22F Dia europeu de les víctimes de delictes.

Les institucions europees han de garantir la dignitat i la recuperació integral de les víctimes de tràfic d´éssers humans assegurant el seu accés a un estatus legal i a la protecció a llarg termini.
Avui, 22 de febrer, en motiu del Dia Europeu de les víctimes de delictes, volem incidir en la necessitat de millorar en tots els països membres de la Unió Europea a l´accés a un estatus legal per a aquelles víctimes de delictes, en particular les víctimes de tràfic d´éssers humans i explotació severa, procedents de països extracomunitaris, mitjançant permisos de residència i/o protecció internacional.

La concessió d´un permís de residencia a les víctimes de tràfic és una forma de garantir la seva dignitat i accés a la justícia, proporcionant la mínima seguretat i estabilitat necessària per tal d´aconseguir la seva recuperació integral. Tanmateix, la implementació de la normativa internacional i europea en aquest aspecte segueix sent molt limitada i deficitària, i la majoria dels països de la Unió Europea atorgant un número molt baix de permisos de residencia permanent i/o protecció internacional a les víctimes de tràfic d´éssers humans.

A més, les devolucions en aplicació del Reglament de Dublín III, en el marc del Sistema Europeu Comú d´Asil, i les expulsions a països d´origen contradiuen el deure de protegir a llarg plac a les persones que han patit el tràfic d´éssers humans, i podrien tenir com a resultat el risc de patir tractes inhumans o degradants, segons l´Article 4 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea.

Per aquests motius, juntament amb altres organitzacions europees especialitzades en l´atenció integral a víctimes i supervivents del tràfic d´éssers humans, integrades en la de La Strada Internacional https://www.lastradainternational.org/ (LSI), des de SICAR cat i Proyecto Esperanza, ambdós projectes de l´Entitat Adoratrius, dirigim avui una carta als i les diputades del Parlament Europeu.

En concret els hi demanem que es comprometin a implementar les 10 recomanacions que els hi traslladem per tal de garantir que les persones objecte de tràfic d´éssers humans i explotació puguin accedir al dret a obtenir un estatus legal i rebin la protecció més adequada per tal d´ assegurar els seus drets i accedir a una solució duradora, ja sigui mitjançant la concessió de protecció internacional o residencia permanent en el país de destí o bé assegurant el seu retorn voluntari i en condicions de seguretat, així com la seva reintegració.

Recomanacions:

  1. Definir criteris i terminis i simplificar els procediments per tal d´atorgar permisos de residència a les persones víctimes de tràfic d´éssers humans per dues vies: tant en funció de la seva situació personal, com per la seva cooperació en la investigació i enjudiciament dels traficants. L´accés a la residència legal no ha de dependre de si s´inicien o no els procediments judicials per tràfic de persones o altres delictes relacionats.

  2. Assegurar que les persones víctimes de tràfic d´éssers humans estan informades sobre totes les possibilitats que tenen d´obtenir residència (temporal) i protecció en el país de residència, així com sobre els mecanismes segurs per a retornar als seus països d´origen.

  3. Establir mecanismes de derivació entre el Sistema Nacional de Derivació, i el sistema d´asil per tal d´atorgar a les víctimes de tràfic sol·licitants d´asil i refugiades accés a atenció i assistència especialitzades, i desenvolupar directrius o procediments per tal de garantir que els sistemes disponibles funcionen de manera coordinada i coherent.

  4. Garantir assessorament jurídic especialitzat i gratuït en les primeres etapes del procediment d´identificació i asil per tal d´ajudar a les víctimes de tràfic sol·licitants d´asil a comprendre els procediments i a proporcionar la informació rellevant sobre la situació de tràfic que han viscut, i sobre els riscos que poden afrontar en cas de devolució o trasllat al primer país d´entrada de la Unió Europea.

  5. Reconèixer el dret de les víctimes de tràfic d´éssers humans a recórrer la decisió de denegació/no renovació de la seva sol·licitud de permís de residència, i garantir que les víctimes de tràfic rebin tota la informació necessària durant tots els procediments per a que puguin prendre una decisió informada.Augmentar la participació de diversos organismes, tant institucions públiques com organitzacions de la societat civil, en el procés d´identificació, així com en el procés de determinació de la situació personal de la víctima”.

  6. Augmentar la participació de diversos organismes, tant d’institucions públiques com organitzacions de la societat civil, en el procés d´identificació, així com en el procés de determinació de la situació personal de la víctima.

  7. Garantir que les persones sol·licitants d´asil objecte de tràfic no són internades en centres de detenció d´immigrants o altres espais de detenció, i garantir el compliment de la clàusula de no punició prevista en la legislació europea.

  8. Assegurar que es dugui a terme una avaluació de riscos exhaustiva abans d’emetre una decisió de retorn, inclosa una decisió sobre una devolució en aplicació de la normativa de Dublín, per tal de garantir el compliment de les obligacions de no devolució. Les víctimes de tràfic d´éssers humans en els procediments de Dublín no han de ser discriminades en l´accés a l´assistència i l´abast de la protecció dels seus drets com a víctimes de tràfic.

  9. Garantir que es dugui a terme una avaluació de risc i vulnerabilitat durant els procediments de Dublín, i que s´estableixin canals de comunicació entre les Unitats de Dublín i les ONGs especialitzades, amb l´objectiu de garantir una coordinació clara en casos de devolució d´una persona objecte de tràfic, així com una recepció i seguiment adequats.

  10. Atorgar a les víctimes de tràfic l´accés directe al mercat laboral – sense imposar restriccions d´ocupació, sector d´activitat i/o àmbit territorial – com a mesura d´inclusió social i recuperació integral de les víctimes.

Les 10 recomanacions que plantegem estan basades en la investigació realitzada en el marc delprojecte REST (Residency Status: strengthening the protection of trafficked persons), desenvolupat al llarg de l´any 2020, l´objectiu del qual és enfortir l´accés efectiu al dret a obtenir un estatus de residència legal i/o protecció internacional de persones nacionals de tercers països que han patit el tràfic d´éssers humans a Europa. El projecte està coordinat per LEFO IBF a Àustria, i implementat per altres 5 membres de LSI a Sèrbia (ASTRA), Moldàvia (La Strada), Països Baixos (CoMensha), França (CCEM) y Espanya (Proyecto Esperanza). SICAR cat ha participat com a organització associada aportant el seu coneixement i experiència en el grup de treball de persones i entitats expertes (“focus group”).

Com a resultat del projecte, finançat en part pel Consell d´Europa, s´han produït diferents informes que analitzen i documenten la situació en els cinc països participants, detectant llacunes i dificultats, així com bones practiques i recomanacions, basades totes elles en la anàlisis de casos i en la col·laboració de persones expertes en la lluita contra el tràfic d´éssers humans. Està ja disponible l´ “Informe Global” i el “Document de Anàlisi -Policy Paper” i pròximament es publicarà la “Guia de bones pràctiques”.

A més, el dia 12 de març, es presentaran els resultats del projecte en un webminar que es celebrarà amb membres del Parlament Europeu amb l´objectiude que les nostres recomanacions s´incorporin a la nova Estratègia Europea.

22F Día Europeo de las víctimas de delitos

Las instituciones europeas deben garantizar la dignidad y la recuperación integral de las víctimas de trata asegurando su acceso a un estatus legal y a protección a largo plazo.
Hoy, 22 de febrero, con motivo del Día Europeo de las víctimas de delitos, queremos incidir en la necesidad de mejorar en todos los países miembros de la Unión Europea el acceso a un estatus legal para aquellas víctimas de delitos, en particular las víctimas de la trata y de explotación severa, procedentes de países extracomunitarios, a través de permisos de residencia y/o de la protección internacional.

La concesión de un permiso de residencia a las víctimas de trata es una forma de garantizar su dignidad y acceso a la justicia, y les proporciona la mínima seguridad y estabilidad necesaria para poder lograr su recuperación integral. Sin embargo, la implementación de la normativa internacional y europea en este aspecto sigue siendo muy limitada y deficitaria, y la mayoría de los países de la Unión Europea otorgan un número muy bajo de permisos de residencia permanente y / o protección internacional a víctimas de trata.

Además, las devoluciones dentro del Reglamento de Dublín III, en el marco del Sistema Europeo Común de Asilo, y las expulsiones a los países de origen contradicen el deber de proteger a largo plazo a las personas que han sufrido la trata, y podrían tener como resultado el riesgo que puedan ser sometidas a un trato inhumano o degradante según el Artículo 4 de la Carta de Derechos Fundamentales de la Unión Europea.
Por estos motivos, junto a otras organizaciones europeas especializadas en la atención integral a víctimas y supervivientes de la trata de seres humanos, integradas en la plataforma de La Strada Internacional (LSI), desde SICAR cat y Proyecto Esperanza, ambos proyectos de la Entidad de Adoratrices, dirigimos hoy una carta a los y las diputadas del Parlamento Europeo.
En concreto les pedimos que se comprometan a implementar las 10 recomendaciones que les trasladamos para garantizar que las personas objeto de trata y de explotación puedan acceder a su derecho a un estatus legal y reciban la protección más adecuada para asegurar sus derechos y acceder a una solución duradera, ya sea otorgándoles protección internacional o residencia permanente en el país de destino o bien asegurando su retorno voluntario y seguro así como su reintegración.

Recomendaciones:

1. Definir criterios y plazos y simplificar los procedimientos para otorgar permisos de residencia a las personas víctimas de trata por dos vías: tanto en función de su situación personal, como por su cooperación en la investigación y enjuiciamiento de los tratantes. El acceso a la residencia legal no debe depender de si se inician, o no, procedimientos judiciales por trata de personas u otros delitos relacionados.

2. Asegurar que las personas víctimas de trata están informadas sobre todas las posibilidades que tienen de obtener residencia (temporal) y protección en el país de residencia, así como sobre los mecanismos seguros para regresar a sus países de origen.

3. Establecer mecanismos de derivación entre el Sistema Nacional de Derivación, y el sistema de asilo para otorgar a las víctimas de trata solicitantes de asilo y refugiadas acceso a apoyo y asistencia especializadas, y desarrollar directrices o procedimientos para garantizar que los sistemas disponibles funcionen de manera coordinada y coherente.

4. Garantizar asesoramiento jurídico especializado y gratuito en las primeras etapas del procedimiento de identificación y asilo para ayudar a las víctimas de trata solicitantes de asilo a comprender los procedimientos, y a proporcionar la información relevante sobre la situación de trata que han vivido, y sobre los riesgos que pueden afrontar en caso de devolución o traslado al primer país de entrada a la Unión Europea.

5. Reconocer el derecho de las víctimas de trata a recurrir la decisión de denegación / no renovación de su solicitud de permiso de residencia, y garantizar que las víctimas de trata reciban toda la información necesaria durante todos los procedimientos para que puedan tomar una decisión informada.

6. Aumentar la participación de diversos organismos, tanto instituciones públicas como organizaciones de la sociedad civil, en el proceso de identificación, así como en el proceso de determinación de la situación personal de la víctima”.

7. Garantizar que las personas solicitantes de asilo objeto de trata no son internadas en centros de detención de inmigrantes, u otros espacios de detención, y garantizar el cumplimiento de la cláusula de no punición contenida en la legislación europea.

8. Asegurar que se lleve a cabo una evaluación de riesgos exhaustiva antes de emitir una decisión de retorno, incluida una decisión sobre una devolución en aplicación de la normativa de Dublín, para garantizar el cumplimiento de las obligaciones de no devolución. Las víctimas de trata en los procedimientos de Dublín no deben ser discriminadas en su acceso a la asistencia y en el alcance de la protección de sus derechos como víctimas de trata.

9. Garantizar que se lleve a cabo una evaluación de riesgo y vulnerabilidad durante los procedimientos de Dublín, y que se establecen canales de comunicación entre las Unidades de Dublín y las ONG especializadas, con el objetivo de garantizar una coordinación clara en los casos de devolución de una persona objeto de trata, así como una recepción y seguimiento adecuados.

10. Otorgar a las víctimas de trata acceso directo al mercado laboral – sin imponerles restricciones de ocupación, sector de actividad y ámbito territorial – como medida de inclusión social y recuperación integral de las víctimas.

Las 10 recomendaciones que planteamos están basadas en la investigación realizada en el marco del proyecto REST (Residency Status: strengthening the protection of trafficked persons), desarrollado a lo largo del año 2020, cuyo objetivo es fortalecer el acceso efectivo al derecho a obtener un estatuto de residencia legal y / o protección internacional de personas nacionales de terceros países que han sufrido la trata en Europa. El proyecto está coordinado por LEFO IBF en Austria, e implementado por otros 5 miembros de LSI en Serbia (ASTRA), Moldavia (La Strada), Países Bajos (CoMensha), Francia (CCEM) y España (Proyecto Esperanza). SICAR cat ha participado en el proyecto como organización asociada aportando su conocimiento y experiencia en el grupo de trabajo de personas y entidades expertas (“focus group”).
Como resultado del proyecto, financiado en parte por el Consejo de Europa, se han producido varios informes que analizan y documentan la situación en los cinco países participantes, detectando lagunas y dificultades, así como buenas prácticas y recomendaciones, basadas todas ellas en el análisis de casos y en la colaboración de personas expertas en la lucha contra la trata. Está ya disponible para el público el “Informe Global” y el “Documento de Análisis -Policy Paper” y próximamente se publicará la “Guía de buenas prácticas”.

Además, el día 12 de marzo, se presentarán los resultados del proyecto en un webminario que se celebrará con parlamentarios/as europeos/as con el objetivo de que nuestras recomendaciones se incorporen a la Nueva Estrategia Europea.

UNODC: Nuevo Informe mundial sobre trata de seres humanos

Ayer la UNODC presentó el Informe sobre la Trata de Personas que se basa en las cifras disponibles de 2018.

En 2018, de cada 10 víctimas detectadas a nivel mundial, unas 5 eran mujeres adultas y 2 eran niñas. Aproximadamente un tercio del total de víctimas detectadas eran menores, tanto niñas (19%) como niños (15%), mientras que el 20% eran hombres adultos.

El resumen menciona la vulnerabilidad de las personas indocumentadas y las personas que tienen una necesidad desesperada de empleo. El resumen también se refiere al hecho de que «al igual que en las crisis económicas anteriores, es probable que el fuerte aumento de las tasas de desempleo provocado por la pandemia de COVID-19 aumente la trata de personas, especialmente en los países que experimentan las caídas más rápidas y persistentes del empleo. Es probable que las personas desempleadas de estos países estén más dispuestos a asumir riesgos elevados con la esperanza de mejorar sus oportunidades «.

Además, establece que «las víctimas de la trata que no tienen permiso para trabajar o permanecer en el país de explotación se enfrentan a un plus de vulnerabilidad».

Las personas migrantes constituyen una parte significativa de las víctimas detectadas en la mayoría de las regiones del mundo:

  • 65% en Europa occidental y meridional
  • 60% en Oriente Medio
  • 55% en Asia oriental y el Pacífico
  • 50% en Centro y Sur Europa del Este
  • 25% en América del Norte

El 50% de las víctimas detectadas fueron objeto de trata con fines de explotación sexual y el 38% para trabajos forzados, mientras que el 6% fueron sometidos a actividades delictivas forzadas y más del 1% a la mendicidad. Un número menor de personas fue objeto de trata para matrimonios forzados, extracción de órganos y otros fines.

Las víctimas de la trata de personas con fines de trabajo forzado son explotadas en una variedad de sectores económicos, incluidos la agricultura, la construcción, la industria pesquera, la minería, el comercio callejero y la servidumbre doméstica.

Aunque los patrones de trata de personas con fines de trabajo forzado varían según los sectores económicos, hay un aspecto común en todos los sectores: generalmente es el resultado de un deterioro de los derechos laborales, como salarios más bajos, jornadas laborales más largas, protecciones reducidas y empleo informal.

En los países de bajos ingresos, los menores representan la mitad de las víctimas detectadas y son principalmente víctimas de trata para trabajos forzados (46%). En los países de ingresos más altos, los menores son víctimas de trata principalmente con fines de explotación sexual, delincuencia forzada o mendicidad.

El resumen-informe también se refiere a algunos sectores vulnerables específicos (destacando también la vulnerabilidad de las trabajadoras del empleo del hogar), informa sobre los tratantes, los enjuiciamientos, reflexiona sobre la contratación y el uso de la tecnología y el papel de las agencias de contratación.

Más información en Noticias ONU:

Webinar d’anàlisi sobre les Noves prioritat en tràfic a nivell europeu

Dilluns 25 de gener, Proyecto Esperanza i SICAR cat van participar en una trobada en línia que van organitzar La Strada International i Porticus.

Durant el webinar, Olivier Onidi (Coordinador de la UE per a la lluita contra el tràfic de persones), Katarzyna Janicka-Pawlowska (Coordinadora de la UE per als drets de les víctimes), Manuel Albano (Relator Nacional contra el tràfic de persones de Portugal) i Rita Penedo (Directora de l’Observatori portuguès sobre el Tràfic de persones) van compartir informació i anàlisi sobre les pròximes prioritats en relació amb el tràfic de persones de la Comissió Europea i de la Presidència de la UE per part de Portugal.

Els propers mesos seran especialment rellevants ja que es produiran canvis importants en les polítiques i instruments de lluita contra el tràfic de persones en el marc europeu.

A la primera meitat de 2021 i sota la presidència portuguesa, està previst que s’adopti una Nova Estratègia Europea contra el tràfic de persones. Igualment, es va assenyalar que la Comissió seguirà avaluant els instruments de la UE i les seves possibles deficiències i, en cas necessari, presentarà propostes legislatives que reforcin:

  • La protecció efectiva de les víctimes, amb enfocament de gènere i posant especial atenció a les víctimes menors d’edat.
  • L’abordatge de totes les finalitats d’explotació del tràfic de persones, sense excepció.
  • Acabar amb la impunitat dels traficants i reforçar la confiscació de béns.
  • Alinear la normativa en matèria d’asil i migració perquè aquestes no siguin un menyscabament dels drets de les víctimes.

D’altra banda, tots els ponents van fer èmfasi en la importància de protegir les víctimes de tràfic de persones i assegurar el seu accés a drets (inclòs el dret a la indemnització i la compensació), així com en la necessitat de continuar reforçant la coordinació entre els diferents interlocutors en matèria de drets de les víctimes, especialment entre els Estats membres i la Societat Civil. Per això, a més de les pròxima Estratègia i Directiva Europea es va presentar el 2020 la primera Estratègia de la UE sobre els Drets de les Víctimes.

Per la seva banda, des Proyecto ESPERANZA i SICAR cat continuaran atentes a aquests desenvolupaments normatius i seguiran incidint en l’accés a tots els drets per a les víctimes de totes les formes de tràfic de persones.

Webinario de análisis sobre las nuevas prioridades en trata a nivel europeo

El pasado lunes 25 de enero, Proyecto Esperanza y SICAR cat participaron en un encuentro online que organizaron La Strada International y Porticus.

Durante el webinar, Olivier Onidi (Coordinador de la UE para la lucha contra la trata de personas),

Katarzyna Janicka-Pawlowska (Coordinadora de la UE para los derechos de las víctimas), Manuel Albano (Relator Nacional contra la trata de personas de Portugal) y Rita Penedo (Directora del Observatorio portugués sobre la Trata de personas) compartieron  información y análisis sobre las próximas prioridades en relación con la trata de personas de la Comisión Europea y de la Presidencia de la UE por parte de Portugal.

Los próximos meses serán especialmente relevantes ya que se van a producir cambios importantes en las políticas e instrumentos de lucha contra la trata de personas en el marco europeo.

En la primera mitad de 2021 y bajo la presidencia portuguesa, está previsto que se adopte una Nueva Estrategia Europea contra la trata de personas. Igualmente, se señaló que la Comisión seguirá evaluando los instrumentos de la UE y sus posibles deficiencias y, en caso necesario, presentará propuestas legislativas que refuercen:   

  • La protección efectiva de las víctimas, con enfoque de género y poniendo especial atención a las víctimas menores de edad.
  • El abordaje de todas las finalidades de explotación de la trata de personas, sin excepción
  • Acabar con la impunidad de los tratantes y reforzar la confiscación de bienes
  • Alinear la normativa en materia de asilo y migración para que estas no sean un menoscabo de los derechos de las víctimas

Por otra parte, todos los ponentes hicieron énfasis en la importancia de proteger a las víctimas de trata y asegurar su acceso a derechos (incluido el derecho a la indemnización y la compensación), así como en la necesidad de continuar reforzando la coordinación entre los distintos interlocutores en materia de derechos de las víctimas, especialmente entre los Estados miembros y la Sociedad Civil. Para ello, además de las próxima Estrategia y Directiva Europea se presentó en 2020 la

primera Estrategia de la UE sobre los Derechos de las Víctimas

Por su parte, desde Proyecto Esperanza y SICAR cat continuarán atentas a estos desarrollos normativos y seguirán incidiendo en el acceso a todos los derechos para las víctimas de todas las formas de trata.


Propostes de millora per a la protecció de les víctimes de tràfic d’éssers humans

SICAR cat, com a entitat especialitzada en tràfic de persones, proposa als partits polítics un seguit de mesures a incloure en els seus programes de les eleccions a Catalunya del proper 14 de febrer, amb l’objectiu que es comprometin a garantir la protecció de les víctimes de tràfic d’éssers humans.

Les 11 propostes estan orientades a promoure canvis normatius, reglamentaris i institucionals per facilitar a Catalunya el procés de detecció, protecció, recuperació,… de les persones que han sobreviscut al tràfic de persones, una forma contemporània d’esclavitud.

Anàlisi d’una notícia sobre tràfic de persones

Na Sandra Camacho, de l’equip d’inicidència de SICAR cat, ha analitzat una notícia del programa

Temps Mort, de Catalunya Ràdio, que explica la història de na Titiana, víctima de tràfic de persones que actualment es troba empresonada:

Na Titiana és una dona romanesa que va ser captada per uns coneguts al seu país d’origen, i que, davant la situació en què es trobava (abandonada pel seu marit maltractador i amb un fill de 3 anys), li van oferir feina a Barcelona.

Quan va arribar a Barcelona van traslladar-la a un pis del qual no podia sortir i es veia obligada a mantenir relacions sexuals amb altres homes sota amenaça, insults i maltractaments físics.

Transcorreguts 30 dies, i per tal de fugir d’aquesta situació, la Titiana va proposar als seus explotadors que la traslladessin a un club, amb l’excusa de fer-los guanyar més diners.

Els explotadors van acceptar-ho i van fer que l’acompanyés la cosina d’un d’ells, menor d’edat. Quan van arribar al club, la dona va aprofitar per escapar-se però llavors els seus explotadors van trucar la policia per acusar-la de prostitució de menors.

Per aquest motiu, na Titiana va ingressar a presó on també va ser contactada pels traficants, que van amenaçar-la perquè no expliqués la veritable història. Des de llavors, la dona es troba empresonada i en cap moment s’han detectat indicis de tràfic de persones o d’éssers humans. 

Per tant, la notícia destaca:  

  • L’absència de formació i mecanismes adients per a una detecció primerenca d’indicis de tràfic de persones 
  • Revictimització per part de cossos policials i institucions/administracions penitenciària i judicial 

Malgrat tot, genera confusió ja que no aprofundeix prou en la història. Per parlar de la manca d’atenció especialitzada, pren com a referència un informe de la 

Federación de Mujeres Progresistas que tampoc no acaba de centrar-se en això, i a més a més, usa dades del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) del 2017, quan l’explotació va tenir lloc fa 5 anys i la notícia és del 2021.

Apunts des de SICAR cat
  • Les víctimes de tràfic d’éssers humans (TEH) són objecte d’explotació de diverses maneres. De vegades, com a resultat de la seva situació de victimització (a causa del procés de sotmetiment i explotació per part dels traficants, per tal de doblegar la voluntat i tenir el control sobre les seves víctimes), s’involucren en conductes il·legals. 
  • Com a resultat, la normativa internacional sobre TEH reconeix el principi de no punibilitat (non punishment principle) que estableix que “les víctimes del tràfic no han de ser objecte d’arrest, acusació, detenció, enjudiciament, o ser penalitzades o castigades d’una altra manera per conductes il·legals que hagin comès com a conseqüència directa de ser víctimes del tràfic”
  •  És obligació dels estats establir els mecanismes i mesures pertinents per tal de fer efectiu aquest principi. Entre d’altres recomanacions, el Grup de Coordinació Interinstitucional contra el Tràfic de Persones de NU estableix que “la formació per contribuir a la identificació primerenca de les víctimes és fonamental per aplicar amb èxit el principi de no punibilitat  i derivar a les víctimes als serveis especialitzats  per donar-los suport, segons les necessitats individuals, per a la seva plena recuperació”. 

Análisis de una noticia sobre trata de personas

Sandra Camacho, del equipo de inicidencia de SICAR cat, ha analizado una noticiadel programa Temps mort, de Catalunya Ràdio, que cuenta la historia de Titiana, víctima de trata de personas que actualmente se encuentra en prisión:

Titiana es una mujer rumana que fue captada por unos conocidos en su país de origen, y que, ante la situación en la que se encontraba (abandonada por su marido maltratador y con un hijo de 3 años), le ofrecieron trabajo en Barcelona.

Al llegar a Barcelona, fue trasladada a un piso del que no podía salir y se vio obligada a mantener relaciones sexuales con otros hombres bajo amenaza, insultos y maltratos físicos.

Transcurridos 30 días, y con el fin de huir de esta situación, Titiana propuso a sus explotadores que la trasladasen a un club, con la excusa de hacerles ganar más dinero.

Los explotadores aceptaron e hicieron que la acompañase la prima de uno de ellos, menor de edad. Al llegar al club, la mujer aprovechó para escaparse, pero entonces sus explotadores llamaron a la policía para acusarla de prostitución de menores.

Por este motivo, Titiana ingresó en prisión donde también fue contactada por los tratantes, que la amenazaron para que no contase la verdadera historia. Desde entonces, la mujer permanece encarcelada y en ningún momento se han detectado indicios de trata de personas o de seres humanos. 

Así pues, la noticia destaca:  

  • La ausencia de formación y mecanismos adecuados para una detección temprana de indicios de trata de personas. 
  • Revictimización por parte de los cuerpos policiales y las instituciones/administraciones penitenciaria y judicial. 

Sin embargo, genera confusión ya que no profundiza suficiente en la historia. Para hablar de la falta de atención especializada, toma como referencia un informe de la Federación de Mujeres Progresistas que tampoco acaba de centrarse en ello, y además, usa datos del Centro de Inteligencia contra el Terrorismo y el Crimen Organizado (CITCO) de 2017, cuando la explotación tuvo lugar hace 5 años, y la noticia es de 2021.

Apuntes desde SICAR cat

  • Las víctimas de trata de seres humanos (TSH) son objeto de explotación de distintos modos. A veces, como resultado de su situación de victimización (a causa del proceso de sometimiento y explotación por parte de los tratantes, con el fin de doblegar la voluntad y tener el control sobre sus víctimas), se involucran en conductas ilegales. 
  • Como resultado, la normativa internacional sobre TSH reconoce el principio de no punibilidad (non punishment principle) que establece que “las víctimas de la trata no deben ser objecto de arresto, acusación, detención, enjuiciamiento, o ser penalizadas o castigadas de otra manera por conductas ilegales que hayan cometido como consecuencia directa de ser víctimas de la trata”.
  • Es obligación de los Estados establecer los mecanismos y las medidas pertinentes para hacer efectivo este principio. Entre otras recomendaciones, el Grupo de Coordinación Interinstitucional contra la Trata de Personas de NU establece que “la formación para favorecer la identificación temprana de las víctimas es fundamental para aplicar con éxito el principio de no punibilidad y derivar a las víctimas a los servicios especializados  para darles apoyo, según las necesidades individuales, para su plena recuperación”. 

El proyecto Assist pide facilitar el acceso a prestaciones a las víctimas de trata de seres humanos para promover su reparación

Imagen del seminario

El seminario de clausura del proyecto europeo Assist, celebrado recientemente con entidades expertas y administraciones, y organizado en Cataluña por Surt y SICAR cat, con la colaboración de APIP-ACAM y la Unidad Municipal contra la Trata de Seres Humanos del Ayuntamiento de Barcelona (UTEH), planteó la necesidad de armonizar los criterios de acceso a dos subsidios básicos: el Ingreso Mínimo Vital (IMV) y la Renta Garantizada de Ciudadanía (RGC).

Así se planteó para ser “más garantistas” en Cataluña y lograr que tengan mayor impacto entre las víctimas de trata de seres humanos en su proceso de recuperación. También participaron en este espacio de reflexión representantes de la Subdirección de la Lucha contra la Violencia Machista, el ICD, la DGAIA y el Comité de Acogida de Personas Refugiadas de la Generalitat de Catalunya.  

Para favorecer que “las mujeres puedan salir de las situaciones de explotación”, una de las recomendaciones propuestas fue que el acceso a la RGC, como ocurre en el caso del IMV, no requiera a las personas pasar por un proceso de identificación como víctima de trata, potestad que tienen los cuerpos policiales, ni una sentencia judicial -que puede tardar años-, sino que sea suficiente con la presencia de indicios razonables de trata de seres humanos, acreditada por las entidades especializadas. Hace años que estas entidades colaboran con los cuerpos policiales en los procesos de identificación y su experiencia es clave para facilitar el acceso de las víctimas de trata a sus derechos, entre los que se encuentra el acceso a prestaciones económicas como el IMV o la RGC.

Para facilitar la estandarización de estos “indicios razonables”, las entidades participantes propusieron la utilización en la gestión de la RGC del informe social utilizado para el acceso al IMV de las víctimas de trata, juntamente con los indicadores que aplica la UTEH para acreditar la existencia de dichos indicios. La utilización de estos indicadores, pendientes de validación por parte de la Mesa Interinstitucional contra la Trata de Seres Humanos impulsada por el Ayuntamiento de Barcelona, y que fueron elaborados en un proceso participativo con distintos agentes implicados en la lucha contra la trata de personas en Barcelona, contribuiría a dotar el proceso de “coherencia, fiabilidad, rigurosidad, competencia y transparencia”.

Las entidades catalanas participantes en el seminario propusieron revisar también el criterio establecido para considerar que una entidad o servicio pueda acreditar que una persona es víctima de trata de seres humanos. Actualmente, el Ministerio de Igualdad establece que las entidades acreditadas son las que durante los últimos tres años han recibido subvenciones de la Dirección General de Violencia de Género por proyectos relacionados con la trata de personas con finalidad de explotación sexual. Un criterio que consideran “insuficiente y poco riguroso” y ante el cual las entidades proponen plantear “estándares de servicios que definan qué se entiende por una entidad o servicio especializado en trata de personas”.

Durante el seminario, se puso encima la mesa otra desigualdad entre las ayudas: mientras que el IMV solo reconoce a las mujeres víctimas de trata de seres humanos con finalidades de explotación sexual, el reglamento de la RGC posibilitaría el acceso a la prestación por parte de personas víctimas de otras formas de explotación, como hombres víctimas de este delito contra los derechos humanos y mujeres víctimas de trata con distintas finalidades de explotación, como los trabajos o servicios forzados, las prácticas análogas a la esclavitud, la mendicidad, los matrimonios forzados, la extracción de órganos o la comisión de delitos.

“Tanto en el IMV como en la RGC existen factores positivos que deberían celebrarse. Sin embargo, todavía hay que trabajar en algunos de los retos que han surgido para que todas las personas víctimas de trata puedan acceder a ellos de manera armonizada”, expresó Sira Vilardell, directora general de Surt, quien recordó que la comisión de gobierno sobre la RGC, de la cual Surt forma parte a través de ECAS, se comprometió a armonizar sus requisitos con los estatales.

“Se debe entender que la trata de seres humanos es una violación de derechos humanos y esto implica unas obligaciones y responsabilidades por parte de los estados, a través de sus administraciones públicas”, remarcó Rosa Cendón, responsable de Incidencia de SICAR cat, para quien, en la atención a personas víctimas de trata de seres humanos, es fundamental “tener presente que hace tiempo que han sido tratadas como mercancías, y devolverles la dignidad de poder decidir por ellas mismas es importante para el proceso de reparación”.

El projecte Assist demana facilitar l’accés a prestacions a les víctimes de tràfic d’éssers humans per promoure’n la reparació

Imatge del seminari

El seminari de cloenda del projecte europeu Assist, celebrat recentment amb entitats expertes i administracions i organitzat a Catalunya per Surt i SICAR cat, amb la col·laboració d’APIP-ACAM i la Unitat Municipal contra el Tràfic d’Éssers Humans de l’Ajuntament de Barcelona (UTEH), ha plantejat la necessitat d’harmonitzar els criteris d’accés a dos subsidis bàsics: l’Ingrés Mínim Vital (IMV) i la Renda Garantida de Ciutadania (RGC).


Així s’ha plantejat per tal de ser “més garantistes” a Catalunya i aconseguir que tinguin major impacte entre les víctimes de tràfic d’éssers humans en el seu procés de recuperació. També han participat en aquest espai de reflexió representants de la Subdirecció de Lluita contra la Violència Masclista, l’ICD, la DGAIA i el Comitè d’Acollida de Persones Refugiades de la Generalitat de Catalunya.


Per afavorir que “les dones puguin sortir de les situacions d’explotació”, una de les recomanacions és que l’accés a la RGC, com passa en el cas de l’IMV, no requereixi a les persones passar per un procés d’identificació com a víctima de tràfic, potestat que tenen els cossos policials, ni una sentència judicial -que pot tardar anys-, sinó que sigui suficient amb la presència d’indicis raonables de tràfic d’éssers humans, acreditada per les entitats especialitzades. Fa anys que aquestes entitats col·laboren amb els cossos policials en els processos d’identificació i la seva experiència és clau per facilitar l’accés de les víctimes de tràfic als seus drets, entre els que es troben l’accés a prestacions econòmiques com l’IMV o la RGC.


Per facilitar l’estandarització d’aquests “indicis raonables”, les entitats participants van proposar la utilització en la gestió de la RGC de l’informe social utilitzat per a l’accés a l’IMV de les víctimes de tràfic, juntament amb els indicadors que aplica la UTEH per acreditar l’existència d’aquests indicis. La utilització d’aquests indicadors, que resten pendents de validació per la Taula Interinstitucional contra el tràfic d’éssers humans promoguda per l’Ajuntament de Barcelona, i que han estat elaborats en un procés participatiu amb diferents agents implicats en la lluita contra el tràfic de persones a Barcelona, contribuiria a dotar el procés de “coherència, fiabilitat, rigorositat, competència i transparència”.


Les entitats catalanes participants al seminari van proposar revisar també el criteri establert per considerar que una entitat o servei pugui acreditar que una persona és víctima de tràfic d’éssers humans. Actualment, la Ministeri d’Igualtat estableix que les entitats acreditades són les que durant els últims tres anys han rebut subvencions de la Direcció General de Violència de Gènere per projectes relacionats amb el tràfic de persones amb finalitat d’explotació sexual. Un criteri que consideren “insuficient i poc rigorós” i davant del qual les entitats proposen plantejar “estàndards de serveis que defineixin què s’entén per una entitat o servei especialitzat en tràfic de persones”.


Durant el seminari, es va posar sobre de la taula una altra desigualtat entre les ajudes: mentre que l’IMV només reconeix les dones víctimes de tràfic d’éssers humans amb finalitats d’explotació sexual, el reglament de la RGC possibilitaria l’accés a la prestació per part de persones víctimes d’altres formes d’explotació, com ara homes víctimes d’aquest delicte contra els drets humans i dones víctimes de tràfic amb diverses finalitats d’explotació, com ara els treballs o serveis forçosos, les pràctiques anàlogues a l’esclavitud, la mendicitat, els matrimonis forçosos, l’extracció d’òrgans o la comissió de delictes.


“Tant en l’IMV i la RGC hi ha factors positius que s’haurien de celebrar però malgrat tot cal encara treballar alguns dels reptes que han sorgit, per tal que totes les persones víctimes de tràfic hi puguin accedir de manera harmonitzada”, ha expressat Sira Vilardell, directora general de Surt, qui ha recordat que la comissió de govern sobre la RGC, de la qual Surt forma part a través d’ECAS, va comprometre’s a harmonitzar els seus requisits amb els estatals.


“S’ha d’entendre que el tràfic d’éssers humans és una violació de drets humans i això implica unes obligacions i responsabilitats per part dels estats, a través de les seves administracions públiques”, ha remarcat Rosa Cendón, responsable d’incidència de SICAR cat, per qui, en l’atenció a persones víctimes de tràfic d’éssers humans, és fonamental “tenir present que fa temps que han estat tractades com a mercaderies i que tornar-los la dignitat de poder decidir per elles mateixes és important pel procés de reparació”.