febrer de 2022 – Adoratrius: Sicar.cat

22 de febrer – Dia Europeu de les Víctimes de Delictes

Les víctimes de delictes tenen reconeguts una sèrie de drets comuns a tota la Unió Europea, establerts per la Directiva 2012/29/UE, la qual cosa, sens dubte, ha significat un important pas endavant en matèria de protecció.

Avui 22 de febrer, volem recordar que la Directiva del 2012 considera, a més, les víctimes de tràfic de persones amb qualsevol fi d’explotació com a víctimes especialment vulnerables.

Aquest reconeixement reforça l’obligació que tenen els Estats de garantir els drets reconeguts a les víctimes de tràfic de persones i adoptar mesures específiques de protecció. Aquests drets, derivats de la Directiva 2011/36/UE i del Conveni del Consell d’Europa (Conveni de Varsòvia), són claus per a la recuperació i la reparació i inclouen, entre d’altres:

● Drets a rebre informació des del primer contacte amb una autoritat competent de manera comprensible i adequada a les seves circumstàncies.

● Dret a rebre assistència per al restabliment físic psicològic i social, la qual comprendrà com a mínim assessorament i informació, allotjament adequat i assegurança, assistència mèdica, psicològica i material, assessorament jurídic, oportunitats d’educació i formació d’acord amb l’edat, el sexe i les necessitats especials, i, en particular, tenint en compte les necessitats especials dels nens i nenes.

● Dret a la protecció apropiada sobre la base d’una avaluació individual del risc i de les necessitats.

Dret a rebre assessorament jurídic i representació legal gratuïta.

● Dret a no ser detingudes, acusades o processades per infraccions de la legislació d’estrangeria, i/o per activitats il·lícites en què s’hagin vist implicades com a conseqüència directa de la condició de víctimes de tràfic.

● Dret a la reparació integral del dany, incloent-hi mesures de restitució, indemnització, rehabilitació, satisfacció i garanties de no repetició.

● Dret a sol·licitar un permís de residència i de treball en el cas de les víctimes de tràfic estrangers de tercers països.

● En el cas de les nenes i els nens víctimes de tràfic, cal garantir mesures específiques que primin l’interès superior del menor i les seves circumstàncies particulars.

A Espanya s’han produït avenços en el reconeixement i el compliment dels drets de les víctimes de delictes mitjançant l’aprovació de l’Estatut de la Víctima i la recent Llei Orgànica de protecció integral a la infància i l’adolescència davant de la violència (LOPIVI), en el cas de nens i nenes. A més, el Consell General del Poder Judicial i l’Observatori Català de Justícia a Violència Masclista, han elaborat guies específiques d’actuació judicial en matèria de tràfic d’éssers humans.

Tot i això, la realitat ens mostra com malgrat aquest reconeixement formal i legal, les víctimes de tràfic de persones s’enfronten a nombroses barreres i obstacles per accedir i gaudir plenament d’aquests drets.

Accés a la justícia

El tràfic de persones suposa una greu violació dels drets humans; les víctimes pateixen una gran varietat d’abusos físics, mentals, econòmics i sovint sexuals. L’explotació a què han estat sotmeses pot derivar en patiment físic i problemes de salut, traumes i pèrdua del seu mitjà de vida. Per tant, l’Estat ha de garantir el màxim nivell de protecció i prestacions, així com l’accés a la justícia i a la reparació integral. Per això, és fonamental:

El dret a la reparació integral, que comprèn la restitució, la indemnització, la rehabilitació, la satisfacció i les garanties de no repetició. Específicament, l’accés a una indemnització i una compensació justa ajuda i pot facilitar el seu procés de recuperació integral. Suposa un reconeixement de la violació dels seus drets i dels danys que han patit, i serveix com a instrument de justícia restaurativa i de prevenció.

El dret de les víctimes estrangeres a obtenir una autorització de residència i de treball per tal de garantir el ple compliment de l’obligació dels estats de protegir les víctimes del tràfic. L’accés al permís de residència i de treball funciona com una forma de restitució per si mateixa. Un esforç sistemàtic per la seguretat, l’estabilitat i la perspectiva de futur de les víctimes del tràfic exigeix aplicar correctament a la pràctica la legislació i no condicionar l’accés a l’estatus legal a la cooperació de la víctima en la persecució del delicte, sinó garantir també el seu accés per via de la seva situació personal, així com promoure la inclusió social de les víctimes del tràfic de persones.

El dret a l’efectiva aplicació del principi de no punició, és a dir, a no imposar a les víctimes sancions o penes per infraccions o delictes que s’hagin vist obligades a cometre com a conseqüència directa del delicte de tràfic, com a obligació positiva dels Estats de actuar amb la deguda diligència per assistir, protegir i dotar de recursos efectius les víctimes. L’aplicació del principi de no punició és essencial per garantir la protecció i la recuperació de les víctimes del tràfic. En aquest sentit, la Relatora Especial sobre el tràfic de persones, especialment dones i nens, Siobhán Mullally, va elaborar recentment un informe sobre la necessitat d’aplicar correctament aquest principi.

En aquests moments Espanya és avaluada pel Grup d’Experts del Consell d’Europa sobre Tràfic d’Éssers Humans (GRETA) que, en aquesta ronda d’avaluació, posa el focus en l’accés a la justícia i els recursos efectius. Aquest procés d’avaluació suposa una oportunitat per recollir el que s’ha fet fins ara i les oportunitats de millora que hi ha per garantir l’accés a drets i l’accés a la justícia de les víctimes de tràfic d’éssers humans amb qualsevol fi d’explotació a Espanya. Des de Proyecto Esperanza i SICAR cat participarem de forma activa en aquest procés.

Adoratrius denuncia amb vàries entitats l’exclusió financera

Les persones migrants i sol·licitants d’asil s’enfronten a innombrables traves en l’accés i el manteniment d’un compte bancari, a causa de les pràctiques dutes a terme per les entitats bancàries que incompleixen de manera reiterada la normativa actual. Així ho constaten les més de 300 incidències recollides per diverses organitzacions socials , entre elles Adoratrius.

En un comunicat fet públic aquest dimarts 15 de febrer, les entitats expliquen que en el 80% de les incidències recollides es denega l’obertura d’aquest tipus de comptes per motius contraris a la legislació vigent (no reconeixement de documents d’identitat vàlids, com ara el resguard de sol·licitud de protecció internacional, documentació addicional que no està recollida a la normativa o cobrament d’altes comissions, fins i tot en aquelles situacions en què es compleixen els requisits per sol·licitar la gratuïtat d’aquest tipus de comptes). D’aquesta manera, les traves de les entitats bancàries vulneren el dret de les persones en situació de més vulnerabilitat a la inclusió financera.

Al mes de juny del 2021, el Consell per a l’Eliminació de la Discriminació Racial o Ètnica (CEDRE) també alertava d’aquesta greu situació: “Ser titular d’un compte bancari és un dret instrumental que permet contractar serveis bàsics amb entitats privades i públiques , com el subministrament elèctric, d’aigua o gas, llogar un habitatge, o percebre una prestació econòmica estatal o autonòmica. Resulta prioritari, per tant, garantir aquest dret per evitar l’exclusió social i acabar amb la discriminació indirecta que suposa”.

Les entitats Adoratrius – Andalucía Acoge – Asociación Rumiñahui – Comisión Española de Ayuda al Refugiado (CEAR) – Fundación CEPAIM. Acción integral con migrantes – Fundación APIP- ACAM – Movimiento por la Paz (MPDL) –ONG Rescate – Provivenda – Red Acoge – Red Interlavapiés – Refugees Welcome fa gairebé dos anys que denuncien aquesta situació davant les pròpies entitats bancàries, el Banc d’Espanya, el Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries (SEPBLAC), el Ministeri de Consum i diferents grups parlamentaris. Des de la Defensoria del Poble, esperen contestació des del mes de maig del 2021 de la Secretaria General del Tresor i Finançament Internacional sobre les consultes que des d’aquesta institució han realitzat.

Participem en l’enquesta sobre protecció internacional

Un total de 7 dones víctimes de tràfic de persones ateses a SICAR cat que, alhora, tenen reconegut l’Estatut de Protecció Internacional, han participat en l’Enquesta sobre l’Acollida i Integració de persones Refugiades a Espanya (AIRE), que han promogut l’ACNUR i el CIDOB.

El principal objectiu d’aquesta enquesta ha estat tenir més detalls sobre les condicions de vida de les persones beneficiàries de protecció internacional a Espanya. Aquesta informació permetrà conèixer millor la seva experiència i vida a Espanya, però també ajudarà a formular recomanacions sobre polítiques i serveis d’acollida i integració.

SICAR cat valora de manera molt positiva que organismes com l’ACNUR, de la mà del CIDOB en aquesta ocasió, duguin a terme aquest tipus d’iniciatives i promoguin que, les persones refugiades, com a usuàries del sistema d’asil espanyol, puguin avaluar-lo i donar-ne la seva opinió.

Adoratrices compta amb 23 places d’Acollida Temporal (Prioritat III.3, adreçada a l’acollida de víctimes de tràfic d’éssers humans), del Sistema Nacional d’Acollida i Integració de Persones Sol·licitants i Beneficiàries de Protecció Internacional, així com projectes i actuacions complementàries ( ocupació, aprenentatge de l’idioma, assistència jurídica, atenció psicològica i traducció i interpretació), finançades mitjançant RD 882/2021 de Concessió Directa atorgat pel Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions i cofinançat pel Fons d’Asil, Migració i Integració (FAMI ).