Aquest tractat internacional pretén obtenir el compromís dels Estats per a lluitar contra el treball forçat en totes les seves formes, entre elles el tràfic d´éssers humans, una qüestió especialment rellevant tenint en compte el context de crisi actual derivat de la COVID19 i el previsible augment de la precarietat i la vulnerabilitat de gran part de la població mundial.
Espanya va ratificar el Protocol de 2014 de la OIT sobre el Treball Forçat[1] l´any 2017 comprometent-se a prendre mesures eficaces per a evitar el treball forçat i protegir a les seves víctimes, vetllant per a que puguin accedir a la justícia i a la reparació.
Si bé és cert que des de l´any 2010, el delicte de tràfic d´éssers humans està tipificat al codi penal, incloent totes les finalitats d´explotació, inclosa la de treball forçat, no contempla una definició de “treball forçat“ ni està tipificat com a delicte independent, la qual cosa contribueix a la invisibilització d´aquesta realitat, a la infradetecció de les seves víctimes i a la impunitat dels seus perpetradors.
Per aquest motiu, davant els compromisos adquirits internacionalment per l´Estat Espanyol, amb la finalitat d´assolir la fita 8.7 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, relativa a l´eradicació del treball forçat, és necessari prendre mesures eficaces i urgents com són les següents:
Apostar per una Llei Integral de Lluita contra el Tràfic d´Éssers Humans i Protecció a Víctimes per a totes les finalitats d´explotació
Tipificar en el Codi Penal el delicte de treball forçat com a delicte independent
#EstatusLegalTrafic: Participem en el seminari web sobre l’accés a permisos de residència per a víctimes de tràfic d’éssers humans.
La coordinadora d’Incidència i Sensibilització de Proyecto Esperanza va ser una de les ponents en el seminari virtual sobre l’accés a permisos de residència per a víctimes de tràfic, organitzat per la plataforma europea d’ONGs La Strada International (LSI), que va tenir lloc el passat 12 de març, i en què van participar més de 90 persones, entre les quals, parlamentaris europeus i membres d’organitzacions de la societat civil europees.
Aquest seminari serveix per llançar un nou informe d’investigació anomenat “Permisos de residència, protecció internacional i víctimes del tràfic de persones” que avalua el marc legal europeu en relació amb les oportunitats de residència i protecció a llarg termini (inclòs dins del sistema d’asil i refugi), disponibles per a les víctimes de tràfic d’éssers humans, i la seva aplicació en sis països (Àustria, Espanya, França, Holanda, Moldàvia i Sèrbia) identificant bones pràctiques, llacunes i barreres per a l’accés efectiu a aquests drets. Aquest informe ha estat elaborat en el marc del projecte REST (REsidency STatus: Strengthening the protection of trafficked persons) en el qual Proyecto Esperanza participa.
Al llarg del seminari, Marta González i Liliana Sorrentino (experta europea i membre de la direcció de LSI) van presentar les principals conclusions de l’informe.
Una de les principals preocupacions expressades fa referència a la pràctica, en alguns països europeus, de vincular l’accés als permisos de residència a víctimes de tràfic en exclusiva a la seva cooperació amb les autoritats policials. Aquesta pràctica no només està en conflicte amb l’enfocament basat en els drets humans proclamat tant en el dret dels tractats de la Unió Europea com en el Consell d’Europa, sinó que també contradiu algunes de les disposicions més importants per a la protecció de les persones objecte de tràfic. L’aplicació d’un enfocament basat en els drets humans exigeix desvincular la residència de la cooperació i obliga els estats no només a atorgar a les víctimes del tràfic el dret a romandre en el país de destinació durant els procediments judicials contra els seus autors, sinó també després, si la seguretat de la persona així ho requereix.
En aquest sentit, de conformitat amb l’article 14 de la Convenció del Consell d’Europa contra el Tràfic de Persones, els estats hauran de garantir, tal com es reconeix en la legislació espanyola, que les víctimes del tràfic puguin sol·licitar un permís de residència en base a la seva situació personal, sense pressionar-les perquè cooperin en la investigació i l’enjudiciament dels traficants, i que les sol·licituds estiguin completament desconnectades de les perspectives d’investigació i enjudiciament.
Una altra recomanació fonamental fa referència a la necessitat de reforçar la coherència entre les mesures específiques de protecció previstes per a les víctimes de tràfic en el marc de la llei d’estrangeria i el sistema d’asil a nivell nacional. Aquesta manca de coherència té com a resultat, en molts països europeus, un nombre molt reduït de víctimes de tràfic identificades en el procés d’asil i restringeix l’accés a drets per part de les víctimes de tràfic. És important assenyalar que el procediment de cooperació entre les forces de seguretat, l’Oficina d’Asil i Refugi i les entitats especialitzades de l’aeroport de Madrid-Barajas es va destacar com a bona pràctica en el webinari.
Una altra preocupació a què es va fer referència és la revictimització que pateixen les víctimes de tràfic en els procediments de retorn en el marc de Dublín III.
En el seminari també va intervenir la Dra. Venla Roth, coordinadora nacional sobre el Tràfic d’Éssers Humans a Finlàndia, dins del Ministeri de Justícia d‘aquest país. La doctora Roth va fer referència a la situació a Finlàndia, on el permís de residència està deslligat de la cooperació de les víctimes de tràfic amb les autoritats policials, i també a la importància del nexe entre residència i recuperació de les víctimes de tràfic a llarg termini.
Recordem que el dia 22 de febrer de 2021 Proyecto Esperanza i SICAR cat, juntament amb altres organitzacions europees especialitzades en l’atenció integral a víctimes i supervivents de tràfic d’éssers humans integrades a la plataforma LSI, vam dirigir una carta als parlamentaris europeus instant-los que es comprometessin a implementar 10 recomanacions per garantir que les persones objecte de tràfic i d’explotació puguin accedir al seu dret d’obtenir un estatus legal i rebin la protecció més adequada per assegurar els seus drets i accedir a una solució duradora, ja sigui atorgant-los protecció internacional o residència permanent en el país de destinació, o bé assegurant-ne el retorn voluntari i segur, si així ho desitgen, així com la seva reintegració.
Adoratrius aporta a la Ponència d’estudi sobre migracions del Senat la seva anàlisi i recomanacions per millorar la protecció de les víctimes de tràfic
La Comissió de Treball, Inclusió, Seguretat Social i Migracions del Senat ha convidat a Adoratrius a participar a la Ponència d’estudi per abordar el fenomen migratori de manera integral. Compareix en representació de l’entitat Marta González, Coordinadora de Sensibilització i Incidència de la Delegació de Madrid (Proyecto Esperanza).
L’objectiu de la intervenció al Senat és traslladar la nostra anàlisi i recomanacions en relació a la situació i l’accés a drets de les dones migrants que han patit el tràfic d’éssers humans amb qualsevol finalitat d’explotació. Per a això partim de la realitat de les dones a les qui acompanyem, que abasten una gran diversitat de perfils en relació amb la seva edat, nacionalitat, estat civil, situació administrativa, familiar, orientació sexual, identitat de gènere i nivell educatiu, entre d’altres. Algunes d’elles tenen, a més, necessitat de protecció internacional.
Un dels missatges principals que traslladarem és que, tot i que la legislació espanyola reconeix formalment un gran ventall de drets a les víctimes i supervivents del tràfic, la realitat que observem en el nostre treball diari és que hi ha nombroses barreres i obstacles que impedeixen el seu accés efectiu a aquests drets i que suposen, de fet, una fallida en el compliment de les obligacions de l’Estat.
Des Adoratrius ens centrarem, al llarg de la nostra intervenció, en compartir les principals dificultats que detectem. Hem fet arribar a la Comissió de Treball, Inclusió, Seguretat Social i Migracions de l’Senat un document detallat amb l’anàlisi de les nostres preocupacions i recomanacions. Entre elles destaquem les següents:
1- Reptes i obstacles en la identificació primerenca com a víctimes de tràfic d’éssers humans.
Revisar en profunditat el procés d’identificació de víctimes de tràfic a Espanya des d’un enfocament centrat en la víctima, el seu benestar i la protecció dels seus drets.
Garantir que la identificació no es condiciona a la col·laboració de la víctima amb les autoritats policials en la investigació del delicte.
Enfortir la participació multiagencial en la identificació de víctimes del tràfic reconeixent formalment el paper de les ONGs especialitzades en la presa de decisions que condueix a la identificació.
2- Necessitat d’una resposta integral a la tracta d’éssers humans per a totes les finalitats d’explotació.
Garantir que la resposta davant el tràfic de persones és integral i que s’adreça a totes les víctimes del tràfic per a totes les finalitats d’explotació, inclosos els matrimonis forçats, la mendicitat forçada, la delinqüència forçada i l’extracció d’òrgans, tenint en compte la dimensió de gènere del tràfic i la vulnerabilitat particular dels nens i nenes, per facilitar la seva recuperació integral establint recursos adequats i suficients.
3- Importància de garantir un accés efectiu a un estatus legal per a víctimes de tràfic d’éssers humans de nacionalitat estrangera que es trobin en situació irregular a Espanya.
Garantir que les víctimes de tràfic rebin tota la informació necessària perquè puguin prendre una decisió informada, entenent els drets i les opcions que tenen al seu abast.
Complir, per part de les autoritats competents, amb l’obligació positiva d’atorgar un període de restabliment i reflexió a totes les possibles víctimes del tràfic d’éssers humans, independentment que la presumpta víctima ho sol·liciti o no.
Definir els criteris i terminis i simplificar els procediments per atorgar permisos de residència a les persones víctimes de tràfic per les dues vies que estableix l’article 59 bis 4.
Assegurar en la pràctica que l’accés al permís de residència i treball per circumstàncies excepcionals com a víctima de tràfic no es condiciona al fet que s’iniciï, o no, un procediment penal per tràfic de persones o altres delictes relacionats.
Garantir que en la pràctica es reconeix i aplica la compatibilitat dels procediments d’asil amb els regulats per la Llei d’estrangeria, en particular els relatius al tràfic d’éssers humans.
Reforçar els mecanismes de coordinació i derivació entre les autoritats que apliquen la legislació d’estrangeria i el sistema d’asil per detectar, identificar i atorgar a les víctimes de tràfic sol·licitants d’asil i refugiades accés a assistència especialitzada i a el reconeixement de l’estatut d’asil.
Assegurar que es dugui a terme una avaluació de riscos exhaustiva i una anàlisi de la vulnerabilitat de la víctima abans d’emetre una decisió de retorn, inclosa una decisió sobre una devolució en aplicació de la normativa de Dublín, per garantir el compliment de les obligacions de no devolució.
Assegurar que, davant l’existència d’indicis de tràfic, les persones migrants en situació irregular no són internades en centres de detenció d’immigrants, o altres espais de detenció.
Donar compliment de forma proactiva a la clàusula de no imposició de penes ni sancions per infraccions o delictes que s’hagin vist obligades les víctimes de tràfic a cometre durant la seva situació de submissió. Punició continguda en la legislació europea.
Permetre la reagrupació familiar preferent de familiars de les víctimes de tràfic identificades per les autoritats, que hagin optat per romandre a Espanya i se’ls hagi concedit l’autorització provisional de residència i treball per circumstàncies excepcionals.
4- Barreres a l’accés a prestacions econòmiques, en concret, l’Ingrés Mínim Vital.
Reconèixer el dret a l’Ingrés Mínim Vital a totes les persones víctimes de tràfic, independentment del seu sexe, gènere, i/o identitat sexual o de gènere, així com del tipus d’explotació que hagin patit, permetent a les entitats especialitzades reconegudes per les diferents Administracions acreditar aquestes situacions.
Incorporar en el futur reglament de desenvolupament les mesures i excepcions necessàries per garantir que l’accés a l’Ingrés Mínim Vital per part d’aquestes persones sigui real i efectiu en la pràctica.
Com conclusions i recomanacions finals, des de l’Entitat de Adoratrius incidim en la necessitat de:
Reformar el Codi Penal tipifica expressament els delictes de treballs o serveis forçats, esclavitud o pràctiques anàlogues a l’esclavitud o la servitud en el nostre codi penal per millorar la persecució efectiva d’aquestes finalitats de tràfic.
Promulgar una Llei Integral contra el Tràfic d’Éssers Humans amb la finalitat de consolidar un enfocament de drets humans i d’atenció i protecció integral que col·loqui a les víctimes i supervivents com a titulars de drets en el centre de les polítiques públiques, i a l’administració com titulars d’obligacions. La llei s’ha d’aplicar a totes les finalitats del tràfic, estigui o no relacionada amb la delinqüència organitzada, tenint en compte que Espanya pot ser país d’origen, trànsit o destinació i que el tràfic pot ser intern o transnacional. Aquesta Llei establiria les bases per a una correcta i efectiva coordinació entre tots els organismes involucrats a nivell nacional i autonòmic, unificant i dotant de coherència global als diferents instruments existents per garantir que totes les víctimes de tràfic accedeixen a protecció i assistència amb uns estàndards comuns.
Des Adoratrius volem agrair que en el marc de la feina tan ampli que s’està desenvolupant en aquesta Ponència d’estudi dels membres de la Comissió hagin volgut dedicar un espai específic a la realitat del tràfic d’éssers humans a Espanya, i s’hagi donat l’oportunitat d’escoltar les veus de les víctimes i supervivents.
Confiem que el resultat de la Ponència contribueixi a que les víctimes i supervivents del tràfic d’éssers humans puguin accedir de manera efectiva als seus drets.
En el 8 de març de 2021, Dia internacional de la Dona, l’Obra Social de Adoratrius a Europa-Àfrica, volem seguir compromeses en aconseguir la millora de les condicions de vida de les dones en situació de vulnerabilitat.
En aquest any, l’ONU vol reconèixer el treball en primera línia de les dones en la lluita contra la pandèmia com a treballadores de la salut, de les cures, innovadores i organitzadores comunitàries.
Des d’Adoratrius, a través d’una nota de premsa, volem visibilitzar i incidir en la importància d’entendre les realitats que les dones poden ser «Dones líders: Per un futur igualitari en el món de la COVID-19″ com ens recorda l’ONU el lema d’enguany.
Primera sentència del TEDH sobre víctimes de tràfic per a la criminalitat forçada
El passat 16 de febrer, el Tribunal Europeu de Drets Humans va dictar la sentència del cas de V.C.L. y A.N. c. Regne Unit on, per primer cop, s´analitza la protecció de les víctimes de tràfic d´éssers humans per a la criminalitat forçada.
El cas es refereix a dos menors d´edat de nacionalitat vietnamita traficats des del seu país amb la finalitat d´explotar-los per a la producció de cànnabis al Regne Unit. Ambdós van ser detinguts i acusats de delictes contra la salut pública, en declarar-se culpables per consell de la seva representació lletrada designada d´ofici.
Arran de la sentència condemnatòria, els dos menors van ingressar en centres de justícia juvenil. Posteriorment, una autoritat competent els va reconèixer com a víctimes de tràfic d´éssers humans. Malgrat això, la Fiscalia, després de revisar el cas, va considerar que no existia tal condició de víctima i va decidir mantenir la condemna. Després de recórrer la decisió, el Tribunal Superior va considerar justificada la decisió de la Fiscalia.
En la seva sentència, el Tribunal Europeu de Drets Humans insisteix en l´obligació dels Estats d´establir mesures eficaces per a protegir a les víctimes (Art. 4 del Conveni Europeu de Drets Humans) té un doble objectiu: evitar danys majors i facilitar la seva recuperació. En tal cas, iniciar un procés penal en contra i condemnar-los per delictes que es van veure obligats a cometre com a conseqüència de la situació de tràfic d’éssers humans, obstaculitza profundament la consecució dels esmentats objectius i contradiu el principi de no imposició de penes a víctimes de tràfic d´éssers humans establert a l´Article 26 del Conveni de Varsòvia.
Per això, el Tribunal destaca la importància de la identificació primerenca d´aquests tipus de casos i la necessitat de la seva avaluació per persones capacitades i qualificades per atendre a les víctimes, especialment quan es tracta de menors d´edat.
A més, considera que l´Estat segueix essent responsable de la identificació de les víctimes i que, independentment de que els seus advocats d´ofici recomanessin als menors declarar-se “culpables”, tal declaració hauria d´haver-se declarat nul.la.
En el cas jutjat, l´avaluació d´indicis va ser realitzada posteriorment per una treballadora social d´una ONG especialitzada en infància. Aquesta valoració d´indicis va ser descartada per la Fiscalia, que va considerar que no existien indicis suficients. En aquest sentit, el Tribunal va argumentar que l´avaluació dels indicis de tràfic d´éssers humans feta per la Fiscalia no va aportar raons clares i consistents, com tampoc ho va fer la Cort d’Apel·lacions posteriorment, la qual es va limitar a aspectes formals i no va entrar a valorar tals indicis.
Por això, el Tribunal ha deixat constància de que un cop l´avaluació d´indicis ha estat realitzada per una persona qualificada, qualsevol decisió judicial posterior l´haurà de tenir en consideració.
A això, la sentència afegeix que els nens/es víctimes de tràfic són un grup particularment vulnerable que o bé poden no ser conscients de la seva condició de víctimes del delicte o bé poden tenir una por insuperable a desvetllar aquesta informació a les autoritats. En conseqüència, no se´ls pot exigir que s´autoidentifiquin ni sancionar-los per no fer-ho.
En conclusió, el Tribunal Europeu resol que el fet de que les autoritats (Cossos Policials, Fiscalies, Tribunals d’Apel·lació, etc.) no duguessin a terme una valoració adequada de detecció d´indicis de tràfic d´éssers humans equival a un incompliment del Conveni Europeu de Drets Humans. Por aquest motiu, condemna al Regne Unit i resol concedir a cada demandant 25.000 euros de compensació per danys immaterials i imposa al país anglosaxó el pagament de 20.000 euros en concepte de costes processals.
Des de Proyecto ESPERANZA i SICAR cat celebren aquesta sentència pionera que permet avançar en el reconeixement del dret de les víctimes de tràfic amb finalitats d´explotació per a realitzar activitats delictives. Tal i com apuntem en el projecte#TambeEsTrafic el desconeixement i la manca de comprensió de les diferents finalitats d´explotació del tràfic suposa la invisibilització de les víctimes i obstaculitza, de fet, el seu accés a drets que tenen reconeguts en instruments internacionals i que són claus per a la seva recuperació integral.
Igualment, volem realitzar les següents recomanacions a les institucions públiques que treballen especialment en l´àmbit de la Justícia Juvenil, així com a la resta d´actors clau que treballen en la lluita contra el tràfic:
L´interès superior del menor ha de primar sobre qualsevol procés i en qualsevol moment davant la més mínima sospita de minoria d´edat. En casos de menors víctimes de tràfic, és imprescindibles comptar amb mesures especials de protecció i la seva identificació primerenca és cabdal. Per això, és determinant tenir en compte que, en aquests casos, no és necessària la utilització de cap dels mitjans il·lícits reconeguts en la definició de tràfic d´éssers humans per a cometre el delicte.
El tràfic d´éssers humans amb finalitat de criminalitat forçada pot comportar situacions de revictimització especialment greus i estigmatitzants per a les víctimes en cas de no ser identificades degudament, d’acord al que hem observat en el marc del projecte #TambeEsTrafic
En virtut de l´art. 26 del Conveni de Varsòvia (principi de no punició) les víctimes seran eximides de responsabilitat per la seva participació en activitats il·lícites que hagin estat obligades a cometre en el marc de la seva situació d´explotació.
Les institucions europees han de garantir la dignitat i la recuperació integral de les víctimes de tràfic d´éssers humans assegurant el seu accés a un estatus legal i a la protecció a llarg termini. Avui, 22 de febrer, en motiu del Dia Europeu de les víctimes de delictes, volem incidir en la necessitat de millorar en tots els països membres de la Unió Europea a l´accés a unestatus legal per a aquelles víctimes de delictes, en particular les víctimes de tràfic d´éssers humans i explotació severa, procedents de països extracomunitaris, mitjançant permisos de residència i/o protecció internacional.
La concessió d´un permís de residencia a les víctimes de tràfic és una forma de garantir la seva dignitat i accés a la justícia, proporcionant la mínima seguretat i estabilitat necessària per tal d´aconseguir la seva recuperació integral. Tanmateix, la implementació de la normativa internacional i europea en aquest aspecte segueix sent molt limitada i deficitària, i la majoria dels països de la Unió Europea atorgant un número molt baix de permisos de residencia permanent i/o protecció internacional a les víctimes de tràfic d´éssers humans.
A més, les devolucions en aplicació del Reglament de Dublín III, en el marc del Sistema Europeu Comú d´Asil, i les expulsions a països d´origen contradiuen el deure de protegir a llarg plac a les persones que han patit el tràfic d´éssers humans, i podrien tenir com a resultat el risc de patir tractes inhumans o degradants, segons l´Article 4 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea.
Per aquests motius, juntament amb altres organitzacions europees especialitzades en l´atenció integral a víctimes i supervivents del tràfic d´éssers humans, integrades en la de La Strada Internacional https://www.lastradainternational.org/ (LSI), des de SICAR cat i Proyecto Esperanza, ambdós projectes de l´Entitat Adoratrius, dirigim avui una carta als i les diputades del Parlament Europeu.
En concret els hi demanem que es comprometin a implementar les 10 recomanacions que els hi traslladem per tal de garantir que les persones objecte de tràfic d´éssers humans i explotació puguin accedir al dret a obtenir un estatus legal i rebin la protecció més adequada per tal d´ assegurar els seus drets i accedir a una solució duradora, ja sigui mitjançant la concessió de protecció internacional o residencia permanent en el país de destí o bé assegurant el seu retorn voluntari i en condicions de seguretat, així com la seva reintegració.
Recomanacions:
Definir criteris i terminis i simplificar els procediments per tal d´atorgar permisos de residència a les persones víctimes de tràfic d´éssers humans per dues vies: tant en funció de la seva situació personal, com per la seva cooperació en la investigació i enjudiciament dels traficants. L´accés a la residència legal no ha de dependre de si s´inicien o no els procediments judicials per tràfic de persones o altres delictes relacionats.
Assegurar que les persones víctimes de tràfic d´éssers humans estan informades sobre totes les possibilitats que tenen d´obtenir residència (temporal) i protecció en el país de residència, així com sobre els mecanismes segurs per a retornar als seus països d´origen.
Establir mecanismes de derivació entre el Sistema Nacional de Derivació, i el sistema d´asil per tal d´atorgar a les víctimes de tràfic sol·licitants d´asil i refugiades accés a atenció i assistència especialitzades, i desenvolupar directrius o procediments per tal de garantir que els sistemes disponibles funcionen de manera coordinada i coherent.
Garantir assessorament jurídic especialitzat i gratuït en les primeres etapes del procediment d´identificació i asil per tal d´ajudar a les víctimes de tràfic sol·licitants d´asil a comprendre els procediments i a proporcionar la informació rellevant sobre la situació de tràfic que han viscut, i sobre els riscos que poden afrontar en cas de devolució o trasllat al primer país d´entrada de la Unió Europea.
Reconèixer el dret de les víctimes de tràfic d´éssers humans a recórrer la decisió de denegació/no renovació de la seva sol·licitud de permís de residència, i garantir que les víctimes de tràfic rebin tota la informació necessària durant tots els procediments per a que puguin prendre una decisió informada.Augmentar la participació de diversos organismes, tant institucions públiques com organitzacions de la societat civil, en el procés d´identificació, així com en el procés de determinació de la situació personal de la víctima”.
Augmentar la participació de diversos organismes, tant d’institucions públiques com organitzacions de la societat civil, en el procés d´identificació, així com en el procés de determinació de la situació personal de la víctima.
Garantir que les persones sol·licitants d´asil objecte de tràfic no són internades en centres de detenció d´immigrants o altres espais de detenció, i garantir el compliment de la clàusula de no punició prevista en la legislació europea.
Assegurar que es dugui a terme una avaluació de riscos exhaustiva abans d’emetre una decisió de retorn, inclosa una decisió sobre una devolució en aplicació de la normativa de Dublín, per tal de garantir el compliment de les obligacions de no devolució. Les víctimes de tràfic d´éssers humans en els procediments de Dublín no han de ser discriminades en l´accés a l´assistència i l´abast de la protecció dels seus drets com a víctimes de tràfic.
Garantir que es dugui a terme una avaluació de risc i vulnerabilitat durant els procediments de Dublín, i que s´estableixin canals de comunicació entre les Unitats de Dublín i les ONGs especialitzades, amb l´objectiu de garantir una coordinació clara en casos de devolució d´una persona objecte de tràfic, així com una recepció i seguiment adequats.
Atorgar a les víctimes de tràfic l´accés directe al mercat laboral – sense imposar restriccions d´ocupació, sector d´activitat i/o àmbit territorial – com a mesura d´inclusió social i recuperació integral de les víctimes.
Les 10 recomanacions que plantegem estan basades en la investigació realitzada en el marc delprojecte REST (Residency Status: strengthening the protection of trafficked persons), desenvolupat al llarg de l´any 2020, l´objectiu del qual és enfortir l´accés efectiu al dret a obtenir un estatus de residència legal i/o protecció internacional de persones nacionals de tercers països que han patit el tràfic d´éssers humans a Europa. El projecte està coordinat per LEFO IBF a Àustria, i implementat per altres 5 membres de LSI a Sèrbia (ASTRA), Moldàvia (La Strada), Països Baixos (CoMensha), França (CCEM) y Espanya (Proyecto Esperanza). SICAR cat ha participat com a organització associada aportant el seu coneixement i experiència en el grup de treball de persones i entitats expertes (“focus group”).
Com a resultat del projecte, finançat en part pel Consell d´Europa, s´han produït diferents informes que analitzen i documenten la situació en els cinc països participants, detectant llacunes i dificultats, així com bones practiques i recomanacions, basades totes elles en la anàlisis de casos i en la col·laboració de persones expertes en la lluita contra el tràfic d´éssers humans. Està ja disponible l´ “Informe Global” i el “Document de Anàlisi -Policy Paper” i pròximament es publicarà la “Guia de bones pràctiques”.
A més, el dia 12 de març, es presentaran els resultats del projecte en un webminar que es celebrarà amb membres del Parlament Europeu amb l´objectiude que les nostres recomanacions s´incorporin a la nova Estratègia Europea.
Durant el webinar, Olivier Onidi (Coordinador de la UE per a la lluita contra el tràfic de persones), Katarzyna Janicka-Pawlowska (Coordinadora de la UE per als drets de les víctimes), Manuel Albano (Relator Nacional contra el tràfic de persones de Portugal) i Rita Penedo (Directora de l’Observatori portuguès sobre el Tràfic de persones) van compartir informació i anàlisi sobre les pròximes prioritats en relació amb el tràfic de persones de la Comissió Europea i de la Presidència de la UE per part de Portugal.
Els propers mesos seran especialment rellevants ja que es produiran canvis importants en les polítiques i instruments de lluita contra el tràfic de persones en el marc europeu.
A la primera meitat de 2021 i sota la presidència portuguesa, està previst que s’adopti una Nova Estratègia Europea contra el tràfic de persones. Igualment, es va assenyalar que la Comissió seguirà avaluant els instruments de la UE i les seves possibles deficiències i, en cas necessari, presentarà propostes legislatives que reforcin:
La protecció efectiva de les víctimes, amb enfocament de gènere i posant especial atenció a les víctimes menors d’edat.
L’abordatge de totes les finalitats d’explotació del tràfic de persones, sense excepció.
Acabar amb la impunitat dels traficants i reforçar la confiscació de béns.
Alinear la normativa en matèria d’asil i migració perquè aquestes no siguin un menyscabament dels drets de les víctimes.
D’altra banda, tots els ponents van fer èmfasi en la importància de protegir les víctimes de tràfic de persones i assegurar el seu accés a drets (inclòs el dret a la indemnització i la compensació), així com en la necessitat de continuar reforçant la coordinació entre els diferents interlocutors en matèria de drets de les víctimes, especialment entre els Estats membres i la Societat Civil. Per això, a més de les pròxima Estratègia i Directiva Europea es va presentar el 2020 la primera Estratègia de la UE sobre els Drets de les Víctimes.
Per la seva banda, des Proyecto ESPERANZA i SICAR cat continuaran atentes a aquests desenvolupaments normatius i seguiran incidint en l’accés a tots els drets per a les víctimes de totes les formes de tràfic de persones.
SICAR cat, com a entitat especialitzada en tràfic de persones, proposa als partits polítics un seguit de mesures a incloure en els seus programes de les eleccions a Catalunya del proper 14 de febrer, amb l’objectiu que es comprometin a garantir la protecció de les víctimes de tràfic d’éssers humans.
Les 11 propostes estan orientades a promoure canvis normatius, reglamentaris i institucionals per facilitar a Catalunya el procés de detecció, protecció, recuperació,… de les persones que han sobreviscut al tràfic de persones, una forma contemporània d’esclavitud.
Na Sandra Camacho, de l’equip d’inicidència de SICAR cat, ha analitzat una notíciadel programa
Temps Mort, de Catalunya Ràdio, que explica la història de na Titiana, víctima de tràfic de persones que actualment es troba empresonada:
Na Titiana és una dona romanesa que va ser captada per uns coneguts al seu país d’origen, i que, davant la situació en què es trobava (abandonada pel seu marit maltractador i amb un fill de 3 anys), li van oferir feina a Barcelona.
Quan va arribar a Barcelona van traslladar-la a un pis del qual no podia sortir i es veia obligada a mantenir relacions sexuals amb altres homes sota amenaça, insults i maltractaments físics.
Transcorreguts 30 dies, i per tal de fugir d’aquesta situació, la Titiana va proposar als seus explotadors que la traslladessin a un club, amb l’excusa de fer-los guanyar més diners.
Els explotadors van acceptar-ho i van fer que l’acompanyés la cosina d’un d’ells, menor d’edat. Quan van arribar al club, la dona va aprofitar per escapar-se però llavors els seus explotadors van trucar la policia per acusar-la de prostitució de menors.
Per aquest motiu, na Titiana va ingressar a presó on també va ser contactada pels traficants, que van amenaçar-la perquè no expliqués la veritable història. Des de llavors, la dona es troba empresonada i en cap moment s’han detectat indicis de tràfic de persones o d’éssers humans.
Per tant, la notícia destaca:
L’absència de formació i mecanismes adients per a una detecció primerenca d’indicis de tràfic de persones
Revictimització per part de cossos policials i institucions/administracions penitenciària i judicial
Malgrat tot, genera confusió ja que no aprofundeix prou en la història. Per parlar de la manca d’atenció especialitzada, pren com a referència un informe de la
Federación de Mujeres Progresistas que tampoc no acaba de centrar-se en això, i a més a més, usa dades del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) del 2017, quan l’explotació va tenir lloc fa 5 anys i la notícia és del 2021.
Apunts des de SICAR cat
Les víctimes de tràfic d’éssers humans (TEH) són objecte d’explotació de diverses maneres. De vegades, com a resultat de la seva situació de victimització (a causa del procés de sotmetiment i explotació per part dels traficants, per tal de doblegar la voluntat i tenir el control sobre les seves víctimes), s’involucren en conductes il·legals.
Com a resultat, la normativa internacional sobre TEH reconeix el principi de no punibilitat (non punishment principle) que estableix que “les víctimes del tràfic no han de ser objecte d’arrest, acusació, detenció, enjudiciament, o ser penalitzades o castigades d’una altra manera per conductes il·legals que hagin comès com a conseqüència directa de ser víctimes del tràfic”
És obligació dels estats establir els mecanismes i mesures pertinents per tal de fer efectiu aquest principi. Entre d’altres recomanacions, el Grup de Coordinació Interinstitucional contra el Tràfic de Persones de NU estableix que “la formació per contribuir a la identificació primerenca de les víctimes és fonamental per aplicar amb èxit el principi de no punibilitat i derivar a les víctimes als serveis especialitzats per donar-los suport, segons les necessitats individuals, per a la seva plena recuperació”.
Per afavorir que “les dones puguin sortir de les situacions d’explotació”, una de les recomanacions és que l’accés a la RGC, com passa en el cas de l’IMV, no requereixi a les persones passar per un procés d’identificació com a víctima de tràfic, potestat que tenen els cossos policials, ni una sentència judicial -que pot tardar anys-, sinó que sigui suficient amb la presència d’indicis raonables de tràfic d’éssers humans, acreditada per les entitats especialitzades. Fa anys que aquestes entitats col·laboren amb els cossos policials en els processos d’identificació i la seva experiència és clau per facilitar l’accés de les víctimes de tràfic als seus drets, entre els que es troben l’accés a prestacions econòmiques com l’IMV o la RGC.
Per facilitar l’estandarització d’aquests “indicis raonables”, les entitats participants van proposar la utilització en la gestió de la RGC de l’informe social utilitzat per a l’accés a l’IMV de les víctimes de tràfic, juntament amb els indicadors que aplica la UTEH per acreditar l’existència d’aquests indicis. La utilització d’aquests indicadors, que resten pendents de validació per la Taula Interinstitucional contra el tràfic d’éssers humans promoguda per l’Ajuntament de Barcelona, i que han estat elaborats en un procés participatiu amb diferents agents implicats en la lluita contra el tràfic de persones a Barcelona, contribuiria a dotar el procés de “coherència, fiabilitat, rigorositat, competència i transparència”.
Les entitats catalanes participants al seminari van proposar revisar també el criteri establert per considerar que una entitat o servei pugui acreditar que una persona és víctima de tràfic d’éssers humans. Actualment, la Ministeri d’Igualtat estableix que les entitats acreditades són les que durant els últims tres anys han rebut subvencions de la Direcció General de Violència de Gènere per projectes relacionats amb el tràfic de persones amb finalitat d’explotació sexual. Un criteri que consideren “insuficient i poc rigorós” i davant del qual les entitats proposen plantejar “estàndards de serveis que defineixin què s’entén per una entitat o servei especialitzat en tràfic de persones”.
Durant el seminari, es va posar sobre de la taula una altra desigualtat entre les ajudes: mentre que l’IMV només reconeix les dones víctimes de tràfic d’éssers humans amb finalitats d’explotació sexual, el reglament de la RGC possibilitaria l’accés a la prestació per part de persones víctimes d’altres formes d’explotació, com ara homes víctimes d’aquest delicte contra els drets humans i dones víctimes de tràfic amb diverses finalitats d’explotació, com ara els treballs o serveis forçosos, les pràctiques anàlogues a l’esclavitud, la mendicitat, els matrimonis forçosos, l’extracció d’òrgans o la comissió de delictes.
“Tant en l’IMV i la RGC hi ha factors positius que s’haurien de celebrar però malgrat tot cal encara treballar alguns dels reptes que han sorgit, per tal que totes les persones víctimes de tràfic hi puguin accedir de manera harmonitzada”, ha expressat Sira Vilardell, directora general de Surt, qui ha recordat que la comissió de govern sobre la RGC, de la qual Surt forma part a través d’ECAS, va comprometre’s a harmonitzar els seus requisits amb els estatals.
“S’ha d’entendre que el tràfic d’éssers humans és una violació de drets humans i això implica unes obligacions i responsabilitats per part dels estats, a través de les seves administracions públiques”, ha remarcat Rosa Cendón, responsable d’incidència de SICAR cat, per qui, en l’atenció a persones víctimes de tràfic d’éssers humans, és fonamental “tenir present que fa temps que han estat tractades com a mercaderies i que tornar-los la dignitat de poder decidir per elles mateixes és important pel procés de reparació”.
Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies
