últims mesos, SICAR cat, entre d’altres mesures, prescindeix de celebracions grupals per motius de seguretat.
Aquest cap de setmana, a Catalunya, es festeja la Castanyada, i a SICAR cat, enguany les unitats familiars gaudiran d’un petit lot per celebrar, en família, aquesta tradició de la societat d’acollida.
Panellets, moniatos i castanyes han estat els productes que les educadores de referència han portat a les famílies monomarentals ateses en el projecte. Sens dubte, els petits i petites de la casa són els que més ho gaudiran.
Com a part de la seva missió, SICAR cat compta amb un projecte d’atenció integral específic adaptat a la realitat de les unitats familiars.
Les unitats familiars són aquelles famílies monoparentals víctimes de tràfic d’éssers humans. Estan compostes per una dona i els seus fills i filles menors a càrrec que es troben en territori
Durant el 2019, SICAR cat va donar resposta a 19 unitats familiars, 13 de les quals en seguiment de l’any anterior.
L’apartat 2 de l’article 59 bis de la L.O. 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, preveu la seguretat i protecció de la víctima i dels seus fills menors d’edat o amb discapacitat, que es trobin a Espanya en el moment de la identificació
La coordinadora de Relacions institucionals i incidència de SICAR cat, na Rosa Cendón, va participar el 21 d’octubre en el Ple del Consell Nacional de Dones de Catalunya (CNDC), l’òrgan col·legiat de participació i consulta de l’Institut Català de les Dones (ICD), del que SICAR cat i més de 400 entitats catalanes en formen part.
La trobada, que es va fer de manera telemàtica a causa de la covid, va comptar amb la presència d’entitats i amb la representació institucional a càrrec de la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, la Presidenta de l’ICD, Laura Martínez, la Directora de l’ICD, Núria Ramon, i la Vicepresidenta segona del CNDC, Montse Pineda.
Durant el transcurs de la reunió, na Rosa va traslladar algunes de les preocupacions de SICAR cat, les quals van tenir una bona acollida:
L’impacte de l’ampliació pacte de contingència a víctimes tràfic de persones, víctimes d’explotació sexual i dones en prostitució en situació vulnerabilitat
La manca d’accés a l’Ingreso Mínimo Vital i a la Renda Garantida Ciutadana, per dificultats o manca d’accés a obrir comptes bancaris. Dificultat comuna en les dones migrades
Assenyalar que, finalment, el col·lectiu de prostitució en situació de vulnerabilitat ha quedat exclòs com a beneficiari d’aquestes prestacions
Traslladar la preocupació per l’increment de resolucions desfavorables per a la concessió de l’estatut de refugiades i la conseqüent sortida de dones i famílies monomarentals del sistema d’acollida d’asil
Compartir com l’impacte de la COVID19 genera la vulnerabilització de molts col.lectius i com pot traduir-se en l’increment d’altres finalitats explotació més infradetectades i invisibilitzades, que afecten també majoritàriament a les dones i que TambeEsTrafic
Demanar implicació, solucions, treball preventiu i respostes ràpides i coordinades per reduir l’impacte i discriminació que ara mateix està provocant aquest context i l’aplicació d’aquestes normatives
Gràcies @wwwsicarcat x la vostra expertesa i compromís. Seguirem treballant x sumar estratègies i sinèrgies x millorar l’atenció i el suport a les dones en situació de tràfic d’éssers humans i les dones migrades en general. Són molts els reptes i la urgència del seu abordatge! 💜 https://t.co/n9FkclWVvZ
El passat 20 d’octubre la Comissió Europea va publicar el seu tercer informe sobre els avenços realitzats en la lluita contra el tràfic d’éssers humans, que cobreix el període 2017-2019.
Aquest text identifica patrons i desafiaments clau per abordar el tràfic d’éssers humans (TEH), proporciona una anàlisi d’estadístiques i descriu els resultats de les accions contra el tràfic dutes a terme en el marc de la Unió Europea.
Per a la realització d’aquest tercer informe, s’han tingut en compte, entre d’altres, la informació que han proporcionat els relators Nacionals dels Estat Membre i les contribucions de les organitzacions de la Societat Civil. SICAR cat i Proyecto ESPERANZA, delegacions d’Adoratrius, han participat en el procés d’elaboració d’aquest tercer informe i han aportat les seves valoracions i preocupacions, a través de diferents mecanismes que han inclòs la participació en informes i entrevistes.
Aquest tercer informe es va presentar durant la sessió conjunta de la Xarxa de Relators Nacionals i / o Mecanismes Equivalents de la Unió Europea i la Plataforma de la Societat Civil de la UE contra el tràfic d’éssers humans, de la qual tant SICAR cat com Proyecto ESPERANZA.
• Durant el 2017 i el 2018 es van registrar a la UE un total de 14.145 víctimes de tràfic de persones.
• En aquest període, les dones i les nenes han continuat sent les principals víctimes registrades (72%).
• Gairebé la meitat de les víctimes registrades (49%) van ser ciutadans membres de països de la UE. Més d’un terç (34%) de les víctimes van ser traficades en el propi país.
• L’explotació sexual segueix sent la finalitat més comuna de tràfic de persones (60% de les víctimes registrades). El 92% de les víctimes de tràfic amb fins d’explotació sexual registrades van ser dones i nenes.
• El 15% de totes les víctimes de tràfic registrades a l’UE van ser-ho amb fins d’explotació laboral. El 68% de les víctimes de tràfic amb aquesta finalitat d’explotació registrades van ser homes víctimes de tràfic especialment en sectors com l’agricultura i la construcció.
• En aquests anys s’ha constatat un increment del nombre de dones víctimes de tràfic explotades en el treball de la llar en treball domèstic, en les tasques de cures i en el sector de la neteja.
En aquest sentit, el projecte #TambeEsTrafic, que ha posat en marxa SICAR cat i Proyecto ESPERANZA cerca visibilitzar el tràfic amb fins d’explotació laboral en el treball de la llar, el tràfic per a la comissió d’activitats delictives i el tràfic per a matrimonis forçats, totes elles finalitats de tràfic que són una realitat a la Unió Europea, però que però que romanen ocultes a Espanya amb l’objectiu de garantir la protecció de totes les víctimes i el seu accés a drets.
El tercer informe es complementa amb dos documents molt més extensos que ofereixen una visió més detallada, completa i fonamentada de les principals conclusions presentades en el mateix.
El primer d’ells se centra en l’anàlisi de tendències recents en el marc del tràfic d’éssers humans (inclòs una anàlisi de l’impacte de la pandèmia a causa de la COVID 19, així com de la intersecció entre Tràfic, Asil i Migració, identificació de víctimes i el seu accés a drets, inclòs el dret a la justícia), mentre que el segon aporta una anàlisi estadística sobre el tràfic d’éssers humans a Europa en els últims dos anys.
Amb motiu del Dia Europeu contra el tràfic d’éssers humans, que se celebra el proper 18 d’ocubre, SICAR cat i Proyecto ESPERANZA, a través d’una nota de premsa, demanen que la protecció de totes les víctimes de tràfic de persones ha d’estar al centre de l’actuació de la Unió Europea.
Amdós projectes manifesten la seva preocupació davant la nova política de migració i asil de la Unió Europea, anunciada el passat 23 de setembre. El pacte aprovat, se centra principalment en el control de fronteres de la UE, imposa limitacions a la migració i estableix un procediment accelerat en frontera, que podria tenir un impacte negatiu en la capacitat de sol·licitar asil i de detectar indicis de tràfic d’éssers humans (TEH).
D’altra banda, han participat en un estudi recent del Parlament Europeu sobre la implementació de la Directiva 2011/36 que assenyala que, encara que les principals finalitats d’explotació romanen inalterades, sent la majoria de les víctimes de tràfic de persones identificades a Europa les víctimes de TEH amb fins explotació sexual (56%), es detecten cada vegada més altres finalitats de TEH, inclòs el TEH amb fins d’explotació laboral (26%).
El passat mes de juny les dues entitats especialitzades també van fer aportacions en el marc de la Plataforma Europea de la Societat Civil contra el Tràfic davant la Nova Estratègia contra el Tràfic d’Éssers Humans de la Unió Europea, prevista pel 2021, i van incidir en la necessitat d’incloure mesures específiques per a la protecció de totes les víctimes de TEH.
A més, mitjançant el projecte #TambeEsTrafic, Proyecto ESPERANZA i SICAR cat volen contribuir a la implementació efectiva de la Directiva 2011/36 que obliga els estats a afrontar el TEH per a totes les finalitats d’explotació. Les dues organitzacions presenten el “Document d’anàlisi i incidència política: #TambienEsTrata” en el qual analitzen, des de la seva experiència pràctica, nombrosos casos de tràfic per a l’explotació laboral en el treball de la llar, matrimoni forçat i criminalitat forçada, per aprofundir en el seu coneixement i reforçar la protecció de les víctimes.
Aquesta setmana, en la qual es commemora el Dia Europeu contra el Tràfic de Persones, el 18 d’octubre, SICAR cat i Proyecto ESPERANZA llancen l’última peça de “Conèixer és transformar“, campanya del projecte #TambeEsTrafic, que vol promoure la protecció de les víctimes de tràfic d’éssers humans per a tots els fins d’explotació. En aquest cas, per a la criminalitat forçada.
Superposició de violències
El tràfic de persones és un delicte complex que es produeix en un context i en una realitat igualment complexes. Aquesta complexitat es veu reflectida, per exemple, en la superposició d’explotacions que sovint trobem a l’escoltar els relats de les víctimes i a l’hora d’analitzar els casos als que donem resposta. Aquesta superposició de finalitats d’explotació apareix, per exemple, en casos en què es produeix una imposició de treball o serveis forçats en el treball de la llar, al costat d’una explotació sexual no lucrativa, o tràfic per a matrimonis forçats, o quan una víctima de tràfic per a explotació sexual és també obligada a cometre furts o altres activitats delictives.
Igualment, trobem el fenomen de la finalitats d’explotació diferents que es produeixen de forma consecutiva, per exemple, en casos de dones “originàriament” víctimes de tràfic amb finalitat d’explotació per a realitzar activitats delictives que, un cop han estat detingudes nombroses vegades i, per tant, són menys “efectives” en aquesta àrea, són explotades sexualment en prostitució pels seus traficants.
Criminalitat forçada
Avui el focus d’atenció se centra a conèixer el tràfic amb fins d’explotació per a la comissió d’actes delictius, a través del testimoni de l’Astrid, perquè això #TambeEsTrafic.
La definició de tràfic de persones inclosa en el Protocol de Palerm, de l’any 2000, no inclou l’explotació per a realitzar activitats delictives com un dels fins d’explotació. No obstant això, a mesura que ha augmentat el coneixement, i la sensibilització cap a finalitats d’explotació que havien passat desapercebudes originàriament, s’han anat afegint en els instruments de lluita i de monitorització contra el tràfic d’éssers humans nous fins d’explotació sota l’epígraf “altres finalitats d’explotació”.
A Espanya, l’article 177 bis de el Codi Penal,reformat el 2015, inclou l’explotació per a realitzar activitats delictives, com una de les finalitats de la Tràfic d’éssers humans.
El tràfic per a la comissió d’activitats delictives s’ha d’entendre com l’explotació d’una persona perquè cometi, per exemple, carterisme, furts en comerços, tràfic d’estupefaents i altres activitats similars que estan castigades amb penes i impliquen un guany econòmic.
Encara que existeixen diferències a nivell nacional pel que fa al tipus d’activitats criminals a través de les quals s’explota a les víctimes de tràfic, el projecteRACE in Europeindica que les principals activitats criminals en què són explotades les persones objecte de tràfic amb aquesta finalitat d’explotació a Europa són:
Robatori (inclòs el carterisme, el robatori en caixers automàtics i el robatori a botigues)
Frau de beneficis
Cultiu de cànnabis
Tràfic / contraban de drogues
Producció de productes falsificats (com DVD i cigarrets)
Recollida il·legal de bosses donades a la caritat
Mendicitat
Matrimoni simulat
Adopció il·legal
Robatori de metalls
Producció de metamfetamina
La veu de les supervivents
Astrid té 28 anys i és de nacionalitat colombiana. Estudia un grau superior i, paral·lelament, treballa per poder pagar-se els estudis i ajudar en el sosteniment familiar. Viu amb la seva mare, un germà gran i una germana menor, tots dos amb menors a càrrec i es troben en una situació de forta precarietat econòmica.
A través d’Instagram coneix una persona de nacionalitat búlgara, establerta a Espanya, anomenada Dragos. Amb ell entaula una relació a distància que durarà mesos.
… [] … Li ofereix la possibilitat de treballar en el treball de la llar o en la cura infantil i fins i tot li promet matrimoni per regularitzar la seva situació administrativa. Davant la falta d’oportunitats al seu país d’origen i la perspectiva d’una nova vida a Espanya amb la persona de la qual està enamorada, Astrid accepta i viatja seguint les instruccions de Dragos que és qui s’encarrega d’organitzar i pagar totes les despeses derivades de el viatge (bitllets d’avió, tràmits de visat, etc).
… []… Contràriament al que li havia dit, Astrid viu sola a l’habitació llogada. Dragos li explica que, de moment, no poden viure junts perquè la seva mare està molt malalta i ha de tenir cura d’ella.
… []… Transcorregut un mes aproximadament, Astrid és conduïda a casa d’un altre amic de Dragos també de nacionalitat búlgara que està plena de roba. Es tracta de roba robada a botigues i centres comercials de diferents zones de la ciutat i altres províncies d’Espanya per després vendre-la a Bulgària i altres països. En aquest moment, Dragos li explica que pot guanyar molts diners treballant per a ell i la persuadeix per fer-ho.
… []… Transcorreguts 6 mesos, després d’acumular diverses causes penals en contra i alguna ordre d’expulsió, Astrid decideix posar fi a aquesta situació d’explotació, trenca la relació sentimental i surt del domicili en el qual tenia llogada l’habitació.
Tal com van anunciar fa una setmana, avui dimarts, SICAR cat i Proyecto ESPERZANZA llencen la segona imatge de la campanya “Conèixer per transformar” de el projecte #TambeEsTrafic. Aquest projecte promou la protecció de les víctimes de tràfic de persones de tots els fins d’explotació. En aquest cas, per a matrimonis forçats.
Es tracta d’una iniciativa emmarcada en la commemoració del Dia Europeu contra el tràficde persones, el proper 18 d’octubre, i, sota aquest marc, SICAR cat i Proyecto ESPERANZA treballen conjuntament per visibilitzar aquelles formes de tràfic de dones que romanen ocultes a casa nostra. Entre elles, el tràfic amb fins d’explotació en el treball de la llar, el tràfic per a la criminalitat forçada i per a matrimonis forçats.
Aquest projecte se centra en el tràfic de persones amb tres finalitats d’explotació que, des de l’experiència pràctica de SICAR cat i Proyecto ESPERANZA, que proporcionen assistència integral a dones víctimes de tràfic en els últims 20 anys, són una realitat poc coneguda, entesa i abordada:
El tràfic amb finalitat d’explotació en treballs o serveis forçats en el treball de la llar.
El tràfic amb finalitat d’explotació per a realitzar activitats delictives.
El tràfic per a la celebració de matrimonis forçats.
Totes aquestes finalitats d’explotació del delicte de tràfic estan recollides en l’ordenament jurídic espanyol (article 177 bis de el Codi Penal). A més, l’Estat espanyol ha ratificat els principals instruments en el marc del treball forçat, especialment el Protocol del Conveni sobre el treball forçat del 2014, que implica l’adquisició de nous compromisos per part de l’Estat.
És doncs, l’hora d’adoptar un marc normatiu de lluita contra el tràfic d’éssers humans que es caracteritzi pel seu enfocament integral i holístic, que abasti totes les finalitats d’explotació que té el tràfic de persones i que, per tant, asseguri l’accés a drets de totes les víctimes d’aquest greu delicte.
Matrimonis Forçats, una realidad a casa nostra
Avui, el focus d’atenció se centra a conèixer el tràfic amb fins d’explotació per a la celebració de matrimonis forçats, a través del testimoni de na Naima i na Malika, perquè això #TambeEsTrafic.
A Espanya, el delicte específic de matrimoni forçat apareix recollit en el Codi Penal com un delicte contra la llibertat en l’article 172 bis.1. A Catalunya, la Llei 5/2008 estableix que els matrimonis forçats són una manifestació de la violència masclista en l’àmbit sociocomunitari, i defineix el matrimoni forçat com “la unió de dues persones en la qual, a l’almenys una d’elles (generalment la dona ), no ha atorgat el seu ple i lliure consentiment, sinó que ha estat pressionada físicament, sexualment, emocionalment i / o psicològicament per la seva família i el seu entorn de referència “.
El tràfic d’éssers humans per a la celebració de matrimonis forçats no es va incloure originàriament com un dels fins d’explotació del tràfic en el Protocol de Palerm. No obstant això, el concepte de tràfic s’ha anat ampliant des de l’any 2000, per donar resposta a altres finalitats d’explotació, com per exemple, els matrimonis forçats. Així, aquesta finalitat d’explotació s’ha incorporat a successius instruments, com la Directiva 2011/36 / UE. Precisament, per transposar aquesta Directiva el tràfic per a la celebració de matrimonis forçats es va incloure com a delicte en la modificació de l’article 177 bis de el Codi Penal del 2015, que castiga el tràfic d’éssers humans té com a finalitat la celebració de matrimonis forçats.
Es parla de tràfic amb fins d’explotació per a la celebració de matrimonis forçats sempre que el matrimoni forçat inclogui els elements que defineixen el tràfic d’éssers humans: l’acte pot ser la transferència o recepció d’una persona, els mitjans poden incloure engany, amenaces o coerció i el propòsit pot ser l’explotació sexual i / o la servitud.
La veu de les supervivients
Na Naima (18 anys) i na Malika (20 anys) són germanes, de nacionalitat espanyola i d’origen marroquí. Vivien a Espanya amb els seus pares però fa uns anys tota la família va traslladar la seva residència a Anglaterra. Durant la seva estada allí, van teixir la seva xarxa d’amistats i van conèixer dos nois amb els que van iniciar una relació. Després d’un temps a Anglaterra, el pare va organitzar un viatge al Marroc per, suposadament, passar-hi les vacances.
… [] … Un cop al Marroc, el pare de Naima i Malika, els retira el passaport i els telèfons mòbils, i els diu que han de contreure matrimoni amb uns cosins seus. Per assegurar que no fugin les tanca a la casa i controla tots els seus moviments. Els passaports són custodiats per ell tot el temps.
… [] … Naima i Malika, a través d’un telèfon mòbil que tenien amagat, aconsegueixen posar-se en contacte amb una bona amiga de la feina de Malika a Espanya, li expliquen la situació i demanen ajuda per escapar.
… [] … Finalment, el matrimoni imposat pel pare no arriba a celebrar-se i Naima i Malika aconsegueixen escapar i viatjar a Anglaterra.
Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies
