Millora de les respostes al tràfic en contextos de conflicte armat

El passat 20 de desembre el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va publicar la Llei Orgànica 13/2022, del 20 de desembre, per la qual es modifica la Llei Orgànica 10/1995, del 23 de novembre, del Codi Penal, amb l’objectiu d’agreujar les penes previstes per als delictes de tràfic d’éssers humans d’aquelles víctimes desplaçades per un conflicte armat o una catàstrofe humanitària.

Aquesta modificació, que va entrar en vigor l’endemà de la publicació, consisteix en la introducció d’una nova modalitat agreujada a l’apartat 4 de l’article 177 bis de la Llei Orgànica 10/1995, del 23 de novembre, del Codi Penal, de de manera que quan “la víctima sigui una persona la situació de vulnerabilitat de la qual hagi estat originada o agreujada pel desplaçament derivat d’un conflicte armat o una catàstrofe humanitari”, s’incrementarà la pena imposada si s’escau pel delicte de tràfic de persones comès.

El motiu d’aquesta modificació es deu principalment a la situació derivada del conflicte armat a Ucraïna, un desastre humanitari que, com sol passar, ha comportat el desplaçament forçat de milions de persones amb destinació a diversos països d’Europa, incloent-hi Espanya.

En un context bèl·lic, les persones que en fugen són susceptibles de protecció internacional. A causa de la urgència de la seva necessitat de sortir del país, però, es poden veure obligades a recórrer a tractants com el seu únic mitjà per fugir, en trobar-se, per exemple, sense documents de viatge o identitat. A més, quan arriben al seu destí, poden trobar-se amb situacions de discriminació, restriccions a la llibertat de moviment i circulació, o tenir accés limitat a l’assistència humanitària o altres sistemes de suport. Totes aquestes circumstàncies incrementen el risc d’esdevenir víctimes de tràfic.

Per aquests motius, les persones refugiades i sol·licitants d’asil (especialment dones, nenes i nens) són considerades com a col·lectiu altament vulnerable al tràfic en diferents etapes de la seva fugida, i fins i tot una vegada han assolit el seu destí.

La modificació del codi penal suposa un avenç a l’hora de reconèixer la gravetat del tràfic en col·lectius especialment vulnerables com els sol·licitants d’asil i les persones refugiades. Tanmateix, més enllà de reforçar i millorar la persecució del delicte, és igualment necessari extremar les mesures de prevenció i protecció a víctimes potencials, per evitar situacions d’abús i explotació, així com millorar la detecció primerenca d’indicis al llarg del procés de fugida.

En aquest sentit, SICAR cat i Proyecto Esperanza continuem avançant en la nostra participació com a partners en el projecte europeu “Iniciativa transnacional contra el tràfic en el context dels sistemes d’asil” (#TIATAS per les sigles en anglès), que té com a principal objectiu millorar la detecció d’indicis de tràfic entre el col·lectiu de sol·licitants d’asil mitjançant la:

1. Capacitació i formació a actors clau, com a professionals de centres de recepció de migrants i operadors del sistema d’asil.
2. Elaboració d’eines, directrius i procediments comuns per millorar, si cal, la derivació segura i l’accés a serveis de les víctimes de tràfic a altres països de la Unió Europea en casos transnacionals.

D’acord amb el segon dels objectius esmentats, la Comissió Europea acaba de proposar la creació d’un Mecanisme Europeu de Derivació com a part del procés d’actualització de la Directiva Europea contra el tràfic 2011/36.

A nuestro entender, esta medida debería asegurar la derivación de víctimas de trata a otros países en condiciones seguras. La posible derivación debería realizarse en base a sus necesidades específicas, incluyendo la centralidad de su seguridad y protección, y, por lo tanto, aplicando el principio de “non refoulement”, cuando la derivación pueda suponer un alto riesgo de ser nuevamente víctima de trata, o cuando su devolución no sea segura y sostenible.

Al nostre entendre, aquesta mesura hauria d’assegurar la derivació de víctimes de tràfic a altres països en condicions segures. La possible derivació hauria de realitzar-se en base a les seves necessitats específiques, incloent-hi la centralitat de la seva seguretat i protecció, i, per tant, aplicant el principi de non refoulement, quan la derivació pugui suposar un alt risc de ser novament víctima de tràfic , o quan la seva devolució no sigui segura i sostenible.