Comunicat sobre matrimonis forçats de No Acepto

Com a part de la Xarxa de Treball No Acepto, SICAR cat ha signat el comunicat conjunt que aquesta ha elaborat i ha enviat a diverses institucions públiques sobre els matrimonis forçats:


Des de la Xarxa de treball sobre els matrimonis forçats a Espanya REIVINDIQUEM que aquesta problemàtica no sigui una realitat oculta. És important que es parli dels matrimonis forçats que hi ha a Espanya i deixi de tractar-se com una cosa aïllada i aliena. Les institucions públiques han d’apostar per visibilitzar la problemàtica i proporcionar mesures civils i socials que reforcin la independència i autonomia de les dones. A causa de ‘especial complexitat de la problemàtica l’abordatge penal esdevé insuficient.

Comunicat No Acepto

Fa uns mesos, No Acepto ja va remetre un comunicat a diferents institucions públiques, presentant la Xarxa de treball sobre els matrimonis forçats a Espanya i la seva missió.


De nou, ha realitzat un enviament de comunicacions a les diferents institucions públiques on, a més, les convida a col·laborar en la visibilització de la problemàtica dels matrimonis forçats mitjançant amb la publicació, a les xarxes públiques institucionals, d’imatges i missatges del material de sensibilització de No Accepto.


Els matrimonis forçats poden ser una finalitat de tràfic de persones sempre que el matrimoni forçat inclogui els elements que defineixen el tràfic d’éssers humans:


  • l’acte pot ser la transferència o recepció d’una persona,
  • els mitjans poden incloure engany, amenaces o coerció
  • el propòsit pot ser l’explotació sexual i / o la servitud

SICAR cat i Proyecto ESPERANZA han aprofundit en aquesta finalitat d’explotació a través del projecte #TambeEsTrafic, que inclou l’anàlisi de casos que han atès les dues entitats.


Comunicado sobre matrimonios forzados de No Acepto

Como parte de la Red de Trabajo No Acepto, SICAR cat ha firmado el comunicado conjunto que ésta ha elaborado y ha enviado a varias instituciones públicas sobre los matrimonios forzados:


Desde la Red de trabajo sobre los matrimonios forzados en España REIVINDICAMOS que esta problemática no sea una realidad oculta. Es importante que se hable de los matrimonios forzados que existen en España y deje de tratarse como algo aislado y ajeno. Las instituciones públicas deben apostar por visibilizar la problemática y proporcionar medidas civiles y sociales que refuercen la independencia y autonomía de las mujeres. La especial complejidad de la problemática convierte en insuficiente el abordaje penal.

Comunicado No Acepto


Hace unos meses, No Acepto ya remitió un comunicado a diferentes instituciones públicas, presentando la Red de trabajo sobre los matrimonios forzados en España y su misión.


De nuevo, ha realizado un envío de comunicaciones a las distintas instituciones públicas en donde, además, las invita a colaborar en la visibilización de la problemática de los matrimonios forzados mediante la publicación, en las redes públicas institucionales, de imágenes y mensajes del material de sensibilización de No Acepto.


Los matrimonios forzados pueden ser una finalidad de trata siempre que el matrimonio forzado incluya los elementos que definen la trata de seres humanos:


  • el acto puede ser la transferencia o recepción de una persona,
  • los medios pueden incluir engaño, amenazas o coerción
  • el propósito puede ser la explotación sexual y/o la servidumbre

SICAR cat y Proyecto ESPERANZA han profundizado en esta finalidad de explotación a través del proyecto #TambienEsTrata, que incluye el análisis de casos que han atendido ambas entidades.


Trobada amb el consolat dels Estats Units: TIP Report 2021

Aquesta setmana, SICAR cat s’ha reunit amb el Consolat dels Estats Units a Barcelona per traslladar, en qualitat d’entitat especialitzada, les seves valoracions sobre el fenomen del tràfic de persones durant el 2020.


Aquesta entrevista forma part de la participació anual de SICAR cat al TIP Report (Trafficking in Persons Report), l’informe de el Departament d’Estat dels Estats Units en el qual s’analitza el delicte de tràfic d’éssers humans en més de 180 països, entre els quals s’inclou Espanya.


Durant la seva intervenció, l’entitat va traslladar els següents punts que es tindran en compte en l’edició 2021 de l’informe:


  • Impacte de la COVID-19 en les víctimes de tràfic de persones en general i en les ateses a SICAR cat.
  • Valoració positiva de la resposta de les Administracions Públiques (estatal i autonòmica) sobre l’ampliació de el pla de contingència dirigit a víctimes de tràfic amb fins d’explotació sexual, víctimes d’explotació sexual i dones en contextos de prostitució en situació de vulnerabilitat.
  • Preocupació per la invisibilitat i infradetecció de les víctimes explotades per a altres fins ja que des de diverses instàncies internacionals s’assenyala que l’augment de la vulnerabilitat contribuirà a un augment d’explotació per a altres fins.
  • Presentació de el projecte #TambeEsTrafic, en aliança amb Proyecto ESPERANZA.
  • El nou Pacte Europeu de Migracions i Asil podria condemnar a desplaçar el tràfic a altres països, a una major infradetecció, …
  • L’impuls que es pretén donar a la Directiva 36/2011, centrat exclusivament en el tràfic sexual suposa un gran retrocés per a la lluita contra el tràfic, al no abordar de forma integral el fenomen independentment de la finalitat d’explotació.
  • Preocupació en relació a les xifres d’EUROSTAT i del Tercer informe de la Comissió Europea que reflecteixen un important volum de víctimes de la UE i per als que sembla que no s’incideix a l’continuar vinculant la tracta com una qüestió que només afecta nacionals de tercers països .

Encuentro con el Consulado de Estados Unidos para el TIP Report 2021

Esta semana, SICAR cat se ha reunido con el Consulado de Estados Unidos en Barcelona para trasladar, en calidad de entidad especializada, sus valoraciones sobre el fenómeno de la trata en 2020.


Esta entrevista forma parte de la participación anual de SICAR cat en el TIP Report (Trafficking in Persons Report), el informe del Departamento de Estado de Estados Unidos en el que se analiza el delito de trata de seres humanos en más de 180 países, entre los cuales se incluye España.


Durante su intervención, la entidad trasladó los siguientes puntos que se tendrán en cuenta en la edición 2021 del informe:


  • Impacto de la COVID-19 en las víctimas de trata en general y en las atendidas en SICAR cat. 
  • Valoración positiva de la respuesta de las Administraciones Públicas (estatal y autonómica) sobre la ampliación del plan de contingencia dirigido a víctimas de trata con fines de explotación sexual, víctimas de explotación sexual y mujeres en contextos de prostitución en situación de vulnerabilidad.
  • Preocupación por la invisibilidad e infradetección de las víctimas explotadas para otros fines ya que desde varias instancias Internacionales se señala que el aumento de la vulnerabilidad va a contribuir en un aumento de explotación para otros fines.
  • Presentación del proyecto #TambienEsTrata, en alianza con Proyecto ESPERANZA.
  • El nuevo Pacto Europeo de Migraciones y Asilo podría condenar a desplazar la trata a otros países, a una mayor infradetección,…
  • El impulso que se pretende dar a la Directiva 36/2011, centrado exclusivamente en  la trata sexual supone un gran retroceso para la lucha contra la trata, al no abordar de forma integral el fenómeno independientemente de la finalidad de explotación.
  • Preocupación en relación a las cifras de EUROSTAT y del Tercer informe de la Comisión Europea que reflejan un importante volumen de víctimas de la UE y para quienes parece que no se incide al continuar vinculando la trata como una cuestión que sólo afecta a nacionales de terceros países.

Capacitació a operadors de justícia del Perú per garantir la reparació a víctimes de tràfic de persones

L’esdeveniment, organitzat per l’OIT, va comptar amb la participació d’alts funcionaris del Poder Judicial i el Ministeri Públic del Perú.


N’Alba Alonso, advocada de SICAR cat, va representar tant a Proyecto ESPERANZA com a SICAR cat, en la seva intervenció en la jornada organitzada per l’Organització Internacional del Treball (OIT), que va tenir lloc del 25 al 27 de novembre del 2020 al Perú.


Aquesta formació en línia que va comptar amb la participació de 63 jutges 22 fiscals i 9 defensors públics de víctimes de tràfic de persones. El seu objectiu va ser proporcionar informació i eines per identificar i determinar les diferents manifestacions de la reparació civil a què pot accedir una persona víctima d’aquest delicte.



Aquesta formació ha estat una oportunitat per valorar els resultats a nivell europeu amb els de Perú i d’altres països d’Amèrica Llatina, saber quin és el diàleg jurisprudencial en matèria de reparacions a víctimes de tràfic de persones de la Carta Europea dels Drets Humans i de la Cort Iberoamericana de Drets

Alba Alonso, advocada de SICAR cat

Tractar aquest delicte com un problema de drets humans i amb un enfocament centrat en les víctimes, permetrà orientar els operadors de justícia cap a l’aplicació de regles i principis que estableixin una adequada reparació civil per a les víctimes supervivents del delicte de tràfic

Dra. Elvira Barrios Alvarado, Presidenta de la Sala Penal Especial de la Cort Suprema de Justícia del Perú, Presidenta de la Comissió de Justícia de Gènero del Poder Judicial

La temàtica que va abordar n’Alba des d’Espanya va ser:


  • Tràfic de persones i Reparació: l’enfocament de Drets Humans
  • La indemnització des de la perspectiva europea
  • Anàlisi de la responsabilitat civil en el delicte de tràfic a Espanya.
  • Coordinació d’actors en l’assoliment de la responsabilitat civil
  • Principals obstacles en la seva consecució. Propostes.
  • Passos per a la reclamació i quantificació de la responsabilitat civil.
  • Anàlisi Bones pràctiques a nivell europeu.


Pel que fa a la reparació i el tràfic de persones i a l’enfocament de drets humans cal tenir en compte:


  • La restituitio in integrum (restitució integral) retornar a la víctima a la situació anterior a la vulneració dels drets (amb els seus límits).
  • La indemnització: reparació de danys materials, despeses d’assistència jurídica, serveis mèdics, pèrdua d’ingressos, etc.
  • Rehabilitació: atorgar a la víctima tractament metges, assistència psicològica, jurídica i social.
  • Satisfacció: Reparar el dany immaterial que no té abast pecuniari i pretén tenir repercussió social i pública.
  • Garanties de no repetició i prevenció: orientades a evitar que els fets que van afectar els drets humans es tornin a produir.


L’esdeveniment es va dur a terme en el marc de l’Aliança de Cooperació per a la Protecció de Nenes, Nens i Adolescents (CPC) subscrita pel govern dels Estats Units i el Perú.


La compensació i el dret a reparació de les víctimes de tràfic és una línia de treball que SICAR cat desenvolupa des de fa anys amb Proyecto ESPERANZA, a través d’un projecte europeu anomenat Justice at last, que ha liderat la Strada Internacional.

Capacitación a operadores de justicia en Perú para garantizar la reparación a víctimas de trata

El evento organizado por la OIT contó con la participación de altos funcionarios del Poder Judicial y el Ministerio Público del Perú.


Alba Alonso, abogada de SICAR cat, representó tanto a Proyecto ESPERANZA como a SICAR cat, en su intervención en la jornada organizada por la OIT, que tuvo lugar del 25 al 27 de noviembre de 2020 en Perú.


La Organización Internacional del Trabajo organizó una formación online que contó con la participación de 63 Jueces 22 fiscales y 9 defensores públicos de víctimas de trata de personas. Su objetivo fue proporcionar información y herramientas para identificar y determinar las diferentes manifestaciones de la reparación civil a las que puede acceder una persona víctima de este delito.



‘Esta formación ha sido una oportunidad para valorar los resultados a nivel europeo con los de Perú y de otros países de América Latina, saber cuál es el diálogo jurisprudencial en materia de reparaciones a víctimas de trata de la Carta Europea de los Derechos Humanos y la Corte Iberoamericana de Derechos’ añade Alonso.

Alba Alonso, abogada de SICAR cat



Tratar este delito como un problema de derechos humanos y con un enfoque centrado en las víctimas, permitirá orientar a los operadores de justicia hacia la aplicación de reglas y principios que establezcan una adecuada reparación civil para las víctimas sobrevivientes del delito de trata

Dra. Elvira Barrios Alvarado, Presidenta de la Sala Penal Especial de la Corte Suprema de Justicia del Perú, Presidenta de la Comisión de Justicia de Género del Poder Judicial.


La temática que abordó Alba desde España fue:

  • Trata de personas y Reparación: el enfoque de Derechos Humanos
  • La indemnización desde la perspectiva europea
  • Análisis de la responsabilidad civil en el delito de trata en España.
  • Coordinación de actores en el logro de la responsabilidad civil
  • Principales obstáculos en su consecución. Propuestas.
  • Pasos para la reclamación y cuantificación de la responsabilidad civil.
  • Análisis Buenas prácticas a nivel europeo.


En cuanto a la reparación y la trata de personas y al enfoque de derechos humanos es necesario tener en cuenta:

  • La restituitio in integrum (restitución integral) devolver a la víctima a la situación anterior a la vulneración de los derechos (con sus límites).
  • La indemnización: reparación de daños materiales, gastos de asistencia jurídica, servicios médicos, pérdida de ingresos, etc.
  • Rehabilitación: otorgar a la víctima tratamiento médicos, asistencia psicológica, jurídica y social
  • Satisfacción: Reparar el daño inmaterial que no tiene alcance pecuniario y pretende tener repercusión social y pública
  • Garantías de no repetición y prevención: orientadas a evitar que los hechos que afectaron los derechos humanos se vuelvan a producir.


El evento se llevó a cabo en el marco de la Alianza de Cooperación para la Protección de Niñas, Niños y Adolescentes (CPC) suscrita por el gobierno de los Estados Unidos y el Perú.


La compensación y el derecho a reparación de las víctimas de trata es una línea de trabajo que SICAR cat viene desarrollando desde hace años con Proyecto ESPERANZA, a través de un proyecto europeo llamado Justice at last, que ha liderado la Strada Internacional.

El Drets Humans, la nostra reivindicació diària des de fa anys

El tràfic de persones, segons les Nacions Unides, és una forma contemporània d’esclavitud, i també una manifestació de violència masclista, un delicte i una greu violació de Drets Humans. Però quan parlem de Drets Humans, a què ens referim?


‘Ningú no serà sotmès a esclavitud o servitud, l’esclavitud i el tràfic d’esclaus són prohibits en totes les seves formes’

Article 4, de la Declaració Universal dels Drets Humans.

El 10 de desembre del 1948, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Declaració Universal de Drets Humans, un document que consta d’un preàmbul i de 30 articles que expressen els drets i les llibertats de totes les persones: són inherents a tots els éssers humans, sense distinció de raça, sexe, nacionalitat, origen ètnic, llengua, religió o qualsevol altra condició.


En concret, el delicte de tràfic, a més de l’article 4, atempta contra més Drets Humans, com el dret a la vida, a la integritat, a la llibertat i a la seguretat; el dret a la llibertat de moviment; i el dret a no ser sotmès a tortures i / o tractes o penes cruels, inhumans o degradants.


Per tant, es pot afirmar que el tràfic té un impacte global en la persona que el pateix i cal aportar solucions que corresponguin a aquesta dimensió per restituir tots aquells drets que han estat vulnerats.


Des de fa anys, SICAR cat i Proyecto ESPERANZA acompanyen la recuperació de les víctimes d’aquest delicte que inclou diverses finalitats d’explotació, algunes d’elles infradetectades i poc visibles. Es tracta de processos llargs, en què intervenen un equip multidisciplinari, que posa a l’abast de les supervivents diversos serveis (allotjament, retorn voluntari, salut, …).


Les dues entitats, des dels seus inicis, reivindiquen la violació de Drets Humans que suposa el tràfic de persones i insisteixen en visibilitzar- lo des d’aquesta perspectiva. Un enfocament basat en els Drets Humans identifica les víctimes com a titulars de drets i allò al que tenen dret, així com qui són els titulars de deures, generalment els Estats, que han de reparar les víctimes.

Los Derechos Humanos, nuestra reivindicación diaria desde hace años

La trata de personas, según Naciones Unidas, es una forma contemporánea de esclavitud, y también una manifestación de violencia machista, un delito y una grave violación de Derechos Humanos. Pero cuando hablamos de Derechos Humanos, ¿a qué nos referimos, concretamente?


‘Nadie estará sometido a esclavitud ni a servidumbre, la esclavitud y la trata de esclavos están prohibidas en todas sus formas’

Artículo 4, de la Declaración Universal de los Derechos Humanos. 

El 10 de diciembre de 1948, la Asamblea General de las Naciones Unidas aprobó la Declaración Universal de Derechos Humanos, un documento que consta de un preámbulo y de 30 artículos que expresan los derechos y las libertades de todas las personas: son inherentes a todos los seres humanos, sin distinción de raza, sexo, nacionalidad, origen étnico, lengua, religión o cualquier otra condición. 


En concreto, el delito de trata, además del artículo 4, atenta contra más Derechos Humanos, como el derecho a la vida, a la integridad, a la libertad y la seguridad; el derecho a la libertad de movimiento; y el derecho a no ser sometido a torturas y/o tratos o penas crueles, inhumanos o degradantes.


Por lo tanto, se puede afirmar que la trata tiene un impacto global en la persona que la sufre y es necesario aportar soluciones que correspondan a esta dimensión para restituir todos aquellos derechos que han sido vulnerados.


Desde hace años, SICAR cat y Proyecto Esperanza acompañan la recuperación de las víctimas de este delito que incluye varias finalidades de explotación, algunas de ellas infradetectadas y poco visibles. Se trata de procesos largos, en los que intervienen un equipo multidisciplinar, que pone al alcance de las supervivientes varios servicios (alojamiento, retorno voluntario, salud,…). 

Ambas entidades, desde sus inicios, reivindican la violación de Derechos Humanos que supone la trata de personas e insisten en visibilizarla desde esta perspectiva. Un enfoque basado en los Derechos Humanos identifica a las víctimas como titulares de derechos y aquello a lo que tienen derecho, así como quiénes son los titulares de deberes, generalmente los Estados, que deben reparar a las víctimas. 

La esclavitud vigente en el mundo, con finalidades fuertemente feminizadas e invisibilizadas

SICAR cat y Proyecto ESPERANZA, ambos proyectos de Adoratrices, señalan hoy, a través de una nota de prensa, que, a pesar de que la esclavitud fue la primera violación de Derechos Humanos que suscitó una amplia preocupación internacional, sigue, a día de hoy, vigente y ha evolucionado hacia otras formas, como el trabajo forzado o la trata de seres humanos, que incluye finalidades de explotación fuertemente feminizadas.


Los dos proyectos, con una amplia experiencia en atención integral a víctimas de trata, han dado respuesta, en los últimos años, a mujeres que han sido víctimas de este delito con finalidades infradetectadas en nuestro país y fuertemente marcadas por el género: trata con fines de explotación sexual en pornografía, esclavitud sexual, matrimonios forzados, gestación de bebés para su posterior venta o adopción ilegal, criminalidad forzada, explotación laboral en el empleo del hogar.


En esta misma línea, WalkFree calcula que las mujeres y niñas representan el 71% de todas las víctimas de esclavitud moderna en el mundo, de manera que es fundamental aplicar la mirada de género a la hora de abordarla. Cuanto mayor es la brecha de género en salud, educación y en la economía, mayor prevalencia tiene la esclavitud moderna, concluye.



Rosa Cendón, coordinadora de Relaciones Institucionales e Incidencia de SICAR cat, añade: La trata con finalidad de explotación laboral en el empleo del hogar y la trata para la celebración de matrimonios forzados son formas de trata que tienen una incidencia desproporcionada en mujeres y niñas y, por tanto, suponen formas de violencia contra la mujer por razones de género.


L’esclavitud, vigent al món, amb finalitats fortament feminitzades i invisibilitzades

SICAR cat i Proyecto ESPERANZA, tots dos projectes de Adoratrius, assenyalen avui, en una nota de premsa, que, tot i que l’esclavitud va ser la primera violació de Drets Humans que va suscitar una àmplia preocupació internacional, segueix, a dia d’avui, vigent i ha evolucionat cap a altres formes, com el treball forçat o el tràfic d’éssers humans (TEH), que inclou finalitats d’explotació fortament feminitzades.

Ambdós projectes, amb una àmplia experiència en atenció integral a víctimes de TEH, han donat resposta, en els últims anys, a dones que han estat víctimes d’aquest delicte amb finalitats infradetectades al nostre país i fortament marcades pel gènere: tràfic amb fins d’explotació sexual en pornografia, esclavitud sexual, matrimonis forçats, gestació de nadons per a la seva posterior venda o adopció il·legal, criminalitat forçada, explotació laboral en l’ocupació de la llar.


En aquesta mateixa línia, WalkFree calcula que les dones i nenes representen el 71% de totes les víctimes d’esclavitud moderna al món, de manera que és fonamental aplicar la mirada de gènere a l’hora d’abordar-la. Com més gran és la bretxa de gènere en salut, educació i en l’economia, major prevalença té l’esclavitud moderna, conclou.


Rosa Cendón, coordinadora de Relacions Institucionals i Incidència de SICAR cat, afegeix: El tràfic amb finalitat d’explotació laboral en el treball de la llar i el tràfic per a la celebració de matrimonis forçats són formes de tràfic que tenen una incidència desproporcionada en dones i nenes i, per tant, suposen formes de violència contra la dona per raons de gènere .