juny de 2018 – Adoratrius: Sicar.cat

Arriba el TIP Report 2018

tip18 Un any més, el Departament d’Estat d’Estats Units ha publicat el TIP Report (Trafficking in Persons Report), l’eina diplomàtica que reflecteix la realitat del tràfic d’éssers humans (TEH) en 187 països, entre els quals s’inclou Espanya. Segons l’informe, en el qual SICAR cat ha repetit com a informant, Espanya segueix sent un país d’origen, trànsit i destí per a homes, dones, nens i nenes víctimes de TEH amb fins de treball forçat i tràfic sexual.

Les dones d’Europa de l’Est, en concret de Romania i Bulgària, d’Amèrica del Sud, sobretot de Veneçuela, Paraguai, Brasil, Colòmbia i Equador, així com de la Xina i Nigèria són víctimes de tràfic amb fins d’explotació sexual. D’altra banda, tant homes com dones del Sud-est Asiàtic, especialment de la Xina i Vietnam, són sotmeses a treballs forçats en els sectors tèxtil, agrícola, construcció i serveis.

Aquest 2018, Espanya es manté en el Nivell 1 ja que ‘compleix plenament amb els estàndards mínims per a l’eliminació del tràfic‘. No obstant, l’informe fa diverses recomanacions com, per exemple:

Augmentar les investigacions, enjudiciaments i condemnes del delicte de tràfic, especialment del TEH amb fins de treball forçat
Incrementar la capacitació en la identificació de potencials víctimes de TEH en: entorns de prostitució, migrants en situació administrativa irregular, menors no acompanyats i persones que treballen en indústries i regions agrícoles amb alts índexs d’explotació laboral
Capacitar fiscals i jutges perquè apliquin la llei posant a la víctima al centre
Proporcionar a les víctimes l’accés a compensació, incloent els actius confiscats als traficants
Estandarditzar protocols per a la identificació i atenció de víctimes de tràfic de persones menors

Pots llegir l’informe complet: https://bit.ly/2NbnDmT

Vols projectar el documental Blessy?

blessy_poster Després d’estrenar-se a Barcelona, el documental ‘Blessy’, la peça audiovisual col·lectiva en la qual han participat 4 dones ateses a SICAR cat, resta a disposició de totes les persones que vulguin projectar-lo.

Càmeres i Acció, La Ròtula i SICAR cat proposen, a més del visionat, acompanyar el documental d’una xerrada posterior a càrrec d’una o d’ambdues entitats per tal d’aprofundir en la temàtica (tràfic d’éssers humans, migraciones, creació audiovisual, Drets Humans,…).

👉Pots ampliar la informació a https://bit.ly/2FK56vT i/o escriure’ns a contactar@adoratrius.cat

Nou informe GRETA sobre Espanya

greta El GRETA, el grup d’experts d’acció contra el tràfic de persones del Consell d’Europa, ha publicat avui en forma d’informe, l’avaluació que ha fet a Espanya en matèria de tràfic d’éssers humans. El document reconeix els avenços que ha fet el país en la lluita contra aquest delicte però també assenyala diversos punts a millorar com:

Adoptar un pla nacional d’acció integral que inclogui mesures contra el tràfic de persones amb fins d’explotació laboral així, com les altres formes d’explotació existents, més enllà de la sexual

Prioritzar la identificació de les víctimes del tràfic d’éssers humans entre les persones que sol·liciten protecció internacional i les persones migrants que es troben en situació administrativa irregular

Informe complet: https://bit.ly/2JS2wZ7

Principals resultats de #TEHiAsil 2018

Avui, Dia Mundial de les Persones Refugiades, SICAR cat presenta, a través d’una nota de premsa, els principals resultats del primer semestre del 2018 sobre tràfic d’éssers humans (TEH) i asil. En total, l’entitat ha donat resposta a 29 persones víctimes de tràfic que, alhora, es troben en necessitat de protecció internacional.

Nota de premsa: https://www.adoratrius.cat/wp-content/uploads/2018/06/SICAR-cat-atén-29-víctimes-de-TEH-asil.pdf

Asil i tràfic d’éssers humans a l’aeroport

El delicte de tràfic d’éssers humans és la captació, el trasllat, el transport, l’acollida o la recepció de persones, a través de mitjans il·lícits, per tal de sotmetre-les a diverses formes d’explotació (matrimonis forçats, explotació sexual, explotació laboral , esclavitud, …). Els trasllats d’aquestes víctimes poden donar-se per una o diverses vies (terrestres, marítimes, aèries), i ser de caràcter nacional i / o transnacional. Per tant, estacions de tren i d’autobusos, ports i aeroports es converteixen en punts habituals de recepció de persones que ja són o seran sotmeses a explotació.

Els aeroports són llocs fronterers de sortida, escala i entrada en territori de potencials víctimes de tràfic de persones (TEH) o víctimes de TEH, algunes de les quals, a més, poden ser sol·licitants de protecció internacional. A diferència del que popularment es creu, aquestes persones, en moltes ocasions, sí compleixen amb els requisits legals d’entrada en territori (passaport en vigor, visat, …), sense cap vincle amb l’asil, de manera que el delicte que estan patint pot passar més desapercebut davant els cossos de seguretat, personal aeroportuari i fins i tot passatgers. En aquest sentit, cal observar altres possibles indicis de TEH i tenir presents les recomanacions de la campanya #BeAwareOfTheSigns de l’Oficina de Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC).

D’altra banda, recentment, la Cadena Ser ha publicat una notícia sobre l’aeroport Barcelona-el Prat en la qual subratlla que ‘es disparen les peticions d’asil d’estrangers’ a aquest. Aquesta realitat, no és aliena a SICAR cat i, el 2017, el 14% de les respostes que l’entitat va donar a les demandes d’atenció i identificació de diferents agents socials que van detectar a potencials víctimes de TEH, algunes de les quals també sol·licitants de asil, van venir d’aquest aeroport.

A més, na Rosa Cendón, la nostra coordinadora de sensibilització i incidència, ha explicat a l’emissora què succeeix quan algunes dones que presenten indicis reben informació:

Més informació: http://cadenaser.com/emisora/2018/06/18/sercat/1529306829_259728.html

Primer estudi mundial sobre contraban de persones

L’ Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC) ha publicat el primer Estudi Mundial sobre el contraban de persones, un delicte diferent del de tràfic d’éssers humans o de persones, encara que de vegades poden confluir.

Després d’estudiar les 30 principals rutes de contraban que hi ha actualment al món, el document afirma que, durant el 2016, el contraban d’éssers humans va afectar, com a mínim, a 2,5 milions de persones i detalla les dures condicions en què es realitzen aquests trasllats.

Durant els trànsits, les persones que acudeixen a les xarxes de contraban s’enfronten, freqüentment, a violència, violacions, robatoris, segrestos, extorsions i tràfic d’éssers humans (TEH). Corren el risc de ser explotades tant durant el viatge com després de l’arribada a destí i la situació administrativa irregular en la qual es troben les situa en una gran vulnerabilitat.

A la pàgina 41 l’estudi explica com aquestes persones arriben a convertir-se en víctimes de TEH:

‘Els menors no acompanyats i joves migrants, en particular, sovint senten la pressió de pagar la inversió realitzada per les seves famílies per pagar als contrabandistes el seu viatge, i aquesta pressió pot portar-los a treballar en condicions d’explotació. En alguns casos, aquests nens també són víctimes d’explotació sexual o estan involucrats en activitats il·legals com la venda de drogues ‘

‘Les persones migrants objecte de contraban d’éssers humans també es poden veure obligades a transportar drogues il·lícites o participar en el reclutament i contraban d’altres migrants, com s’ha observat per al contraban de persones que han contret deutes per viatjar a la Unió Europea’

‘Les persones migrants també poden ser enganyadas per TEH en les primeres etapes del seu viatge. Se’ls pot fer creure que contracten a contrabandistes que els facilitaran el viatge, però en canvi, es converteixen en víctimes de TEH ‘

Justice at last: sessió de treball conjunt Viena

Aquesta setmana, en qualitat de partners, part de l’equip jurídic de SICAR cat s’ha desplaçat fins a Viena per assistir a una nova sessió de treball de Justice at Last, projecte europeu sobre l’accés a la indemnització per a les víctimes de tràfic d’éssers humans i altres delictes, que lidera La Strada International.

Durant dos dies, l’Alba, una de les advocades de l’entitat, s’ha retrobat amb la resta de membres de Justice at Last: Associació Animus, de Bulgària, La Strada, de la República Txeca, KOK, d’Alemanya, LEFÖ, d’Àustria , FairWork, dels Països Baixos, MRCI, d’Irlanda, Adpare, de Romania, Open Gate / La Strada, de Macedònia, ASTRA, de Sèrbia i les companyes de Proyecto ESPERANZA.

Conjuntament, han treballat en grups focals aspectes relacionats amb l’accés a indemnització com els procediments legals, els mecanismes de derivació (referral) nacional i transnacional i les necessitats de les víctimes. A més, han posat en comú els resultats de la fase d’investigació prèvia, durant la qual cada soci va identificar i va analitzar demandes d’indemnització.

Convidats per SICAR cat i Proyecto ESPERANZA, també han assistit als grups de treball Fernando Rodríguez i Pilar Izaguerri, ambdós fiscals d’estrangeria de Barcelona, Carolina Villacampa, professora de Dret Penal de la Universitat de Lleida, i Carmen Delgado, magistrada i lletrada cap de la Secció d’Igualtat i Violència de Gènere del Consell General del Poder Judicial. Al maig, part d’aquests professionals relacionats amb la reclamació de la compensació per a víctimes ja van formar part del grup focal que va organitzar SICAR cat a Barcelona.

Després d’aquesta trobada, Justice at last seguirà aprofundint en els seus objectius:

Avaluar quin és l’abast real de l’accés al règim d’indemnització de les víctimes de tràfic de persones i d’altres delictes.
Millorar l’accés a la compensació per a les víctimes de tràfic d’éssers humans i altres crims i així garantir que la legislació de la UE sobre el dret a la compensació s’implementi correctament a nivell nacional.
Dotar de coneixements i habilitats professionals per reclamar i oferir assistència per obtenir una indemnització per a les víctimes de tràfic de persones i altres delictes.
Crear, entre professionals, responsables de les polítiques, proveïdors de serveis i les víctimes de tràfic de persones i d’altres delictes, consciència sobre els mecanismes més eficaços per a la protecció de les víctimes i l’accés a la compensació

Pots ampliar la informació 👉 https://www.adoratrius.cat/?p=9408

Aquest projecte està finançat pel Programa de Justícia de la Unió Europea (2014-2020). El contingut d’aquest lloc web representa les opinions de l’autor únicament i és la seva única responsabilitat. La Comissió Europea no accepta cap responsabilitat per l’ús que pugui fer de la informació que conté.

Les aerolínies, contra el tràfic de persones

Existeixen diversos escenaris sobre com, després de la captació, les víctimes de tràfic d’éssers humans (TEH) són traslladades. Algunes d’elles, un cop deixen origen, poden passar per un o diversos països de trànsit fins a arribar al país de destinació o de recepció, en el qual s’executarà l’explotació, si és que aquesta no s’ha iniciat ja amb anterioritat durant les diferents fases del viatge (origen i trànsit). En canvi, altres poden ser explotades dins del seu propi país, sense necessitat d’haver creuat cap frontera, de manera que es converteixen en víctimes de TEH intern.

Quan el tràfic de persones és transnacional, sobretot, s’assumeix que les xarxes d’explotació tan sols fan servir les ja existents rutes dels fluxos migratoris mixtos. Una de les més conegudes és la que va de l’Àfrica Occidental fins a l’Àfrica del Nord, especialment el Marroc i Líbia, per poder creuar per mar cap a Europa. No obstant això, els trasllats de víctimes també es donen amb avió i les persones entren a destí per un lloc fronterer habilitat com són els aeroports.

Conscient d’aquesta realitat i del paper clau en la detecció que poden tenir les companyies aèries, l’Associació de Transport Aeri Internacional (IATA), aquesta setmana, a la 74ª Assemblea General Anual (AGM), ha aprovat per unanimitat una resolució que denuncia el tràfic de persones i es compromet a iniciar accions per combatre’l:

Bones pràctiques: Algunes companyies aèries ja participen en iniciatives per lluitar contra el tràfic de persones, com AEROMEXICO, la primera aerolínia a sumar-se a la Campanya Cor Blau de Nacions Unides. Les millors pràctiques desenvolupades estan incloses en la guia contra el TEH de la IATA, que pretén ajudar les aerolínies a prendre decisions correctes davant d’aquesta greu violació de Drets Humans.
Formació: La formació del personal de vol és essencial per identificar possibles situacions de TEH.
Cooperació: Les autoritats governamentals han d’establir mecanismes clars, pràctics i discrets per informar sobre possibles activitats de TEH a través del transport aeri. Especialment, operadors aeroportuaris, agents d’assistència en terra i altres parts interessades han de cooperar.

En aquesta mateixa línia, SICAR cat, gràcies a la inquietud d’una donant que treballava en una aerolínia, va iniciar fa temps un treball amb aquesta companyia, que va incloure en els seus mòduls formatius a auxiliars de vol un apartat sobre tràfic de persones, ja que el personal de cabina pot tenir un paper actiu en la detecció de potencials víctimes.

El 2017, el 14% de les respostes que va donar SICAR cat a les demandes d’atenció i identificació de diferents agents socials que van detectar a potencials i/o víctimes de TEH van venir de l’aeroport Barcelona-El Prat.

Ara que arriba l’estiu i augmenta el trànsit aeri, l’Oficina de Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC) ha fet una crida perquè totes les persones que viatgen amb avió obrin els ulls davant el TEH:

Are you a
➙ passenger
➙ cabin or cargo crew
➙ baggage handler
➙ check-in staff
➙ duty-free salesperson
➙ customs official?
Then @UNODC’s #BeAwareofTheSigns card is for you. If you see something, say something! #EndHumanTrafficking pic.twitter.com/VHS1YPMR27

— UN Office on Drugs and Crime (@UNODC) 6 de junio de 2018

Entrevista en profunditat sobre tràfic de persones

Na Rosa Cendón, coordinadora de l’àrea de sensibilització i incidència de SICAR cat, protagonitza una de les entrevistes del documental ‘La meva pell’ de SICOM i EntrePobles, que es va estrenar a Cinemes Girona a principis de maig. Al llarg de gairebé una hora, na Rosa repassa des de conceptes bàsics com la definició del delicte de tràfic d’éssers humans fins a la interseccionalitat del mateix, la recuperació integral de les persones que han patit aquesta greu violació de Drets Humans, els reptes i obstacles amb què es troben,..
</iframe