Conèixer la realitat dels matrimonis forçats

Tal com van anunciar fa una setmana, avui dimarts, SICAR cat i Proyecto ESPERZANZA llencen la segona imatge de la campanya “Conèixer per transformar” de el projecte #TambeEsTrafic. Aquest projecte promou la protecció de les víctimes de tràfic de persones de tots els fins d’explotació. En aquest cas, per a matrimonis forçats.

Es tracta d’una iniciativa emmarcada en la commemoració del Dia Europeu contra el tràfic de persones, el proper 18 d’octubre, i, sota aquest marc, SICAR cat i Proyecto ESPERANZA treballen conjuntament per visibilitzar aquelles formes de tràfic de dones que romanen ocultes a casa nostra. Entre elles, el tràfic amb fins d’explotació en el treball de la llar, el tràfic per a la criminalitat forçada i per a matrimonis forçats.


Aquest projecte se centra en el tràfic de persones amb tres finalitats d’explotació que, des de l’experiència pràctica de SICAR cat i Proyecto ESPERANZA, que proporcionen assistència integral a dones víctimes de tràfic en els últims 20 anys, són una realitat poc coneguda, entesa i abordada:


  1. El tràfic amb finalitat d’explotació en treballs o serveis forçats en el treball de la llar.
  2. El tràfic amb finalitat d’explotació per a realitzar activitats delictives.
  3. El tràfic per a la celebració de matrimonis forçats.

Totes aquestes finalitats d’explotació del delicte de tràfic estan recollides en l’ordenament jurídic espanyol (article 177 bis de el Codi Penal). A més, l’Estat espanyol ha ratificat els principals instruments en el marc del treball forçat, especialment el Protocol del Conveni sobre el treball forçat del 2014, que implica l’adquisició de nous compromisos per part de l’Estat.


És doncs, l’hora d’adoptar un marc normatiu de lluita contra el tràfic d’éssers humans que es caracteritzi pel seu enfocament integral i holístic, que abasti totes les finalitats d’explotació que té el tràfic de persones i que, per tant, asseguri l’accés a drets de totes les víctimes d’aquest greu delicte.


Matrimonis Forçats, una realidad a casa nostra

Avui, el focus d’atenció se centra a conèixer el tràfic amb fins d’explotació per a la celebració de matrimonis forçats, a través del testimoni de na Naima i na Malika, perquè això #TambeEsTrafic.

A Espanya, el delicte específic de matrimoni forçat apareix recollit en el Codi Penal com un delicte contra la llibertat en l’article 172 bis.1. A Catalunya, la Llei 5/2008 estableix que els matrimonis forçats són una manifestació de la violència masclista en l’àmbit sociocomunitari, i defineix el matrimoni forçat com “la unió de dues persones en la qual, a l’almenys una d’elles (generalment la dona ), no ha atorgat el seu ple i lliure consentiment, sinó que ha estat pressionada físicament, sexualment, emocionalment i / o psicològicament per la seva família i el seu entorn de referència “.

El tràfic d’éssers humans per a la celebració de matrimonis forçats no es va incloure originàriament com un dels fins d’explotació del tràfic en el Protocol de Palerm. No obstant això, el concepte de tràfic s’ha anat ampliant des de l’any 2000, per donar resposta a altres finalitats d’explotació, com per exemple, els matrimonis forçats. Així, aquesta finalitat d’explotació s’ha incorporat a successius instruments, com la Directiva 2011/36 / UE. Precisament, per transposar aquesta Directiva el tràfic per a la celebració de matrimonis forçats es va incloure com a delicte en la modificació de l’article 177 bis de el Codi Penal del 2015, que castiga el tràfic d’éssers humans té com a finalitat la celebració de matrimonis forçats.


Es parla de tràfic amb fins d’explotació per a la celebració de matrimonis forçats sempre que el matrimoni forçat inclogui els elements que defineixen el tràfic d’éssers humans: l’acte pot ser la transferència o recepció d’una persona, els mitjans poden incloure engany, amenaces o coerció i el propòsit pot ser l’explotació sexual i / o la servitud.


La veu de les supervivients


Na Naima (18 anys) i na Malika (20 anys) són germanes, de nacionalitat espanyola i d’origen marroquí. Vivien a Espanya amb els seus pares però fa uns anys tota la família va traslladar la seva residència a Anglaterra. Durant la seva estada allí, van teixir la seva xarxa d’amistats i van conèixer dos nois amb els que van iniciar una relació. Després d’un temps a Anglaterra, el pare va organitzar un viatge al Marroc per, suposadament, passar-hi les vacances.

… [] … Un cop al Marroc, el pare de Naima i Malika, els retira el passaport i els telèfons mòbils, i els diu que han de contreure matrimoni amb uns cosins seus. Per assegurar que no fugin les tanca a la casa i controla tots els seus moviments. Els passaports són custodiats per ell tot el temps.

… [] … Naima i Malika, a través d’un telèfon mòbil que tenien amagat, aconsegueixen posar-se en contacte amb una bona amiga de la feina de Malika a Espanya, li expliquen la situació i demanen ajuda per escapar.

… [] … Finalment, el matrimoni imposat pel pare no arriba a celebrar-se i Naima i Malika aconsegueixen escapar i viatjar a Anglaterra.