Comunicado de Adoratrices sobre el anteproyecto de ley contra la trata

Hoy, 19 de diciembre de 2022, Adoratrices ha hecho llegar al Ministerio de Justicia sus aportaciones al Anteproyecto de Ley Orgánica integral contra la trata y la explotación de seres humanos. 

Este Anteproyecto de Ley fue aprobado en primera vuelta por el Consejo de Ministros el pasado 29 de noviembre. Tras su aprobación, se inició el día 7 de diciembre el plazo de siete días hábiles para presentar aportaciones a través del trámite de Audiencia Pública. 

Adoratrices: visita del GRETA a España

Una delegación del Grupo de Expertas y Expertos #contralatrata del Consejo de Europa (GRETA) ha visitado España entre el 4 y el 8 de julio, en el marco de la III Ronda de Evaluación de la implementación del Convenio del Consejo de Europa sobre la lucha contra la trata de seres humanos (Convenio de Varsovia) por parte de España.

La delegación, compuesta por Helga Gayer, Presidenta de GRETA, y Francesco Curcio, miembro de GRETA (ambos han sido nombrados relatores de la evaluación de España) y dos miembros del Secretariado de GRETA se ha reunido a lo largo de la semana con distintos actores clave en la lucha contra la trata, tanto de la Sociedad Civil, como de las autoridades nacionales, autonómicas y locales. Además de Madrid, la delegación visitará Catalunya y Andalucía.

La Red Española Contra la Trata de Personas (RECTP), integrada por 33 organizaciones de la sociedad civil,  preparó y envió a GRETA en marzo un informe de análisis  para contribuir a la tercera ronda de evaluación a España, en el que se exponen los puntos principales de preocupación y recomendaciones, así como un informe complementario sobre la necesidad de adoptar una Ley Integral contra la Trata de Personas para todas las finalidades de explotación.  

Asimismo, la Red ha tenido un papel fundamental en la organización del primer día de la visita de GRETA en Madrid, así como en la organización de los viajes a Andalucía y Catalunya. Las entidades de la Sociedad Civil especializadas en la lucha contra la trata de personas, organizadas en el marco de la RECTP, se han reunido con la delegación de GRETA en Madrid el día 4, en Andalucía el día 7 y en Cataluña el día 8.

Representantes de Adoratrices han participado activamente en la preparación y celebración de estas reuniones y han tenido la oportunidad de exponer, junto a otras organizaciones, la perspectiva de las entidades especializadas sobre el contexto de la trata en España, así como los avances que se han producido en los últimos años, las dificultades que aún persisten y sus recomendaciones para superarlas. El foco de esta ronda de evaluación es el acceso a la justicia y los recursos efectivos para las personas que han sufrido la trata. 

Desde Adoratrices reconocen los importantes avances que se han producido en este área en los últimos años; sin embargo, también entienden que, a pesar del reconocimiento formal y legal de sus derechos, las víctimas de trata de seres humanos para cualquier finalidad de explotación siguen teniendo que afrontar numerosas barreras y obstáculos en su acceso efectivo a derechos como el derecho a la información, a la identificación, a la asistencia, a la protección y a no ser castigadas por aquellos delitos que hayan podido cometer como consecuencia de la situación de trata a la que han sido sometidas, así como a la reparación integral, y a obtener una autorización de residencia y trabajo en el caso de ser víctimas extranjeras. 

Además, agradecen a GRETA el espacio dado a la sociedad civil en el marco de la Red Española Contra la Trata de Personas, y estarán atentas al análisis y a las recomendaciones que resulten de esta ronda de evaluación para su adecuada implementación. 

Adoratrius: visita del GRETA a Espanya

Una delegació del Grup d’Expertes i Experts contra el tràfic de persones del Consell d’Europa (GRETA) ha visitat Espanya entre el 4 i el 8 de juliol, en el marc de la III Ronda d’Avaluació de la implementació del Conveni del Consell d’Europa sobre la lluita contra el tràfic d’éssers humans (Conveni de Varsòvia) per part d’Espanya.

La delegació, composta per Helga Gayer, Presidenta del GRETA, i Don Francesco Curcio, membre del GRETA (tots dos han estat nomenats relators de l’avaluació d’Espanya) i dos membres del Secretariat del GRETA s’han reunit al llarg de la setmana amb diferents actors clau en la lluita contra el tràfic, tant de la Societat Civil, com de les autoritats nacionals, autonòmiques i locals. A més de Madrid, la delegació visitarà Catalunya i Andalusia.

La Red Española Contra la Trata de Personas (RECTP), integrada per 33 organitzacions de la societat civil, va preparar i enviar al GRETA al març un informe d’anàlisi per contribuir a la tercera ronda d’avaluació a Espanya, on s’exposaren els punts principals de preocupació i recomanacions, així com un informe complementari sobre la necessitat d’adoptar una Llei Integral contra el Tràfic de Persones per a totes les finalitats dexplotació.

Així mateix, la Red ha tingut un paper fonamental en l’organització del primer dia de la visita del GRETA a Madrid, així com en l’organització dels viatges a Andalusia i Catalunya. Les entitats de la Societat Civil especialitzades en la lluita contra el tràfic de persones, en el marc de la RECTP, s’han reunit amb la delegació del GRETA a Madrid el dia 4, a Andalusia el dia 7 i a Catalunya el dia 8.

Representants d’Adoratrius han participat activament en la preparació i la celebració d’aquestes reunions i han tingut l’oportunitat d’exposar, juntament amb altres organitzacions, la perspectiva de les entitats especialitzades sobre el context del tràfic a Espanya, així com els avenços que s’han produït en els darrers anys, les dificultats que encara persisteixen i les seves recomanacions per superar-les. El focus d‟aquesta ronda d’avaluació és l‟accés a la justícia i els recursos efectius per a les persones que han patit tràfic.

Des d’Adoratrius reconeixen els importants avenços que s’han produït en aquesta àrea els darrers anys; tanmateix, també entenen que, malgrat el reconeixement formal i legal dels seus drets, les víctimes de tràfic d’éssers humans per a qualsevol finalitat d’explotació continuen afrontant nombroses barreres i obstacles en l’accés efectiu a drets com el dret a la informació, a la identificació, a l’assistència, a la protecció i a no ser castigades per aquells delictes que hagin pogut cometre com a conseqüència de la situació de tràfic a què han estat sotmeses, així com a la reparació integral, i a obtenir una autorització de residència i treball en cas de ser víctimes estrangeres.

A més, agraeixen al GRETA l’espai donat a la societat civil en el marc de la Red Española Contra la Trata de Personas, i estaran atentes a l’anàlisi i a les recomanacions que resultin d’aquesta ronda d’avaluació per implementar-les adequadament.

Adoratrius denuncia amb vàries entitats l’exclusió financera

Les persones migrants i sol·licitants d’asil s’enfronten a innombrables traves en l’accés i el manteniment d’un compte bancari, a causa de les pràctiques dutes a terme per les entitats bancàries que incompleixen de manera reiterada la normativa actual. Així ho constaten les més de 300 incidències recollides per diverses organitzacions socials , entre elles Adoratrius.

En un comunicat fet públic aquest dimarts 15 de febrer, les entitats expliquen que en el 80% de les incidències recollides es denega l’obertura d’aquest tipus de comptes per motius contraris a la legislació vigent (no reconeixement de documents d’identitat vàlids, com ara el resguard de sol·licitud de protecció internacional, documentació addicional que no està recollida a la normativa o cobrament d’altes comissions, fins i tot en aquelles situacions en què es compleixen els requisits per sol·licitar la gratuïtat d’aquest tipus de comptes). D’aquesta manera, les traves de les entitats bancàries vulneren el dret de les persones en situació de més vulnerabilitat a la inclusió financera.

Al mes de juny del 2021, el Consell per a l’Eliminació de la Discriminació Racial o Ètnica (CEDRE) també alertava d’aquesta greu situació: “Ser titular d’un compte bancari és un dret instrumental que permet contractar serveis bàsics amb entitats privades i públiques , com el subministrament elèctric, d’aigua o gas, llogar un habitatge, o percebre una prestació econòmica estatal o autonòmica. Resulta prioritari, per tant, garantir aquest dret per evitar l’exclusió social i acabar amb la discriminació indirecta que suposa”.

Les entitats Adoratrius – Andalucía Acoge – Asociación Rumiñahui – Comisión Española de Ayuda al Refugiado (CEAR) – Fundación CEPAIM. Acción integral con migrantes – Fundación APIP- ACAM – Movimiento por la Paz (MPDL) –ONG Rescate – Provivenda – Red Acoge – Red Interlavapiés – Refugees Welcome fa gairebé dos anys que denuncien aquesta situació davant les pròpies entitats bancàries, el Banc d’Espanya, el Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries (SEPBLAC), el Ministeri de Consum i diferents grups parlamentaris. Des de la Defensoria del Poble, esperen contestació des del mes de maig del 2021 de la Secretaria General del Tresor i Finançament Internacional sobre les consultes que des d’aquesta institució han realitzat.

Adoratrices denuncia, con varias entidades, la exclusión financiera

Las personas migrantes y solicitantes de asilo se enfrentan a innumerables trabas en el acceso y mantenimiento de una cuenta bancaria debido a las prácticas llevadas a cabo por las entidades bancarias que incumplen de manera reiterada la normativa actual. Así lo constatan las más de 300 incidencias recogidas por varias organizaciones sociales que, entre ellas Adoratrices.

En un comunicado hecho público en este martes 15 de febrero, las entidades explican que en el 80% de las incidencias recogidas se deniega la apertura de este tipo de cuentas por motivos contrarios a la legislación vigente (no reconocimiento de documentos de identidad válidos, como el resguardo de solicitud de protección internacional, documentación adicional que no está recogida en la normativa o cobro de altas comisiones, incluso en aquellas situaciones en las que se cumplen los requisitos para solicitar la gratuidad de este tipo de cuentas). De este modo, las trabas de las entidades bancarias vulneran el derecho de las personas en situación de mayor vulnerabilidad a la inclusión financiera.

En el mes de junio de 2021, el Consejo para la Eliminación de la Discriminación Racial o Étnica (CEDRE) también alertaba de esta grave situación: “Ser titular de una cuenta bancaria es un derecho instrumental que permite contratar servicios básicos con entidades privadas y públicas, como el suministro eléctrico, de agua o gas, alquilar una vivienda, o percibir una prestación económica estatal o autonómica. Resulta prioritario por tanto garantizar este derecho para evitar la exclusión social y acabar con la discriminación indirecta que supone”.

Las entidades Adoratrices – Andalucía Acoge – Asociación Rumiñahui – Comisión Española de Ayuda al Refugiado (CEAR) – Fundación CEPAIM. Acción integral con migrantes – Fundación APIP- ACAM – Movimiento por la Paz (MPDL) –ONG Rescate – Provivienda – Red Acoge – Red Interlavapiés – Refugees Welcome llevan casi dos años denunciado esta situación ante las propias entidades bancarias, el Banco de España, el Servicio Ejecutivo de la Comisión de Prevención del Blanqueo de Capitales e Infracciones Monetarias (SEPBLAC), el Ministerio de Consumo y diferentes grupos parlamentarios.  Desde la Defensoría del Pueblo, esperan contestación desde el mes de mayo de 2021 de la Secretaría General del Tesoro y Financiación Internacional a las consultas que desde esta institución han realizado.

Día Mundial de las Personas Refugiadas

Con motivo del Día Mundial de las Personas Refugiadas el próximo 20 de junio, Adoratrices quiere reiterar su compromiso con el apoyo y el acompañamiento integral a las mujeres víctimas y supervivientes de trata de seres humanos solicitantes de asilo y a sus hijos/as.

En este día mundial Adoratrices presenta los resultados obtenidos en 2020 en el programa de Asistencia a mujeres víctimas de trata de seres humanos solicitantes de asilo y sus hijos/as a cargo, que cuenta con la financiación del  Ministerio de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones y, en concreto, de la Dirección General de Inclusión y Ayuda Humanitaria que gestiona el Fondo Europeo de Asilo, Migración e Integración (FAMI).

Este programa cuenta con 23 (+ 3 bebés) plazas de acogida especializada para mujeres víctimas de trata y sus hijos con necesidad de protección internacional, repartidas en 4 Comunidades Autónomas (Cataluña, Castilla León, Madrid y Andalucía).

El pasado 2020, Adoratrices acompañó a 176 personas víctimas de trata con necesidad de protección internacional, 9 de las cuales obtuvieron la concesión del estatuto de asilo. Igualmente te invitamos a que conozcas en más detalle algunos otros resultados clave de este proyecto a través de la nota de prensa que hemos elaborado.

Adoratrices: Memoria Anual Global 2020

Un año más, celebramos que hoy 15 de junio es el día de la Fundadora de las Religiosas Adoratrices: Sta Mª Micaela.

Una buena ocasión para recordar que la institución ya lleva consigo 165 años de historia! Y una buena cita para rendir cuentas del trabajo realizado conjuntamente durante el pasado año 2020.

Es por ello que estamos orgullosas de compartir la Memoria Anual Global de Adoratrices 2020 y un vídeo en donde quizá podáis ver los granitos de arena con los que ha podido contribuir el trabajo del equipo de personas de SICAR cat.

Obstáculos de los bancos para abrir cuentas

Las graves dificultades que enfrentan las personas migrantes y solicitantes de asilo para abrir cuentas bancarias son objeto de preocupación para el Consejo para la Eliminación de la Discriminación Racial o Étnica (CEDRE), adscrito al Ministerio de Igualdad, que ha aprobado una recomendación exigiendo que se garantice este derecho para evitar la exclusión social y acabar con la discriminación indirecta que esta práctica supone.

El acceso y mantenimiento de las cuentas de pago básica para personas en situación de vulnerabilidad se ve obstaculizado de manera reiterada. Así ha sido recogido por las organizaciones de la sociedad civil que trabajamos con personas refugiadas, solicitantes de asilo y migrantes en el Estado español que constatamos como la práctica habitual de las entidades financieras en relación a este producto vulnera un derecho reconocido en la legislación española y europea.

Las dificultades o la negativa para abrir las cuentas tienen graves consecuencias en la vida de estas personas. La recomendación del CEDRE indica: “Ser titular de una cuenta bancaria es un derecho instrumental que permite contratar servicios básicos con entidades privadas y públicas, como el suministro eléctrico, de agua o gas, alquilar una vivienda, o percibir una prestación económica estatal o autonómica. Resulta prioritario por tanto garantizar este derecho para evitar la exclusión social y acabar con la discriminación indirecta que supone”.

Las irregularidades que cometen los bancos comienzan por no informar de la existencia de las cuentas de pago básicas a las que tienen derecho las personas en situación de vulnerabilidad social; no reconocen como válidos sus documentos de identidad, teniendo especial dificultad las personas en situación administrativa irregular cuya expulsión es imposible por razones jurídicas y de hecho; les obligan a contratar otro tipo de productos o servicios para abrir la cuenta; o solicitan documentación adicional de forma arbitraria en función de la sucursal bancaria donde se solicite.

Desde las organizaciones sociales hemos puesto en conocimiento de esta situación al Banco de España, al Servicio Ejecutivo de la Comisión de Prevención del Blanqueo de Capitales e Infracciones Monetarias (Sepblac), al Ministerio de Consumo y hemos presentado una queja ante Defensor del Pueblo, que ha abierto una investigación.

Recientemente, hemos participado en la Consulta Pública, convocada por el Ministerio de Asuntos Económicos y Transformación social, con la que se está evaluando el acceso a las cuentas de pago básicas y la definición de la situación de especial vulnerabilidad o riesgo de exclusión financiera, a fin de elaborar propuestas de mejora del marco normativo aplicable.

Consideramos a su vez que se deben adoptar medidas efectivas para que las entidades bancarias cumplan con la normativa vigente reforzando los mecanismos de control y supervisión con el fin de hacer efectivo el acceso a las cuentas de pago básicas y evitar los casos de exclusión financiera que agravan las situaciones de vulnerabilidad social.

Adoratrices – Andalucía Acoge – Asociación Progestión – Comisión Española de Ayuda al Refugiado (CEAR)  – Diaconía- Federación de Entidades Latinoamericanas de Cataluña (Fedelatina) – Fundación CEPAIM. Acción integral con migrantes – Fundación APIP- ACAM – La Merced Migraciones – Movimiento por la Paz (MPDL) – ONG CESAL – ONG Rescate – Plataformas Sociales Salesianas – Pueblos Unidos – Provivienda – Red Acoge – San Juan de Dios Ciempozuelos.

Nova estratègia UE contra el tràfic

Ahir 6 de maig vam participar com a membres de la Plataforma Europea de la Societat Civil contra el Tràfic d’Éssers Humans a la reunió conjunta amb la comissària europea d’Interior, Ylva Johansson, i els Relators Nacionals, o mecanismes equivalents, organitzada pel coordinador europeu de lluita contra el Tràfic d´Éssers Humans, Sr. Olivier Onidi. La reunió s’ha centrat en la presentació de la Nova Estratègia de la Unió Europea de lluita contra el Tràfic d’Éssers Humans (2021-2025)  que es va fer pública el passat 14 d’abril.

Aquesta nova Estratègia reitera el compromís de la UE en aquesta àrea, reconeix el progrés fet fins a la data en el marc de l’Estratègia anterior i identifica les prioritats dels propers anys.

Volem ressaltar els següents aspectes positius que conté la Nova Estratègia de l’EU:

– Posa el focus en l’abordatge integral de la lluita contra el tràfic que reconeix la complexitat del fenomen i la necessitat d’articular una resposta general, incloent mesures legals, polítiques públiques i protocols d’actuació coherents i d’ampli abast.

– Incorpora la perspectiva d’edat, reconeixent la vulnerabilitat dels nens i nenes (especialment aquells i aquelles no acompanyades), així com la seva necessitat de protecció i assistència específica.

– Afirma la necessitat d’un enfocament de gènere per abordar el tràfic de dones i nenes amb fins d’explotació sexual, reconeixent aquesta finalitat del tràfic, majoritària a Europa, com una forma de violència contra la dona.

– Reconeix que el 15% de les víctimes de tracta a la UE pateixen explotació laboral; afirma que un nombre significatiu de les mateixes no és detectat per les autoritats i articula mesures específiques per millorar la detecció i la persecució d’aquests casos enfortint la col·laboració entre agents públics, privats i agències europees.

– Reconeix la necessitat de millorar la identificació primerenca i proactiva de totes les víctimes de tràfic d´éssers humans amb la participació de les Organitzacions de la Societat Civil.

– Incideix en la importància de la derivació de les víctimes a serveis de protecció, assistència i acollida adequada i segura, en els quals es tinguin en compte les seves necessitats especials en funció de la finalitat d’explotació a la qual han estat sotmeses.

– Assenyala la responsabilitat dels Estats Membre de prestar especial atenció a la situació de les víctimes de tràfic extra comunitàries a l’hora de valorar el seu trasllat i / o devolució a país d’entrada a Europa, tenint en compte que poden ser localitzades pels traficants i corren el risc de ser sotmeses a tràfic de persones novament.

– Estableix noves línies de finançament per a serveis d’atenció i recursos d’acollida especialitzats per a víctimes de tràfic d’éssers humans.

– Assenyala la responsabilitat de les empreses privades d’incorporar mesures contra el tràfic de persones en les seves polítiques internes, per exemple a través d’una gestió de les seves cadenes de subministraments amb la diligència deguda del respecte als Drets Humans.

Alhora, mostrem la nostra preocupació en relació amb els següents aspectes recollits en la nova Estratègia de la Unió Europea:

– Tot i que l’Estratègia reconeix el tràfic d´éssers humans com una violació greu dels drets fonamentals, l’enfocament de Drets Humans no es tradueix prou en mesures específiques de protecció d’aquests drets. Per exemple, no es proposen accions específiques que garanteixin l’assistència i la protecció incondicional a totes les víctimes independentment de la seva situació administrativa, les seves circumstàncies personals i amb independència de que col·laborin o no amb les autoritats policials i judicials.

– Preval al llarg de l’Estratègia un enfocament de control del crim organitzat. Les mesures que es recullen al llarg de el text se centren en la resposta enfront del tràfic de persones comesa per xarxes criminals, invisibilitzant situacions de tràfic comeses per xarxes informals o traficants individuals.

– Encara que l’Estratègia reconeix que les víctimes de tràfic d´éssers humans provinents de països extracomunitaris es troben en una situació particular que s’ha de tenir en compte quan se’ls atorguin permisos de residència, no es preveuen mesures per a garantir a tota la Unió Europea l’accés a permisos de residència i de treball per a les víctimes, tant per la via de la col·laboració com per la via de la seva situació personal.

– L’Estratègia no esmenta els / les sol·licitants d’asil entre les persones especialment vulnerables. Tampoc incorpora accions específiques per millorar la detecció i identificació de casos de tràfic d´éssers humans en els procediments d’asil ni per garantir el seu accés a la protecció internacional.

– Altres finalitats del tràfic, com el tràfic amb fins de mendicitat forçada, matrimoni forçat, criminalitat forçada i tràfic d’òrgans no són abordades desenvolupant mesures específiques en l’Estratègia.

 

Esperem que aquesta nova Estratègia que es posa en marxa i que durarà fins a 2025 sigui una oportunitat perquè les víctimes de tràfic de persones amb qualsevol finalitat d’explotació vegin els seus drets reconeguts i accedeixin als mateixos de forma efectiva a través de la cooperació i el treball conjunt entre tots els actors, autoritats europees i nacionals, organitzacions de la societat civil i el sector privat.