SICAR cat presenta avui una nova entrega de la sèrie d’estudi de casos de tràfic de persones amb fins d’explotació infradetectats a Espanya, a través de l‘Oana, una dona romanesa d’ètnia gitanaque va ser víctima de tràfic de persones amb fins de matrimoni forçat.
Quan compleix 16 anys, els seus pares la venen, per 3.500 euros, a una família romanesa que viu a Espanya. L’obliguen a casar-se pel ritus gitano amb el Viorel, fill de la família, que té un any més que ella. Es tracta d’un matrimoni que no té validesa legal. A part, durant un any i mig, l’Oana és obligada a exercir la mendicitat i a vendre flors des de les 7 del matí fins a les 12 de la nit.
#TambeEsTrafic
Gràcies al suport de l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat de Catalunya, SICAR cat , al llarg d’aquestes setmanes, publicarà nous estudis de casos que il·lustren aquestes altres formes d’explotació que també tenen lloc a Catalunya. Amb el hashtag #TambeEsTrafic es podrà fer seguiment de la seva difusió a les xarxes socials.
Amb l’estudi de casos es vol sensibilitzar sobre aquelles finalitats de tràfic d’éssers humans que es donen al nostre país i que atenen a SICAR cat però que romanen ocultes, per garantir la protecció de totes les víctimes i el seu accés a drets.
SICAR cat ofereix avui una nova entrega de la sèrie d’estudi de casos de tràfic de persones amb fins d’explotació infradetectats a Espanya, a través de laNomusa, una dona originària de Namíbia que va patir tràfic amb fins de criminalitat forçada. Prèviament, és víctima de matrimoni forçat però aconsegueix fugir.
Sense cap xarxa de suport, un home li ofereix fer les tasques de la llar de casa seva i ajuda per buscar feina com a cambrera en un restaurant. Na Nomusa creu que és una bona oportunitat laboral i accepta l’oferta. Amb aquest home, viu en dues ciutats diferents de Sudàfrica i es traslladen, finalment, a Pretòria. Finalment, és obligada a traficar amb drogues durant molts anys.
#TambeEsTrafic
Gràcies al suport de l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat de Catalunya, SICAR cat , al llarg d’aquestes setmanes, publicarà nous estudis de casos que il·lustren aquestes altres formes d’explotació que també tenen lloc a Catalunya. Amb el hashtag #TambeEsTrafic es podrà fer seguiment de la seva difusió a les xarxes socials.
Amb l’estudi de casos es vol sensibilitzar sobre aquelles finalitats de tràfic d’éssers humans que es donen al nostre país i que atén però que romanen ocultes, per garantir la protecció de totes les víctimes i el seu accés a drets.
El passat 21 d’octubre del 2021, el Cos Nacional de Policia va desmantellar una xarxa criminal que es dedicava a robar gent gran i altres persones vulnerables en caixers automàtics. Diversos mitjans de comunicació, tant nacionals com internacionals, com el diari The Times, es van fer ressò d’aquest operatiu policial.
Modus Operandi
La xarxa utilitzava menors d’edat de menys de 14 anys -molts fills dels seus integrants-, i s’aprofitava de la seva situació d’especial vulnerabilitat i del fet de no ser penalment responsables dels actes il·lícits comesos.
A més, els traslladava a altres localitats del territori espanyol i, fins i tot, a altres països de la Unió Europea, a mesura que els menors avançaven en edat o començaven a ser identificats per agents policials. D’aquesta manera, la xarxa podia actuar amb més impunitat i obtenir més beneficis.
Precisament, l’augment de denúncies per robatoris i furts en caixers automàtics a persones d’edat avançada a tota la Comunitat de Madrid, així com la reincidència d’alguns autors, va ser el que va aixecar les sospites que van donar peu a una investigació. Aquesta, finalment, va derivar, entre d’altres delictes associats, en una investigació per tràfic d’éssers humans amb fins d’explotació per a la comissió d’activitats delictives.
En l’operatiu es van detenir un total de 18 adults i 8 menors imputables. A més, 37 menors més sense responsabilitat penal, per no superar els 14 anys, van ser derivats i acollits pel sistema de protecció de menors.
Sens dubte, ha estat una feina ben coordinada per part de les forces policials, que confirma la necessitat que totes les unitats policials estiguin formades en tràfic de persones, per poder detectar indicadors i situacions de tràfic per a múltiples finalitats d’explotació, algunes d’elles menys conegudes.
Reptes i reflexions: Detecció i protecció de menors víctimes de tràfic de persones
Aquest cas planteja alguns reptes i preguntes sobre les quals reflexionar. D’una banda, és fonamental que el sistema de protecció a la infància estigui dissenyat per fer front a una situació d’extrema dificultat a l’hora d’assistir i protegir menors de poca edat que, en alguns casos, han patit explotació pels propis progenitors.
Comptem amb eines específiques per intervenir en aquest tipus de situacions? Com treballar la desvinculació del menor dels seus explotadors, especialment quan hi ha un vincle afectiu i/o familiar? Tenim un sistema preparat, format i adaptat per assistir i protegir degudament menors víctimes de tràfic de persones?
D’altra banda, en el marc de l’operatiu policial, s’esmenta la detenció de vuit persones menors. Entenem que es tracta, en aquest cas, de menors responsables penalment. Tanmateix, s’ha plantejat la possibilitat de considerar-los també víctimes de tràfic? Tenim mecanismes i criteris prou clars per aplicar correctament el principi de no penalització davant de possibles víctimes de tràfic d’éssers humans obligades a cometre activitats delictives pels seus traficants?
Si bé el principi de no penalització és una clàusula aplicable en tots els casos de tràfic d’éssers humans, és especialment rellevant en casos de tràfic amb fins d’explotació per a la criminalitat forçada. La finalitat del principi de no penalització consisteix a assegurar que les víctimes de tràfic no siguin castigades pels actes il·lícits que han comès com a conseqüència del tràfic, és a dir, aquells actes que han comès de manera obligada.
En aquest sentit, volem ressaltar algunes novetats que s’han produït en el context internacional els darrers mesos i que ens ajuden a clarificar la importància d’aquest principi:
El 16 de febrer passat el Tribunal Europeu de Drets Humans va dictar la sentència del cas de V.C.L. i A.N. c. Regne Unit, on es va analitzar per primera vegada la protecció de les víctimes de tràfic d’éssers humans amb fins de criminalitat forçada.
La Relatora Especial sobre el tràfic de persones, especialment dones i nens, Siobhán Mullally, va presentar el 30 de juny passat, l’Informe sobre l’aplicació del principi de no penalització a víctimes de tràfic d’éssers humans, destacant que l’aplicació del principi de no penalització és essencial per garantir la protecció i recuperació de les víctimes del tràfic i que està vinculada a l’obligació positiva dels Estats d’actuar amb la diligència deguda per assistir, protegir i dotar de recursos efectius les persones que han patit el tràfic de persones.
Finalment, volem acabar aquesta reflexió recordant que és especialment important aplicar de manera correcta aquest principi en casos de tràfic de persones amb finalitat d’explotació per a la comissió de delictes, per evitar la revictimització de les víctimes de tràfic obligades a cometre actes criminals pels seus traficants. Per tant, un sistema de protecció a la infància centrat en drets ens permet fer front a aquest tipus de situacions.
#TambeEsTrafic
Sota el paraigua de #TambeEsTrafic, SICAR cat i Proyecto Esperanza, a través de diverses accions, com l’anàlisi de notícies, treballem conjuntament per visibilitzar aquelles formes de tràfic de persones que romanen ocultes al nostre país: el tràfic amb fins d’explotació laboral en servei domèstic, per a la criminalitat forçada, per a la mendicitat forçada i per a matrimonis forçats. Tot i que totes aquestes finalitats d’explotació del delicte estan recollides a l’ordenament jurídic espanyol (article 177 bis del Codi Penal), en general, hi ha un gran desconeixement per part d’actors clau i de la societat en general, així com manca de sensibilitat i normalització o minimització de l’impacte d’aquestes finalitats en les víctimes.
SICAR cat presenta avui el sisè cas de la sèrie d’Estudi de casos de tràfic de persones amb fins d’explotació infradetectats a Espanya, a través de laRaluca una dona de Romaniaque va patir tràfic amb fins d’explotació en criminalitat forçada i, posteriorment, explotació sexual en prostitució.
Després d’abandonar l’internat, la Raluca inicia una relació de parella amb l’Andrei. Quan porten més de mig any junts, ell la convenç per anar a viure a Espanya i així poder guanyar diners de cara al seu futur. Un cop a destí, s’allotgen a casa d’un matrimoni romanès. Aquesta parella s’encarrega de cobrir les despeses del viatge, de manera que contrauen un deute amb el matrimoni que s’ha de saldar mitjançant l’explotació.
#TambeEsTrafic
Gràcies al suport de l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat de Catalunya, SICAR cat , al llarg d’aquestes setmanes, publicarà nous estudis de casos que il·lustren aquestes altres formes d’explotació que també tenen lloc a Catalunya. Amb el hashtag #TambeEsTrafic es podrà fer seguiment de la seva difusió a les xarxes socials.
La iniciativa vol sensibilitzar sobre aquelles finalitats de tràfic d’éssers humans que es donen al nostre país i que atén però que romanen ocultes, per garantir la protecció de totes les víctimes i el seu accés a drets.
La Nelly és una dona peruana que, davant d’una situació d’extrema necessitat econòmica, penja al seu perfil de Facebook i en altres pàgines del seu país la seva necessitat de trobar amb urgència una feina, del que sigui, i publica el seu número de telèfon.
Al cap de pocs dies, una persona desconeguda la truca i li comenta que volen entrevistar-la, que tenen una feina per a ella. Quan pregunta de què es tracta l’interlocutor comenta que a l’entrevista li donarà els detalls.
Sense pensar-s’ho, la Nelly acut a l’entrevista. La rep un home suposadament estranger, vestit de manera molt formal i amb un discurs seriós. Sembla de fiar. Li explica que treballa en una empresa farmacèutica que proveeix medicaments a metges europeus ja que les medicines peruanes, a nivell de matèries primes i de producció, són molt més econòmiques que les europees.
L’home comenta que treballen amb un hospital que necessita uns components per a fer un nou medicament i la Nelly hauria de transportar el producte a canvi de 4000€. Tenint en compte la seva situació familiar, ella accepta. Què va passar després?
#TambeEsTrafic
Gràcies al suport de l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat de Catalunya, SICAR cat , al llarg d’aquestes setmanes, publicarà nous estudis de casos que il·lustren aquestes altres formes d’explotació que també tenen lloc a Catalunya. Amb el hashtag #TambeEsTrafic es podrà fer seguiment de la seva difusió a les xarxes socials.
Amb l’estudi de casos es vol sensibilitzar sobre aquelles finalitats de tràfic d’éssers humans que es donen al nostre país i que atén però que romanen ocultes, per garantir la protecció de totes les víctimes i el seu accés a drets.
SICAR cat, a través d’un conveni, ha formalitzat la seva entrada al Programa Ödos, que està format per entitats de diversos àmbits amb presència a Espanya, el Marroc i França i que lidera la Fundación Emet Arco Iris.
Què fa Ödos
Moltes dones subsaharianes accedeixen per vies no habilitades a costes espanyoles, Ceuta o Melilla, amb menors de curta edat o embarassades. La majoria han estat víctimes de violències de gènere en origen o/i en trànsit i algunes també presenten indicis de tràfic de persones. Per a moltes d’elles, Espanya és un país de trànsit ja que el seu projecte migratori és continuar cap a altres països d’Europa, especialment França.
El centre Ödos de primera acollida, en col·laboració amb Serveis Socials de Montilla (Andalusia), aconsegueix que les famílies facin una parada i romanguin una mitjana de tres mesos al centre. Durant aquest període, l’equip d’Ödos treballa la prevenció secundària de tràfic de persones, la protecció internacional i la protecció de la infància. A més, ofereix una alternativa segura a Espanya a aquelles dones que decideixen quedar-se, gràcies a la col·laboració amb altres entitats socials, que formen part de el programa, com SICAR cat a partir d’ara.
Per la seva banda, la col·laboració de SICAR cat es concreta en:
Formació en tràfic de persones a les entitats del programa.
Oferir una alternativa segura de vida a dones amb indicadors tràfic de persones i els menors que les acompanyen que es plantegin quedar-se a Espanya, a través d’acollida fase 2.
Consulta del centre Ödos a SICAR cat sobre casos concrets.
Articulació i vincles amb altres entitats que ajudin a aquestes dones en ciutats europees de destinació o de trànsit a l’Àfrica.
Col·laboració en qüestions de comunicació i incidència de les accions i resultats de el programa Ödos i propostes.
SICAR cat presenta un nou cas, en el qual se sobreposen dues finalitats d’explotació. Per una banda, l’explotació sexual i per l’altra, la criminalitat forçada.
La Mercy, natural de Nigèria, tenia una situació a origen molt precària però una dona va oferir-li la possibilitat de viatjar a Europa i treballar. Davant la manca d’expectatives de futur, na Mercy va acceptar la proposta i, abans de marxar, es va sotmetre a un ritual de vudú en el que va jurar fidelitat.
Des de que va marxar de Nigèria fins que va arribar a Espanya, va travessar diversos països i va fer un trànsit molt complicat, en condicions molt extremes, acompanyada del seu fill i d’altres dones que no coneixia a les que probablement els hi esperava la mateixa sort que a ella, ser explotada.
#TambeEsTrafic
Gràcies al suport de l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat de Catalunya, SICAR cat , al llarg d’aquestes setmanes, publicarà nous estudis de casos que il·lustren aquestes altres formes d’explotació que també tenen lloc a Catalunya. Amb el hashtag #TambeEsTrafic es podrà fer seguiment de la seva difusió a les xarxes socials.
Amb l’estudi de casos es vol sensibilitzar sobre aquelles finalitats de tràfic d’éssers humans que es donen al nostre país i que atén però que romanen ocultes, per garantir la protecció de totes les víctimes i el seu accés a drets.
Rol actiu en polítiques que cohesionen la lluita contra el tràfic de dones
Avui, 18 d’octubre, Dia Europeu contra el Tràfic de persones, Proyecto ESPERANZA i SICAR cat, delegacions d’Adoratrius, reflexionem sobre la importància de la dimensió europea del nostre treball.
La nostra doble missió (intervenció directa amb dones víctimes i supervivents de tràfic de persones i sensibilització i incidència per tal d’assegurar els drets que els han estat reconeguts) no pot obviar que Europa, on habitem, és una regió complexa i canviant, lloc d’origen, trànsit i destí del tràfic d’éssers humans.
Des de la nostra creació, som conscients de la necessitat de supervisar i de participar en els processos legislatius i normatius per a combatre el tràfic de persones, que es desenvolupen a la Unió Europea, el Consell d’Europa i l’OSCE. A partir d’ells, es modelen i guien les respostes que es donen, posteriorment, a nivell estatal. La nostra presència a Europa ens permet influir en aquests processos, aprendre d’altres organitzacions europees, teixir xarxes i aliances, conèixer amb més profunditat la realitat d’altres països del nostre entorn i unir forces cap a un objectiu comú: l’accés a drets de les persones víctimes i supervivents de tràfic de persones.
Incidència a Europa
En els últims anys, hem utilitzat diferents estratègies per fer arribar les nostres posicions, recomanacions i anàlisi a les institucions europees, inclosa la incidència davant la Comissió Europea, eurodiputats espanyols, i intervencions al Parlament Europeu. Per exemple, en el marc de l’avaluació de la Directiva 2011/36 relativa a la prevenció i lluita contra el tràfic d’éssers humans i a la protecció de les víctimes i supervivents, o l’enviament de cartes en ocasió del Dia Europeu de les víctimes de delictes.
Així mateix, hem participat juntament amb la Xarxa Espanyola contra el Tràfic de Persones (RECTP) en l’elaboració d’Informes Alternatius complementaris. Hem tingut, a més, un paper actiu en la interlocució amb el Grup d’Experts contra el Tràfic d’Éssers Humans (GRETA), que s’encarrega de supervisar l’aplicació del Conveni de el Consell d’Europa sobre la lluita contra el Tràfic d’Éssers Humans. Considerem que es tracta d’un instrument fonamental de rendició de comptes per part dels Estats, de manera que ens hem reunit amb membres de GRETA en les seves visites a Espanya i ens hem fet ressò de les seves recomanacions i anàlisi en diferents moments.
Igualment, vam participar en el Comitè Lanzarote que controla el compliment del Conveni deL Consell d’Europa per a la protecció dels nens i les nenes contra l’explotació i l’abús sexual.
Les formacions i les visites d’estudi són una altra manera d’incidir, conèixer, i ampliar les nostres xarxes a Europa. Volem destacar les invitacions que hem rebut per impartir formació a l’Agència Europea per a la Formació Policial (CEPOL), i a actes i formacions organitzats per l’OSCE, així com la realització de visites d’estudi a Alemanya, Itàlia, Bèlgica i Holanda. També hem organitzat jornades per donar a conèixer el marc europeu de lluita contra la tracta de persones i les bones pràctiques existents
Espais de participació a Europa
El nostre treball d’incidència europeu s’articula al voltant de la nostra presència en espais clau de participació, que ens proporcionen la possibilitat d’interactuar amb actors clau, i presentar les nostres anàlisis i posicionaments.
Finalment, volem destacar la importància de la presència d’Adoratrius a Europa, especialment al Regne Unit, França, Portugal i Itàlia. La nostra prioritat en els propers anys és ampliar i reforçar el treball conjunt d’incidència a Europa.
Participació en projectes europeus
Tant SICAR cat com Proyecto Esperanza som conscients de la importància de participar com a socis en projectes europeus que ens permeten inserir la nostra experiència a nivell estatal en un context més ampli per, d’aquesta manera, aprendre de països del nostre entorn, traçar estratègies conjuntes d’incidència , i desglossar bones i males pràctiques que podem replicar, o evitar, en el nostre context. Aquests projectes s’han articulat en base a les nostres prioritats d’incidència i ens han permès, i ens permeten, portar la nostra experiència diària d’intervenció en el treball d’anàlisi i incidència.
Destaquem els projectes COMP.ACT (Acció Europea per a la Compensació a persones víctimes de tràfic – 2012), PHIT (Impacte del tràfic amb fins d’explotació sexual en la salut de les dones víctimes d’aquesta finalitat de tràfic- 2018),Justice at Last (sobre la compensació efectiva a víctimas de trata – 2018), REST(centrat en l’enfortiment de la protecció a persones víctimes de tràfic a través de la concessió d’un permís de residència i / o estatut de protecció internacional- 2019-2020), i, a partir de l’any que ve, TIATAS (centrat en l’enfortiment de la identificació primerenca i la derivació segura de víctimes de tràfic de persones en el context dels procediments d’asil).
També valorem com a molt positiva la nostra participació com a associats en diferents projectes europeus al costat de socis espanyols que executaven projectes sobre tràfic de persones.
Prioritats d’incidència a nivell europeu
Avui dia 18 d’Octubre, volem, a més posar el focus en aquelles iniciatives a nivell europeu que estan succeint o que tindran lloc properament, i sobre les que anem treballar en els propers mesos, especialment:
La utilització del litigi estratègic (en aquest cas davant del Tribunal Europeu de Drets Humans) com a instrument de protecció dels drets de les víctimes de tràfic de persones.
SICAR cat presenta avui una nova entrega de la sèrie d’estudi de casos de tràfic de persones amb fins d’explotació infradetectats a Espanya, a través de laMargarita, una dona originària de Filipines que va patir tràfic amb fins d’explotació laboral en el servei domèstic.
La seva situació laboral a origen era molt complicada i tenia greus dificultats econòmiques. A través d’agències de treball, va decidir buscar feina a l’estranger i, en vàries ocasions, va treballar amb contracte com a treballadora de la llar interna en altres països. No obstant, una oferta va ser un parany i va esdevenir víctima de tràfic d’éssers humans.
#TambeEsTrafic
Gràcies al suport de l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat de Catalunya, SICAR cat , al llarg d’aquestes setmanes, publicarà nous estudis de casos que il·lustren aquestes altres formes d’explotació que també tenen lloc a Catalunya. Amb el hashtag #TambeEsTrafic es podrà fer seguiment de la seva difusió a les xarxes socials.
La iniciativa vol sensibilitzar sobre aquelles finalitats de tràfic d’éssers humans que es donen al nostre país i que atén però que romanen ocultes, per garantir la protecció de totes les víctimes i el seu accés a drets
Els casos de tràfic de persones amb fins d’explotació laboral en servei domèstic, la criminalitat forçada, els matrimonis forçats,… es mantenen infradetectats a Espanya. Tant experts com organismes internacionals han mostrat la seva preocupació al respecte.
Segons Nacions Unides, una de cada tres víctimes detectades va ser traficada per a treballs forçats, i el 7% de les víctimes detectades ho va ser per a tràfic de persones amb altres fins d’explotació.
Gràcies al suport de l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat de Catalunya, SICAR cat , al llarg d’aquestes setmanes, publicarà nous estudis de casos que il·lustren aquestes altres formes d’explotació que també tenen lloc a Catalunya. Amb el hashtag #TambeEsTrafic es podrà fer seguiment de la seva difusió a les xarxes socials.
Es vol sensibilitzar sobre aquelles finalitats de tràfic d’éssers humans que es donen al nostre país i que atén però que romanen ocultes, per garantir la protecció de totes les víctimes i el seu accés a drets.
El cas d’avui narra la història de la Najat, una dona marroquina que va ser explotada laboralment en servei domèstic. El seu nom s’ha modificat així com alguns detalls de la seva història, per tal de preservar-ne l’anonimat.
Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies
