Dia Mundial contra el tràfic de persones: Nota de premsa #TambeEsTrafic

Des del 2014, el 30 de juliol se celebra el Dia Mundial contra el tràfic d’éssers humans, una jornada per visibilitzar i sensibilitzar sobre aquesta greu violació de Drets Humans que, segons les Nacions Unides, és una forma contemporània d’esclavitud.


En aliança amb Proyecto ESPERANZA, SICAR cat ha elaborat una nota de premsa en la qual presenta #TambeEsTrafic per a la protecció de les víctimes de tràfic d’éssers humans per tots els fins d’explotació.


Aquest projecte pretén aconseguir que es garanteixi l’aplicació d’estàndards de Drets Humans a totes les dones víctimes de tràfic de persones d’aquelles finalitats d’explotació més invisibilitzades i que romanen infradetectades: tràfic amb amb fins d’explotació en treballs o serveis forçats en el treball de la llar, tràfic amb fins de criminalitat forçada i tràfic per a matrimonis forçats. Tots aquests tipus d’explotació del delicte de tràfic d’éssers humans es recullen en l’article 177 bis del Codi Penal.


Protocol de Palerm: Observacions finals de la Relatora sobre TEH

SICAR cat, juntament amb altres organitzacions de la societat civil, s’ha adherit a les observacions finals que Maria Grazia Giammarinaro, relatora especial sobre el tràfic de persones, especialment dones i nens de Nacions Unides, va fer en el tancament dels webinaris de celebració del Protocol de Palerm.


Aquest conjunt de conferències es van organitzar els dies 29-30 de juny i 13-14 de juliol del 2020 per commemorar el 20 aniversari del Protocol per a prevenir, reprimir i sancionar el tràfic de persones, especialment dones i nens, que complementa la Convenció de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, conegut com a Protocol de Palerm.


Al llarg de el document, Giammarinaro reconeix els enormes avenços en matèria de prevenció del tràfic d’éssers humans (TEH), així com en protecció i assistència a les seves víctimes. Tot i això, lamenta que, en la majoria de les legislacions i polítiques públiques contra el tràfic de persones, preval un enfocament centrat en la persecució del delicte i en el control de la migració, en comptes d’un basat en drets humans.


A més, recorda que les organitzacions de la societat civil han establert pràctiques innovadores a tot el món, basades en l’apoderament de les persones víctimes de tràfic de persones a través de l’atenció mèdica, el suport psicològic, l’assessorament i la representació legal, l’educació, la capacitació i l’ajuda per a inserir-se laboralment.


Maria Grazia Giammarinaro s’acomiada del seu mandat com a Relatora especial plantejant 12 recomanacions, dirigides a futurs actors clau (com governs i empresaris), que reforcen la centralitat dels drets humans de les persones traficades en la prevenció del tràfic de persones, així com en la protecció i assistència a les víctimes de TEH amb tots els fins d’explotació.


Finalment, les organitzacions de la societat civil estan convidades a donar suport aquestes observacions finals contactant a: info@lastradainternational.org

Posa un cor blau contra el tràfic de persones

Els emojis s’han convertit en una part inherent de les comunicacions de text, a través d’aplicacions de missatgeria instantània i de les xarxes socials. Fins i tot, des del 2014, compten amb un dia mundial propi que se celebra el 17 de juliol. Però quina relació té un d’ells amb el tràfic de persones?


L’Oficina de Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC, per les sigles en anglès) va llançar el 2008 la campanya internacional Cor Blau 💙 (Blue Heart) contra el tràfic de persones. Aquesta iniciativa de sensibilització pretén lluitar contra el tràfic de persones i el seu impacte en la societat.


El Cor Blau, com a símbol, representa la tristesa de les víctimes del tràfic de persones i ens recorda la insensibilitat dels que compren i venen a altres éssers humans. L’ús del color blau de les Nacions Unides també demostra el compromís de l’Organització amb la lluita contra aquest delicte que atempta contra la dignitat humana.

UNDOC

A nivell de Catalunya, concidint amb la primera edició del Dia Mundial Contra el Tràfic de Persones, el 30 de juliol del 2014 va néixer Cor Blau Cat, que es fa ressò de la iniciativa internacional Nacions Unides.

Més de 3.100 intervencions durant l’Estat d’Alarma

Després de la finalització de l’Estat d’Alarma, que va comprendre entre el 14 de març del 2020 fins el 21 de juny, SICAR cat fa balanç de les seves actuacions, durant aquest període marcat per la crisi sanitària del coronavirus.


Al llarg d’aquests mesos, l’equip professional, en condicions de seguretat, ha treballat per garantir l’accés a drets de totes les víctimes de tràfic de persones. En total, ha atès 190 dones i 16 menors, vinculats a unitats familiars, i ha fet 3.155 intervencions relatives al Servei d’Orientació i a l’Atenció Integral, que inclou el Servei Jurídic, el Servei Sociolaboral i el Servei Educatiu.


La situació d’emergència sanitària ha suposat un esforç també en termes d’adaptació, flexibilitat i creativitat de l’equip per permetre la continuïtat i la qualitat de l’atenció integral a les usuàries, malgrat les dificultats del context

Equip d’Atenció Integral

Amb la finalitat d’atendre totes les peticions, el Servei d’Orientació ha mantingut actiu el telèfon d’Emergència 24 hores i ha intervingut 131 vegades en relació amb 21 dones que, actors clau han detectat com a víctimes o potencials víctimes de tràfic d’éssers humans.


Atenció Integral


El Servei de Sociolaboral, que facilita l’accés als recursos que contribueixen a la millora de la qualitat de vida de les usuàries (Allotjament, Atenció social, Formació i Treball, Retorn voluntari, Atenció social i de Salut) ha donat resposta a 185 dones i ha realitzat 1.531 intervencions.


L’ocupació de les places disponibles dels 12 dispositius d’allotjament propis ha estat del 83%, mentre que s’han facilitat 14 ajudes econòmiques per al pagament de lloguers externs.


Algunes dones ja es trobaven en una situació de gran vulnerabilitat i ara aquesta s’ha agreujat: dificultats en la tramitació de sol·licituds de prestacions socials ja previstes per no poder tramitar-les o per inseguretat pel que fa a la documentació; dificultats per accedir o mantenir-se en el mercat de treball que s’incrementen per la inseguretat pel que fa a documentació

Equip d’Atenció Integral

En aquest sentit, 23 dones, que ja havien estat donades de baixa del programa a l’haver acabat la seva recuperació feia temps, han contactat de nou amb l’entitat al trobar-se en situació de vulnerabilitat sobrevinguda per coronavirus.


Finalment, el Servei Jurídic ha atès les demandes de 72 dones i ha realitzat 426 intervencions. Durant les primeres setmanes, es va observar gran inseguretat jurídica respecte a la documentació de persones estrangeres fins que es van adoptar acords pel que fa a la seva vigència durant la crisi sanitària.


Participació en la Taula Rodona local del Heal

N’Helena Martínez, una de les treballadores socials de SICAR cat, ha participat en una Taula Rodona Local que va dinamitzar la Fundació Surt, en el marc del projecte Europeu HEAL. Aquest projecte, en el qual la Fundació Surt n’és partner, vol millorar la recuperació i la integració de les dones víctimes de tràfic d’éssers humans (TEH), a través de l’establiment de xarxes, la capacitació per a l’ocupació i el suport psicològic.


Durant la seva intervenció, n’Helena ha representat sis dones supervivents de TEH, ateses a SICAR cat i que estan vinculades al RAI (Intervenció per a la Recuperació, apoderament i inserció laboral de dones que han estat víctimes de TEH amb fins d’explotació sexual), programa que SICAR cat comparteix amb Surt.


Prèviament a la taula, en la que en la que s’han identificat necessitats i estratègies per a la millora de la inserció sociolaboral de les supervivents de TEH, les sis usuàries de SICAR cat van intervenir en un grup de discussió.


N’Helena va compartir taula amb:


  • Laura Parès (Fundació Surt), coordinadora, tècnica del projecte;
  • Seddighe Kermanshahi (Fundació Surt) estudiant de practiques
  • Nadia Alcántara, coordinadora del projecte RAI que atén a supervivents de TEH
  • Sònia García, experta en intermediació i prospecció amb empreses
  • Andrea Marín, treballadora social a l’empresa Triangle Catalunya i l’Helena

D’altra banda, del 13 al 14 de juliol es compartiran els resultats de la Taula Rodona en un espai virtual amb d’altres països socis del Heal (Romania, Grècia, Itàlia i Catalunya-Espanya).

Cultivem el benestar

Els tallers de manualitats permeten treballar l’atenció, l’aquí i l’ara, a més d’estimular la creativitat, tan fonamental a l’hora de resoldre conflictes, situacions imprevistes, ..


Conscients que el tràfic de persones ha estat una experiència traumàtica per a les víctimes d’aquest delicte, aquestes activitats grupals, en un ambient distès, contribueixen a la connexió amb el present i amb emocions més reconfortants que generen benestar en les persones que atén SICAR cat.


El tràfic d’éssers humans té un efecte en el nostre sistema d’alertes, genera por i inseguretat. Des de l’equip educatiu fem servir els tallers com a recursos que ajuden a les dones a recompondre, a centrar-se en el moment actual.

Andrea, educadora social de SICAR cat

En aquesta mateixa línia, el projecte europeu PHIT (Psychological Health Impact of THB for sexual exploitation on female victims), en el qual vam participar com a entitat especialitzada, després de l’anàlisi de 45 històries de vida de víctimes de tràfic de persones, algunes de les quals d’usuàries de SICAR cat, va concloure, per exemple que:


  • 6 de 10 supervivents de tràfic amb fins d’explotació sexual pateixen algun tipus de trastorn, sobretot ansietat o estrès posttraumàtic.
  • Un 9% té depressió i pànic.
  • La presència de patologies augmenta a mesura que passen més temps atrapades en les xarxes de tràfic.

Parlen les supervivents

Tres dones supervivents de tràfic d’éssers humans, vinculades a SICAR cat, han ofert el seu testimoni en un reportatge d’El Matí de Catalunya Ràdio, que s’ha emès aquest matí.


Totes elles, que en l’actualitat es troben en fases de recuperació molt diferents, han parlat d’aquesta greu violació de Drets Humans des de la seva experiència i també sobre com han viscut l’emergència sanitària del covid.


El reportatge, en què participen també na Rosa Cendón, coordinadora de Relacions Institucionals i Incidència de SICAR cat, i Mossos d’Esquadra, pot escoltar-se a partir del minut 10:


Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies