El proyecto Assist pide facilitar el acceso a prestaciones a las víctimas de trata de seres humanos para promover su reparación

Imagen del seminario

El seminario de clausura del proyecto europeo Assist, celebrado recientemente con entidades expertas y administraciones, y organizado en Cataluña por Surt y SICAR cat, con la colaboración de APIP-ACAM y la Unidad Municipal contra la Trata de Seres Humanos del Ayuntamiento de Barcelona (UTEH), planteó la necesidad de armonizar los criterios de acceso a dos subsidios básicos: el Ingreso Mínimo Vital (IMV) y la Renta Garantizada de Ciudadanía (RGC).

Así se planteó para ser “más garantistas” en Cataluña y lograr que tengan mayor impacto entre las víctimas de trata de seres humanos en su proceso de recuperación. También participaron en este espacio de reflexión representantes de la Subdirección de la Lucha contra la Violencia Machista, el ICD, la DGAIA y el Comité de Acogida de Personas Refugiadas de la Generalitat de Catalunya.  

Para favorecer que “las mujeres puedan salir de las situaciones de explotación”, una de las recomendaciones propuestas fue que el acceso a la RGC, como ocurre en el caso del IMV, no requiera a las personas pasar por un proceso de identificación como víctima de trata, potestad que tienen los cuerpos policiales, ni una sentencia judicial -que puede tardar años-, sino que sea suficiente con la presencia de indicios razonables de trata de seres humanos, acreditada por las entidades especializadas. Hace años que estas entidades colaboran con los cuerpos policiales en los procesos de identificación y su experiencia es clave para facilitar el acceso de las víctimas de trata a sus derechos, entre los que se encuentra el acceso a prestaciones económicas como el IMV o la RGC.

Para facilitar la estandarización de estos “indicios razonables”, las entidades participantes propusieron la utilización en la gestión de la RGC del informe social utilizado para el acceso al IMV de las víctimas de trata, juntamente con los indicadores que aplica la UTEH para acreditar la existencia de dichos indicios. La utilización de estos indicadores, pendientes de validación por parte de la Mesa Interinstitucional contra la Trata de Seres Humanos impulsada por el Ayuntamiento de Barcelona, y que fueron elaborados en un proceso participativo con distintos agentes implicados en la lucha contra la trata de personas en Barcelona, contribuiría a dotar el proceso de “coherencia, fiabilidad, rigurosidad, competencia y transparencia”.

Las entidades catalanas participantes en el seminario propusieron revisar también el criterio establecido para considerar que una entidad o servicio pueda acreditar que una persona es víctima de trata de seres humanos. Actualmente, el Ministerio de Igualdad establece que las entidades acreditadas son las que durante los últimos tres años han recibido subvenciones de la Dirección General de Violencia de Género por proyectos relacionados con la trata de personas con finalidad de explotación sexual. Un criterio que consideran “insuficiente y poco riguroso” y ante el cual las entidades proponen plantear “estándares de servicios que definan qué se entiende por una entidad o servicio especializado en trata de personas”.

Durante el seminario, se puso encima la mesa otra desigualdad entre las ayudas: mientras que el IMV solo reconoce a las mujeres víctimas de trata de seres humanos con finalidades de explotación sexual, el reglamento de la RGC posibilitaría el acceso a la prestación por parte de personas víctimas de otras formas de explotación, como hombres víctimas de este delito contra los derechos humanos y mujeres víctimas de trata con distintas finalidades de explotación, como los trabajos o servicios forzados, las prácticas análogas a la esclavitud, la mendicidad, los matrimonios forzados, la extracción de órganos o la comisión de delitos.

“Tanto en el IMV como en la RGC existen factores positivos que deberían celebrarse. Sin embargo, todavía hay que trabajar en algunos de los retos que han surgido para que todas las personas víctimas de trata puedan acceder a ellos de manera armonizada”, expresó Sira Vilardell, directora general de Surt, quien recordó que la comisión de gobierno sobre la RGC, de la cual Surt forma parte a través de ECAS, se comprometió a armonizar sus requisitos con los estatales.

“Se debe entender que la trata de seres humanos es una violación de derechos humanos y esto implica unas obligaciones y responsabilidades por parte de los estados, a través de sus administraciones públicas”, remarcó Rosa Cendón, responsable de Incidencia de SICAR cat, para quien, en la atención a personas víctimas de trata de seres humanos, es fundamental “tener presente que hace tiempo que han sido tratadas como mercancías, y devolverles la dignidad de poder decidir por ellas mismas es importante para el proceso de reparación”.

El projecte Assist demana facilitar l’accés a prestacions a les víctimes de tràfic d’éssers humans per promoure’n la reparació

Imatge del seminari

El seminari de cloenda del projecte europeu Assist, celebrat recentment amb entitats expertes i administracions i organitzat a Catalunya per Surt i SICAR cat, amb la col·laboració d’APIP-ACAM i la Unitat Municipal contra el Tràfic d’Éssers Humans de l’Ajuntament de Barcelona (UTEH), ha plantejat la necessitat d’harmonitzar els criteris d’accés a dos subsidis bàsics: l’Ingrés Mínim Vital (IMV) i la Renda Garantida de Ciutadania (RGC).


Així s’ha plantejat per tal de ser “més garantistes” a Catalunya i aconseguir que tinguin major impacte entre les víctimes de tràfic d’éssers humans en el seu procés de recuperació. També han participat en aquest espai de reflexió representants de la Subdirecció de Lluita contra la Violència Masclista, l’ICD, la DGAIA i el Comitè d’Acollida de Persones Refugiades de la Generalitat de Catalunya.


Per afavorir que “les dones puguin sortir de les situacions d’explotació”, una de les recomanacions és que l’accés a la RGC, com passa en el cas de l’IMV, no requereixi a les persones passar per un procés d’identificació com a víctima de tràfic, potestat que tenen els cossos policials, ni una sentència judicial -que pot tardar anys-, sinó que sigui suficient amb la presència d’indicis raonables de tràfic d’éssers humans, acreditada per les entitats especialitzades. Fa anys que aquestes entitats col·laboren amb els cossos policials en els processos d’identificació i la seva experiència és clau per facilitar l’accés de les víctimes de tràfic als seus drets, entre els que es troben l’accés a prestacions econòmiques com l’IMV o la RGC.


Per facilitar l’estandarització d’aquests “indicis raonables”, les entitats participants van proposar la utilització en la gestió de la RGC de l’informe social utilitzat per a l’accés a l’IMV de les víctimes de tràfic, juntament amb els indicadors que aplica la UTEH per acreditar l’existència d’aquests indicis. La utilització d’aquests indicadors, que resten pendents de validació per la Taula Interinstitucional contra el tràfic d’éssers humans promoguda per l’Ajuntament de Barcelona, i que han estat elaborats en un procés participatiu amb diferents agents implicats en la lluita contra el tràfic de persones a Barcelona, contribuiria a dotar el procés de “coherència, fiabilitat, rigorositat, competència i transparència”.


Les entitats catalanes participants al seminari van proposar revisar també el criteri establert per considerar que una entitat o servei pugui acreditar que una persona és víctima de tràfic d’éssers humans. Actualment, la Ministeri d’Igualtat estableix que les entitats acreditades són les que durant els últims tres anys han rebut subvencions de la Direcció General de Violència de Gènere per projectes relacionats amb el tràfic de persones amb finalitat d’explotació sexual. Un criteri que consideren “insuficient i poc rigorós” i davant del qual les entitats proposen plantejar “estàndards de serveis que defineixin què s’entén per una entitat o servei especialitzat en tràfic de persones”.


Durant el seminari, es va posar sobre de la taula una altra desigualtat entre les ajudes: mentre que l’IMV només reconeix les dones víctimes de tràfic d’éssers humans amb finalitats d’explotació sexual, el reglament de la RGC possibilitaria l’accés a la prestació per part de persones víctimes d’altres formes d’explotació, com ara homes víctimes d’aquest delicte contra els drets humans i dones víctimes de tràfic amb diverses finalitats d’explotació, com ara els treballs o serveis forçosos, les pràctiques anàlogues a l’esclavitud, la mendicitat, els matrimonis forçosos, l’extracció d’òrgans o la comissió de delictes.


“Tant en l’IMV i la RGC hi ha factors positius que s’haurien de celebrar però malgrat tot cal encara treballar alguns dels reptes que han sorgit, per tal que totes les persones víctimes de tràfic hi puguin accedir de manera harmonitzada”, ha expressat Sira Vilardell, directora general de Surt, qui ha recordat que la comissió de govern sobre la RGC, de la qual Surt forma part a través d’ECAS, va comprometre’s a harmonitzar els seus requisits amb els estatals.


“S’ha d’entendre que el tràfic d’éssers humans és una violació de drets humans i això implica unes obligacions i responsabilitats per part dels estats, a través de les seves administracions públiques”, ha remarcat Rosa Cendón, responsable d’incidència de SICAR cat, per qui, en l’atenció a persones víctimes de tràfic d’éssers humans, és fonamental “tenir present que fa temps que han estat tractades com a mercaderies i que tornar-los la dignitat de poder decidir per elles mateixes és important pel procés de reparació”.

Comunicat sobre matrimonis forçats de No Acepto

Com a part de la Xarxa de Treball No Acepto, SICAR cat ha signat el comunicat conjunt que aquesta ha elaborat i ha enviat a diverses institucions públiques sobre els matrimonis forçats:


Des de la Xarxa de treball sobre els matrimonis forçats a Espanya REIVINDIQUEM que aquesta problemàtica no sigui una realitat oculta. És important que es parli dels matrimonis forçats que hi ha a Espanya i deixi de tractar-se com una cosa aïllada i aliena. Les institucions públiques han d’apostar per visibilitzar la problemàtica i proporcionar mesures civils i socials que reforcin la independència i autonomia de les dones. A causa de ‘especial complexitat de la problemàtica l’abordatge penal esdevé insuficient.

Comunicat No Acepto

Fa uns mesos, No Acepto ja va remetre un comunicat a diferents institucions públiques, presentant la Xarxa de treball sobre els matrimonis forçats a Espanya i la seva missió.


De nou, ha realitzat un enviament de comunicacions a les diferents institucions públiques on, a més, les convida a col·laborar en la visibilització de la problemàtica dels matrimonis forçats mitjançant amb la publicació, a les xarxes públiques institucionals, d’imatges i missatges del material de sensibilització de No Accepto.


Els matrimonis forçats poden ser una finalitat de tràfic de persones sempre que el matrimoni forçat inclogui els elements que defineixen el tràfic d’éssers humans:


  • l’acte pot ser la transferència o recepció d’una persona,
  • els mitjans poden incloure engany, amenaces o coerció
  • el propòsit pot ser l’explotació sexual i / o la servitud

SICAR cat i Proyecto ESPERANZA han aprofundit en aquesta finalitat d’explotació a través del projecte #TambeEsTrafic, que inclou l’anàlisi de casos que han atès les dues entitats.


Comunicado sobre matrimonios forzados de No Acepto

Como parte de la Red de Trabajo No Acepto, SICAR cat ha firmado el comunicado conjunto que ésta ha elaborado y ha enviado a varias instituciones públicas sobre los matrimonios forzados:


Desde la Red de trabajo sobre los matrimonios forzados en España REIVINDICAMOS que esta problemática no sea una realidad oculta. Es importante que se hable de los matrimonios forzados que existen en España y deje de tratarse como algo aislado y ajeno. Las instituciones públicas deben apostar por visibilizar la problemática y proporcionar medidas civiles y sociales que refuercen la independencia y autonomía de las mujeres. La especial complejidad de la problemática convierte en insuficiente el abordaje penal.

Comunicado No Acepto


Hace unos meses, No Acepto ya remitió un comunicado a diferentes instituciones públicas, presentando la Red de trabajo sobre los matrimonios forzados en España y su misión.


De nuevo, ha realizado un envío de comunicaciones a las distintas instituciones públicas en donde, además, las invita a colaborar en la visibilización de la problemática de los matrimonios forzados mediante la publicación, en las redes públicas institucionales, de imágenes y mensajes del material de sensibilización de No Acepto.


Los matrimonios forzados pueden ser una finalidad de trata siempre que el matrimonio forzado incluya los elementos que definen la trata de seres humanos:


  • el acto puede ser la transferencia o recepción de una persona,
  • los medios pueden incluir engaño, amenazas o coerción
  • el propósito puede ser la explotación sexual y/o la servidumbre

SICAR cat y Proyecto ESPERANZA han profundizado en esta finalidad de explotación a través del proyecto #TambienEsTrata, que incluye el análisis de casos que han atendido ambas entidades.


Trobada amb el consolat dels Estats Units: TIP Report 2021

Aquesta setmana, SICAR cat s’ha reunit amb el Consolat dels Estats Units a Barcelona per traslladar, en qualitat d’entitat especialitzada, les seves valoracions sobre el fenomen del tràfic de persones durant el 2020.


Aquesta entrevista forma part de la participació anual de SICAR cat al TIP Report (Trafficking in Persons Report), l’informe de el Departament d’Estat dels Estats Units en el qual s’analitza el delicte de tràfic d’éssers humans en més de 180 països, entre els quals s’inclou Espanya.


Durant la seva intervenció, l’entitat va traslladar els següents punts que es tindran en compte en l’edició 2021 de l’informe:


  • Impacte de la COVID-19 en les víctimes de tràfic de persones en general i en les ateses a SICAR cat.
  • Valoració positiva de la resposta de les Administracions Públiques (estatal i autonòmica) sobre l’ampliació de el pla de contingència dirigit a víctimes de tràfic amb fins d’explotació sexual, víctimes d’explotació sexual i dones en contextos de prostitució en situació de vulnerabilitat.
  • Preocupació per la invisibilitat i infradetecció de les víctimes explotades per a altres fins ja que des de diverses instàncies internacionals s’assenyala que l’augment de la vulnerabilitat contribuirà a un augment d’explotació per a altres fins.
  • Presentació de el projecte #TambeEsTrafic, en aliança amb Proyecto ESPERANZA.
  • El nou Pacte Europeu de Migracions i Asil podria condemnar a desplaçar el tràfic a altres països, a una major infradetecció, …
  • L’impuls que es pretén donar a la Directiva 36/2011, centrat exclusivament en el tràfic sexual suposa un gran retrocés per a la lluita contra el tràfic, al no abordar de forma integral el fenomen independentment de la finalitat d’explotació.
  • Preocupació en relació a les xifres d’EUROSTAT i del Tercer informe de la Comissió Europea que reflecteixen un important volum de víctimes de la UE i per als que sembla que no s’incideix a l’continuar vinculant la tracta com una qüestió que només afecta nacionals de tercers països .

Encuentro con el Consulado de Estados Unidos para el TIP Report 2021

Esta semana, SICAR cat se ha reunido con el Consulado de Estados Unidos en Barcelona para trasladar, en calidad de entidad especializada, sus valoraciones sobre el fenómeno de la trata en 2020.


Esta entrevista forma parte de la participación anual de SICAR cat en el TIP Report (Trafficking in Persons Report), el informe del Departamento de Estado de Estados Unidos en el que se analiza el delito de trata de seres humanos en más de 180 países, entre los cuales se incluye España.


Durante su intervención, la entidad trasladó los siguientes puntos que se tendrán en cuenta en la edición 2021 del informe:


  • Impacto de la COVID-19 en las víctimas de trata en general y en las atendidas en SICAR cat. 
  • Valoración positiva de la respuesta de las Administraciones Públicas (estatal y autonómica) sobre la ampliación del plan de contingencia dirigido a víctimas de trata con fines de explotación sexual, víctimas de explotación sexual y mujeres en contextos de prostitución en situación de vulnerabilidad.
  • Preocupación por la invisibilidad e infradetección de las víctimas explotadas para otros fines ya que desde varias instancias Internacionales se señala que el aumento de la vulnerabilidad va a contribuir en un aumento de explotación para otros fines.
  • Presentación del proyecto #TambienEsTrata, en alianza con Proyecto ESPERANZA.
  • El nuevo Pacto Europeo de Migraciones y Asilo podría condenar a desplazar la trata a otros países, a una mayor infradetección,…
  • El impulso que se pretende dar a la Directiva 36/2011, centrado exclusivamente en  la trata sexual supone un gran retroceso para la lucha contra la trata, al no abordar de forma integral el fenómeno independientemente de la finalidad de explotación.
  • Preocupación en relación a las cifras de EUROSTAT y del Tercer informe de la Comisión Europea que reflejan un importante volumen de víctimas de la UE y para quienes parece que no se incide al continuar vinculando la trata como una cuestión que sólo afecta a nacionales de terceros países.

Capacitació a operadors de justícia del Perú per garantir la reparació a víctimes de tràfic de persones

L’esdeveniment, organitzat per l’OIT, va comptar amb la participació d’alts funcionaris del Poder Judicial i el Ministeri Públic del Perú.


N’Alba Alonso, advocada de SICAR cat, va representar tant a Proyecto ESPERANZA com a SICAR cat, en la seva intervenció en la jornada organitzada per l’Organització Internacional del Treball (OIT), que va tenir lloc del 25 al 27 de novembre del 2020 al Perú.


Aquesta formació en línia que va comptar amb la participació de 63 jutges 22 fiscals i 9 defensors públics de víctimes de tràfic de persones. El seu objectiu va ser proporcionar informació i eines per identificar i determinar les diferents manifestacions de la reparació civil a què pot accedir una persona víctima d’aquest delicte.



Aquesta formació ha estat una oportunitat per valorar els resultats a nivell europeu amb els de Perú i d’altres països d’Amèrica Llatina, saber quin és el diàleg jurisprudencial en matèria de reparacions a víctimes de tràfic de persones de la Carta Europea dels Drets Humans i de la Cort Iberoamericana de Drets

Alba Alonso, advocada de SICAR cat

Tractar aquest delicte com un problema de drets humans i amb un enfocament centrat en les víctimes, permetrà orientar els operadors de justícia cap a l’aplicació de regles i principis que estableixin una adequada reparació civil per a les víctimes supervivents del delicte de tràfic

Dra. Elvira Barrios Alvarado, Presidenta de la Sala Penal Especial de la Cort Suprema de Justícia del Perú, Presidenta de la Comissió de Justícia de Gènero del Poder Judicial

La temàtica que va abordar n’Alba des d’Espanya va ser:


  • Tràfic de persones i Reparació: l’enfocament de Drets Humans
  • La indemnització des de la perspectiva europea
  • Anàlisi de la responsabilitat civil en el delicte de tràfic a Espanya.
  • Coordinació d’actors en l’assoliment de la responsabilitat civil
  • Principals obstacles en la seva consecució. Propostes.
  • Passos per a la reclamació i quantificació de la responsabilitat civil.
  • Anàlisi Bones pràctiques a nivell europeu.


Pel que fa a la reparació i el tràfic de persones i a l’enfocament de drets humans cal tenir en compte:


  • La restituitio in integrum (restitució integral) retornar a la víctima a la situació anterior a la vulneració dels drets (amb els seus límits).
  • La indemnització: reparació de danys materials, despeses d’assistència jurídica, serveis mèdics, pèrdua d’ingressos, etc.
  • Rehabilitació: atorgar a la víctima tractament metges, assistència psicològica, jurídica i social.
  • Satisfacció: Reparar el dany immaterial que no té abast pecuniari i pretén tenir repercussió social i pública.
  • Garanties de no repetició i prevenció: orientades a evitar que els fets que van afectar els drets humans es tornin a produir.


L’esdeveniment es va dur a terme en el marc de l’Aliança de Cooperació per a la Protecció de Nenes, Nens i Adolescents (CPC) subscrita pel govern dels Estats Units i el Perú.


La compensació i el dret a reparació de les víctimes de tràfic és una línia de treball que SICAR cat desenvolupa des de fa anys amb Proyecto ESPERANZA, a través d’un projecte europeu anomenat Justice at last, que ha liderat la Strada Internacional.

Capacitación a operadores de justicia en Perú para garantizar la reparación a víctimas de trata

El evento organizado por la OIT contó con la participación de altos funcionarios del Poder Judicial y el Ministerio Público del Perú.


Alba Alonso, abogada de SICAR cat, representó tanto a Proyecto ESPERANZA como a SICAR cat, en su intervención en la jornada organizada por la OIT, que tuvo lugar del 25 al 27 de noviembre de 2020 en Perú.


La Organización Internacional del Trabajo organizó una formación online que contó con la participación de 63 Jueces 22 fiscales y 9 defensores públicos de víctimas de trata de personas. Su objetivo fue proporcionar información y herramientas para identificar y determinar las diferentes manifestaciones de la reparación civil a las que puede acceder una persona víctima de este delito.



‘Esta formación ha sido una oportunidad para valorar los resultados a nivel europeo con los de Perú y de otros países de América Latina, saber cuál es el diálogo jurisprudencial en materia de reparaciones a víctimas de trata de la Carta Europea de los Derechos Humanos y la Corte Iberoamericana de Derechos’ añade Alonso.

Alba Alonso, abogada de SICAR cat



Tratar este delito como un problema de derechos humanos y con un enfoque centrado en las víctimas, permitirá orientar a los operadores de justicia hacia la aplicación de reglas y principios que establezcan una adecuada reparación civil para las víctimas sobrevivientes del delito de trata

Dra. Elvira Barrios Alvarado, Presidenta de la Sala Penal Especial de la Corte Suprema de Justicia del Perú, Presidenta de la Comisión de Justicia de Género del Poder Judicial.


La temática que abordó Alba desde España fue:

  • Trata de personas y Reparación: el enfoque de Derechos Humanos
  • La indemnización desde la perspectiva europea
  • Análisis de la responsabilidad civil en el delito de trata en España.
  • Coordinación de actores en el logro de la responsabilidad civil
  • Principales obstáculos en su consecución. Propuestas.
  • Pasos para la reclamación y cuantificación de la responsabilidad civil.
  • Análisis Buenas prácticas a nivel europeo.


En cuanto a la reparación y la trata de personas y al enfoque de derechos humanos es necesario tener en cuenta:

  • La restituitio in integrum (restitución integral) devolver a la víctima a la situación anterior a la vulneración de los derechos (con sus límites).
  • La indemnización: reparación de daños materiales, gastos de asistencia jurídica, servicios médicos, pérdida de ingresos, etc.
  • Rehabilitación: otorgar a la víctima tratamiento médicos, asistencia psicológica, jurídica y social
  • Satisfacción: Reparar el daño inmaterial que no tiene alcance pecuniario y pretende tener repercusión social y pública
  • Garantías de no repetición y prevención: orientadas a evitar que los hechos que afectaron los derechos humanos se vuelvan a producir.


El evento se llevó a cabo en el marco de la Alianza de Cooperación para la Protección de Niñas, Niños y Adolescentes (CPC) suscrita por el gobierno de los Estados Unidos y el Perú.


La compensación y el derecho a reparación de las víctimas de trata es una línea de trabajo que SICAR cat viene desarrollando desde hace años con Proyecto ESPERANZA, a través de un proyecto europeo llamado Justice at last, que ha liderado la Strada Internacional.

El Drets Humans, la nostra reivindicació diària des de fa anys

El tràfic de persones, segons les Nacions Unides, és una forma contemporània d’esclavitud, i també una manifestació de violència masclista, un delicte i una greu violació de Drets Humans. Però quan parlem de Drets Humans, a què ens referim?


‘Ningú no serà sotmès a esclavitud o servitud, l’esclavitud i el tràfic d’esclaus són prohibits en totes les seves formes’

Article 4, de la Declaració Universal dels Drets Humans.

El 10 de desembre del 1948, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Declaració Universal de Drets Humans, un document que consta d’un preàmbul i de 30 articles que expressen els drets i les llibertats de totes les persones: són inherents a tots els éssers humans, sense distinció de raça, sexe, nacionalitat, origen ètnic, llengua, religió o qualsevol altra condició.


En concret, el delicte de tràfic, a més de l’article 4, atempta contra més Drets Humans, com el dret a la vida, a la integritat, a la llibertat i a la seguretat; el dret a la llibertat de moviment; i el dret a no ser sotmès a tortures i / o tractes o penes cruels, inhumans o degradants.


Per tant, es pot afirmar que el tràfic té un impacte global en la persona que el pateix i cal aportar solucions que corresponguin a aquesta dimensió per restituir tots aquells drets que han estat vulnerats.


Des de fa anys, SICAR cat i Proyecto ESPERANZA acompanyen la recuperació de les víctimes d’aquest delicte que inclou diverses finalitats d’explotació, algunes d’elles infradetectades i poc visibles. Es tracta de processos llargs, en què intervenen un equip multidisciplinari, que posa a l’abast de les supervivents diversos serveis (allotjament, retorn voluntari, salut, …).


Les dues entitats, des dels seus inicis, reivindiquen la violació de Drets Humans que suposa el tràfic de persones i insisteixen en visibilitzar- lo des d’aquesta perspectiva. Un enfocament basat en els Drets Humans identifica les víctimes com a titulars de drets i allò al que tenen dret, així com qui són els titulars de deures, generalment els Estats, que han de reparar les víctimes.

Los Derechos Humanos, nuestra reivindicación diaria desde hace años

La trata de personas, según Naciones Unidas, es una forma contemporánea de esclavitud, y también una manifestación de violencia machista, un delito y una grave violación de Derechos Humanos. Pero cuando hablamos de Derechos Humanos, ¿a qué nos referimos, concretamente?


‘Nadie estará sometido a esclavitud ni a servidumbre, la esclavitud y la trata de esclavos están prohibidas en todas sus formas’

Artículo 4, de la Declaración Universal de los Derechos Humanos. 

El 10 de diciembre de 1948, la Asamblea General de las Naciones Unidas aprobó la Declaración Universal de Derechos Humanos, un documento que consta de un preámbulo y de 30 artículos que expresan los derechos y las libertades de todas las personas: son inherentes a todos los seres humanos, sin distinción de raza, sexo, nacionalidad, origen étnico, lengua, religión o cualquier otra condición. 


En concreto, el delito de trata, además del artículo 4, atenta contra más Derechos Humanos, como el derecho a la vida, a la integridad, a la libertad y la seguridad; el derecho a la libertad de movimiento; y el derecho a no ser sometido a torturas y/o tratos o penas crueles, inhumanos o degradantes.


Por lo tanto, se puede afirmar que la trata tiene un impacto global en la persona que la sufre y es necesario aportar soluciones que correspondan a esta dimensión para restituir todos aquellos derechos que han sido vulnerados.


Desde hace años, SICAR cat y Proyecto Esperanza acompañan la recuperación de las víctimas de este delito que incluye varias finalidades de explotación, algunas de ellas infradetectadas y poco visibles. Se trata de procesos largos, en los que intervienen un equipo multidisciplinar, que pone al alcance de las supervivientes varios servicios (alojamiento, retorno voluntario, salud,…). 

Ambas entidades, desde sus inicios, reivindican la violación de Derechos Humanos que supone la trata de personas e insisten en visibilizarla desde esta perspectiva. Un enfoque basado en los Derechos Humanos identifica a las víctimas como titulares de derechos y aquello a lo que tienen derecho, así como quiénes son los titulares de deberes, generalmente los Estados, que deben reparar a las víctimas.