El projecte Assist demana facilitar l’accés a prestacions a les víctimes de tràfic d’éssers humans per promoure’n la reparació

El seminari de cloenda del projecte europeu Assist, celebrat recentment amb entitats expertes i administracions i organitzat a Catalunya per Surt i SICAR cat, amb la col·laboració d’APIP-ACAM i la Unitat Municipal contra el Tràfic d’Éssers Humans de l’Ajuntament de Barcelona (UTEH), ha plantejat la necessitat d’harmonitzar els criteris d’accés a dos subsidis bàsics: l’Ingrés Mínim Vital (IMV) i la Renda Garantida de Ciutadania (RGC).

Així s’ha plantejat per tal de ser “més garantistes” a Catalunya i aconseguir que tinguin major impacte entre les víctimes de tràfic d’éssers humans en el seu procés de recuperació. També han participat en aquest espai de reflexió representants de la Subdirecció de Lluita contra la Violència Masclista, l’ICD, la DGAIA i el Comitè d’Acollida de Persones Refugiades de la Generalitat de Catalunya.

Per afavorir que “les dones puguin sortir de les situacions d’explotació”, una de les recomanacions és que l’accés a la RGC, com passa en el cas de l’IMV, no requereixi a les persones passar per un procés d’identificació com a víctima de tràfic, potestat que tenen els cossos policials, ni una sentència judicial -que pot tardar anys-, sinó que sigui suficient amb la presència d’indicis raonables de tràfic d’éssers humans, acreditada per les entitats especialitzades. Fa anys que aquestes entitats col·laboren amb els cossos policials en els processos d’identificació i la seva experiència és clau per facilitar l’accés de les víctimes de tràfic als seus drets, entre els que es troben l’accés a prestacions econòmiques com l’IMV o la RGC.

Per facilitar l’estandarització d’aquests “indicis raonables”, les entitats participants van proposar la utilització en la gestió de la RGC de l’informe social utilitzat per a l’accés a l’IMV de les víctimes de tràfic, juntament amb els indicadors que aplica la UTEH per acreditar l’existència d’aquests indicis. La utilització d’aquests indicadors, que resten pendents de validació per la Taula Interinstitucional contra el tràfic d’éssers humans promoguda per l’Ajuntament de Barcelona, i que han estat elaborats en un procés participatiu amb diferents agents implicats en la lluita contra el tràfic de persones a Barcelona, contribuiria a dotar el procés de “coherència, fiabilitat, rigorositat, competència i transparència”.

Les entitats catalanes participants al seminari van proposar revisar també el criteri establert per considerar que una entitat o servei pugui acreditar que una persona és víctima de tràfic d’éssers humans. Actualment, la Ministeri d’Igualtat estableix que les entitats acreditades són les que durant els últims tres anys han rebut subvencions de la Direcció General de Violència de Gènere per projectes relacionats amb el tràfic de persones amb finalitat d’explotació sexual. Un criteri que consideren “insuficient i poc rigorós” i davant del qual les entitats proposen plantejar “estàndards de serveis que defineixin què s’entén per una entitat o servei especialitzat en tràfic de persones”.

Durant el seminari, es va posar sobre de la taula una altra desigualtat entre les ajudes: mentre que l’IMV només reconeix les dones víctimes de tràfic d’éssers humans amb finalitats d’explotació sexual, el reglament de la RGC possibilitaria l’accés a la prestació per part de persones víctimes d’altres formes d’explotació, com ara homes víctimes d’aquest delicte contra els drets humans i dones víctimes de tràfic amb diverses finalitats d’explotació, com ara els treballs o serveis forçosos, les pràctiques anàlogues a l’esclavitud, la mendicitat, els matrimonis forçosos, l’extracció d’òrgans o la comissió de delictes.

“Tant en l’IMV i la RGC hi ha factors positius que s’haurien de celebrar però malgrat tot cal encara treballar alguns dels reptes que han sorgit, per tal que totes les persones víctimes de tràfic hi puguin accedir de manera harmonitzada”, ha expressat Sira Vilardell, directora general de Surt, qui ha recordat que la comissió de govern sobre la RGC, de la qual Surt forma part a través d’ECAS, va comprometre’s a harmonitzar els seus requisits amb els estatals.

“S’ha d’entendre que el tràfic d’éssers humans és una violació de drets humans i això implica unes obligacions i responsabilitats per part dels estats, a través de les seves administracions públiques”, ha remarcat Rosa Cendón, responsable d’incidència de SICAR cat, per qui, en l’atenció a persones víctimes de tràfic d’éssers humans, és fonamental “tenir present que fa temps que han estat tractades com a mercaderies i que tornar-los la dignitat de poder decidir per elles mateixes és important pel procés de reparació”.