22 de febrer – Dia Europeu de les Víctimes de Delictes
Les víctimes de delictes tenen reconeguts una sèrie de drets comuns a tota la Unió Europea, establerts per la Directiva 2012/29/UE, la qual cosa, sens dubte, ha significat un important pas endavant en matèria de protecció.
Avui 22 de febrer, volem recordar que la Directiva del 2012 considera, a més, les víctimes de tràfic de persones amb qualsevol fi d’explotació com a víctimes especialment vulnerables.
Aquest reconeixement reforça l’obligació que tenen els Estats de garantir els drets reconeguts a les víctimes de tràfic de persones i adoptar mesures específiques de protecció. Aquests drets, derivats de la Directiva 2011/36/UE i del Conveni del Consell d’Europa (Conveni de Varsòvia), són claus per a la recuperació i la reparació i inclouen, entre d’altres:
● Drets a rebre informació des del primer contacte amb una autoritat competent de manera comprensible i adequada a les seves circumstàncies.
● Dret a rebre assistència per al restabliment físic psicològic i social, la qual comprendrà com a mínim assessorament i informació, allotjament adequat i assegurança, assistència mèdica, psicològica i material, assessorament jurídic, oportunitats d’educació i formació d’acord amb l’edat, el sexe i les necessitats especials, i, en particular, tenint en compte les necessitats especials dels nens i nenes.
● Dret a la protecció apropiada sobre la base d’una avaluació individual del risc i de les necessitats.
- Dret a rebre assessorament jurídic i representació legal gratuïta.
● Dret a no ser detingudes, acusades o processades per infraccions de la legislació d’estrangeria, i/o per activitats il·lícites en què s’hagin vist implicades com a conseqüència directa de la condició de víctimes de tràfic.
● Dret a la reparació integral del dany, incloent-hi mesures de restitució, indemnització, rehabilitació, satisfacció i garanties de no repetició.
● Dret a sol·licitar un permís de residència i de treball en el cas de les víctimes de tràfic estrangers de tercers països.
● En el cas de les nenes i els nens víctimes de tràfic, cal garantir mesures específiques que primin l’interès superior del menor i les seves circumstàncies particulars.
A Espanya s’han produït avenços en el reconeixement i el compliment dels drets de les víctimes de delictes mitjançant l’aprovació de l’Estatut de la Víctima i la recent Llei Orgànica de protecció integral a la infància i l’adolescència davant de la violència (LOPIVI), en el cas de nens i nenes. A més, el Consell General del Poder Judicial i l’Observatori Català de Justícia a Violència Masclista, han elaborat guies específiques d’actuació judicial en matèria de tràfic d’éssers humans.
Tot i això, la realitat ens mostra com malgrat aquest reconeixement formal i legal, les víctimes de tràfic de persones s’enfronten a nombroses barreres i obstacles per accedir i gaudir plenament d’aquests drets.
Accés a la justícia
El tràfic de persones suposa una greu violació dels drets humans; les víctimes pateixen una gran varietat d’abusos físics, mentals, econòmics i sovint sexuals. L’explotació a què han estat sotmeses pot derivar en patiment físic i problemes de salut, traumes i pèrdua del seu mitjà de vida. Per tant, l’Estat ha de garantir el màxim nivell de protecció i prestacions, així com l’accés a la justícia i a la reparació integral. Per això, és fonamental:
El dret a la reparació integral, que comprèn la restitució, la indemnització, la rehabilitació, la satisfacció i les garanties de no repetició. Específicament, l’accés a una indemnització i una compensació justa ajuda i pot facilitar el seu procés de recuperació integral. Suposa un reconeixement de la violació dels seus drets i dels danys que han patit, i serveix com a instrument de justícia restaurativa i de prevenció.
El dret de les víctimes estrangeres a obtenir una autorització de residència i de treball per tal de garantir el ple compliment de l’obligació dels estats de protegir les víctimes del tràfic. L’accés al permís de residència i de treball funciona com una forma de restitució per si mateixa. Un esforç sistemàtic per la seguretat, l’estabilitat i la perspectiva de futur de les víctimes del tràfic exigeix aplicar correctament a la pràctica la legislació i no condicionar l’accés a l’estatus legal a la cooperació de la víctima en la persecució del delicte, sinó garantir també el seu accés per via de la seva situació personal, així com promoure la inclusió social de les víctimes del tràfic de persones.
El dret a l’efectiva aplicació del principi de no punició, és a dir, a no imposar a les víctimes sancions o penes per infraccions o delictes que s’hagin vist obligades a cometre com a conseqüència directa del delicte de tràfic, com a obligació positiva dels Estats de actuar amb la deguda diligència per assistir, protegir i dotar de recursos efectius les víctimes. L’aplicació del principi de no punició és essencial per garantir la protecció i la recuperació de les víctimes del tràfic. En aquest sentit, la Relatora Especial sobre el tràfic de persones, especialment dones i nens, Siobhán Mullally, va elaborar recentment un informe sobre la necessitat d’aplicar correctament aquest principi.
En aquests moments Espanya és avaluada pel Grup d’Experts del Consell d’Europa sobre Tràfic d’Éssers Humans (GRETA) que, en aquesta ronda d’avaluació, posa el focus en l’accés a la justícia i els recursos efectius. Aquest procés d’avaluació suposa una oportunitat per recollir el que s’ha fet fins ara i les oportunitats de millora que hi ha per garantir l’accés a drets i l’accés a la justícia de les víctimes de tràfic d’éssers humans amb qualsevol fi d’explotació a Espanya. Des de Proyecto Esperanza i SICAR cat participarem de forma activa en aquest procés.