Aquest tractat internacional pretén obtenir el compromís dels Estats per a lluitar contra el treball forçat en totes les seves formes, entre elles el tràfic d´éssers humans, una qüestió especialment rellevant tenint en compte el context de crisi actual derivat de la COVID19 i el previsible augment de la precarietat i la vulnerabilitat de gran part de la població mundial.
Espanya va ratificar el Protocol de 2014 de la OIT sobre el Treball Forçat[1] l´any 2017 comprometent-se a prendre mesures eficaces per a evitar el treball forçat i protegir a les seves víctimes, vetllant per a que puguin accedir a la justícia i a la reparació.
Si bé és cert que des de l´any 2010, el delicte de tràfic d´éssers humans està tipificat al codi penal, incloent totes les finalitats d´explotació, inclosa la de treball forçat, no contempla una definició de “treball forçat“ ni està tipificat com a delicte independent, la qual cosa contribueix a la invisibilització d´aquesta realitat, a la infradetecció de les seves víctimes i a la impunitat dels seus perpetradors.
Per aquest motiu, davant els compromisos adquirits internacionalment per l´Estat Espanyol, amb la finalitat d´assolir la fita 8.7 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, relativa a l´eradicació del treball forçat, és necessari prendre mesures eficaces i urgents com són les següents:
Apostar per una Llei Integral de Lluita contra el Tràfic d´Éssers Humans i Protecció a Víctimes per a totes les finalitats d´explotació
Tipificar en el Codi Penal el delicte de treball forçat com a delicte independent
Primera sentència del TEDH sobre víctimes de tràfic per a la criminalitat forçada
El passat 16 de febrer, el Tribunal Europeu de Drets Humans va dictar la sentència del cas de V.C.L. y A.N. c. Regne Unit on, per primer cop, s´analitza la protecció de les víctimes de tràfic d´éssers humans per a la criminalitat forçada.
El cas es refereix a dos menors d´edat de nacionalitat vietnamita traficats des del seu país amb la finalitat d´explotar-los per a la producció de cànnabis al Regne Unit. Ambdós van ser detinguts i acusats de delictes contra la salut pública, en declarar-se culpables per consell de la seva representació lletrada designada d´ofici.
Arran de la sentència condemnatòria, els dos menors van ingressar en centres de justícia juvenil. Posteriorment, una autoritat competent els va reconèixer com a víctimes de tràfic d´éssers humans. Malgrat això, la Fiscalia, després de revisar el cas, va considerar que no existia tal condició de víctima i va decidir mantenir la condemna. Després de recórrer la decisió, el Tribunal Superior va considerar justificada la decisió de la Fiscalia.
En la seva sentència, el Tribunal Europeu de Drets Humans insisteix en l´obligació dels Estats d´establir mesures eficaces per a protegir a les víctimes (Art. 4 del Conveni Europeu de Drets Humans) té un doble objectiu: evitar danys majors i facilitar la seva recuperació. En tal cas, iniciar un procés penal en contra i condemnar-los per delictes que es van veure obligats a cometre com a conseqüència de la situació de tràfic d’éssers humans, obstaculitza profundament la consecució dels esmentats objectius i contradiu el principi de no imposició de penes a víctimes de tràfic d´éssers humans establert a l´Article 26 del Conveni de Varsòvia.
Per això, el Tribunal destaca la importància de la identificació primerenca d´aquests tipus de casos i la necessitat de la seva avaluació per persones capacitades i qualificades per atendre a les víctimes, especialment quan es tracta de menors d´edat.
A més, considera que l´Estat segueix essent responsable de la identificació de les víctimes i que, independentment de que els seus advocats d´ofici recomanessin als menors declarar-se “culpables”, tal declaració hauria d´haver-se declarat nul.la.
En el cas jutjat, l´avaluació d´indicis va ser realitzada posteriorment per una treballadora social d´una ONG especialitzada en infància. Aquesta valoració d´indicis va ser descartada per la Fiscalia, que va considerar que no existien indicis suficients. En aquest sentit, el Tribunal va argumentar que l´avaluació dels indicis de tràfic d´éssers humans feta per la Fiscalia no va aportar raons clares i consistents, com tampoc ho va fer la Cort d’Apel·lacions posteriorment, la qual es va limitar a aspectes formals i no va entrar a valorar tals indicis.
Por això, el Tribunal ha deixat constància de que un cop l´avaluació d´indicis ha estat realitzada per una persona qualificada, qualsevol decisió judicial posterior l´haurà de tenir en consideració.
A això, la sentència afegeix que els nens/es víctimes de tràfic són un grup particularment vulnerable que o bé poden no ser conscients de la seva condició de víctimes del delicte o bé poden tenir una por insuperable a desvetllar aquesta informació a les autoritats. En conseqüència, no se´ls pot exigir que s´autoidentifiquin ni sancionar-los per no fer-ho.
En conclusió, el Tribunal Europeu resol que el fet de que les autoritats (Cossos Policials, Fiscalies, Tribunals d’Apel·lació, etc.) no duguessin a terme una valoració adequada de detecció d´indicis de tràfic d´éssers humans equival a un incompliment del Conveni Europeu de Drets Humans. Por aquest motiu, condemna al Regne Unit i resol concedir a cada demandant 25.000 euros de compensació per danys immaterials i imposa al país anglosaxó el pagament de 20.000 euros en concepte de costes processals.
Des de Proyecto ESPERANZA i SICAR cat celebren aquesta sentència pionera que permet avançar en el reconeixement del dret de les víctimes de tràfic amb finalitats d´explotació per a realitzar activitats delictives. Tal i com apuntem en el projecte#TambeEsTrafic el desconeixement i la manca de comprensió de les diferents finalitats d´explotació del tràfic suposa la invisibilització de les víctimes i obstaculitza, de fet, el seu accés a drets que tenen reconeguts en instruments internacionals i que són claus per a la seva recuperació integral.
Igualment, volem realitzar les següents recomanacions a les institucions públiques que treballen especialment en l´àmbit de la Justícia Juvenil, així com a la resta d´actors clau que treballen en la lluita contra el tràfic:
L´interès superior del menor ha de primar sobre qualsevol procés i en qualsevol moment davant la més mínima sospita de minoria d´edat. En casos de menors víctimes de tràfic, és imprescindibles comptar amb mesures especials de protecció i la seva identificació primerenca és cabdal. Per això, és determinant tenir en compte que, en aquests casos, no és necessària la utilització de cap dels mitjans il·lícits reconeguts en la definició de tràfic d´éssers humans per a cometre el delicte.
El tràfic d´éssers humans amb finalitat de criminalitat forçada pot comportar situacions de revictimització especialment greus i estigmatitzants per a les víctimes en cas de no ser identificades degudament, d’acord al que hem observat en el marc del projecte #TambeEsTrafic
En virtut de l´art. 26 del Conveni de Varsòvia (principi de no punició) les víctimes seran eximides de responsabilitat per la seva participació en activitats il·lícites que hagin estat obligades a cometre en el marc de la seva situació d´explotació.
Na Sandra Camacho, de l’equip d’inicidència de SICAR cat, ha analitzat una notíciadel programa
Temps Mort, de Catalunya Ràdio, que explica la història de na Titiana, víctima de tràfic de persones que actualment es troba empresonada:
Na Titiana és una dona romanesa que va ser captada per uns coneguts al seu país d’origen, i que, davant la situació en què es trobava (abandonada pel seu marit maltractador i amb un fill de 3 anys), li van oferir feina a Barcelona.
Quan va arribar a Barcelona van traslladar-la a un pis del qual no podia sortir i es veia obligada a mantenir relacions sexuals amb altres homes sota amenaça, insults i maltractaments físics.
Transcorreguts 30 dies, i per tal de fugir d’aquesta situació, la Titiana va proposar als seus explotadors que la traslladessin a un club, amb l’excusa de fer-los guanyar més diners.
Els explotadors van acceptar-ho i van fer que l’acompanyés la cosina d’un d’ells, menor d’edat. Quan van arribar al club, la dona va aprofitar per escapar-se però llavors els seus explotadors van trucar la policia per acusar-la de prostitució de menors.
Per aquest motiu, na Titiana va ingressar a presó on també va ser contactada pels traficants, que van amenaçar-la perquè no expliqués la veritable història. Des de llavors, la dona es troba empresonada i en cap moment s’han detectat indicis de tràfic de persones o d’éssers humans.
Per tant, la notícia destaca:
L’absència de formació i mecanismes adients per a una detecció primerenca d’indicis de tràfic de persones
Revictimització per part de cossos policials i institucions/administracions penitenciària i judicial
Malgrat tot, genera confusió ja que no aprofundeix prou en la història. Per parlar de la manca d’atenció especialitzada, pren com a referència un informe de la
Federación de Mujeres Progresistas que tampoc no acaba de centrar-se en això, i a més a més, usa dades del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) del 2017, quan l’explotació va tenir lloc fa 5 anys i la notícia és del 2021.
Apunts des de SICAR cat
Les víctimes de tràfic d’éssers humans (TEH) són objecte d’explotació de diverses maneres. De vegades, com a resultat de la seva situació de victimització (a causa del procés de sotmetiment i explotació per part dels traficants, per tal de doblegar la voluntat i tenir el control sobre les seves víctimes), s’involucren en conductes il·legals.
Com a resultat, la normativa internacional sobre TEH reconeix el principi de no punibilitat (non punishment principle) que estableix que “les víctimes del tràfic no han de ser objecte d’arrest, acusació, detenció, enjudiciament, o ser penalitzades o castigades d’una altra manera per conductes il·legals que hagin comès com a conseqüència directa de ser víctimes del tràfic”
És obligació dels estats establir els mecanismes i mesures pertinents per tal de fer efectiu aquest principi. Entre d’altres recomanacions, el Grup de Coordinació Interinstitucional contra el Tràfic de Persones de NU estableix que “la formació per contribuir a la identificació primerenca de les víctimes és fonamental per aplicar amb èxit el principi de no punibilitat i derivar a les víctimes als serveis especialitzats per donar-los suport, segons les necessitats individuals, per a la seva plena recuperació”.
Com a part de la Xarxa de Treball No Acepto, SICAR cat ha signat el comunicat conjunt que aquesta ha elaborat i ha enviat a diverses institucions públiques sobre els matrimonis forçats:
Des de la Xarxa de treball sobre els matrimonis forçats a Espanya REIVINDIQUEM que aquesta problemàtica no sigui una realitat oculta. És important que es parli dels matrimonis forçats que hi ha a Espanya i deixi de tractar-se com una cosa aïllada i aliena. Les institucions públiques han d’apostar per visibilitzar la problemàtica i proporcionar mesures civils i socials que reforcin la independència i autonomia de les dones. A causa de ‘especial complexitat de la problemàtica l’abordatge penal esdevé insuficient.
Comunicat No Acepto
Fa uns mesos, No Acepto ja va remetre un comunicat a diferents institucions públiques, presentant la Xarxa de treball sobre els matrimonis forçats a Espanya i la seva missió.
De nou, ha realitzat un enviament de comunicacions a les diferents institucions públiques on, a més, les convida a col·laborar en la visibilització de la problemàtica dels matrimonis forçats mitjançant amb la publicació, a les xarxes públiques institucionals, d’imatges i missatges del material de sensibilització de No Accepto.
l’acte pot ser la transferència o recepció d’una persona,
els mitjans poden incloure engany, amenaces o coerció
el propòsit pot ser l’explotació sexual i / o la servitud
SICAR cat i Proyecto ESPERANZA han aprofundit en aquesta finalitat d’explotació a través del projecte #TambeEsTrafic, que inclou l’anàlisi de casos que han atès les dues entitats.
Un any més, SICAR cat ha estat una de les entitats convidades al Curs anual sobre el Tràfic d’Éssers Humans, que organitza la Brigada Provincial d’Estrangeria i Frontera de Barcelona, del Cos Nacional de Policia (CNP).
Aquest tipus d’intervencions són una gran oportunitat per presentar el treball que SICAR cat fa amb les víctimes de tràfic de persones, les accions coordinades amb altres agents clau com els cossos policials, …
Aquest any SICAR cat ha centrat la seva ponència en els següents aspectes:
Recordar el compromís que tenen tots els actors clau, incloses les entitats especialitzades, en relació a l’Estratègia de les 4P (Prevenció, Protecció, Persecució i treball en Partenariat)
Continuar adoptant un enfocament de Drets Humans vers el delicte de tràfic de persones
Millorar l’aplicació dels mecanismes que garanteixen l’accés a un estatus legal a les víctimes
Incorporar sistemes d’avaluació contínua de la feina i els resultats que s’obtenen de la coordinació entre cossos policials i entitats / serveis públics especialitzats
Treballar en el disseny d’un model de gestió de les víctimes que les situï en el centre de la intervenció
Millorar la detecció i identificació davant el possible increment de la vulnerabilitat de molts col·lectius que comportarà un increment de les víctimes de tràfic
Prestar més atenció a altres finalitats d’explotació invisibilitzades i infradetectadas amb un elevat component de gènere i en les que difícilment opera el crim organitzat
Valorem molt positivament que el disseny d’aquestes formacions inclogui un enfocament victimocéntrico i que es reconegui a les entitats i serveis públics especialitzats com a possibles formadors.
La coordinadora de Relacions institucionals i incidència de SICAR cat, na Rosa Cendón, va participar el 21 d’octubre en el Ple del Consell Nacional de Dones de Catalunya (CNDC), l’òrgan col·legiat de participació i consulta de l’Institut Català de les Dones (ICD), del que SICAR cat i més de 400 entitats catalanes en formen part.
La trobada, que es va fer de manera telemàtica a causa de la covid, va comptar amb la presència d’entitats i amb la representació institucional a càrrec de la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, la Presidenta de l’ICD, Laura Martínez, la Directora de l’ICD, Núria Ramon, i la Vicepresidenta segona del CNDC, Montse Pineda.
Durant el transcurs de la reunió, na Rosa va traslladar algunes de les preocupacions de SICAR cat, les quals van tenir una bona acollida:
L’impacte de l’ampliació pacte de contingència a víctimes tràfic de persones, víctimes d’explotació sexual i dones en prostitució en situació vulnerabilitat
La manca d’accés a l’Ingreso Mínimo Vital i a la Renda Garantida Ciutadana, per dificultats o manca d’accés a obrir comptes bancaris. Dificultat comuna en les dones migrades
Assenyalar que, finalment, el col·lectiu de prostitució en situació de vulnerabilitat ha quedat exclòs com a beneficiari d’aquestes prestacions
Traslladar la preocupació per l’increment de resolucions desfavorables per a la concessió de l’estatut de refugiades i la conseqüent sortida de dones i famílies monomarentals del sistema d’acollida d’asil
Compartir com l’impacte de la COVID19 genera la vulnerabilització de molts col.lectius i com pot traduir-se en l’increment d’altres finalitats explotació més infradetectades i invisibilitzades, que afecten també majoritàriament a les dones i que TambeEsTrafic
Demanar implicació, solucions, treball preventiu i respostes ràpides i coordinades per reduir l’impacte i discriminació que ara mateix està provocant aquest context i l’aplicació d’aquestes normatives
Gràcies @wwwsicarcat x la vostra expertesa i compromís. Seguirem treballant x sumar estratègies i sinèrgies x millorar l’atenció i el suport a les dones en situació de tràfic d’éssers humans i les dones migrades en general. Són molts els reptes i la urgència del seu abordatge! 💜 https://t.co/n9FkclWVvZ
El passat 20 d’octubre la Comissió Europea va publicar el seu tercer informe sobre els avenços realitzats en la lluita contra el tràfic d’éssers humans, que cobreix el període 2017-2019.
Aquest text identifica patrons i desafiaments clau per abordar el tràfic d’éssers humans (TEH), proporciona una anàlisi d’estadístiques i descriu els resultats de les accions contra el tràfic dutes a terme en el marc de la Unió Europea.
Per a la realització d’aquest tercer informe, s’han tingut en compte, entre d’altres, la informació que han proporcionat els relators Nacionals dels Estat Membre i les contribucions de les organitzacions de la Societat Civil. SICAR cat i Proyecto ESPERANZA, delegacions d’Adoratrius, han participat en el procés d’elaboració d’aquest tercer informe i han aportat les seves valoracions i preocupacions, a través de diferents mecanismes que han inclòs la participació en informes i entrevistes.
Aquest tercer informe es va presentar durant la sessió conjunta de la Xarxa de Relators Nacionals i / o Mecanismes Equivalents de la Unió Europea i la Plataforma de la Societat Civil de la UE contra el tràfic d’éssers humans, de la qual tant SICAR cat com Proyecto ESPERANZA.
• Durant el 2017 i el 2018 es van registrar a la UE un total de 14.145 víctimes de tràfic de persones.
• En aquest període, les dones i les nenes han continuat sent les principals víctimes registrades (72%).
• Gairebé la meitat de les víctimes registrades (49%) van ser ciutadans membres de països de la UE. Més d’un terç (34%) de les víctimes van ser traficades en el propi país.
• L’explotació sexual segueix sent la finalitat més comuna de tràfic de persones (60% de les víctimes registrades). El 92% de les víctimes de tràfic amb fins d’explotació sexual registrades van ser dones i nenes.
• El 15% de totes les víctimes de tràfic registrades a l’UE van ser-ho amb fins d’explotació laboral. El 68% de les víctimes de tràfic amb aquesta finalitat d’explotació registrades van ser homes víctimes de tràfic especialment en sectors com l’agricultura i la construcció.
• En aquests anys s’ha constatat un increment del nombre de dones víctimes de tràfic explotades en el treball de la llar en treball domèstic, en les tasques de cures i en el sector de la neteja.
En aquest sentit, el projecte #TambeEsTrafic, que ha posat en marxa SICAR cat i Proyecto ESPERANZA cerca visibilitzar el tràfic amb fins d’explotació laboral en el treball de la llar, el tràfic per a la comissió d’activitats delictives i el tràfic per a matrimonis forçats, totes elles finalitats de tràfic que són una realitat a la Unió Europea, però que però que romanen ocultes a Espanya amb l’objectiu de garantir la protecció de totes les víctimes i el seu accés a drets.
El tercer informe es complementa amb dos documents molt més extensos que ofereixen una visió més detallada, completa i fonamentada de les principals conclusions presentades en el mateix.
El primer d’ells se centra en l’anàlisi de tendències recents en el marc del tràfic d’éssers humans (inclòs una anàlisi de l’impacte de la pandèmia a causa de la COVID 19, així com de la intersecció entre Tràfic, Asil i Migració, identificació de víctimes i el seu accés a drets, inclòs el dret a la justícia), mentre que el segon aporta una anàlisi estadística sobre el tràfic d’éssers humans a Europa en els últims dos anys.
Amb motiu del Dia Europeu contra el tràfic d’éssers humans, que se celebra el proper 18 d’ocubre, SICAR cat i Proyecto ESPERANZA, a través d’una nota de premsa, demanen que la protecció de totes les víctimes de tràfic de persones ha d’estar al centre de l’actuació de la Unió Europea.
Amdós projectes manifesten la seva preocupació davant la nova política de migració i asil de la Unió Europea, anunciada el passat 23 de setembre. El pacte aprovat, se centra principalment en el control de fronteres de la UE, imposa limitacions a la migració i estableix un procediment accelerat en frontera, que podria tenir un impacte negatiu en la capacitat de sol·licitar asil i de detectar indicis de tràfic d’éssers humans (TEH).
D’altra banda, han participat en un estudi recent del Parlament Europeu sobre la implementació de la Directiva 2011/36 que assenyala que, encara que les principals finalitats d’explotació romanen inalterades, sent la majoria de les víctimes de tràfic de persones identificades a Europa les víctimes de TEH amb fins explotació sexual (56%), es detecten cada vegada més altres finalitats de TEH, inclòs el TEH amb fins d’explotació laboral (26%).
El passat mes de juny les dues entitats especialitzades també van fer aportacions en el marc de la Plataforma Europea de la Societat Civil contra el Tràfic davant la Nova Estratègia contra el Tràfic d’Éssers Humans de la Unió Europea, prevista pel 2021, i van incidir en la necessitat d’incloure mesures específiques per a la protecció de totes les víctimes de TEH.
A més, mitjançant el projecte #TambeEsTrafic, Proyecto ESPERANZA i SICAR cat volen contribuir a la implementació efectiva de la Directiva 2011/36 que obliga els estats a afrontar el TEH per a totes les finalitats d’explotació. Les dues organitzacions presenten el «Document d’anàlisi i incidència política: #TambienEsTrata» en el qual analitzen, des de la seva experiència pràctica, nombrosos casos de tràfic per a l’explotació laboral en el treball de la llar, matrimoni forçat i criminalitat forçada, per aprofundir en el seu coneixement i reforçar la protecció de les víctimes.
Aquesta setmana, en la qual es commemora el Dia Europeu contra el Tràfic de Persones, el 18 d’octubre, SICAR cat i Proyecto ESPERANZA llancen l’última peça de «Conèixer és transformar«, campanya del projecte #TambeEsTrafic, que vol promoure la protecció de les víctimes de tràfic d’éssers humans per a tots els fins d’explotació. En aquest cas, per a la criminalitat forçada.
Superposició de violències
El tràfic de persones és un delicte complex que es produeix en un context i en una realitat igualment complexes. Aquesta complexitat es veu reflectida, per exemple, en la superposició d’explotacions que sovint trobem a l’escoltar els relats de les víctimes i a l’hora d’analitzar els casos als que donem resposta. Aquesta superposició de finalitats d’explotació apareix, per exemple, en casos en què es produeix una imposició de treball o serveis forçats en el treball de la llar, al costat d’una explotació sexual no lucrativa, o tràfic per a matrimonis forçats, o quan una víctima de tràfic per a explotació sexual és també obligada a cometre furts o altres activitats delictives.
Igualment, trobem el fenomen de la finalitats d’explotació diferents que es produeixen de forma consecutiva, per exemple, en casos de dones «originàriament» víctimes de tràfic amb finalitat d’explotació per a realitzar activitats delictives que, un cop han estat detingudes nombroses vegades i, per tant, són menys «efectives» en aquesta àrea, són explotades sexualment en prostitució pels seus traficants.
Criminalitat forçada
Avui el focus d’atenció se centra a conèixer el tràfic amb fins d’explotació per a la comissió d’actes delictius, a través del testimoni de l’Astrid, perquè això #TambeEsTrafic.
La definició de tràfic de persones inclosa en el Protocol de Palerm, de l’any 2000, no inclou l’explotació per a realitzar activitats delictives com un dels fins d’explotació. No obstant això, a mesura que ha augmentat el coneixement, i la sensibilització cap a finalitats d’explotació que havien passat desapercebudes originàriament, s’han anat afegint en els instruments de lluita i de monitorització contra el tràfic d’éssers humans nous fins d’explotació sota l’epígraf «altres finalitats d’explotació».
A Espanya, l’article 177 bis de el Codi Penal,reformat el 2015, inclou l’explotació per a realitzar activitats delictives, com una de les finalitats de la Tràfic d’éssers humans.
El tràfic per a la comissió d’activitats delictives s’ha d’entendre com l’explotació d’una persona perquè cometi, per exemple, carterisme, furts en comerços, tràfic d’estupefaents i altres activitats similars que estan castigades amb penes i impliquen un guany econòmic.
Encara que existeixen diferències a nivell nacional pel que fa al tipus d’activitats criminals a través de les quals s’explota a les víctimes de tràfic, el projecteRACE in Europeindica que les principals activitats criminals en què són explotades les persones objecte de tràfic amb aquesta finalitat d’explotació a Europa són:
Robatori (inclòs el carterisme, el robatori en caixers automàtics i el robatori a botigues)
Frau de beneficis
Cultiu de cànnabis
Tràfic / contraban de drogues
Producció de productes falsificats (com DVD i cigarrets)
Recollida il·legal de bosses donades a la caritat
Mendicitat
Matrimoni simulat
Adopció il·legal
Robatori de metalls
Producció de metamfetamina
La veu de les supervivents
Astrid té 28 anys i és de nacionalitat colombiana. Estudia un grau superior i, paral·lelament, treballa per poder pagar-se els estudis i ajudar en el sosteniment familiar. Viu amb la seva mare, un germà gran i una germana menor, tots dos amb menors a càrrec i es troben en una situació de forta precarietat econòmica.
A través d’Instagram coneix una persona de nacionalitat búlgara, establerta a Espanya, anomenada Dragos. Amb ell entaula una relació a distància que durarà mesos.
… [] … Li ofereix la possibilitat de treballar en el treball de la llar o en la cura infantil i fins i tot li promet matrimoni per regularitzar la seva situació administrativa. Davant la falta d’oportunitats al seu país d’origen i la perspectiva d’una nova vida a Espanya amb la persona de la qual està enamorada, Astrid accepta i viatja seguint les instruccions de Dragos que és qui s’encarrega d’organitzar i pagar totes les despeses derivades de el viatge (bitllets d’avió, tràmits de visat, etc).
… []… Contràriament al que li havia dit, Astrid viu sola a l’habitació llogada. Dragos li explica que, de moment, no poden viure junts perquè la seva mare està molt malalta i ha de tenir cura d’ella.
… []… Transcorregut un mes aproximadament, Astrid és conduïda a casa d’un altre amic de Dragos també de nacionalitat búlgara que està plena de roba. Es tracta de roba robada a botigues i centres comercials de diferents zones de la ciutat i altres províncies d’Espanya per després vendre-la a Bulgària i altres països. En aquest moment, Dragos li explica que pot guanyar molts diners treballant per a ell i la persuadeix per fer-ho.
… []… Transcorreguts 6 mesos, després d’acumular diverses causes penals en contra i alguna ordre d’expulsió, Astrid decideix posar fi a aquesta situació d’explotació, trenca la relació sentimental i surt del domicili en el qual tenia llogada l’habitació.
Tal com van anunciar fa una setmana, avui dimarts, SICAR cat i Proyecto ESPERZANZA llencen la segona imatge de la campanya «Conèixer per transformar» de el projecte #TambeEsTrafic. Aquest projecte promou la protecció de les víctimes de tràfic de persones de tots els fins d’explotació. En aquest cas, per a matrimonis forçats.
Es tracta d’una iniciativa emmarcada en la commemoració del Dia Europeu contra el tràficde persones, el proper 18 d’octubre, i, sota aquest marc, SICAR cat i Proyecto ESPERANZA treballen conjuntament per visibilitzar aquelles formes de tràfic de dones que romanen ocultes a casa nostra. Entre elles, el tràfic amb fins d’explotació en el treball de la llar, el tràfic per a la criminalitat forçada i per a matrimonis forçats.
Aquest projecte se centra en el tràfic de persones amb tres finalitats d’explotació que, des de l’experiència pràctica de SICAR cat i Proyecto ESPERANZA, que proporcionen assistència integral a dones víctimes de tràfic en els últims 20 anys, són una realitat poc coneguda, entesa i abordada:
El tràfic amb finalitat d’explotació en treballs o serveis forçats en el treball de la llar.
El tràfic amb finalitat d’explotació per a realitzar activitats delictives.
El tràfic per a la celebració de matrimonis forçats.
Totes aquestes finalitats d’explotació del delicte de tràfic estan recollides en l’ordenament jurídic espanyol (article 177 bis de el Codi Penal). A més, l’Estat espanyol ha ratificat els principals instruments en el marc del treball forçat, especialment el Protocol del Conveni sobre el treball forçat del 2014, que implica l’adquisició de nous compromisos per part de l’Estat.
És doncs, l’hora d’adoptar un marc normatiu de lluita contra el tràfic d’éssers humans que es caracteritzi pel seu enfocament integral i holístic, que abasti totes les finalitats d’explotació que té el tràfic de persones i que, per tant, asseguri l’accés a drets de totes les víctimes d’aquest greu delicte.
Matrimonis Forçats, una realidad a casa nostra
Avui, el focus d’atenció se centra a conèixer el tràfic amb fins d’explotació per a la celebració de matrimonis forçats, a través del testimoni de na Naima i na Malika, perquè això #TambeEsTrafic.
A Espanya, el delicte específic de matrimoni forçat apareix recollit en el Codi Penal com un delicte contra la llibertat en l’article 172 bis.1. A Catalunya, la Llei 5/2008 estableix que els matrimonis forçats són una manifestació de la violència masclista en l’àmbit sociocomunitari, i defineix el matrimoni forçat com «la unió de dues persones en la qual, a l’almenys una d’elles (generalment la dona ), no ha atorgat el seu ple i lliure consentiment, sinó que ha estat pressionada físicament, sexualment, emocionalment i / o psicològicament per la seva família i el seu entorn de referència «.
El tràfic d’éssers humans per a la celebració de matrimonis forçats no es va incloure originàriament com un dels fins d’explotació del tràfic en el Protocol de Palerm. No obstant això, el concepte de tràfic s’ha anat ampliant des de l’any 2000, per donar resposta a altres finalitats d’explotació, com per exemple, els matrimonis forçats. Així, aquesta finalitat d’explotació s’ha incorporat a successius instruments, com la Directiva 2011/36 / UE. Precisament, per transposar aquesta Directiva el tràfic per a la celebració de matrimonis forçats es va incloure com a delicte en la modificació de l’article 177 bis de el Codi Penal del 2015, que castiga el tràfic d’éssers humans té com a finalitat la celebració de matrimonis forçats.
Es parla de tràfic amb fins d’explotació per a la celebració de matrimonis forçats sempre que el matrimoni forçat inclogui els elements que defineixen el tràfic d’éssers humans: l’acte pot ser la transferència o recepció d’una persona, els mitjans poden incloure engany, amenaces o coerció i el propòsit pot ser l’explotació sexual i / o la servitud.
La veu de les supervivients
Na Naima (18 anys) i na Malika (20 anys) són germanes, de nacionalitat espanyola i d’origen marroquí. Vivien a Espanya amb els seus pares però fa uns anys tota la família va traslladar la seva residència a Anglaterra. Durant la seva estada allí, van teixir la seva xarxa d’amistats i van conèixer dos nois amb els que van iniciar una relació. Després d’un temps a Anglaterra, el pare va organitzar un viatge al Marroc per, suposadament, passar-hi les vacances.
… [] … Un cop al Marroc, el pare de Naima i Malika, els retira el passaport i els telèfons mòbils, i els diu que han de contreure matrimoni amb uns cosins seus. Per assegurar que no fugin les tanca a la casa i controla tots els seus moviments. Els passaports són custodiats per ell tot el temps.
… [] … Naima i Malika, a través d’un telèfon mòbil que tenien amagat, aconsegueixen posar-se en contacte amb una bona amiga de la feina de Malika a Espanya, li expliquen la situació i demanen ajuda per escapar.
… [] … Finalment, el matrimoni imposat pel pare no arriba a celebrar-se i Naima i Malika aconsegueixen escapar i viatjar a Anglaterra.
