Laia Virgili, autor en Adoratrius: Sicar.cat

Asil i tràfic d’éssers humans a l’aeroport

El delicte de tràfic d’éssers humans és la captació, el trasllat, el transport, l’acollida o la recepció de persones, a través de mitjans il·lícits, per tal de sotmetre-les a diverses formes d’explotació (matrimonis forçats, explotació sexual, explotació laboral , esclavitud, …). Els trasllats d’aquestes víctimes poden donar-se per una o diverses vies (terrestres, marítimes, aèries), i ser de caràcter nacional i / o transnacional. Per tant, estacions de tren i d’autobusos, ports i aeroports es converteixen en punts habituals de recepció de persones que ja són o seran sotmeses a explotació.

Els aeroports són llocs fronterers de sortida, escala i entrada en territori de potencials víctimes de tràfic de persones (TEH) o víctimes de TEH, algunes de les quals, a més, poden ser sol·licitants de protecció internacional. A diferència del que popularment es creu, aquestes persones, en moltes ocasions, sí compleixen amb els requisits legals d’entrada en territori (passaport en vigor, visat, …), sense cap vincle amb l’asil, de manera que el delicte que estan patint pot passar més desapercebut davant els cossos de seguretat, personal aeroportuari i fins i tot passatgers. En aquest sentit, cal observar altres possibles indicis de TEH i tenir presents les recomanacions de la campanya #BeAwareOfTheSigns de l’Oficina de Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC).

D’altra banda, recentment, la Cadena Ser ha publicat una notícia sobre l’aeroport Barcelona-el Prat en la qual subratlla que ‘es disparen les peticions d’asil d’estrangers’ a aquest. Aquesta realitat, no és aliena a SICAR cat i, el 2017, el 14% de les respostes que l’entitat va donar a les demandes d’atenció i identificació de diferents agents socials que van detectar a potencials víctimes de TEH, algunes de les quals també sol·licitants de asil, van venir d’aquest aeroport.

A més, na Rosa Cendón, la nostra coordinadora de sensibilització i incidència, ha explicat a l’emissora què succeeix quan algunes dones que presenten indicis reben informació:

Més informació: http://cadenaser.com/emisora/2018/06/18/sercat/1529306829_259728.html

Primer estudi mundial sobre contraban de persones

L’ Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC) ha publicat el primer Estudi Mundial sobre el contraban de persones, un delicte diferent del de tràfic d’éssers humans o de persones, encara que de vegades poden confluir.

Després d’estudiar les 30 principals rutes de contraban que hi ha actualment al món, el document afirma que, durant el 2016, el contraban d’éssers humans va afectar, com a mínim, a 2,5 milions de persones i detalla les dures condicions en què es realitzen aquests trasllats.

Durant els trànsits, les persones que acudeixen a les xarxes de contraban s’enfronten, freqüentment, a violència, violacions, robatoris, segrestos, extorsions i tràfic d’éssers humans (TEH). Corren el risc de ser explotades tant durant el viatge com després de l’arribada a destí i la situació administrativa irregular en la qual es troben les situa en una gran vulnerabilitat.

A la pàgina 41 l’estudi explica com aquestes persones arriben a convertir-se en víctimes de TEH:

‘Els menors no acompanyats i joves migrants, en particular, sovint senten la pressió de pagar la inversió realitzada per les seves famílies per pagar als contrabandistes el seu viatge, i aquesta pressió pot portar-los a treballar en condicions d’explotació. En alguns casos, aquests nens també són víctimes d’explotació sexual o estan involucrats en activitats il·legals com la venda de drogues ‘

‘Les persones migrants objecte de contraban d’éssers humans també es poden veure obligades a transportar drogues il·lícites o participar en el reclutament i contraban d’altres migrants, com s’ha observat per al contraban de persones que han contret deutes per viatjar a la Unió Europea’

‘Les persones migrants també poden ser enganyadas per TEH en les primeres etapes del seu viatge. Se’ls pot fer creure que contracten a contrabandistes que els facilitaran el viatge, però en canvi, es converteixen en víctimes de TEH ‘

trafficking

smuggling

Justice at last: sessió de treball conjunt Viena

Aquesta setmana, en qualitat de partners, part de l’equip jurídic de SICAR cat s’ha desplaçat fins a Viena per assistir a una nova sessió de treball de Justice at Last, projecte europeu sobre l’accés a la indemnització per a les víctimes de tràfic d’éssers humans i altres delictes, que lidera La Strada International.

Durant dos dies, l’Alba, una de les advocades de l’entitat, s’ha retrobat amb la resta de membres de Justice at Last: Associació Animus, de Bulgària, La Strada, de la República Txeca, KOK, d’Alemanya, LEFÖ, d’Àustria , FairWork, dels Països Baixos, MRCI, d’Irlanda, Adpare, de Romania, Open Gate / La Strada, de Macedònia, ASTRA, de Sèrbia i les companyes de Proyecto ESPERANZA.

Conjuntament, han treballat en grups focals aspectes relacionats amb l’accés a indemnització com els procediments legals, els mecanismes de derivació (referral) nacional i transnacional i les necessitats de les víctimes. A més, han posat en comú els resultats de la fase d’investigació prèvia, durant la qual cada soci va identificar i va analitzar demandes d’indemnització.

Convidats per SICAR cat i Proyecto ESPERANZA, també han assistit als grups de treball Fernando Rodríguez i Pilar Izaguerri, ambdós fiscals d’estrangeria de Barcelona, Carolina Villacampa, professora de Dret Penal de la Universitat de Lleida, i Carmen Delgado, magistrada i lletrada cap de la Secció d’Igualtat i Violència de Gènere del Consell General del Poder Judicial. Al maig, part d’aquests professionals relacionats amb la reclamació de la compensació per a víctimes ja van formar part del grup focal que va organitzar SICAR cat a Barcelona.

Després d’aquesta trobada, Justice at last seguirà aprofundint en els seus objectius:

Avaluar quin és l’abast real de l’accés al règim d’indemnització de les víctimes de tràfic de persones i d’altres delictes.
Millorar l’accés a la compensació per a les víctimes de tràfic d’éssers humans i altres crims i així garantir que la legislació de la UE sobre el dret a la compensació s’implementi correctament a nivell nacional.
Dotar de coneixements i habilitats professionals per reclamar i oferir assistència per obtenir una indemnització per a les víctimes de tràfic de persones i altres delictes.
Crear, entre professionals, responsables de les polítiques, proveïdors de serveis i les víctimes de tràfic de persones i d’altres delictes, consciència sobre els mecanismes més eficaços per a la protecció de les víctimes i l’accés a la compensació

Pots ampliar la informació 👉 https:/?p=9408

Aquest projecte està finançat pel Programa de Justícia de la Unió Europea (2014-2020). El contingut d’aquest lloc web representa les opinions de l’autor únicament i és la seva única responsabilitat. La Comissió Europea no accepta cap responsabilitat per l’ús que pugui fer de la informació que conté.

Les aerolínies, contra el tràfic de persones

Existeixen diversos escenaris sobre com, després de la captació, les víctimes de tràfic d’éssers humans (TEH) són traslladades. Algunes d’elles, un cop deixen origen, poden passar per un o diversos països de trànsit fins a arribar al país de destinació o de recepció, en el qual s’executarà l’explotació, si és que aquesta no s’ha iniciat ja amb anterioritat durant les diferents fases del viatge (origen i trànsit). En canvi, altres poden ser explotades dins del seu propi país, sense necessitat d’haver creuat cap frontera, de manera que es converteixen en víctimes de TEH intern.

Quan el tràfic de persones és transnacional, sobretot, s’assumeix que les xarxes d’explotació tan sols fan servir les ja existents rutes dels fluxos migratoris mixtos. Una de les més conegudes és la que va de l’Àfrica Occidental fins a l’Àfrica del Nord, especialment el Marroc i Líbia, per poder creuar per mar cap a Europa. No obstant això, els trasllats de víctimes també es donen amb avió i les persones entren a destí per un lloc fronterer habilitat com són els aeroports.

Conscient d’aquesta realitat i del paper clau en la detecció que poden tenir les companyies aèries, l’Associació de Transport Aeri Internacional (IATA), aquesta setmana, a la 74ª Assemblea General Anual (AGM), ha aprovat per unanimitat una resolució que denuncia el tràfic de persones i es compromet a iniciar accions per combatre’l:

Bones pràctiques: Algunes companyies aèries ja participen en iniciatives per lluitar contra el tràfic de persones, com AEROMEXICO, la primera aerolínia a sumar-se a la Campanya Cor Blau de Nacions Unides. Les millors pràctiques desenvolupades estan incloses en la guia contra el TEH de la IATA, que pretén ajudar les aerolínies a prendre decisions correctes davant d’aquesta greu violació de Drets Humans.
Formació: La formació del personal de vol és essencial per identificar possibles situacions de TEH.
Cooperació: Les autoritats governamentals han d’establir mecanismes clars, pràctics i discrets per informar sobre possibles activitats de TEH a través del transport aeri. Especialment, operadors aeroportuaris, agents d’assistència en terra i altres parts interessades han de cooperar.

En aquesta mateixa línia, SICAR cat, gràcies a la inquietud d’una donant que treballava en una aerolínia, va iniciar fa temps un treball amb aquesta companyia, que va incloure en els seus mòduls formatius a auxiliars de vol un apartat sobre tràfic de persones, ja que el personal de cabina pot tenir un paper actiu en la detecció de potencials víctimes.

El 2017, el 14% de les respostes que va donar SICAR cat a les demandes d’atenció i identificació de diferents agents socials que van detectar a potencials i/o víctimes de TEH van venir de l’aeroport Barcelona-El Prat.

Ara que arriba l’estiu i augmenta el trànsit aeri, l’Oficina de Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC) ha fet una crida perquè totes les persones que viatgen amb avió obrin els ulls davant el TEH:

Are you a
➙ passenger
➙ cabin or cargo crew
➙ baggage handler
➙ check-in staff
➙ duty-free salesperson
➙ customs official?
Then @UNODC’s #BeAwareofTheSigns card is for you. If you see something, say something! #EndHumanTrafficking pic.twitter.com/VHS1YPMR27

— UN Office on Drugs and Crime (@UNODC) 6 de junio de 2018

Entrevista en profunditat sobre tràfic de persones

Na Rosa Cendón, coordinadora de l’àrea de sensibilització i incidència de SICAR cat, protagonitza una de les entrevistes del documental ‘La meva pell’ de SICOM i EntrePobles, que es va estrenar a Cinemes Girona a principis de maig. Al llarg de gairebé una hora, na Rosa repassa des de conceptes bàsics com la definició del delicte de tràfic d’éssers humans fins a la interseccionalitat del mateix, la recuperació integral de les persones que han patit aquesta greu violació de Drets Humans, els reptes i obstacles amb què es troben,..
</iframe

Visita de la Interlocutora Social Nacional contra el TEH

interlocutoratsh Les oficines de SICAR cat han rebut la visita de la Sra. Raquel Amayas, inspectora, cap de Grup de Relacions Institucionals de la UCRIF, Interlocutora Social Nacional en la lluita contra el Tràfic d’Éssers Humans. Al llarg del matí, s’ha reunit amb na Rosa Cendón, coordinadora de l’àrea de sensibilització i incidència de l’entitat, i amb qui ja havia coincidit en altres espais, com jornades o reunions amb la UCRIF de Girona i Barcelona.

La figura d’un/a interlocutor/a social nacional en la lluita contra el tràfic d’éssers humans es va establir en la instrucció que va cursar la Secretaria d’Estat de Seguretat el 2016, amb la finalitat d’afavorir la coordinació de les actuacions de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat amb els diferents organismes i entitats de caire social, com SICAR cat, que presten atenció a víctimes de tràfic d’éssers humans:

Las Direcciones Generales de la Policía y de la Guardia Civil nombrarán a un “Interlocutor Social a nivel nacional en la lucha contra la Trata de Seres Humanos”, que tendrá por misiones específicas la cooperación y coordinación con los distintos “Interlocutores Sociales Territoriales”, garantizando la difusión de toda información relativa a la Trata de Seres Humanos, ya esté contenida en normativa nacional o internacional, en jurisprudencia, o bien se trate de iniciativas policiales y sociales que puedan desarrollarse, así como asegurar el mutuo intercambio de información

‘Les denúncies són autèntics actes de valentia’

Què significa esdevenir un testimoni protegit en un procés penal? Hi ha canvis d’identitat, de residència,… com sovint mostren les pel·lícules? En què es tradueix la Llei 19/94 de Protecció de Testimonis? Cobreix, per exemple, la reubicació per temes de seguretat d’un testimoni o aquest n’ha d’assumir les despeses?

Na Rosa Cendón, coordinadora de l’àrea d’incidència de SICAR cat, n’ha parlat amb Diario Sur, i ha assegurat que les dones víctimes de tràfic d’éssers humans que denuncien fan un autèntic acte de valentia.

Testigos del miedo

Nou conveni amb la Fundació Bizcabar

Bones notícies! El projecte d’unitats familiars de SICAR cat, és a dir, famílies monoparentals víctimes de tràfic d’éssers humans a les que dona resposta, comptarà amb una ampliació del suport de la Fundació Bizcabar, que s’ha formalitzat a través d’un conveni fins el 2020.

Ja el 2017, aquest projecte va ser un dels seleccionats al Premi Bizcabar, un premi anual destinat a programes que millorin la situació de vulnerabilitat a col·lectius en risc d’exclusió social. Durant l’exercici anterior, SICAR cat va atendre 11 unitats familiars, 8 de les quals en seguiment i 3 de noves.

L’apartat 2 de l’article 59 bis de la L.O. 4/2000, de l’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, contempla la seguretat i protecció de la víctima i dels seus fills menors d’edat o amb discapacitat, que es trobin a Espanya en el moment de la identificació.

Un St. Jordi diferent

Les dones ateses a SICAR cat celebrar Sant Jordi d’una manera molt emotiva. Arran del projecte universitari ‘Pedagogia del do i Inclusió Social’, van visitar els avis i àvies de la residència de la tercera edat amb els que ja han col·laborat amb anterioritat.

Amb Cecilia, una de les voluntàries de l’entitat, les usuàries van confeccionar roses de paper i polseres i van escollir uns bolígrafs per complementar el detall.

El lliurament, que va resultar molt gratificant per a tots dos col·lectius, es va materialitzar de tarda, en un ambient reposat, en què els protagonistes van ser tant els avis com les àvies, que van rebre les manualitats, així com les dones, que van entregar en mà allò que van elaborar durant les tres sessions de taller.

Un cop més, les activitats emmarcades en aquest projecte, van fomentar el treball en equip, l’empatia, el saber donar i rebre, el descobriment de noves experiències, … i va posar en pràctica la ciutadania activa de les dones que atenem.

img-20180427-wa0013

img-20180427-wa0009

img-20180427-wa0004

img-20180427-wa0002

Som #DonesTaronja

Els dies 25 de cada mes, Nacions Unides celebra el Dia Taronja, una jornada d’activisme contra qualsevol manifestació de violència de gènere com és el tràfic d’éssers humans. SICAR cat, com a entitat que acompanya els processos de recuperació de víctimes de tràfic de persones, se suma a aquesta activitat i convida a pintar Facebook, Twitter i Instagram de taronja. I tu, com pots col·laborar?

Per participar tan sols cal seguir els següents passos:

🖨 Imprimeix aquest arxiu https://bit.ly/2vIWIKN
📸 Fes-te una foto amb el cartell imprès
📱 Puja la imatge als teus perfils de les xarxes socials amb els hashtags #DonesTaronja i #MujeresNaranja
📣 Anima a les teves amistats a unir-se

👉 Com a alternativa, si no disposes d’impressora, pots escriure en un foli els hashtags #MujeresNaranja, #DonesTaronja i @wwwsicarcat, fer-ne una foto i penjar-la a les xarxes o bé fer una fotografia amb quelcom taronja i socialitzar-la a twitter, facebook i instagram.

Gràcies per la teva col·laboració!