El TEH, una manifestació més de violència contra les dones

Avui, 25 de novembre, Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones, volem reflexionar sobre els múltiples nexes que hi ha entre les diferents formes de violència de gènere i les diferents finalitats de tràfic d’éssers humans (TEH) que pateixen les dones en el context de la migració.

Volem començar reiterant, com fem cada 25 de novembre, que la violència contra les dones suposa una violació dels drets humans i una forma de discriminació contra les dones. D’acord amb el Conveni d’Istanbul, s’entén per violència contra la dona tots els actes de violència basats en el gènere que impliquen, o poden implicar, danys o patiments de naturalesa física, sexual, psicològica o econòmica, incloses les amenaces de fer aquests actes, la coacció o la privació arbitrària de llibertat, en la vida pública o privada per a les dones, i defineix com a “violència contra les dones per raons de gènere” tota violència contra una dona perquè és una dona, o que afecti les dones de manera desproporcionada. El tràfic de dones i nenes per a determinades formes d’explotació és, per tant, una forma de violència contra la dona. A més, determinades formes de tràfic suposen “violència contra la dona per raons de gènere”, ja que afecten dones i nenes de manera desproporcionada.

Durant els darrers anys hem vist avenços positius en l’abordatge de la violència contra les dones. Paral·lelament a una sensibilització social creixent davant d’aquest tema, ha tingut lloc una ampliació del concepte de violència de gènere que és coherent amb el Conveni d’Istanbul. Així, el Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere (2019) reconeix i visibilitza aquelles formes de violència de gènere que es produeixen fora del context de parella o exparella, prestant especial atenció a la violència sexual, el tràfic de dones i nenes amb fins d’explotació sexual, a la mutilació genital femenina i els matrimonis forçats. Igualment, ressaltem l’aprovació el passat 22 de novembre de l’Estratègia Estatal per combatre les Violències Masclistes 2022-2025, que continua avançant en el compliment del Conveni d’Istanbul, i inclou accions per eradicar totes les formes de violència contra les dones, no només en l’àmbit de la parella o exparella, incloent-hi el tràfic de dones i nenes.

Davant aquests avenços, la nostra experiència pràctica diària ens demostra que encara hi ha la necessitat de sensibilitzar i formar actors clau, així com de dotar dels recursos adequats per atendre les víctimes d’aquelles formes de violència de gènere que segueixen sent menys reconegudes i visibilitzades, entre les quals trobem el tràfic per a diferents finalitats d’explotació que afecten de manera desproporcionada dones i nenes. Així, les dones víctimes de tràfic per a explotació sexual en pornografia i per a servitud sexual, per a explotació laboral en sectors fortament feminitzats (com les tasuques de la llar o el treball en “salons de bellesa”, o en determinats sectors de l’agricultura), per a matrimoni forçat, i per a la gestació de nadons per a la seva posterior venda o per a adopcions il·legals, troben, sovint, obstacles i traves en el seu procés de recuperació i accés als drets que els són reconeguts degut, precisament, a aquesta manca de coneixement i sensibilització per part d’actors clau i institucions. A més, cal l’adopció de polítiques públiques integrals, a nivell estatal i autonòmic, que garanteixin l’accés a prestacions i recursos per a dones supervivents del tràfic sotmesos a qualsevol de les finalitats d’explotació, ja que actualment moltes comunitats autònomes només financen recursos per a dones víctimes de tràfic sexual.

Avui 25 de novembre volem visibilitzar la complexitat del tràfic com a forma de violència de gènere. No només existeixen finalitats del tràfic menys conegudes que afecten de manera desproporcionada dones i nenes, sinó que, sovint, una mateixa dona o nena és víctima d’una superposició de diferents formes de violència de gènere (per exemple, de violència en el àmbit de la parella que desemboca en una situació de tràfic), o de diferents finalitats de tràfic simultànies, o consecutives (per exemple, tràfic per a servitud sexual i tràfic per a la comissió d’activitats delictives, o tràfic per a matrimoni forçat i tràfic per a servitud laboral ).

Des del 2019 i sota el lema #TambeEsTrafic, amb Proyecto Esperanza duem a terme una anàlisi permanent de casos reals de dones que han estat víctimes de finalitats de tràfic menys conegudes i visibilitzades a les que hem acompanyat en els nostres recursos d’atenció integral.

El 2021 vam publicar un primer document d’anàlisi de casos, i actualment estem en procés d’elaboració d’un segon document que inclou més casos, i que serà publicat el desembre del 2022. Avui volem aturar-nos en els casos d’Indira i Dulce (noms ficticis per a protegir la seva identitat) que exemplifiquen aquesta complexitat del tràfic com a violència de gènere: Indira va ser captada a través d’un matrimoni concertat, i va ser, posteriorment, víctima de tràfic amb finalitat d’explotació laboral (treballs o serveis forçats) en el treball de la llar en règim de servitud a Espanya fins que finalment, i després de molts mesos, va poder ser derivada a una entitat especialitzada. D’altra banda, Dulce, intentant millorar la seva situació de pobresa al país d’origen, va ser víctima de tràfic transnacional per a l’explotació sexual per a la pornografia a Espanya fins que va poder fugir i rebre atenció especialitzada.

L’experiència del dia a dia ens demostra com el tràfic afecta de manera desproporcionada a dones i nenes que es troben en situació d’especial vulnerabilitat, incloses, dones i nenes amb discapacitat, amb problemes de salut mental, així com dones i nenes migrants i sol·licitants d’asil. En aquest sentit, avui dia 25 de novembre ens sembla important recordar la Recomanació General Nº 38 relativa al tràfic de dones i nenes en el context de la migració mundial, elaborada pel Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona (CEDAW) de Nacions Unides (2020).

Aquesta Recomanació General proporciona orientacions pràctiques per dur a terme intervencions contra el tràfic basades en un enfocament que incorpora una perspectiva de gènere i interseccional, i se centra en la realització dels drets humans de les dones i les nenes com a prioritat estratègica per aconseguir el desenvolupament sostenible. Un punt fonamental d’aquesta Recomanació és el reconeixement que la definició de tràfic de persones no es restringeix a aquelles situacions en què s’ha recorregut a la violència física o s’ha privat a la víctima de la llibertat personal, sinó que tal com recollim en els estudis de casos esmentats, la recomanació indica que l’abús d’una posició de vulnerabilitat i l’abús de poder són els mitjans més comuns utilitzats per cometre el delicte del tràfic, i que les víctimes solen ser objecte de múltiples formes d’explotació.

La Recomanació General Nº 38 comença afirmant que la prevenció del tràfic i l’explotació sexual de les dones i les nenes en el context de la migració mundial passa per l’obligació dels Estats de descobrir, atacar i eliminar-ne les causes fonamentals: a) la discriminació de gènere sistèmica que crea les injustícies econòmiques i socials que pateixen de manera desproporcionada les dones i les nenes; b) les situacions de conflicte i les emergències humanitàries, inclòs el consegüent desplaçament; c) la discriminació en els règims de migració i asil; i d) la demanda que propicia l’explotació i condueix al tràfic. Igualment, ens sembla important recordar que, tal com recull la Recomanació, els Estats tenen l’obligació de detectar, ajudar i protegir les víctimes supervivents del tràfic, impedir-ne la revictimització i garantir-ne l’accés a la justícia i el càstig dels autors.

Aquest 25 de novembre, volem acabar ressaltant, un cop més, la necessitat de continuar avançant cap a una llei integral contra el tràfic a Espanya. En aquest sentit, la Recomanació General Núm. 38 recorda que els Estats tenen l’obligació de combatre totes les formes de tràfic en el context de la migració mundial. Per això, recomana aprovar i aplicar una legislació de lluita contra el tràfic àmplia, centrada en les víctimes, que tingui en compte les necessitats dels nens i les qüestions de gènere, i que proporcioni un enfocament harmonitzat per criminalitzar el tràfic en tots els nivells jurisdiccionals.

Arriba el TIP Report 2022

Com cada mes de juliol, el Departament d’Estat dels Estats Units ha publicat una nova edició del TIP Report (Trafficking in Persons Report), l’informe que analitza el tràfic de persones a més de 180 països, entre ells Espanya. Per la seva banda, SICAR cat, com a entitat especialitzada en tràfic a Catalunya, ha tornat a participar com a informant i es va reunir amb el Consolat dels Estats Units, a Barcelona, a principis d’any.

Segons l’informe, a Espanya, els traficants exploten víctimes estrangeres i, en menor mesura, víctimes espanyoles en territori estatal i a l’estranger.

El tràfic de persones amb fins d’explotació laboral continua amb poques identificacions i les autoritats informen que la pandèmia va augmentar la vulnerabilitat de les persones treballadores i va contribuir a l’augment del tràfic laboral el 2020 i el 2021, especialment en l’agricultura, el treball domèstic i el cultiu de cànnabis a Catalunya.

A més, el 2022, les persones refugiades ucraïneses, sobretot dones, nens i nenes que fugen de la guerra, són vulnerables al tràfic.

Pel que fa a recomanacions, el TIP Report aconsella que Espanya, per al període 2022-2023, prengui les mesures següents:

  • Augmentar la implementació dels protocols d’identificació de víctimes nacionals i de derivació, i la formació per a funcionaris de primera línia pel que fa a la identificació de víctimes especialment vulnerables.
  • Augmentar les investigacions, els judicis i les condemnes per delictes de tràfic, en particular per a treballs forçats.
  • Permetre la identificació formal de víctimes sense requerir la interacció de les forces de l’ordre.
  • Permetre la identificació formal de víctimes i la seva derivació per part d’entitats diferents de la policia, incloent-hi inspectors de treball, personal encarregat dels casos d’asil, professionals sanitaris, treballadors socials i ONG.
  • Ampliar els centres d’atenció a les víctimes a totes les comunitats autònomes.
  • Augmentar la protecció de treballadors implementant regulacions fortes i de supervisió de companyies de contractació, amb mesures policials eficaces.
  • Seguir incrementant els recursos de protecció de testimonis a disposició de les víctimes i testimonis especialitzats, incloent-hi l’augment de les mesures de seguretat i considerant mesures per protegir-ne les identitats.
  • Augmentar els recursos, incloent-hi el personal assignat, de l’oficina del Relator Nacional i considerar fer-ho independent.
  • Augmentar la protecció i seguretat dels menors migrants no acompanyats davant dels traficants que operen als centres de detenció d’immigrants o als centres de menors del govern.
  • Formar fiscals i jutges i jutgesses en tràfic de persones, amb un enfocament centrat en les víctimes per a l’aplicació de la llei.
  • Millorar els mecanismes de compensació de l’Estat, incloent-hi la redistribució de béns confiscats als traficants.
  • Augmentar la participació de supervivents, incloent-hi l’establiment de mecanismes accessibles per rebre i proporcionar compensació per les contribucions de supervivents al crear polítiques, programes i cursos de formació.
  • Millorar la coordinació interministerial del govern amb una resposta multidisciplinària efectiva contra el tràfic de persones.

Valoracions de la LOPIVI en relació al tràfic de menors

Ahir, na Rosa Cendón, coordinadora de Relacions Institucionals i Incidència de SICAR cat, va participar com a ponent a la JORNADA: INFÀNCIA SENSE CICATRIUS. Oportunitats de la nova Llei de Protecció a la Infància enfront de la violència, que van coorganitzar l’Institut de Formació Contínua-IL3-UB i Save the Children.

Durant la jornada, els ponents van valorar la Llei Orgànica 8/2021 del 4 de juny de Protecció Integral de la Infància i Adolescència davant de la Violència-LOPIVI, que va aprovar el Congrés el 20 de maig del 2021.

En el cas de SICAR cat, la Rosa va respondre a les dues qüestions que se li van plantejar en relació a l’impacte de la LOPIVI en nens, nenes i adolescents (NNA) víctimes del tràfic d’éssers humans. Les seves respostes van ser les següents :

  1. Aportacions i Mancances de la llei per als nens, nenes i adolescents víctimes de tràfic i per als fill i filles de dones víctimes de tràfic.
  • Assenyalem la importància de comptar amb aquesta Llei per garantir els drets dels NNA víctimes del tràfic a Espanya, a l’espera que s’aprovi una possible Llei integral per a les víctimes de tràfic i vegem quin serà l’encaix final entre totes dues.
  • Destaquem que la LOPIVI reconegui el tràfic de menors com a casos de violència d’extrema gravetat i reconegui també com a víctimes a tots els NNA independentment de l’explotació a la qual han estat sotmesos.
  • Mostrem la nostra preocupació sobre si en aquesta Llei Orgànica s’inclouen aquells NNA (en general nens i nenes de poca edat, fills i filles es de persones víctimes de tràfic de persones) que han estat víctimes indirectes.
  • Observem la necessitat d’entendre i abordar el tràfic d’éssers humans com una forma de violència molt diferent a la resta de situacions que també són objecte d’aquesta Llei.

Ens preocupa que la resposta davant de totes aquestes violències sigui homogènia i no s’adapti a les especificitats de cadascuna d’elles

rosa cendón, coordinadora de relacions institucionals i incidència de sicar cat
  • Apuntem com a molt positiu que la LOPIVI promogui la cultura de el bon tracte, però també assenyalem negativament que no s’hagi reconegut la violència institucional que s’ha exercit sobre aquests NNA per acció, omissió o tracte negligent durant aquests anys.
  • Compartim el fet que escassament s’ha tingut en compte el marc normatiu internacional en matèria de tràfic que recull els drets que l’Estat ha de garantir a aquests NNA; així com els protocols existents ja en aquesta matèria a nivell estatal i en diferents comunitats autònomes.
  • Esperem que el possible futur Reglament concreti encara més la resposta davant els NNA víctimes del tràfic.

2. Possibles problemes o dificultats en la implementació d’aquestes mesures per als serveis públics i privats que atenen directament aquest col·lectiu.

  • Les principals preocupacions, problemes o dificultats en la implementació d’aquesta LOPIVI continuen sent les mateixes que teníem identificades previ a la seva aprovació.
  • Molts dels actors clau hauran de revisar la seva tasca ja que la seva experiència sempre ha estat emmarcada amb víctimes de tràfic adultes.
  • Es necessita articular una sortida dels sistemes de protecció d’infància per a aquests NNA que asseguri que una solució duradora en el futur, pel que fa als seus processos de recuperació i reparació.
  • Cal dissenyar canals de coordinació amb els països d’origen per garantir el dret al retorn voluntari i segur que tenen reconeguts les víctimes de tràfic.
  • S’hauria d’articular una resposta per a l’assessorament jurídic a nivell penal i administratiu tant per a aquests NNA com per als professionals o persones que denunciïn aquest tipus de situacions de violència.
  • S’ha de garantir una correcta gestió de la informació sobre aquests casos i amb especial atenció quan aquests NNA són testimonis protegits.
  • Adopció de mesures davant les necessitats de protecció i seguretat tan particulars que requereixen aquest tipus de casos.
  • Preocupació per com la possible duplicitat d’espais d’interlocució i coordinació institucional en on s’aborda el tràfic no ens permeti tenir una visió en conjunt sobre el fenomen del tràfic al nostre país.

Finalment, SICAR cat va tancar la seva intervenció amb l’esperança que la LOPIVI sigui el marc per eradicar aquesta forma contemporània d’esclavitud i que s’aconsegueixi que ja no arribin NNA amb cadenes que deixen cicatrius!

El tràfic de dones no és neutral al gènere

El tràfic de persones constitueix una violació dels drets humans, un atemptat contra la dignitat i la integritat de l’ésser humà i una forma de violència de gènere.   

Avui 23 de setembre Proyecto ESPERANZA i SICAR cat , ambdós delegacions d’Adoratrius, commemoren el Dia Internacional contra l’Explotació Sexual i el Tràfic de Persones, instaurat per la Conferència Mundial de la Coalició contra el Tràfic de Persones que va tenir lloc a Dacca, Bangladesh, al gener de 1999.   

En aquesta data assenyalada cal recordar que les víctimes i supervivents han de ser reconegudes en tot moment com a titulars de drets i les seves necessitats, el seu benestar i la seva recuperació integral han d’estar al centre de tota acció, evitant per part de tots els actors la seva revictimització.   

El tràfic d’éssers humans és a més d’un delicte i una violació dels drets humans, una forma de violència de gènere perquè afecta de manera desproporcionada a dones i nenes a tot el món i implica «actes de violència basats en el gènere que comporten per a les dones danys o sofriments de naturalesa física, sexual, psicològica o econòmica, incloses les amenaces de realitzar aquests actes, la coacció o la privació arbitrària de llibertat, en la vida pública o privada».          

Per aquest motiu, l’enfocament de gènere s’ha d’aplicar a la prevenció i protecció de les víctimes del tràfic i ha de situar-se al centre de tota resposta davant del tràfic. El tràfic de dones i nenes amb fins d’explotació sexual pot tenir lloc per:    

  • prostitució 
  • pornografia 
  • servitud sexual i esclavitud en benefici del propi traficant 

Dades que reflecteixen la desproporció pel que fa al gènere

Informes globals, europeus i nacionals reflecteixen que el tràfic de persones afecta desproporcionadament a dones i a nens i que el tràfic amb fins d’explotació sexual segueix essent la finalitat principal del tràfic :

En concret, entre 2016 i 2020, es van identificar formalment un total de 885 víctimes de tràfic sexual, de les quals: 856 van ser víctimes de tràfic adultes (801 dones i 55 homes). Pel que fa a les víctimes menors de tràfic, el nombre és de 29 (28 nenes i 1 nen) .     

Des de SICAR cat i Proyecto Esperanza al llarg de l’any 2020 es van detectar i vam atendre 338 nous casos de dones amb indicis de tràfic, de les quals el 73,66% van patir tràfic amb fins d’explotació sexual.

Combatre el tràfic de dones a través de la Agenda 2030 

L’acció contra el tràfic de persones és present a l’agenda internacional, en concret, en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 que tots els Estats membres de les Nacions Unides (inclòs Espanya) van aprovar el 2015. Aquests objectius suposen una crida a l’acció per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i millorar les vides i les perspectives de les persones a tot el món. Entre ells, el Objectiu 5 se centra a aconseguir la igualtat entre els gèneres i donar poder a totes les dones i les nenes i recull les fites :          

  • 5.1 posar fi a totes les formes de discriminació contra totes les dones i les nenes 
  • 5.2 eliminar totes les formes de violència contra totes les dones i les nenes en els àmbits públic i privat, incloses el tràfic i l’explotació sexual i altres tipus d’explotació . 

Suport integral i especialitzat per a la seva recuperació

Amb l’objectiu de detectar, identificar i donar suport en l’accés a drets a les víctimes i supervivents del tràfic amb fins d’explotació sexual, és fonamental comprendre i abordar la traumatització i l’impacte que pateixen com a conseqüència de l’delicte i que afecta tant a la seva salut física, psicològica, emocional i social.          

El Projecte europeu PHIT – Impacte en la salut psicològica de les dones víctimes del tràfic amb fins d’explotació sexual, desenvolupat entre 2017 i 2019, amb la col·laboració de les dues delegacions d’Adoratrius (Proyecto ESPERANZA i SICAR cat), ofereix recomanacions per les i els professionals que intervenen amb dones víctimes de tràfic sexual, amb l’objectiu d’ evitar la seva revictimització, entre elles: 

  • Atendre la víctima en un espai segur i adequat. 
  • Generar confiança i garantir la confidencialitat, incloent a professionals d’ONGs especialitzades perquè estiguin presents durant la intervenció.     
  • Avaluar l’estat general de salut la víctima (físic, psicològic i emocional) i identificar les seves necessitats urgents i preguntar què necessita.   
  • Proporcionar-li informació clara sobre els seus drets i opcions, així com sobre els possibles riscos i conseqüències, utilitzant un vocabulari senzill i clar. 
  • Reduir al mínim el nombre d’entrevistes/declaracions. 
  • No qüestionar el relat de la víctima, ni pressionar-la, respectar els seus temps i el seu ritme.    
  • Ser conscients de la desconfiança i la por que les víctimes senten cap a les autoritats.    

Aquest projecte sistematitza indicadors específics de tràfic amb fins d’explotació sexual, entre ells:  

  • Indicadors relacionats amb les conseqüències sobre la salut integral de les víctimes de tràfic d’éssers humans amb fins d’explotació sexual, tant a nivell físic com psicològic.
  • Indicadors que poden donar-se en l’esfera psicosocial, aquells que estan relacionats amb les interaccions de la persona amb el seu entorn físic i social.
  • Indicadors referents al procés mitjançant el qual les víctimes són traficades, aquells que estan relacionats amb el viatge que han de fer, les condicions d’aquest i el deute que contrauen.

Dia Mundial de les Persones Refugiades

Amb motiu del Dia Mundial de les Persones Refugiades el proper 20 de juny, Adoratrius vol reiterar el seu compromís amb el suport i l’acompanyament integral a les dones víctimes i supervivents de tràfic d’éssers humans sol·licitants d’asil i als seus fills/es.

En aquest dia mundial Adoratrius presenta els resultats obtinguts l’any 2020 en el programa d’Assistència a dones víctimes de tràfic d’éssers humans sol·licitants d’asil i els seus fills/es a càrrec, que compta amb el finançament del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions i , en concret, de la Direcció General d’Inclusió i Ajuda Humanitària que gestiona el Fons Europeu d’Asil, Migració i Integració (FAMI).

Aquest programa compta amb 23 (+3 nadons) places d’acollida especialitzades per a dones víctimes de tràfic i els seus fills amb necessitat de protecció internacional, repartides en 4 comunitats autònomes (Catalunya, Castella Lleó, Madrid i Andalusia).

El passat 2020, Adoratrius va acompanyar a 176 persones víctimes de tràfic amb necessitat de protecció internacional, 9 de les quals van obtenir la concessió de l’estatut d’asil. Igualment et convidem a que coneguis a més detall alguns altres resultats clau d’aquest projecte a través de la nota de premsa que hem elaborat.

16 de juny: Dia Internacional de les/ls Treballadores/rs de la Llar

Avui 16 de juny es celebra el Dia Internacional de les/ls Treballadores/rs de la Llar, i el 10è Aniversari de l’adopció del Conveni 189 de l’OIT sobre les treballadores i els treballadors domèstics.

Amb motiu d’aquesta celebració des Proyecto Esperanza i SICAR.cat ens hem adherit a la carta que l’organització europea La Strada Internacional ha enviat a aquest matí a un grup de membres de Parlament Europeu, a el Comitè de les Parts de l’Conveni de el Consell d’Europa sobre la lluita contra el tràfic d’éssers humans, l’Assemblea Parlamentària de Consell d’Europa, i l’Assemblea Parlamentària de l’OSCE.

La carta lamenta que, tot i la importància del Conveni 189 de l’OIT que reconeix que els / les treballadors/es domèstics han de tenir accés als mateixos drets que els altres treballadors, només set països europeus entre els quals no hi ha Espanya, l¡han ratificat i fa una crida als governs a fer-ho.

Igualment alerta sobre aquells elements que fan que els/les treballadors/es de la llar siguin un grup vulnerable vers l’explotació laboral, el treball forçat i el tràfic d’éssers humans. De fet, tal com afirma la carta remesa aquest matí, un nombre considerable de les víctimes del tràfic d’éssers humans identificades i registrades a Europa treballen en el sector domèstic i s’espera que en els propers anys augmenti la vulnerabilitat de les i els treballadors domèstics. Per fer front a aquesta situació les entitats signants plantegen una sèrie de peticions als governs, entre les quals s’inclouen la ratificació de la Conveni 189 de l’OIT, la millora de la sensibilització de tots els actors rellevants, incloses les pròpies treballadores de la llar, per identificar les situacions d’explotació i abús en el sector del treball de la llar, i l’aprofundiment en la formació específica dels agents de policia, els fiscals i els inspectors de treball per augmentar el seu coneixement i comprensió del tràfic i l’explotació laboral en el sector del treball de la llar.

Totes aquestes són recomanacions recollides en el Document d’Anàlisi i Recomanacions sobre finalitats de tràfic menys conegudes i visibilitzades a Espanya, entre les quals es troba el tràfic per explotació laboral en el treball de la llar, recentment publicat per Proyecto Esperanza i SICAR cat en el marc de el projecte Speaking Out #TambeEsTrafic, Per informació sobre aquest projecte i les recomanacions poden visualitzar el següent vídeo.

Obstacles dels bancs per obrir comptes

Les greus dificultats que enfronten les persones migrants i sol·licitants d’asil per obrir comptes bancaris són objecte de preocupació per al Consell per a l’Eliminació de la Discriminació Racial o Ètnica (CEDRE), adscrit a l’Ministeri d’Igualtat, que ha aprovat una recomanació exigint que es garanteixi aquest dret per evitar l’exclusió social i acabar amb la discriminació indirecta que aquesta pràctica suposa.

L’accés i manteniment dels comptes de pagament bàsica per a persones en situació de vulnerabilitat es veu obstaculitzat de manera reiterada. Així ha estat recollit per les organitzacions de la societat civil que treballem amb persones refugiades, sol·licitants d’asil i migrants a l’Estat espanyol que constatem com la pràctica habitual de les entitats financeres en relació a aquest producte vulnera un dret reconegut en la legislació espanyola i europea.

Les dificultats o la negativa per obrir els comptes tenen greus conseqüències en la vida d’aquestes persones. La recomanació del CEDRE indica: «Ser titular d’un compte bancari és un dret instrumental que permet contractar serveis bàsics amb entitats privades i públiques, com el subministrament elèctric, d’aigua o gas, llogar un habitatge, o percebre una prestació econòmica estatal o autonòmica . Resulta prioritari per tant garantir aquest dret per evitar l’exclusió social i acabar amb la discriminació indirecta que suposa».

Les irregularitats que cometen els bancs comencen per no informar de l’existència dels comptes de pagament bàsiques a què tenen dret les persones en situació de vulnerabilitat social; no reconeixen com a vàlids els seus documents d’identitat, tenint especial dificultat les persones en situació administrativa irregular l’expulsió és impossible per raons jurídiques i de fet; els obliguen a contractar un altre tipus de productes o serveis per obrir el compte; o sol·liciten documentació addicional de forma arbitrària en funció de la sucursal bancària on se sol·liciti.

Des de les organitzacions socials hem posat en coneixement d’aquesta situació al Banc d’Espanya, al Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries (Sepblac), al Ministeri de Consum i hem presentat una queixa davant Defensor del Poble que ha obert una investigació.

Recentment, hem participat a la Consulta Pública, convocada pel Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Social, amb la qual s’està avaluant l’accés als comptes de pagament bàsiques i la definició de la situació d’especial vulnerabilitat o risc d’exclusió financera per tal d’elaborar propostes de millora del marc normatiu aplicable.

Igualment considerem que s’han d’adoptar mesures efectives perquè les entitats bancàries compleixin amb la normativa vigent reforçant els mecanismes de control i supervisió per tal de fer efectiu l’accés als comptes de pagament bàsiques i evitar els casos d’exclusió financera que agreugen les situacions de vulnerabilitat social.

Adoratrices – Andalucía Acoge – Asociación Progestión – Comisión Española de Ayuda al Refugiado (CEAR)  – Diaconía- Federación de Entidades Latinoamericanas de Cataluña (Fedelatina) – Fundación CEPAIM. Acción integral con migrantes – Fundación APIP- ACAM – La Merced Migraciones – Movimiento por la Paz (MPDL) – ONG CESAL – ONG Rescate – Plataformas Sociales Salesianas – Pueblos Unidos – Provivienda – Red Acoge – San Juan de Dios Ciempozuelos.

Presentació dels resultats #TambeEsTrafic

Aquest matí ha tingut lloc el webminar “Presentació dels resultats del projecte SPEAKING OUT – #TambeEsTrafic per la protecció de les víctimes i supervivents del tràfic per a totes les finalitats d’explotació”, organitzada per Proyecto ESPERANZA i SICAR cat

El Seminari web s’ha celebrat amb motiu de la finalització del projecte #TambeEsTrafic que ambdues organitzacions hem desenvolupat en els darrers 2 anys amb l’objectiu de millorar la detecció i la protecció de dones i nenes víctimes de tràfic a Espanya per a aquelles finalitats d’explotació que encara romanen ocultes i invisibilitzades, com són el tràfic amb finalitats d’explotació en el treball de la llar, el tràfic per matrimonis forçats i el tràfic per a criminalitat forçada.

Al webminar s’han presentat les principals conclusions i recomanacions que es recullen en aquest Document d’Anàlisis i Recomanacions

També et compartim la nota de premsa que hem elaborat amb motiu del webminar “El tràfic de persones continuat invisibilitzat en moltes de les seves finalitats”

Nova estratègia UE contra el tràfic

Ahir 6 de maig vam participar com a membres de la Plataforma Europea de la Societat Civil contra el Tràfic d’Éssers Humans a la reunió conjunta amb la comissària europea d’Interior, Ylva Johansson, i els Relators Nacionals, o mecanismes equivalents, organitzada pel coordinador europeu de lluita contra el Tràfic d´Éssers Humans, Sr. Olivier Onidi. La reunió s’ha centrat en la presentació de la Nova Estratègia de la Unió Europea de lluita contra el Tràfic d’Éssers Humans (2021-2025)  que es va fer pública el passat 14 d’abril.

Aquesta nova Estratègia reitera el compromís de la UE en aquesta àrea, reconeix el progrés fet fins a la data en el marc de l’Estratègia anterior i identifica les prioritats dels propers anys.

Volem ressaltar els següents aspectes positius que conté la Nova Estratègia de l’EU:

– Posa el focus en l’abordatge integral de la lluita contra el tràfic que reconeix la complexitat del fenomen i la necessitat d’articular una resposta general, incloent mesures legals, polítiques públiques i protocols d’actuació coherents i d’ampli abast.

– Incorpora la perspectiva d’edat, reconeixent la vulnerabilitat dels nens i nenes (especialment aquells i aquelles no acompanyades), així com la seva necessitat de protecció i assistència específica.

– Afirma la necessitat d’un enfocament de gènere per abordar el tràfic de dones i nenes amb fins d’explotació sexual, reconeixent aquesta finalitat del tràfic, majoritària a Europa, com una forma de violència contra la dona.

– Reconeix que el 15% de les víctimes de tracta a la UE pateixen explotació laboral; afirma que un nombre significatiu de les mateixes no és detectat per les autoritats i articula mesures específiques per millorar la detecció i la persecució d’aquests casos enfortint la col·laboració entre agents públics, privats i agències europees.

– Reconeix la necessitat de millorar la identificació primerenca i proactiva de totes les víctimes de tràfic d´éssers humans amb la participació de les Organitzacions de la Societat Civil.

– Incideix en la importància de la derivació de les víctimes a serveis de protecció, assistència i acollida adequada i segura, en els quals es tinguin en compte les seves necessitats especials en funció de la finalitat d’explotació a la qual han estat sotmeses.

– Assenyala la responsabilitat dels Estats Membre de prestar especial atenció a la situació de les víctimes de tràfic extra comunitàries a l’hora de valorar el seu trasllat i / o devolució a país d’entrada a Europa, tenint en compte que poden ser localitzades pels traficants i corren el risc de ser sotmeses a tràfic de persones novament.

– Estableix noves línies de finançament per a serveis d’atenció i recursos d’acollida especialitzats per a víctimes de tràfic d’éssers humans.

– Assenyala la responsabilitat de les empreses privades d’incorporar mesures contra el tràfic de persones en les seves polítiques internes, per exemple a través d’una gestió de les seves cadenes de subministraments amb la diligència deguda del respecte als Drets Humans.

Alhora, mostrem la nostra preocupació en relació amb els següents aspectes recollits en la nova Estratègia de la Unió Europea:

– Tot i que l’Estratègia reconeix el tràfic d´éssers humans com una violació greu dels drets fonamentals, l’enfocament de Drets Humans no es tradueix prou en mesures específiques de protecció d’aquests drets. Per exemple, no es proposen accions específiques que garanteixin l’assistència i la protecció incondicional a totes les víctimes independentment de la seva situació administrativa, les seves circumstàncies personals i amb independència de que col·laborin o no amb les autoritats policials i judicials.

– Preval al llarg de l’Estratègia un enfocament de control del crim organitzat. Les mesures que es recullen al llarg de el text se centren en la resposta enfront del tràfic de persones comesa per xarxes criminals, invisibilitzant situacions de tràfic comeses per xarxes informals o traficants individuals.

– Encara que l’Estratègia reconeix que les víctimes de tràfic d´éssers humans provinents de països extracomunitaris es troben en una situació particular que s’ha de tenir en compte quan se’ls atorguin permisos de residència, no es preveuen mesures per a garantir a tota la Unió Europea l’accés a permisos de residència i de treball per a les víctimes, tant per la via de la col·laboració com per la via de la seva situació personal.

– L’Estratègia no esmenta els / les sol·licitants d’asil entre les persones especialment vulnerables. Tampoc incorpora accions específiques per millorar la detecció i identificació de casos de tràfic d´éssers humans en els procediments d’asil ni per garantir el seu accés a la protecció internacional.

– Altres finalitats del tràfic, com el tràfic amb fins de mendicitat forçada, matrimoni forçat, criminalitat forçada i tràfic d’òrgans no són abordades desenvolupant mesures específiques en l’Estratègia.

 

Esperem que aquesta nova Estratègia que es posa en marxa i que durarà fins a 2025 sigui una oportunitat perquè les víctimes de tràfic de persones amb qualsevol finalitat d’explotació vegin els seus drets reconeguts i accedeixin als mateixos de forma efectiva a través de la cooperació i el treball conjunt entre tots els actors, autoritats europees i nacionals, organitzacions de la societat civil i el sector privat.

 

 

Propostes de millora per a la protecció de les víctimes de tràfic d’éssers humans

SICAR cat, com a entitat especialitzada en tràfic de persones, proposa als partits polítics un seguit de mesures a incloure en els seus programes de les eleccions a Catalunya del proper 14 de febrer, amb l’objectiu que es comprometin a garantir la protecció de les víctimes de tràfic d’éssers humans.

Les 11 propostes estan orientades a promoure canvis normatius, reglamentaris i institucionals per facilitar a Catalunya el procés de detecció, protecció, recuperació,… de les persones que han sobreviscut al tràfic de persones, una forma contemporània d’esclavitud.

Descarrega les propostes
Infografia