Conèixer per transformar I: Mendicitat forçada

Malgrat els progressos importants que han tingut lloc en els últims 20 anys, les polítiques públiques adoptades per lluitar contra el tràfic de persones contenen un seguit de limitacions que dificulten l’accés a drets d’aquelles persones que han estat víctimes de tràfic amb fins d’explotació invisibilitzats i infradetectats.

Les dades relatives a la identificació de víctimes de tràfic de persones amb fins d’explotació com l’explotació laboral en servei domèstic, per a la criminalitat forçada, mendicitat forçada i per a matrimonis forçats, segueixen sent anecdòtiques. Això posa de manifest tant la invisibilitat del fenomen com la dificultat en l’accés a drets i a una assistència integral, d’una part de les víctimes d´aquest greu delicte.

Gràcies al suport de l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat de Catalunya, SICAR cat , al llarg d’aquestes setmanes, publicarà nous estudis de casos que il·lustren aquestes altres formes d’explotació que també tenen lloc a Catalunya. Amb el hashtag #TambeEsTrafic es podrà fer seguiment a les xarxes socials de la seva difusió.

El primer cas narra la història de la Malina, una dona romanesa que va ser explotada a Catalunya per a la mendicitat forçada. El seu nom s’ha modificat així com alguns detalls de la seva història, per tal de preservar-ne l’anonimat.

Descarrega’t Estudi de casos I: Mendicitat forçada

Valoracions de la LOPIVI en relació al tràfic de menors

Ahir, na Rosa Cendón, coordinadora de Relacions Institucionals i Incidència de SICAR cat, va participar com a ponent a la JORNADA: INFÀNCIA SENSE CICATRIUS. Oportunitats de la nova Llei de Protecció a la Infància enfront de la violència, que van coorganitzar l’Institut de Formació Contínua-IL3-UB i Save the Children.

Durant la jornada, els ponents van valorar la Llei Orgànica 8/2021 del 4 de juny de Protecció Integral de la Infància i Adolescència davant de la Violència-LOPIVI, que va aprovar el Congrés el 20 de maig del 2021.

En el cas de SICAR cat, la Rosa va respondre a les dues qüestions que se li van plantejar en relació a l’impacte de la LOPIVI en nens, nenes i adolescents (NNA) víctimes del tràfic d’éssers humans. Les seves respostes van ser les següents :

  1. Aportacions i Mancances de la llei per als nens, nenes i adolescents víctimes de tràfic i per als fill i filles de dones víctimes de tràfic.
  • Assenyalem la importància de comptar amb aquesta Llei per garantir els drets dels NNA víctimes del tràfic a Espanya, a l’espera que s’aprovi una possible Llei integral per a les víctimes de tràfic i vegem quin serà l’encaix final entre totes dues.
  • Destaquem que la LOPIVI reconegui el tràfic de menors com a casos de violència d’extrema gravetat i reconegui també com a víctimes a tots els NNA independentment de l’explotació a la qual han estat sotmesos.
  • Mostrem la nostra preocupació sobre si en aquesta Llei Orgànica s’inclouen aquells NNA (en general nens i nenes de poca edat, fills i filles es de persones víctimes de tràfic de persones) que han estat víctimes indirectes.
  • Observem la necessitat d’entendre i abordar el tràfic d’éssers humans com una forma de violència molt diferent a la resta de situacions que també són objecte d’aquesta Llei.

Ens preocupa que la resposta davant de totes aquestes violències sigui homogènia i no s’adapti a les especificitats de cadascuna d’elles

rosa cendón, coordinadora de relacions institucionals i incidència de sicar cat
  • Apuntem com a molt positiu que la LOPIVI promogui la cultura de el bon tracte, però també assenyalem negativament que no s’hagi reconegut la violència institucional que s’ha exercit sobre aquests NNA per acció, omissió o tracte negligent durant aquests anys.
  • Compartim el fet que escassament s’ha tingut en compte el marc normatiu internacional en matèria de tràfic que recull els drets que l’Estat ha de garantir a aquests NNA; així com els protocols existents ja en aquesta matèria a nivell estatal i en diferents comunitats autònomes.
  • Esperem que el possible futur Reglament concreti encara més la resposta davant els NNA víctimes del tràfic.

2. Possibles problemes o dificultats en la implementació d’aquestes mesures per als serveis públics i privats que atenen directament aquest col·lectiu.

  • Les principals preocupacions, problemes o dificultats en la implementació d’aquesta LOPIVI continuen sent les mateixes que teníem identificades previ a la seva aprovació.
  • Molts dels actors clau hauran de revisar la seva tasca ja que la seva experiència sempre ha estat emmarcada amb víctimes de tràfic adultes.
  • Es necessita articular una sortida dels sistemes de protecció d’infància per a aquests NNA que asseguri que una solució duradora en el futur, pel que fa als seus processos de recuperació i reparació.
  • Cal dissenyar canals de coordinació amb els països d’origen per garantir el dret al retorn voluntari i segur que tenen reconeguts les víctimes de tràfic.
  • S’hauria d’articular una resposta per a l’assessorament jurídic a nivell penal i administratiu tant per a aquests NNA com per als professionals o persones que denunciïn aquest tipus de situacions de violència.
  • S’ha de garantir una correcta gestió de la informació sobre aquests casos i amb especial atenció quan aquests NNA són testimonis protegits.
  • Adopció de mesures davant les necessitats de protecció i seguretat tan particulars que requereixen aquest tipus de casos.
  • Preocupació per com la possible duplicitat d’espais d’interlocució i coordinació institucional en on s’aborda el tràfic no ens permeti tenir una visió en conjunt sobre el fenomen del tràfic al nostre país.

Finalment, SICAR cat va tancar la seva intervenció amb l’esperança que la LOPIVI sigui el marc per eradicar aquesta forma contemporània d’esclavitud i que s’aconsegueixi que ja no arribin NNA amb cadenes que deixen cicatrius!

El tràfic de dones no és neutral al gènere

El tràfic de persones constitueix una violació dels drets humans, un atemptat contra la dignitat i la integritat de l’ésser humà i una forma de violència de gènere.   

Avui 23 de setembre Proyecto ESPERANZA i SICAR cat , ambdós delegacions d’Adoratrius, commemoren el Dia Internacional contra l’Explotació Sexual i el Tràfic de Persones, instaurat per la Conferència Mundial de la Coalició contra el Tràfic de Persones que va tenir lloc a Dacca, Bangladesh, al gener de 1999.   

En aquesta data assenyalada cal recordar que les víctimes i supervivents han de ser reconegudes en tot moment com a titulars de drets i les seves necessitats, el seu benestar i la seva recuperació integral han d’estar al centre de tota acció, evitant per part de tots els actors la seva revictimització.   

El tràfic d’éssers humans és a més d’un delicte i una violació dels drets humans, una forma de violència de gènere perquè afecta de manera desproporcionada a dones i nenes a tot el món i implica “actes de violència basats en el gènere que comporten per a les dones danys o sofriments de naturalesa física, sexual, psicològica o econòmica, incloses les amenaces de realitzar aquests actes, la coacció o la privació arbitrària de llibertat, en la vida pública o privada”.          

Per aquest motiu, l’enfocament de gènere s’ha d’aplicar a la prevenció i protecció de les víctimes del tràfic i ha de situar-se al centre de tota resposta davant del tràfic. El tràfic de dones i nenes amb fins d’explotació sexual pot tenir lloc per:    

  • prostitució 
  • pornografia 
  • servitud sexual i esclavitud en benefici del propi traficant 

Dades que reflecteixen la desproporció pel que fa al gènere

Informes globals, europeus i nacionals reflecteixen que el tràfic de persones afecta desproporcionadament a dones i a nens i que el tràfic amb fins d’explotació sexual segueix essent la finalitat principal del tràfic :

En concret, entre 2016 i 2020, es van identificar formalment un total de 885 víctimes de tràfic sexual, de les quals: 856 van ser víctimes de tràfic adultes (801 dones i 55 homes). Pel que fa a les víctimes menors de tràfic, el nombre és de 29 (28 nenes i 1 nen) .     

Des de SICAR cat i Proyecto Esperanza al llarg de l’any 2020 es van detectar i vam atendre 338 nous casos de dones amb indicis de tràfic, de les quals el 73,66% van patir tràfic amb fins d’explotació sexual.

Combatre el tràfic de dones a través de la Agenda 2030 

L’acció contra el tràfic de persones és present a l’agenda internacional, en concret, en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 que tots els Estats membres de les Nacions Unides (inclòs Espanya) van aprovar el 2015. Aquests objectius suposen una crida a l’acció per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i millorar les vides i les perspectives de les persones a tot el món. Entre ells, el Objectiu 5 se centra a aconseguir la igualtat entre els gèneres i donar poder a totes les dones i les nenes i recull les fites :          

  • 5.1 posar fi a totes les formes de discriminació contra totes les dones i les nenes 
  • 5.2 eliminar totes les formes de violència contra totes les dones i les nenes en els àmbits públic i privat, incloses el tràfic i l’explotació sexual i altres tipus d’explotació . 

Suport integral i especialitzat per a la seva recuperació

Amb l’objectiu de detectar, identificar i donar suport en l’accés a drets a les víctimes i supervivents del tràfic amb fins d’explotació sexual, és fonamental comprendre i abordar la traumatització i l’impacte que pateixen com a conseqüència de l’delicte i que afecta tant a la seva salut física, psicològica, emocional i social.          

El Projecte europeu PHIT – Impacte en la salut psicològica de les dones víctimes del tràfic amb fins d’explotació sexual, desenvolupat entre 2017 i 2019, amb la col·laboració de les dues delegacions d’Adoratrius (Proyecto ESPERANZA i SICAR cat), ofereix recomanacions per les i els professionals que intervenen amb dones víctimes de tràfic sexual, amb l’objectiu d’ evitar la seva revictimització, entre elles: 

  • Atendre la víctima en un espai segur i adequat. 
  • Generar confiança i garantir la confidencialitat, incloent a professionals d’ONGs especialitzades perquè estiguin presents durant la intervenció.     
  • Avaluar l’estat general de salut la víctima (físic, psicològic i emocional) i identificar les seves necessitats urgents i preguntar què necessita.   
  • Proporcionar-li informació clara sobre els seus drets i opcions, així com sobre els possibles riscos i conseqüències, utilitzant un vocabulari senzill i clar. 
  • Reduir al mínim el nombre d’entrevistes/declaracions. 
  • No qüestionar el relat de la víctima, ni pressionar-la, respectar els seus temps i el seu ritme.    
  • Ser conscients de la desconfiança i la por que les víctimes senten cap a les autoritats.    

Aquest projecte sistematitza indicadors específics de tràfic amb fins d’explotació sexual, entre ells:  

  • Indicadors relacionats amb les conseqüències sobre la salut integral de les víctimes de tràfic d’éssers humans amb fins d’explotació sexual, tant a nivell físic com psicològic.
  • Indicadors que poden donar-se en l’esfera psicosocial, aquells que estan relacionats amb les interaccions de la persona amb el seu entorn físic i social.
  • Indicadors referents al procés mitjançant el qual les víctimes són traficades, aquells que estan relacionats amb el viatge que han de fer, les condicions d’aquest i el deute que contrauen.

Dia Mundial de les Persones Refugiades

Amb motiu del Dia Mundial de les Persones Refugiades el proper 20 de juny, Adoratrius vol reiterar el seu compromís amb el suport i l’acompanyament integral a les dones víctimes i supervivents de tràfic d’éssers humans sol·licitants d’asil i als seus fills/es.

En aquest dia mundial Adoratrius presenta els resultats obtinguts l’any 2020 en el programa d’Assistència a dones víctimes de tràfic d’éssers humans sol·licitants d’asil i els seus fills/es a càrrec, que compta amb el finançament del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions i , en concret, de la Direcció General d’Inclusió i Ajuda Humanitària que gestiona el Fons Europeu d’Asil, Migració i Integració (FAMI).

Aquest programa compta amb 23 (+3 nadons) places d’acollida especialitzades per a dones víctimes de tràfic i els seus fills amb necessitat de protecció internacional, repartides en 4 comunitats autònomes (Catalunya, Castella Lleó, Madrid i Andalusia).

El passat 2020, Adoratrius va acompanyar a 176 persones víctimes de tràfic amb necessitat de protecció internacional, 9 de les quals van obtenir la concessió de l’estatut d’asil. Igualment et convidem a que coneguis a més detall alguns altres resultats clau d’aquest projecte a través de la nota de premsa que hem elaborat.

16 de juny: Dia Internacional de les/ls Treballadores/rs de la Llar

Avui 16 de juny es celebra el Dia Internacional de les/ls Treballadores/rs de la Llar, i el 10è Aniversari de l’adopció del Conveni 189 de l’OIT sobre les treballadores i els treballadors domèstics.

Amb motiu d’aquesta celebració des Proyecto Esperanza i SICAR.cat ens hem adherit a la carta que l’organització europea La Strada Internacional ha enviat a aquest matí a un grup de membres de Parlament Europeu, a el Comitè de les Parts de l’Conveni de el Consell d’Europa sobre la lluita contra el tràfic d’éssers humans, l’Assemblea Parlamentària de Consell d’Europa, i l’Assemblea Parlamentària de l’OSCE.

La carta lamenta que, tot i la importància del Conveni 189 de l’OIT que reconeix que els / les treballadors/es domèstics han de tenir accés als mateixos drets que els altres treballadors, només set països europeus entre els quals no hi ha Espanya, l¡han ratificat i fa una crida als governs a fer-ho.

Igualment alerta sobre aquells elements que fan que els/les treballadors/es de la llar siguin un grup vulnerable vers l’explotació laboral, el treball forçat i el tràfic d’éssers humans. De fet, tal com afirma la carta remesa aquest matí, un nombre considerable de les víctimes del tràfic d’éssers humans identificades i registrades a Europa treballen en el sector domèstic i s’espera que en els propers anys augmenti la vulnerabilitat de les i els treballadors domèstics. Per fer front a aquesta situació les entitats signants plantegen una sèrie de peticions als governs, entre les quals s’inclouen la ratificació de la Conveni 189 de l’OIT, la millora de la sensibilització de tots els actors rellevants, incloses les pròpies treballadores de la llar, per identificar les situacions d’explotació i abús en el sector del treball de la llar, i l’aprofundiment en la formació específica dels agents de policia, els fiscals i els inspectors de treball per augmentar el seu coneixement i comprensió del tràfic i l’explotació laboral en el sector del treball de la llar.

Totes aquestes són recomanacions recollides en el Document d’Anàlisi i Recomanacions sobre finalitats de tràfic menys conegudes i visibilitzades a Espanya, entre les quals es troba el tràfic per explotació laboral en el treball de la llar, recentment publicat per Proyecto Esperanza i SICAR cat en el marc de el projecte Speaking Out #TambeEsTrafic, Per informació sobre aquest projecte i les recomanacions poden visualitzar el següent vídeo.

Adoratrius: Memòria Anual Global 2020

Un any més, celebrem que avui 15 de juny és el dia de la Fundadora de les Religioses Adoratrius: Sta Mª Micaela.

Una bona ocasió per recordar que la institució ja acumula 165 anys d’història! I una bona cita per retre comptes de la feina feta conjuntament durant el passat any 2020.

És per això que estem orgulloses de compartir la Memòria Anual Global de Adoratrius 2020  i un vídeo on potser reconeixeràs el granet de sorra amb els quals ha pogut contribuir el treball de l’equip de persones de SICAR cat.

Obstacles dels bancs per obrir comptes

Les greus dificultats que enfronten les persones migrants i sol·licitants d’asil per obrir comptes bancaris són objecte de preocupació per al Consell per a l’Eliminació de la Discriminació Racial o Ètnica (CEDRE), adscrit a l’Ministeri d’Igualtat, que ha aprovat una recomanació exigint que es garanteixi aquest dret per evitar l’exclusió social i acabar amb la discriminació indirecta que aquesta pràctica suposa.

L’accés i manteniment dels comptes de pagament bàsica per a persones en situació de vulnerabilitat es veu obstaculitzat de manera reiterada. Així ha estat recollit per les organitzacions de la societat civil que treballem amb persones refugiades, sol·licitants d’asil i migrants a l’Estat espanyol que constatem com la pràctica habitual de les entitats financeres en relació a aquest producte vulnera un dret reconegut en la legislació espanyola i europea.

Les dificultats o la negativa per obrir els comptes tenen greus conseqüències en la vida d’aquestes persones. La recomanació del CEDRE indica: “Ser titular d’un compte bancari és un dret instrumental que permet contractar serveis bàsics amb entitats privades i públiques, com el subministrament elèctric, d’aigua o gas, llogar un habitatge, o percebre una prestació econòmica estatal o autonòmica . Resulta prioritari per tant garantir aquest dret per evitar l’exclusió social i acabar amb la discriminació indirecta que suposa”.

Les irregularitats que cometen els bancs comencen per no informar de l’existència dels comptes de pagament bàsiques a què tenen dret les persones en situació de vulnerabilitat social; no reconeixen com a vàlids els seus documents d’identitat, tenint especial dificultat les persones en situació administrativa irregular l’expulsió és impossible per raons jurídiques i de fet; els obliguen a contractar un altre tipus de productes o serveis per obrir el compte; o sol·liciten documentació addicional de forma arbitrària en funció de la sucursal bancària on se sol·liciti.

Des de les organitzacions socials hem posat en coneixement d’aquesta situació al Banc d’Espanya, al Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries (Sepblac), al Ministeri de Consum i hem presentat una queixa davant Defensor del Poble que ha obert una investigació.

Recentment, hem participat a la Consulta Pública, convocada pel Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Social, amb la qual s’està avaluant l’accés als comptes de pagament bàsiques i la definició de la situació d’especial vulnerabilitat o risc d’exclusió financera per tal d’elaborar propostes de millora del marc normatiu aplicable.

Igualment considerem que s’han d’adoptar mesures efectives perquè les entitats bancàries compleixin amb la normativa vigent reforçant els mecanismes de control i supervisió per tal de fer efectiu l’accés als comptes de pagament bàsiques i evitar els casos d’exclusió financera que agreugen les situacions de vulnerabilitat social.

Adoratrices – Andalucía Acoge – Asociación Progestión – Comisión Española de Ayuda al Refugiado (CEAR)  – Diaconía- Federación de Entidades Latinoamericanas de Cataluña (Fedelatina) – Fundación CEPAIM. Acción integral con migrantes – Fundación APIP- ACAM – La Merced Migraciones – Movimiento por la Paz (MPDL) – ONG CESAL – ONG Rescate – Plataformas Sociales Salesianas – Pueblos Unidos – Provivienda – Red Acoge – San Juan de Dios Ciempozuelos.

Presentació dels resultats #TambeEsTrafic

Aquest matí ha tingut lloc el webminar “Presentació dels resultats del projecte SPEAKING OUT – #TambeEsTrafic per la protecció de les víctimes i supervivents del tràfic per a totes les finalitats d’explotació”, organitzada per Proyecto ESPERANZA i SICAR cat

El Seminari web s’ha celebrat amb motiu de la finalització del projecte #TambeEsTrafic que ambdues organitzacions hem desenvolupat en els darrers 2 anys amb l’objectiu de millorar la detecció i la protecció de dones i nenes víctimes de tràfic a Espanya per a aquelles finalitats d’explotació que encara romanen ocultes i invisibilitzades, com són el tràfic amb finalitats d’explotació en el treball de la llar, el tràfic per matrimonis forçats i el tràfic per a criminalitat forçada.

Al webminar s’han presentat les principals conclusions i recomanacions que es recullen en aquest Document d’Anàlisis i Recomanacions

També et compartim la nota de premsa que hem elaborat amb motiu del webminar “El tràfic de persones continuat invisibilitzat en moltes de les seves finalitats”

Nova estratègia UE contra el tràfic

Ahir 6 de maig vam participar com a membres de la Plataforma Europea de la Societat Civil contra el Tràfic d’Éssers Humans a la reunió conjunta amb la comissària europea d’Interior, Ylva Johansson, i els Relators Nacionals, o mecanismes equivalents, organitzada pel coordinador europeu de lluita contra el Tràfic d´Éssers Humans, Sr. Olivier Onidi. La reunió s’ha centrat en la presentació de la Nova Estratègia de la Unió Europea de lluita contra el Tràfic d’Éssers Humans (2021-2025)  que es va fer pública el passat 14 d’abril.

Aquesta nova Estratègia reitera el compromís de la UE en aquesta àrea, reconeix el progrés fet fins a la data en el marc de l’Estratègia anterior i identifica les prioritats dels propers anys.

Volem ressaltar els següents aspectes positius que conté la Nova Estratègia de l’EU:

– Posa el focus en l’abordatge integral de la lluita contra el tràfic que reconeix la complexitat del fenomen i la necessitat d’articular una resposta general, incloent mesures legals, polítiques públiques i protocols d’actuació coherents i d’ampli abast.

– Incorpora la perspectiva d’edat, reconeixent la vulnerabilitat dels nens i nenes (especialment aquells i aquelles no acompanyades), així com la seva necessitat de protecció i assistència específica.

– Afirma la necessitat d’un enfocament de gènere per abordar el tràfic de dones i nenes amb fins d’explotació sexual, reconeixent aquesta finalitat del tràfic, majoritària a Europa, com una forma de violència contra la dona.

– Reconeix que el 15% de les víctimes de tracta a la UE pateixen explotació laboral; afirma que un nombre significatiu de les mateixes no és detectat per les autoritats i articula mesures específiques per millorar la detecció i la persecució d’aquests casos enfortint la col·laboració entre agents públics, privats i agències europees.

– Reconeix la necessitat de millorar la identificació primerenca i proactiva de totes les víctimes de tràfic d´éssers humans amb la participació de les Organitzacions de la Societat Civil.

– Incideix en la importància de la derivació de les víctimes a serveis de protecció, assistència i acollida adequada i segura, en els quals es tinguin en compte les seves necessitats especials en funció de la finalitat d’explotació a la qual han estat sotmeses.

– Assenyala la responsabilitat dels Estats Membre de prestar especial atenció a la situació de les víctimes de tràfic extra comunitàries a l’hora de valorar el seu trasllat i / o devolució a país d’entrada a Europa, tenint en compte que poden ser localitzades pels traficants i corren el risc de ser sotmeses a tràfic de persones novament.

– Estableix noves línies de finançament per a serveis d’atenció i recursos d’acollida especialitzats per a víctimes de tràfic d’éssers humans.

– Assenyala la responsabilitat de les empreses privades d’incorporar mesures contra el tràfic de persones en les seves polítiques internes, per exemple a través d’una gestió de les seves cadenes de subministraments amb la diligència deguda del respecte als Drets Humans.

Alhora, mostrem la nostra preocupació en relació amb els següents aspectes recollits en la nova Estratègia de la Unió Europea:

– Tot i que l’Estratègia reconeix el tràfic d´éssers humans com una violació greu dels drets fonamentals, l’enfocament de Drets Humans no es tradueix prou en mesures específiques de protecció d’aquests drets. Per exemple, no es proposen accions específiques que garanteixin l’assistència i la protecció incondicional a totes les víctimes independentment de la seva situació administrativa, les seves circumstàncies personals i amb independència de que col·laborin o no amb les autoritats policials i judicials.

– Preval al llarg de l’Estratègia un enfocament de control del crim organitzat. Les mesures que es recullen al llarg de el text se centren en la resposta enfront del tràfic de persones comesa per xarxes criminals, invisibilitzant situacions de tràfic comeses per xarxes informals o traficants individuals.

– Encara que l’Estratègia reconeix que les víctimes de tràfic d´éssers humans provinents de països extracomunitaris es troben en una situació particular que s’ha de tenir en compte quan se’ls atorguin permisos de residència, no es preveuen mesures per a garantir a tota la Unió Europea l’accés a permisos de residència i de treball per a les víctimes, tant per la via de la col·laboració com per la via de la seva situació personal.

– L’Estratègia no esmenta els / les sol·licitants d’asil entre les persones especialment vulnerables. Tampoc incorpora accions específiques per millorar la detecció i identificació de casos de tràfic d´éssers humans en els procediments d’asil ni per garantir el seu accés a la protecció internacional.

– Altres finalitats del tràfic, com el tràfic amb fins de mendicitat forçada, matrimoni forçat, criminalitat forçada i tràfic d’òrgans no són abordades desenvolupant mesures específiques en l’Estratègia.

 

Esperem que aquesta nova Estratègia que es posa en marxa i que durarà fins a 2025 sigui una oportunitat perquè les víctimes de tràfic de persones amb qualsevol finalitat d’explotació vegin els seus drets reconeguts i accedeixin als mateixos de forma efectiva a través de la cooperació i el treball conjunt entre tots els actors, autoritats europees i nacionals, organitzacions de la societat civil i el sector privat.

 

 

Aportacions per a una Llei integral de prevenció del tràfic de persones

Adoratrius, com a entitat especialitzada en l’atenció integral a dones víctimes i supervivents del tràfic de persones, fa anys que advoca per l’aprovació d’una Llei Integral de Prevenció del Tràfic d’Éssers Humans Protecció Integral de totes les Víctimes. La futura llei integral ha d’abordar aquesta greu i complexa violació de drets humans des d’un enfocament centrat en la víctima, donant resposta a les necessitats d’atenció, protecció i accés a la justícia amb perspectiva de gènere, interseccional i d’infància.

Avui 6 de maig, l’entitat ha remès un escrit amb les seves aportacions en el marc de la consulta pública oberta pel Ministeri d’Igualtat prèvia a l’elaboració d’un projecte normatiu consistent en una llei contra el tràfic, l’objectiu de la qual és demanar l’opinió de persones i organitzacions representatives.

Tal com indica el Ministeri d’Igualtat a la convocatòria de consulta “en els darrers anys s’ha avançat en la persecució d’aquest delicte, sense donar una resposta integral que posi el focus en la prevenció, la detecció i la identificació de les víctimes de tràfic , així com la seva atenció integral, protecció, accés a la justícia i posterior reparació”.

Des d’Adoratrius, alineades amb la Red Española Contra la Trata de Personas (RECTP) de la qual formem part, les nostres propostes ressalten la importància d’aprovar una Llei Integral de Prevenció del Tràfic d’Éssers Humans i Protecció Integral de totes les Víctimes amb el objectiu de:

  • Complir amb els compromisos internacionals adquirits per Espanya amb més coherència i, així, garantir el compliment de l’obligació de diligència deguda i, en particular, del mandat de protecció i assistència a les víctimes establert a les Convencions Internacionals.
  • Abordar de manera integral el fenomen del tràfic de pesones en totes les seves formes i en tota la seva complexitat donant resposta a totes les formes de tràfic intern o transnacionals, relacionades o no, amb la delinqüència organitzada, i tenint en compte que Espanya pot ser país d’origen , trànsit o destinació de la persona traficada.
  • Complir les obligacions de l’Estat davant d’aquells tipus de tràfic que suposen una forma de violència contra la dona.
  • Superar les nombroses barreres i obstacles a què s’enfronten les víctimes i supervivents per accedir i gaudir plenament d’aquests drets, reconeixent-les com a subjectes de dret i donant-los accés al màxim nivell de protecció i prestacions, així com accés a la justícia i reparació.
  • Dotar de coherència l’ordenament jurídic actual que conté disposicions sobre tràfic de persones de manera fragmentada i amb llacunes.
  • Assegurar la coordinació i la coherència de totes les administracions, evitant la dispersió normativa i establint estàndards mínims a totes les comunitats autònomes.
  • Donar seguiment i avaluar el compliment de les seves obligacions per part de les administracions, disposant de mecanismes adequats de control del funcionament correcte de l’aplicació de la norma i del seu impacte, afavorint així l’adequada rendició de comptes.

Per tal d’assegurar l’enfocament integral de la Llei, considerem que aquesta ha de contenir, com a mínim, les mesures següents:

  • Prevenció i detecció del Tràfic d’Éssers Humans.
  • Detecció i identificació de les víctimes de tràfic de persones.
  • Dret a l’Assistència Integral Especialitzada: allotjaments adequats i assegurances, assessorament i informació, assistència mèdica, psicològica i material, assessorament jurídic, accés a estatus legal, retorn voluntari a país d’origen o darrer país de residència legal, oportunitats d’educació i formació de acord amb l’edat, el sexe i les necessitats específiques (persones amb discapacitat, nens i nenes víctimes de tràfic, unitats familiars).
  • Accés i Obtenció de Justícia (inclosa la protecció, acompanyament i seguretat de les víctimes).
  • Dret a la reparació, indemnització i garanties de no repetició.
  • Mesures per a l’actuació especialitzada de les FCSE des d’un enfocament centrat en la víctima.
  • Coordinació entre tots els actors, tant a nivell nacional com internacional, entre agències i institucions.
  • Formació en sectors i àmbits clau.
  • Investigació i producció de dades.
  • Avaluació continuada de limpacte de la Llei Integral.

Considerem que una llei integral contra el tràfic de persones ha de regir-se pels següents Criteris (1):

  • Contemplar tots els tipus dexplotació i totes les persones.
  • Posar al centre de les actuacions les persones i consolidar l’enfocament d’atenció i de protecció integral que ha d’imperar davant d’aquesta greu violació de drets humans.
  • Reconèixer les víctimes com a titulars de drets i l’administració com a titulars d’obligacions.
  • Respectar l’autonomia de les persones, reconeixent-ne la capacitat de decisió, resiliència i garantint-ne l’enfortiment.
  • Incorporar, en totes les disposicions, un enfocament de drets humans i una clara perspectiva de gènere i d’infància, des d’una aproximació interseccional i transcultural.
  • Contemplar el tràfic com un continu que es pot donar en origen, trànsit i destí, o bé en un mateix país en els casos de tràfic intern.

La Llei hauria de tenir rang de llei orgànica i consolidar els avenços que s’han produït en aquest àmbit en els darrers anys, proporcionant un marc d’obligacions estable i dotant de coherència l’ordenament jurídic actual.

Descarrega les Aportacions

(1)Alguns d’aquests criteris han estat treballats per part de la Red Española contra la Trata de Personas (RECTP)

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies