Conèixer per transformar: tràfic amb fins d’explotació laboral

A tres setmanes per a la commemoració del Dia Europeu contra el tràfic de persones, el proper 18 d’octubre, i sota aquest marc, SICAR cat i Proyecto ESPERANZA compartiran, cada dimarts, un cas d’estudi del seu projecte #TambeEsTrafic. Aquesta iniciativa conjunta visibilitza aquelles formes de tràfic de dones que romanen ocultes a casa nostra. Entre elles, el tràfic amb fins d’explotació en el treball de la llar, el tràfic per a la criminalitat forçada i per a matrimonis forçats.


Treballs Forçats en el Treball de la Llar

Avui els esforços se centren a conèixer el tràfic amb fins de Treball Forçat en el Treball de la Llar, a través del testimoni de na Pauline, perquè això #TambeEsTrafic.


El treball de la llar no és inherentment explotatiu, sinó que són els elements de “treball o servei”, “amenaça” i “involuntarietat” els que defineixen el treball forçat i l’explotació laboral.


Per tant, una treballadora de la llar pot ser una treballadora amb condicions de treball dignes, pot ser una treballadora explotada laboralment o pot ser una víctima de tràfic amb finalitat d’imposició de treball o de serveis forçats en el treball de la llar.


Durant la setmana del 18 d’octubre, SICAR cat i Proyecto ESPERANZA difondran un document d’anàlisi que té com a objectius:

  • Oferir una anàlisi de la intersecció entre els marcs del treball forçat i el tràfic de persones, emmarcant-lo en un context més ampli i assenyalant de quina forma s’han recollit en l’ordenament jurídic espanyol.
  • Ajudar a entendre cadascuna de les finalitats de tràfic de persones, no només des d’un punt de vista teòric, sinó, especialment, sobre la base de la realitat de l’experiència dels últims anys a través de casos que atesos a SICAR cat i Proyecto Esperanza.
  • Plantejar un seguit de recomanacions i propostes que serveixin per millorar l’accés a drets de les víctimes d’aquestes finalitats de tràfic.


La veu de les supervivents

Pauline procedeix de Gabon, té 38 anys i és mare soltera. Després de portar un any treballant en una botiga de teles, el seu cap li va proposar viatjar a Europa prometent-li que allí tindria millors condicions laborals i de salari.


… […] … el seu ocupador li va oferir la possibilitat de viatjar a Espanya per treballar com a interna a casa, cuidant dels seus fills petits


… […] … A més de tenir cura dels fills menors del seu ocupador, també li exigien fer-se càrrec dels dos nebots i realitzar totes les tasques de neteja de la casa, rentat, planxat i cuina per a tota la família. Tenia un horari de treball il·limitat en funció del que elles li exigissin, sense permetre-li descansar al llarg de tota la setmana.

No podia sortir de la casa excepte si anava acompanyada per una d’elles. Controlaven la comunicació telefònica que Pauline mantenia amb el seu germà, resident a França, perquè no pogués demanar-li ajuda. Per tal de castigar-la i humiliar-la, de vegades, no li donaven menjar. Durant els dos mesos que Pauline va estar sotmesa a aquesta situació de tràfic per treball forçat en el treball de llar no va cobrar cap salari per la seva feina.


… […] … Transcorreguts dos mesos, Pauline va intentar escapar-se perquè no suportava més la situació però la traficant va impedir-ho tancant-la amb clau a la casa i retirant-li el seu passaport i el seu telèfon mòbil.


… […] … Ella es va negar ja que temia que ell prengués represàlies contra ella un cop es trobessin a Gabon, però, tot i la negativa, ell la va obligar a acompanyar-lo a l’aeroport per prendre un vol juntament amb ell amb destinació a Gabon . Un cop a l’aeroport, Pauline va aconseguir escapar-se del control del traficant i va sol·licitar ajuda a una empleada d’una de les línies aèries, que li va aconsellar que posés una denúncia a la comissaria de la Policia Nacional en el propi aeroport.


Descarrega el cas complet de na Pauline