Procedimientos para la derivación transnacional de víctimas de trata de personas en la UE

Teniendo en cuenta la movilidad de las personas migrantes víctimas o potenciales víctimas de trata de seres humanos y la dimensión transnacional del Proyecto TIATAS, se ha elaborado de manera conjunta un documento que establece procedimientos para mejorar la colaboración, coordinación y derivación de casos entre recursos/Servicios/entidades de diferentes países. 

A falta de un mecanismo transnacional europeo de derivación formal, este documento pretende establecer requisitos mínimos para la gestión en la derivación de casos transnacionales. 

En este documento se describen los pasos a seguir, responsabilidades de entidades o profesionales implicadas, la documentación y la información necesaria para concluir con éxito la derivación de la gestión del caso. Para ello, en cualquier caso, las actuaciones deberán estar sujetas a las necesidades de las víctimas y a su consentimiento, así como a la confidencialidad y protección de datos, asegurando el enfoque de derechos humanos, de género  y de trauma informado. 

Este documento de procedimientos estándar se basa en 3 posibles escenarios detectados en el marco del estudio de casos elaborado por Proyecto Esperanza y SICAR cat:  

  1. Cuando las víctimas potenciales todavía se están desplazando, es decir, cuando, el país en el que se detecta una posible víctima es país de tránsito.  
  2. Cuando hay que planificar el desplazamiento de la VT dentro de los Estados Miembro de la UE (por ejemplo cuando la víctima es devuelta a otro país por aplicación del Convenio de Dublín) 
  3. Cuando la derivación transfronteriza tiene como objetivo ayudar a la víctima a su integración en un Estado Miembro de la UE (por ejemplo, cuando una víctima se traslada a otro país como país de refugio, buscando poner distancia con entorno de explotación e iniciar un proceso de recuperación/integración en otro país de la UE). 

Estos Procedimientos Operativos Estándar se han creado para ser compartidos con otras organizaciones y centros de apoyo a las víctimas de trata y por tanto está traducido a varios idiomas. Está disponible en la página web del proyecto TIATAS y cuenta con una plantilla de Acuerdos de colaboración (Memorandums of Understanding) para entidades, recursos, servicios implicados en posibles derivaciones.

Procedimientos Operativos Estándar
Standard Operating Procedures

Este documento fue financiado por el Fondo de Asilo, Migración e Integración de
la Unión Europea. El contenido del documento representa únicamente la opinión
del autor y es de su exclusiva responsabilidad. La Comisión Europea no acepta
ninguna responsabilidad por el uso que pueda hacerse de la información que
contiene

Aportacions sobre l’ús de la tecnologia per facilitar i prevenir les formes contemporànies d’esclavitud

El mes d’abril passat, des de SICAR cat i Proyecto Esperanza vam remetre a l’oficina del Relator Especial de Nacions Unides sobre Formes Contemporànies d’Esclavitud, el Sr. Tomoya Obokata, aportacions per a l’Informe sobre l’ús de la tecnologia per facilitar i prevenir les formes contemporànies d’esclavitud, que presentarà a la 78a sessió de l’Assemblea General.

La contribució de Proyecto Esperanza i SICAR cat se centra en algunes de les qüestions plantejades pel Relator Especial, i es basa en la nostra experiència i aprenentatges a través del nostre treball directe de suport integral a les dones víctimes i supervivents de Tràfic d’Éssers Humans (TEH) per a qualsevol finalitat dexplotació, i l’anàlisi de les tendències que observem.

Així, en els darrers anys, especialment a partir de la pandèmia provocada per la COVID-19, hem vist com les noves tecnologies han adquirit un protagonisme més gran en el marc del TEH, i com el seu ús per part dels traficants, tant en les fases de captació com d’explotació, s’ha estès de manera exponencial.

Captació a través de noves tecnologies

La utilització de les noves tecnologies per a la captació de les víctimes de tràfic permet assolir un major nombre de persones sense importar les fronteres geogràfiques.

Els tractants (que poden ser persones individuals o grups organitzats) utilitzen l’anomenada estratègia de ‘hunting’, que es caracteritza perquè un traficant proactiu persegueix les víctimes en línia. Això es porta a terme, o bé guanyant-se la confiança de les víctimes a través de la simulació de relacions sentimentals o d’amistat, per exemple a través de xarxes socials com Facebook i Instagram, o bé responent amb ofertes de feina fictícies a les demandes de ocupació en plataformes digitals de recerca de feina on s’anuncien llocs de treball falsos.

Sotmetiment a través de noves tecnologies

Les noves tecnologies també són utilitzades pels traficants per sotmetre les víctimes intimidant-les, amenaçant-les i coaccionant-les, per exemple, amb la possibilitat de difondre entre els seus familiars, contactes i públicament continguts comprometedors per a elles, que les exposen violant-ne la intimitat.

Manifestacions de l’explotació

Pel que fa a les manifestacions de l’explotació, des de Proyecto Esperanza i SICAR cat hem atès i acompanyat dones captades a través de l’ús de noves tecnologies per a les finalitats d’explotació següents:

  • Tràfic amb fins d’explotació laboral al sector de la neteja i el servei domèstic.
  • Tràfic amb fins d’explotació laboral al sector agrari.
  • Tràfic amb fins d’explotació laboral a l’hostaleria.
  • Tràfic amb fins de criminalitat forçada.
  • Tràfic amb finalitats d’explotació sexual (que inclou casos de prostitució i casos de servitud/esclavitud sexual en benefici d’un traficants individual).
  • Tràfic amb fins de matrimoni servil.

Un dels casos inclosos a les aportacions a l’Informe del Relator Especial exemplifica el procés de captació a través de les xarxes socials:

Tràfic per a explotació a la comissió d’activitats delictives a Espanya cometent furts en botigues de roba per a la venda a altres països d’Europa.

Astrid té 28 anys i és de nacionalitat colombiana. Viu amb sa mare, dos germans amb menors a càrrec, i es troben en una situació de forta precarietat econòmica. A través de Facebook coneix Dragos, un home de nacionalitat búlgara establert a Espanya amb qui entaula una relació sentimental a distància. Dragos afirma que està molt interessat a formalitzar la relació i li ofereix viatjar a Espanya per viure junts i casar-se. Li diu que una vegada a Espanya, pot treballar en treball domèstic o en la cura infantil. Davant la manca d’oportunitats a Colòmbia i la perspectiva d’una nova vida a Espanya amb la persona de qui està enamorada, Astrid accepta i viatja seguint les instruccions de Dragos que és qui s’encarrega d’organitzar i pagar totes les despeses derivades del viatge . Un cop a Espanya, la porta a un pis d’un amic seu, també de nacionalitat búlgara, on té llogada una habitació. Astrid s’adona que en Dragos ha simulat la relació sentimental i que no és la persona que li ha fet creure que era. Astrid ha contret un deute amb Dragos, es troba en situació irregular i no té diners. Davant les amenaces de Dragos i sense cap altra alternativa, Astrid és sotmesa a explotació per realitzar activitats delictives, sota el control estricte d’en Dragos i el seu amic. Transcorreguts 6 mesos i després d’acumular diverses causes penals i una ordre d’expulsió, Astrid aconsegueix finalment ser atesa per una entitat especialitzada.

Així com els traficants han adaptat la seva forma d’actuar a les noves tecnologies, també des de les entitats de la Societat Civil les utilitzem a les nostres activitats de prevenció del tràfic i amb l’objectiu d’oferir ajuda a les víctimes, per exemple incorporant-les al nostre material informatiu, així com als canals d’informació i assistència directa.

Davant dels nombrosos reptes que enfrontem des de SICAR cat i Proyecto Esperanza proposem les següents recomanacions tant als governs com a les empreses tecnològiques:

  • Garantir que el TEH facilitat per la tecnologia està cobert per la legislació nacional que tipifica com a delicte el TEH, així com pels codis de procediment penal pertinents, garantint així que els investigadors i fiscals disposin de les eines processals necessàries per investigar, recopilar proves, compartir informació, formular acusacions i presentar proves davant dels tribunals.
  • Reforçar la cooperació entre els Estats, el sector privat i la Societat Civil per millorar la recopilació i l’intercanvi de dades i informació.
  • Dotar de més recursos les unitats policials que es dediquen a investigar la ciberdelinqüència.
  • Dur a terme més investigacions i anàlisis basades en evidències i en l’experiència de les entitats especialitzades en l’assistència i l’acompanyament a les víctimes de TEH.
  • Establir mecanismes de coordinació i col·laboració amb empreses tecnològiques per crear eines específiques que ajudin a la prevenció i persecució del delicte de TEH.
  • Enfortir la regulació i el control de les empreses tecnològiques.
  • Dur a terme campanyes de prevenció i sensibilització dissenyades específicament per evidenciar a les xarxes socials i plataformes digitals els riscos del TEH vinculats a l’ús de les noves tecnologies.

Des de Proyecto Esperanza i SICAR cat estarem pendents de la publicació de l’Informe i seguirem analitzant, monitoritzant i adaptant-nos a l’ús de noves tecnologies en el context del Tràfic d’Éssers Humans.

Aportaciones sobre el uso de la tecnología para facilitar y prevenir las formas contemporáneas de esclavitud

El pasado mes de abril, desde SICAR cat y Proyecto Esperanza remitimos a la oficina del Relator Especial de Naciones Unidas sobre Formas Contemporáneas de Esclavitud, Sr. Tomoya Obokata, aportaciones para el Informe sobre el uso de la tecnología para facilitar y prevenir las formas contemporáneas de esclavitud, que presentará en la 78° sesión de la Asamblea General.

La contribución de Proyecto Esperanza y SICAR cat se centra en algunas de las cuestiones planteadas por el Relator Especial, y se basa en nuestra experiencia y aprendizajes a través de nuestro trabajo directo de apoyo integral a las mujeres víctimas y supervivientes de Trata de Seres Humanos (TSH) para cualquier finalidad de explotación, y el análisis de las tendencias que observamos.

Así, en los últimos años, especialmente a partir de la pandemia provocada por la COVID-19, hemos visto cómo las nuevas tecnologías han adquirido un mayor protagonismo en el marco de la TSH, y cómo su uso por parte de los tratantes, tanto en las fases de captación como de explotación, se ha extendido de manera exponencial.

Captación a través de nuevas tecnologías 

La utilización de las nuevas tecnologías para la captación de las víctimas de trata permite alcanzar a un mayor número de personas sin importar las fronteras geográficas. 

Los tratantes (que pueden ser personas individuales o grupos organizados) utilizan la llamada estrategia de “hunting”, que se caracteriza porque un tratante proactivo persigue a las víctimas en línea. Esto se lleva a cabo, o bien ganándose la confianza de las víctimas a través de la simulación de relaciones sentimentales o de amistad, por ejemplo a través de redes sociales como Facebook e Instagram, o bien respondiendo con ofertas de empleo ficticio a las demandas de empleo en plataformas digitales de búsqueda de empleo en las que se anuncian puestos de trabajo falsos. 

Sometimiento a través de nuevas tecnologías 

Las nuevas tecnologías también son utilizadas por los tratantes para someter a las víctimas intimidándolas, amenazándolas y coaccionándolas, por ejemplo, con la posibilidad de difundir entre sus familiares, contactos y públicamente contenidos comprometedores para ellas, que las exponen violando su intimidad.

Manifestaciones de la explotación

Respecto a las manifestaciones de la explotación, desde Proyecto Esperanza y SICAR cat hemos atendido y acompañado a mujeres captadas a través del uso de nuevas tecnologías para las siguientes finalidades de explotación: 

  • Trata con fines de explotación laboral en el sector de la limpieza y el servicio doméstico.
  • Trata con fines de explotación laboral en el sector agrario. 
  • Trata con fines de explotación laboral en hostelería. 
  • Trata con fines de criminalidad forzada. 
  • Trata con fines de explotación sexual (que incluye casos de prostitución y casos de servidumbre/ esclavitud sexual en beneficio de un tratante individual).
  • Trata con fines de matrimonio servil.

Uno de los casos incluidos en las aportaciones al Informe del Relator Especial ejemplifica el proceso de captación a través de las redes sociales: 

Trata para explotación en la comisión de actividades delictivas en España cometiendo hurtos en tiendas de ropa para su venta en otros países de Europa.

Astrid tiene 28 años y es de nacionalidad colombiana. Vive con su madre, dos hermanos con menores a cargo, y se encuentran en una situación de fuerte precariedad económica. A través de Facebook conoce a Dragos, un hombre de nacionalidad búlgara afincado en España con el que entabla una relación sentimental a distancia. Dragos afirma estar muy interesado en formalizar la relación y le ofrece viajar a España para vivir juntos y casarse. Le dice que una vez en España, puede trabajar en el empleo del hogar o en el cuidado infantil. Ante la falta de oportunidades en Colombia y la perspectiva de una nueva vida en España con la persona de la que está enamorada, Astrid acepta, y viaja siguiendo las instrucciones de Dragos que es quien se encarga de organizar y pagar todos los gastos derivados del viaje. Una vez en España la lleva a un piso de un amigo suyo, también de nacionalidad búlgara, donde tiene alquilada una habitación. Astrid se da cuenta de que Dragos ha simulado la relación sentimental y que no es la persona que le ha hecho creer que era. Astrid ha contraído una deuda con Dragos, se halla en situación irregular y no tiene dinero. Ante las amenazas de Dragos, y sin otra alternativa Astrid es sometida a explotación para realizar actividades delictivas, bajo el control estricto de Dragos y su amigo. Transcurridos 6 meses, y tras acumular varias causas penales y una orden de expulsión, Astrid consigue, finalmente, ser atendida por una entidad especializada. 

Así como los tratantes han adaptado su forma de actuar a las nuevas tecnologías, también desde las entidades de la Sociedad Civil las utilizamos en nuestras actividades de prevención de la trata y con el objetivo de ofrecer ayuda a las víctimas, por ejemplo incorporándolas en nuestro material informativo, así como en los canales de información y asistencia directa.   

Ante los numerosos retos que enfrentamos desde SICAR cat y Proyecto Esperanza proponemos las siguientes recomendaciones tanto a los gobiernos como a las empresas tecnológicas: 

  • Garantizar que la TSH facilitada por la tecnología está cubierta por la legislación nacional que tipifica como delito la TSH, así como por los códigos de procedimiento penal pertinentes, garantizando así que los investigadores y fiscales dispongan de las herramientas procesales necesarias para investigar, recopilar pruebas, compartir información, formular acusaciones y presentar pruebas ante los tribunales.
  • Reforzar la cooperación entre los Estados, el sector privado y la Sociedad Civil con el fin de mejorar la recopilación y el intercambio de datos e información.
  • Dotar de más recursos a las unidades policiales que se dedican a investigar la ciberdelincuencia.
  • Llevar a cabo más investigaciones y análisis basados en evidencias y en la experiencia de las entidades especializadas en la asistencia y acompañamiento a las víctimas de TSH.  
  • Establecer mecanismos de coordinación y colaboración con empresas tecnológicas para crear herramientas específicas que ayuden a la prevención y persecución del delito de TSH. 
  • Fortalecer la regulación y control de las empresas tecnológicas.
  • Llevar a cabo campañas de prevención y sensibilización diseñadas específicamente para evidenciar en redes sociales y plataformas digitales los riesgos de la TSH vinculados al uso de las nuevas tecnologías. 

Desde Proyecto Esperanza y SICAR cat estaremos pendientes de la publicación del Informe y seguiremos analizando, monitoreando y adaptándonos al uso de nuevas tecnologías en el contexto de la Trata de Seres Humanos. 

Estudio de Casos: Análisis de casos de trata transnacionales en la Unión Europea

Tras la celebración de la conferencia del proyecto #TIATAS el pasado 9 de mayo, y tal y como anunciamos, en las próximas semanas compartiremos las distintas herramientas y documentos producidos por SICAR cat y Proyecto Esperanza en el marco de dicho proyecto, cuyo objetivo es la mejora de los procesos de identificación temprana y de derivación segura de aquellas víctimas de trata (o posibles víctimas de trata) que se encuentran entre las personas refugiadas y migrantes que solicitan asilo en la Unión Europea. 

El primer documento que queremos compartir es un Estudio de Casos elaborado por Proyecto Esperanza y SICAR cat, y que nos ha permitido profundizar, a través del análisis de 8 casos reales en los que hemos intervenido entre los años 2016 y 2022, en el análisis de distintos escenarios y situaciones que requieren cooperación transnacional. El Estudio de Casos ha sido publicado en catalán, castellano e inglés, y pretende responder a las siguientes preguntas:

¿Qué tipo de escenarios nos estamos encontrando en el manejo de casos de víctimas de trata que han requerido cooperación transnacional? ¿Qué dificultades estamos teniendo a la hora de proteger y garantizar los derechos de las víctimas en los procesos de identificación y derivación que tienen un componente transnacional? ¿Qué buenas prácticas podemos señalar que nos ayuden a seguir avanzando? ¿Qué recomendaciones generales derivan de este aprendizaje?

En el proceso de análisis de casos hemos identificado tres escenarios diferentes: 

1- Aquel en el que España es el país de entrada a Europa y de tránsito desde el que la persona migrante víctima de trata se traslada a otros países de la Unión Europea, aleccionada por las personas que la han captado, engañado y traído a Europa para someterla a explotación en diferentes sectores.  

2- Aquel en el que las víctimas de trata son devueltas a España desde otros países de la Unión Europea, en aplicación del Convenio de Dublín, que es el que establece a qué Estado Europeo le corresponde el estudio y valoración de una solicitud de asilo. En este escenario, distinguimos dos tipos de situaciones:   

  1. Los casos en los que la víctima es explotada consecutivamente en varios países europeos por los tratantes y es devuelta a España por ser el país de entrada en la Unión Europea, y 
  1. Los casos en que la víctima es explotada en España y huye a otro país de la Unión Europea y este país decide su devolución a España por ser el país de entrada en la Unión Europea 

3- Aquel en el que las víctimas de trata se trasladan a un tercer país europeo para su reintegración y recuperación.  

En nuestro análisis nos hemos encontrado con frecuencia con que las víctimas de trata entran en contacto con profesionales del sistema de asilo o con agentes de las fuerzas de seguridad del país al que han sido trasladadas, o al que han huido, y sin embargo, no son debidamente detectadas ni identificadas como víctimas. 

Por ese motivo, no reciben una atención adecuada, adaptada a sus necesidades y a la valoración del riesgo al que están expuestas. La consecuencia es que muchas veces se ven sometidas a situaciones de revictimización, que pueden incluir la exposición a nuevas situaciones de trata.  

Además de los escenarios, el Estudio analiza las dificultades y malas prácticas que se dan y que obstaculizan la garantía de los derechos de las víctimas en los procesos de identificación y derivación, y las buenas prácticas que nos indican cómo podemos seguir avanzando. Finalmente, el Estudio de Casos aporta algunas recomendaciones, en concreto relativas a la coordinación para la derivación transnacional de los casos.

Estudi de casos
Estudio de casos
Case Study
Este documento fue financiado por el Fondo de Asilo, Migración e Integración de
la Unión Europea. El contenido del documento representa únicamente la opinión
del autor y es de su exclusiva responsabilidad. La Comisión Europea no acepta
ninguna responsabilidad por el uso que pueda hacerse de la información que
contiene

Estudi de Casos: Anàlisi de casos de tràfic transnacionals a la Unió Europea

Després de la celebració de la conferència del projecte #TIATAS el passat 9 de maig, i tal com vam anunciar, en les properes setmanes compartirem les diferents eines i documents produïts per SICAR cat i Proyecto Esperanza en el marc d’aquest projecte, l’objectiu del qual és la millora dels processos d’identificació primerenca i de derivació segura d’aquelles víctimes de tràfic (o possibles víctimes de tràfic) que es troben entre les persones refugiades i migrants que sol·liciten asil a la Unió Europea.

El primer document que volem compartir és un Estudi de Casos elaborat per Proyecto Esperanza i SICAR cat, i que ens ha permès aprofundir, a través de l’anàlisi de 8 casos reals en què hem intervingut entre els anys 2016 i 2022, a l’anàlisi de diferents escenaris i situacions que requereixen cooperació transnacional. L’Estudi de Casos ha estat publicat en català, castellà, i anglès, i pretén respondre les preguntes següents:

Quin tipus d’escenaris estem trobant en el maneig de casos de víctimes de tràfic que han requerit cooperació transnacional? Quines dificultats estem tenint a l’hora de protegir i garantir els drets de les víctimes en els processos d’identificació i de derivació que tenen un component transnacional? Quines bones pràctiques podem assenyalar que ens ajudin a continuar avançant? Quines recomanacions deriven d’aquest aprenentatge?

En el procés d’anàlisi de casos hem identificat tres escenaris diferents:

1- Aquell on Espanya és el país d’entrada a Europa i de trànsit des del qual la persona migrant víctima de tràfic de persones es trasllada a altres països de la Unió Europea, alliçonada per les persones que l’han captada, enganyada i portada a Europa per sotmetre-la a explotació a diferents sectors.

2- Aquell en què les víctimes de tràfic són retornades a Espanya des d’altres països de la Unió Europea, en aplicació del Conveni de Dublín, que és el que estableix a quin Estat Europeu correspon l’estudi i la valoració d’una sol·licitud d’asil. En aquest escenari, distingim dos tipus de situacions:

  1. Els casos en què la víctima és explotada consecutivament a diversos països europeus pels traficants i és retornada a Espanya per ser el país d’entrada a la Unió Europea, i
  1. Els casos en què la víctima és explotada a Espanya i fuig a un altre país de la Unió Europea i aquest país decideix la seva devolució a Espanya per ser el país d’entrada a la Unió Europea

3- Aquell en què les víctimes de tràfic es traslladen a un tercer país europeu per a la seva reintegració i recuperació.

En nuestro análisis nos hemos encontrado con frecuencia con que las víctimas de trata entran en contacto con profesionales del sistema de asilo o con agentes de las fuerzas de seguridad del país al que han sido trasladadas, o al que han huido, y sin embargo, no son debidamente detectadas ni identificadas como víctimas. 

En la nostra anàlisi ens hem trobat sovint que les víctimes de tràfic entren en contacte amb professionals del sistema d’asil o amb agents de les forces de seguretat del país al qual han estat traslladades, o al qual han fugit, i no obstant això, no són degudament detectades ni identificades com a víctimes.

Per aquest motiu, no reben una atenció adequada, adaptada a les seves necessitats i la valoració del risc a què estan exposades. La conseqüència és que moltes vegades es veuen sotmeses a situacions de revictimització, que poden incloure l’exposició a noves situacions de tràfic.

A més dels escenaris, l’Estudi analitza les dificultats i les males pràctiques que es donen i que obstaculitzen la garantia dels drets de les víctimes en els processos d’identificació i derivació, i les bones pràctiques que ens indiquen com podem continuar avançant. Finalment, l’estudi de casos aporta algunes recomanacions, en concret relatives a la coordinació per a la derivació transnacional dels casos.

Estudi de Casos
Estudio de Casos
Case Study
Aquest projecte és finançat pel Fons d’Asil, Migració i Integració de la Unió Europea. El contingut del document representa únicament l’opinió de l’autor i és de responsabilitat exclusiva. La Comissió Europea no accepta cap responsabilitat per l’ús que es pugui fer de la informació que conté.

Conferència de cloenda del projecte europeu #TIATAS

Ahir, dia 9 de maig va tenir lloc en format virtual la conferència: ‘Foment de la cooperació transnacional en la lluita contra el tràfic d’éssers humans dins de la Unió Europea: bones pràctiques i innovació’.

Aquesta conferència, en què han participat gairebé 300 persones, va servir per compartir els aprenentatges del projecte TIATAS (Iniciativa Transnacional contra el Tràfic de persones en el context dels Sistemes d’Asil Europeus) que va començar el gener del 2022 i finalitzarà el juny del 2023, i en què participem SICAR cat i Proyecto Esperanza juntament amb organitzacions d’Alemanya, Itàlia i Grècia. El projecte TIATAS té com a objectiu principal la millora en la detecció d’indicis de tràfic entre el col·lectiu de sol·licitants d’asil.

La conferència es va dividir en els quatre blocs següents:

1- Presentació de les conclusions de TIATAS per part d’IRC-Alemanya, organització que coordina el projecte. En la seva intervenció van destacar els materials i les eines elaborades en el marc del projecte, els quals intenten respondre a un dels principals objectius de TIATAS, el desenvolupament d’un Mecanisme Transnacional de Derivació (MTD) que respongui als principals problemes identificats que van impulsar el projecte TIATAS.

2- Reflexions sobre la cooperació transnacional en la lluita contra el Tràfic de Persones dins de la Unió Europea.

Aquest bloc va incloure la participació de diferents personalitats.

En primer lloc, Zsuzsanna Felkai Janssen, cap de l’Equip de Lluita contra el Tràfic de la Comissió Europea va indicar que el projecte TIATAS demostra com n’és d’important col·laborar a nivell regional europeu en l’abordatge del tràfic. Felkai Janssen va afirmar que el 40% de les víctimes registrades a la UE són nacionals de tercers països, però és important ressaltar que aquesta xifra està infravalorada i que és molt més elevada. Finalment, va concloure que la dimensió externa i interna del tràfic no es poden separar dins de la UE, per la qual cosa la reforma de la Directiva del 2011 inclou un reforç dels Mecanismes Nacionals de Derivació (MND), i aspira a l’establiment d’un Mecanisme de Derivació Regional Europeu.

Després va intervenir Tatiana Kotlyarenko, assessora en qüestions de lluita contra el tràfic de l’OSCE/ODIHR, que es va centrar en el treball que l’OSCE/ODIHR ha dut a terme en els darrers anys sobre la conceptualització i desenvolupament d’un Manual sobre els Mecanisme Nacional de Derivació (MND), basat en un enfocament de drets humans, i en el disseny del qual han participat víctimes i supervivents de tràfic.

Seguidament, Suzanne Hoff, coordinadora de La Strada International (xarxa europea d’ONGs) va resumir alguns dels colls d’ampolla que les ONG especialitzades es troben en els procediments de derivació transnacional, incloent-hi la manca d’identificació de les víctimes per part de les autoritats competents , el fet que no tots els actors rellevants que poden entrar en contacte amb possibles víctimes (sindicats, professionals de la salut, agències d’au pairs per exemple) estan integrats en els Mecanismes Nacionals de Derivació existents entre d’altres.

Finalment, Nilde Robotti, Responsable de Vulnerabilitat a l’Agència d’Asil de la Unió Europea va acabar aquest bloc reflexionant sobre el rol de l’agència en la identificació, protecció i assistència a víctimes de tràfic en el marc de l’asil.

3- Sessions paral·leles sobre els contextos nacionals (Alemanya, Grècia, Itàlia i Espanya).

En el cas d’Espanya, la sessió organitzada i liderada per Proyecto Esperanza i SICAR cat va servir per, en primer lloc, presentar i donar a conèixer davant de les més de 90 persones assistents les eines i els documents elaborats en el marc del projecte TIATAS (Estudi de Casos, Guia per a l’Avaluació de Necessitats i Riscos, i Guia Didàctica).

En segon lloc, es va comptar amb la presència de Tania García Vazquez, punt focal contra el Tràfic dins la Unitat de Suport de la Direcció General de Gestió del sistema de Protecció Internacional i Temporal del ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions i d’Eva Menéndez Sebastián, Oficial de Protecció Adjunta d’ACNUR Espanya que han compartit els avenços i reptes que han tingut lloc en els darrers anys a Espanya des de les seves respectives perspectives.

4- La Conferència es va tancar amb un plenari on es van compartir els principals punts de cadascuna de les sessions paral·leles, els quals s’integraran en un document d’incidència política que es publicarà a finals de juny quan acabi el projecte.

Aquest esdeveniment ens apropa al final de 18 mesos de treball a nivell europeu en què hem pogut aprendre, compartir i avançar en la incidència al voltant dels drets de les persones víctimes de tràfic en el context d’asil a Europa i a favor d’una més gran, millor i més sòlida cooperació transnacional.

En les properes setmanes des de SICAR cat i Proyecto Esperanza compartirem les eines que hem elaborat en el marc d´aquest projecte a través de les nostres pàgines web i xarxes socials.

Aquest projecte és finançat pel Fons d’Asil, Migració i Integració de la Unió Europea. El contingut del document representa únicament l’opinió de l’autor i és de responsabilitat exclusiva. La Comissió Europea no accepta cap responsabilitat per l’ús que es pugui fer de la informació que conté.

Conferencia de cierre del proyecto europeo #TIATAS

Ayer, día 9 de mayo tuvo lugar en formato virtual la conferencia: ‘Fomento de la cooperación transnacional en la lucha contra la trata de seres humanos dentro de la Unión Europea: buenas prácticas e innovación’. 

Esta conferencia, en la que han participado casi 300 personas, sirvió para compartir los aprendizajes del proyecto TIATAS  (Iniciativa Transnacional contra la Trata en el contexto de los Sistemas de Asilo Europeos) que comenzó en enero de 2022 y finalizará en junio de 2023, y en el que participamos SICAR cat y Proyecto Esperanza junto con organizaciones de Alemania, Italia y Grecia. El proyecto TIATAS tiene como principal objetivo la mejora en la detección de indicios de trata entre el colectivo de solicitantes de asilo. 

La conferencia se dividió en los siguientes cuatro bloques:

1- Presentación de las conclusiones de TIATAS por parte de IRC-Alemania, organización que coordina el proyecto. En su intervención destacaron los materiales y herramientas elaboradas en el marco del proyecto, los cuales intentan responder a uno de los principales objetivos de TIATAS, el desarrollo de un Mecanismo Transnacional de Derivación (MTD) que responda a los principales problemas identificados que impulsaron el proyecto TIATAS. 

2-  Reflexiones sobre la cooperación transnacional en la lucha contra el Trata de Personas dentro de la Unión Europea. 

Este bloque incluyó la participación de distintas personalidades. 

En primer lugar, Zsuzsanna Felkai Janssen, jefa del Equipo de Lucha contra la Trata de la Comisión Europea indicó que el proyecto TIATAS demuestra lo importante que es colaborar a nivel regional europeo en el abordaje de la trata. Felkai Janssen afirmó que el 40% de las víctimas registradas en la UE son nacionales de terceros países, pero es importante resaltar que esta cifra está infravalorada y que es mucho más elevada. Finalmente, concluyó que la dimensión externa e interna de la trata no pueden separarse dentro de la UE, por lo que la reforma de la Directiva de 2011 incluye un refuerzo de los Mecanismos Nacionales de Derivación (MND), y aspira al establecimiento de un Mecanismo de Derivación Regional Europeo. 

Después intervino Tatiana Kotlyarenko, asesora en cuestiones de lucha contra la trata de la OSCE/ODIHR. que se centró en el trabajo que la OSCE/ODIHR ha llevado a cabo en los últimos años sobre la conceptualización y desarrollo de un Manual sobre los Mecanismo Nacional de Derivación (MND), basado en un enfoque de derechos humanos, y en cuyo diseño ha participado víctimas y supervivientes de trata. 

Seguidamente, Suzanne Hoff, coordinadora de La Strada International (red europea de ONGs) resumió algunos de los cuellos de botella que las ONGs especializadas se encuentran en los procedimientos de derivación transnacional, incluyendo la falta de identificación de las víctimas por parte de las autoridades competentes, el hecho de que no todos los actores relevantes que pueden entrar en contacto con posibles víctimas (sindicatos, profesionales de la salud, agencias de au pairs por ejemplo) están integrados en los Mecanismos Nacionales de Derivación existentes entre otros.

Finalmente, Nilde Robotti, Responsable de Vulnerabilidad en la Agencia de Asilo de la Unión Europea terminó este bloque reflexionando sobre el rol de la agencia en la identificación, protección y asistencia a víctimas de trata en el marco del asilo. 

3- Sesiones paralelas sobre los contextos nacionales (Alemania, Grecia, Italia y España).

En el caso de España, la sesión organizada y liderada por Proyecto Esperanza y SICAR cat sirvió para, en primer lugar, presentar y dar a conocer ante las más de 90 asistentes las herramientas y los documentos elaborados en el marco del proyecto TIATAS (Estudio de Casos, Guía para la Evaluación de Necesidades y Riesgos, y Guía Didáctica). 

En segundo lugar, se contó con la presencia de Tania García Vázquez, punto focal contra la Trata dentro de la Unidad de Apoyo de la Dirección General de Gestión del sistema de Protección Internacional y Temporal del ministerio de Inclusión, Seguridad Social y  Migraciones y de Eva Menéndez Sebastián, Oficial de Protección Adjunta de ACNUR España que han compartido los avances y retos que han tenido lugar en los últimos años en España desde sus respectivas perspectivas. 

4- La Conferencia se cerró con un plenario en el que se compartieron los principales puntos de cada una de las sesiones paralelas, los cuales se integrarán en un documento de incidencia política que se publicará a finales de Junio cuando termine el proyecto.  

Este evento nos acerca al final de 18 meses de trabajo a nivel europeo en el que hemos podido aprender, compartir y avanzar en la incidencia en torno a los derechos de las personas víctimas de trata en el contexto de asilo en Europa y a favor de una mayor, mejor y más sólida cooperación transnacional. 

En las próximas semanas desde SICAR cat y Proyecto Esperanza compartiremos las herramientas que hemos elaborado en el marco de este proyecto a través de nuestras páginas web y redes sociales. 

Este documento fue financiado por el Fondo de Asilo, Migración e Integración de
la Unión Europea. El contenido del documento representa únicamente la opinión
del autor y es de su exclusiva responsabilidad. La Comisión Europea no acepta
ninguna responsabilidad por el uso que pueda hacerse de la información que
contiene


Memòria 2022: Més de 200 víctimes de tràfic ateses

SICAR cat presenta avui la memòria d’activitats corresponent a l’any 2022, un any en què ha donat resposta a 215 supervivents de tràfic d’éssers humans, la majoria procedents de Nigèria, Colòmbia i Veneçuela. La tipologia d’explotació majoritària ha estat la sexual, tot i que s’han atès casos amb altres fins d’explotació com ara la laboral o els matrimonis forçats.

A continuació, pots ampliar les dades:

Memòria 2022
Nota de premsa

Memoria 2022: Más de 200 víctimas de trata de personas atendidas en Catalunya

SICAR cat presenta hoy su memoria de actividades correspondiente a 2022, un año en el que ha dado respuesta a 215 supervivientes de trata de seres humanos, la mayoría procedentes de Nigeria, Colombia y Venezuela. La tipología de explotación mayoritaria ha sido la sexual aunque se han atendido casos con otros fines de explotación como la laboral o matrimonios forzados.

A continuación, puedes ampliar los datos:

Memoria 2022
Nota de prensa

Conferència TIATAS: Foment de la cooperació transnacional en la lluita contra el tràfic

El proper 9 de maig, de 9:30 a 15:00h, tindrà lloc online la conferència: ‘Foment de la cooperació transnacional en la lluita contra el tràfic d’éssers humans dins de la Unió Europea: bones pràctiques i innovació’, que marca el final del projecte europeu TIATAS «Iniciativa transnacional contra el tràfic de persones en el context dels sistemes d’asil”, del qual SICAR cat i Proyecto Esperanza són sòcies. Aquest projecte té com a objectiu principal millorar la detecció d’indicis de tràfic de persones entre el col·lectiu de sol·licitants d’asil.

La conferència és gratuïta, però cal inscripció. Hi haurà traducció simultània de les ponències, que seran en anglès. *En el moment de formalitzar la inscripció assenyaleu l’idioma de traducció si així ho necessiteu.

Agenda de la Conferència:  

  • 9:45h – 10:15h – Conclusions del projecte TIATAS. IRC – Equip contra el tràfic de persones.
  • 10:15h -11:00h – Observacions sobre la cooperació transnacional en la lluita contra el Tràfic de Persones dins la UE. Hi participaran:
    • Zsuzsanna Felkai Janssen, Cap de l’Equip de Lluita contra el Tràfic de la Comissió Europea
    • Petya Nestorova, Secretària Executiva del Conveni del Consell d’Europa sobre la Lluita contra el Tràfic d’Éssers Humans
    • Tatiana Kotlyarenko, Assessora en qüestions de lluita contra el tràfic de l’OSCE/ODIHR
    • Nilde Robotti, Responsable de Vulnerabilitat a l’Agència d’Asil de la Unión Europea
  • 11.15h -12.00h – Discussió Plenària i Preguntes i Respostes.
  • 12.00h – 13.00h – Pausa per dinar 
  • 13:00h – 14:00h – Panells per abordar la realitat i els resultats del projecte en els diferents contextos nacionals:
    • Alemanya: IRC-DE i Jadwiga,
    • Grècia: Arsis,
    • Itàlia: Dedalus i  BeFree,
    • Espanya: Proyecto Esperanza i SICAR cat,
*En el moment de formalitzar la inscripció assenyaleu el panell en què participareu.  
  • 14:00h -14:30h – Presentació de les conclusions dels panells al Plenari per part de les entitats membres del Consorci TIATAS
  • 14:30 -15:00h – Cloenda

El tràfic d’éssers humans és un fenomen molt condicionat pel creuament de fronteres internacionals. La manca d’identificació de les persones supervivents d’aquest delicte, especialment entre les que sol·liciten asil, així com la ineficàcia dels sistemes de derivació transnacional de les víctimes i supervivents (que són fonamentalment informals i no segueixen un procediment estàndard unificat), convertit en barreres en l’accés als seus drets i condueixen a la revictimització.

Per a les organitzacions de lluita contra el tràfic, com ara Proyecto Esperanza i SICAR cat, això suposa sovint un esforç redundant en la recopilació d’informació i un retard en l’inici de les possibilitats reals de suport a les persones que han patit aquest delicte. Per això, especialment en el cas del tràfic, cal reforçar i sistematitzar la col·laboració entre organitzacions de la societat civil, institucions i altres entitats rellevants en els processos de derivació transnacional.

Aquesta necessitat també es reconeix a la Directiva del Parlament Europeu i del Consell per la qual es modifica la Directiva 2011/36/UE relativa a la prevenció i lluita contra el tràfic d’éssers humans i la protecció de les seves víctimes, que suggereix harmonitzar les pràctiques i estructures de derivació dins de la UE per tal de crear un Mecanisme Europeu de Derivació holístic, d’acord amb l’Estratègia de la UE de Lluita contra el Tràfic d’Éssers Humans 2021-2025.

Sobre el projecte TIATAS

El projecte europeu «Iniciativa transnacional contra el tràfic en el context dels sistemes d’asil» (TIATAS per les sigles en anglès), desenvolupat entre el gener del 2022 fins al juny del 2023, en què participen 7 organitzacions de 4 països, té com a principal objectiu millorar la detecció d’indicis de tràfic entre el col·lectiu de sol·licitants d’asil, contribuint a enfortir la col·laboració transnacional i a crear un mecanisme de derivació transnacional per a les víctimes de tràfic nacionals de tercers països dins del sistema europeu d’asil, mitjançant la:

  1. Capacitació i formació a actors clau, com a professionals de centres de recepció de migrants i operadors del sistema d’asil.
  2. Elaboració d’eines, directrius i procediments comuns per millorar, la derivació segura i l’accés a serveis de les víctimes de tràfic a altres països de la Unió Europea.

Aquest projecte és finançat pel Fons d’Asil, Migració i Integració de la Unió Europea. El contingut del document representa únicament l’opinió de l’autor i és de responsabilitat exclusiva. La Comissió Europea no accepta cap responsabilitat per l’ús que es pugui fer de la informació que conté.