8M: Adoratrius al Senat

8 març 2021

Adoratrius aporta a la Ponència d’estudi sobre migracions del Senat la seva anàlisi i recomanacions per millorar la protecció de les víctimes de tràfic

La Comissió de Treball, Inclusió, Seguretat Social i Migracions del Senat ha convidat a Adoratrius a participar a la Ponència d’estudi per abordar el fenomen migratori de manera integral. Compareix en representació de l’entitat Marta González, Coordinadora de Sensibilització i Incidència de la Delegació de Madrid (Proyecto Esperanza).

L’objectiu de la intervenció al Senat és traslladar la nostra anàlisi i recomanacions en relació a la situació i l’accés a drets de les dones migrants que han patit el tràfic d’éssers humans amb qualsevol finalitat d’explotació. Per a això partim de la realitat de les dones a les qui acompanyem, que abasten una gran diversitat de perfils en relació amb la seva edat, nacionalitat, estat civil, situació administrativa, familiar, orientació sexual, identitat de gènere i nivell educatiu, entre d’altres. Algunes d’elles tenen, a més, necessitat de protecció internacional.

Un dels missatges principals que traslladarem és que, tot i que la legislació espanyola reconeix formalment un gran ventall de drets a les víctimes i supervivents del tràfic, la realitat que observem en el nostre treball diari és que hi ha nombroses barreres i obstacles que impedeixen el seu accés efectiu a aquests drets i que suposen, de fet, una fallida en el compliment de les obligacions de l’Estat.

Des Adoratrius ens centrarem, al llarg de la nostra intervenció, en compartir les principals dificultats que detectem. Hem fet arribar a la Comissió de Treball, Inclusió, Seguretat Social i Migracions de l’Senat un document detallat amb l’anàlisi de les nostres preocupacions i recomanacions. Entre elles destaquem les següents:

1- Reptes i obstacles en la identificació primerenca com a víctimes de tràfic d’éssers humans.

Revisar en profunditat el procés d’identificació de víctimes de tràfic a Espanya des d’un enfocament centrat en la víctima, el seu benestar i la protecció dels seus drets.
Garantir que la identificació no es condiciona a la col·laboració de la víctima amb les autoritats policials en la investigació del delicte.
Enfortir la participació multiagencial en la identificació de víctimes del tràfic reconeixent formalment el paper de les ONGs especialitzades en la presa de decisions que condueix a la identificació.

2- Necessitat d’una resposta integral a la tracta d’éssers humans per a totes les finalitats d’explotació.

Garantir que la resposta davant el tràfic de persones és integral i que s’adreça a totes les víctimes del tràfic per a totes les finalitats d’explotació, inclosos els matrimonis forçats, la mendicitat forçada, la delinqüència forçada i l’extracció d’òrgans, tenint en compte la dimensió de gènere del tràfic i la vulnerabilitat particular dels nens i nenes, per facilitar la seva recuperació integral establint recursos adequats i suficients.

3- Importància de garantir un accés efectiu a un estatus legal per a víctimes de tràfic d’éssers humans de nacionalitat estrangera que es trobin en situació irregular a Espanya.

Garantir que les víctimes de tràfic rebin tota la informació necessària perquè puguin prendre una decisió informada, entenent els drets i les opcions que tenen al seu abast.
Complir, per part de les autoritats competents, amb l’obligació positiva d’atorgar un període de restabliment i reflexió a totes les possibles víctimes del tràfic d’éssers humans, independentment que la presumpta víctima ho sol·liciti o no.
Definir els criteris i terminis i simplificar els procediments per atorgar permisos de residència a les persones víctimes de tràfic per les dues vies que estableix l’article 59 bis 4.
Assegurar en la pràctica que l’accés al permís de residència i treball per circumstàncies excepcionals com a víctima de tràfic no es condiciona al fet que s’iniciï, o no, un procediment penal per tràfic de persones o altres delictes relacionats.
Garantir que en la pràctica es reconeix i aplica la compatibilitat dels procediments d’asil amb els regulats per la Llei d’estrangeria, en particular els relatius al tràfic d’éssers humans.
Reforçar els mecanismes de coordinació i derivació entre les autoritats que apliquen la legislació d’estrangeria i el sistema d’asil per detectar, identificar i atorgar a les víctimes de tràfic sol·licitants d’asil i refugiades accés a assistència especialitzada i a el reconeixement de l’estatut d’asil.
Assegurar que es dugui a terme una avaluació de riscos exhaustiva i una anàlisi de la vulnerabilitat de la víctima abans d’emetre una decisió de retorn, inclosa una decisió sobre una devolució en aplicació de la normativa de Dublín, per garantir el compliment de les obligacions de no devolució.
Assegurar que, davant l’existència d’indicis de tràfic, les persones migrants en situació irregular no són internades en centres de detenció d’immigrants, o altres espais de detenció.
Donar compliment de forma proactiva a la clàusula de no imposició de penes ni sancions per infraccions o delictes que s’hagin vist obligades les víctimes de tràfic a cometre durant la seva situació de submissió. Punició continguda en la legislació europea.
Permetre la reagrupació familiar preferent de familiars de les víctimes de tràfic identificades per les autoritats, que hagin optat per romandre a Espanya i se’ls hagi concedit l’autorització provisional de residència i treball per circumstàncies excepcionals.

4- Barreres a l’accés a prestacions econòmiques, en concret, l’Ingrés Mínim Vital.

Reconèixer el dret a l’Ingrés Mínim Vital a totes les persones víctimes de tràfic, independentment del seu sexe, gènere, i/o identitat sexual o de gènere, així com del tipus d’explotació que hagin patit, permetent a les entitats especialitzades reconegudes per les diferents Administracions acreditar aquestes situacions.
Incorporar en el futur reglament de desenvolupament les mesures i excepcions necessàries per garantir que l’accés a l’Ingrés Mínim Vital per part d’aquestes persones sigui real i efectiu en la pràctica.

Com conclusions i recomanacions finals, des de l’Entitat de Adoratrius incidim en la necessitat de:

Reformar el Codi Penal tipifica expressament els delictes de treballs o serveis forçats, esclavitud o pràctiques anàlogues a l’esclavitud o la servitud en el nostre codi penal per millorar la persecució efectiva d’aquestes finalitats de tràfic.
Promulgar una Llei Integral contra el Tràfic d’Éssers Humans amb la finalitat de consolidar un enfocament de drets humans i d’atenció i protecció integral que col·loqui a les víctimes i supervivents com a titulars de drets en el centre de les polítiques públiques, i a l’administració com titulars d’obligacions. La llei s’ha d’aplicar a totes les finalitats del tràfic, estigui o no relacionada amb la delinqüència organitzada, tenint en compte que Espanya pot ser país d’origen, trànsit o destinació i que el tràfic pot ser intern o transnacional. Aquesta Llei establiria les bases per a una correcta i efectiva coordinació entre tots els organismes involucrats a nivell nacional i autonòmic, unificant i dotant de coherència global als diferents instruments existents per garantir que totes les víctimes de tràfic accedeixen a protecció i assistència amb uns estàndards comuns.

Des Adoratrius volem agrair que en el marc de la feina tan ampli que s’està desenvolupant en aquesta Ponència d’estudi dels membres de la Comissió hagin volgut dedicar un espai específic a la realitat del tràfic d’éssers humans a Espanya, i s’hagi donat l’oportunitat d’escoltar les veus de les víctimes i supervivents.

Confiem que el resultat de la Ponència contribueixi a que les víctimes i supervivents del tràfic d’éssers humans puguin accedir de manera efectiva als seus drets.

Madrid, 8 de març 2021