Adoratrius denuncia amb vàries entitats l’exclusió financera

Les persones migrants i sol·licitants d’asil s’enfronten a innombrables traves en l’accés i el manteniment d’un compte bancari, a causa de les pràctiques dutes a terme per les entitats bancàries que incompleixen de manera reiterada la normativa actual. Així ho constaten les més de 300 incidències recollides per diverses organitzacions socials , entre elles Adoratrius.

En un comunicat fet públic aquest dimarts 15 de febrer, les entitats expliquen que en el 80% de les incidències recollides es denega l’obertura d’aquest tipus de comptes per motius contraris a la legislació vigent (no reconeixement de documents d’identitat vàlids, com ara el resguard de sol·licitud de protecció internacional, documentació addicional que no està recollida a la normativa o cobrament d’altes comissions, fins i tot en aquelles situacions en què es compleixen els requisits per sol·licitar la gratuïtat d’aquest tipus de comptes). D’aquesta manera, les traves de les entitats bancàries vulneren el dret de les persones en situació de més vulnerabilitat a la inclusió financera.

Al mes de juny del 2021, el Consell per a l’Eliminació de la Discriminació Racial o Ètnica (CEDRE) també alertava d’aquesta greu situació: “Ser titular d’un compte bancari és un dret instrumental que permet contractar serveis bàsics amb entitats privades i públiques , com el subministrament elèctric, d’aigua o gas, llogar un habitatge, o percebre una prestació econòmica estatal o autonòmica. Resulta prioritari, per tant, garantir aquest dret per evitar l’exclusió social i acabar amb la discriminació indirecta que suposa”.

Les entitats Adoratrius – Andalucía Acoge – Asociación Rumiñahui – Comisión Española de Ayuda al Refugiado (CEAR) – Fundación CEPAIM. Acción integral con migrantes – Fundación APIP- ACAM – Movimiento por la Paz (MPDL) –ONG Rescate – Provivenda – Red Acoge – Red Interlavapiés – Refugees Welcome fa gairebé dos anys que denuncien aquesta situació davant les pròpies entitats bancàries, el Banc d’Espanya, el Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries (SEPBLAC), el Ministeri de Consum i diferents grups parlamentaris. Des de la Defensoria del Poble, esperen contestació des del mes de maig del 2021 de la Secretaria General del Tresor i Finançament Internacional sobre les consultes que des d’aquesta institució han realitzat.