22 de febrer – Dia Europeu de les Víctimes de Delictes

Les víctimes de delictes tenen reconeguts una sèrie de drets comuns a tota la Unió Europea, establerts per la Directiva 2012/29/UE, la qual cosa, sens dubte, ha significat un important pas endavant en matèria de protecció.

Avui 22 de febrer, volem recordar que la Directiva del 2012 considera, a més, les víctimes de tràfic de persones amb qualsevol fi d’explotació com a víctimes especialment vulnerables.

Aquest reconeixement reforça l’obligació que tenen els Estats de garantir els drets reconeguts a les víctimes de tràfic de persones i adoptar mesures específiques de protecció. Aquests drets, derivats de la Directiva 2011/36/UE i del Conveni del Consell d’Europa (Conveni de Varsòvia), són claus per a la recuperació i la reparació i inclouen, entre d’altres:

Drets a rebre informació des del primer contacte amb una autoritat competent de manera comprensible i adequada a les seves circumstàncies.


Dret a rebre assistència per al restabliment físic psicològic i social, la qual comprendrà com a mínim assessorament i informació, allotjament adequat i assegurança, assistència mèdica, psicològica i material, assessorament jurídic, oportunitats d’educació i formació d’acord amb l’edat, el sexe i les necessitats especials, i, en particular, tenint en compte les necessitats especials dels nens i nenes.

Dret a la protecció apropiada sobre la base d’una avaluació individual del risc i de les necessitats.

  • Dret a rebre assessorament jurídic i representació legal gratuïta.


Dret a no ser detingudes, acusades o processades per infraccions de la legislació d’estrangeria, i/o per activitats il·lícites en què s’hagin vist implicades com a conseqüència directa de la condició de víctimes de tràfic.


Dret a la reparació integral del dany, incloent-hi mesures de restitució, indemnització, rehabilitació, satisfacció i garanties de no repetició.


Dret a sol·licitar un permís de residència i de treball en el cas de les víctimes de tràfic estrangers de tercers països.

En el cas de les nenes i els nens víctimes de tràfic, cal garantir mesures específiques que primin l’interès superior del menor i les seves circumstàncies particulars.

A Espanya s’han produït avenços en el reconeixement i el compliment dels drets de les víctimes de delictes mitjançant l’aprovació de l’Estatut de la Víctima i la recent Llei Orgànica de protecció integral a la infància i l’adolescència davant de la violència (LOPIVI), en el cas de nens i nenes. A més, el Consell General del Poder Judicial i l’Observatori Català de Justícia a Violència Masclista, han elaborat guies específiques d’actuació judicial en matèria de tràfic d’éssers humans.

Tot i això, la realitat ens mostra com malgrat aquest reconeixement formal i legal, les víctimes de tràfic de persones s’enfronten a nombroses barreres i obstacles per accedir i gaudir plenament d’aquests drets.

Accés a la justícia

El tràfic de persones suposa una greu violació dels drets humans; les víctimes pateixen una gran varietat d’abusos físics, mentals, econòmics i sovint sexuals. L’explotació a què han estat sotmeses pot derivar en patiment físic i problemes de salut, traumes i pèrdua del seu mitjà de vida. Per tant, l’Estat ha de garantir el màxim nivell de protecció i prestacions, així com l’accés a la justícia i a la reparació integral. Per això, és fonamental:

El dret a la reparació integral, que comprèn la restitució, la indemnització, la rehabilitació, la satisfacció i les garanties de no repetició. Específicament, l’accés a una indemnització i una compensació justa ajuda i pot facilitar el seu procés de recuperació integral. Suposa un reconeixement de la violació dels seus drets i dels danys que han patit, i serveix com a instrument de justícia restaurativa i de prevenció.

El dret de les víctimes estrangeres a obtenir una autorització de residència i de treball per tal de garantir el ple compliment de l’obligació dels estats de protegir les víctimes del tràfic. L’accés al permís de residència i de treball funciona com una forma de restitució per si mateixa. Un esforç sistemàtic per la seguretat, l’estabilitat i la perspectiva de futur de les víctimes del tràfic exigeix aplicar correctament a la pràctica la legislació i no condicionar l’accés a l’estatus legal a la cooperació de la víctima en la persecució del delicte, sinó garantir també el seu accés per via de la seva situació personal, així com promoure la inclusió social de les víctimes del tràfic de persones.

El dret a l’efectiva aplicació del principi de no punició, és a dir, a no imposar a les víctimes sancions o penes per infraccions o delictes que s’hagin vist obligades a cometre com a conseqüència directa del delicte de tràfic, com a obligació positiva dels Estats de actuar amb la deguda diligència per assistir, protegir i dotar de recursos efectius les víctimes. L’aplicació del principi de no punició és essencial per garantir la protecció i la recuperació de les víctimes del tràfic. En aquest sentit, la Relatora Especial sobre el tràfic de persones, especialment dones i nens, Siobhán Mullally, va elaborar recentment un informe sobre la necessitat d’aplicar correctament aquest principi.

En aquests moments Espanya és avaluada pel Grup d’Experts del Consell d’Europa sobre Tràfic d’Éssers Humans (GRETA) que, en aquesta ronda d’avaluació, posa el focus en l’accés a la justícia i els recursos efectius. Aquest procés d’avaluació suposa una oportunitat per recollir el que s’ha fet fins ara i les oportunitats de millora que hi ha per garantir l’accés a drets i l’accés a la justícia de les víctimes de tràfic d’éssers humans amb qualsevol fi d’explotació a Espanya. Des de Proyecto Esperanza i SICAR cat participarem de forma activa en aquest procés.

22 Febrero – Día Europeo de las Víctimas de Delitos

Las víctimas de delitos tienen reconocidos una serie de derechos comunes en toda la Unión Europea, establecidos por la Directiva 2012/29/UE, lo cual, sin duda, ha significado un importante paso adelante en materia de protección. 

Hoy 22 de febrero, queremos recordar que la Directiva de 2012 considera, además, a las víctimas de trata con cualquier fin de explotación como víctimas especialmente vulnerables.

Este reconocimiento refuerza la obligación que tienen los Estados de garantizar los derechos reconocidos a las víctimas de trata, y adoptar medidas específicas de protección. Estos derechos, derivados de la Directiva 2011/36/UE y del Convenio del Consejo de Europa (Convenio de Varsovia), son claves para su recuperación y su reparación e incluyen, entre otros:

  • Derechos a recibir información desde el primer contacto con una autoridad competente de manera comprensible y adecuada a sus circunstancias.

  • Derecho a recibir asistencia para su restablecimiento físico psicológico y social, la cual comprenderá como mínimo asesoramiento e información, alojamiento adecuado y seguro, asistencia médica, psicológica y material, asesoramiento jurídico, oportunidades de educación y formación de acuerdo con la edad, el sexo y sus necesidades especiales, y, en particular, teniendo en cuenta las necesidades especiales de los niños y niñas. 

  • Derecho a la protección apropiada sobre la base de una evaluación individual del riesgo y de sus necesidades.

  • Derecho a recibir asesoramiento jurídico y a representación legal gratuita.

  • Derecho a no ser detenidas, acusadas o procesadas por infracciones de la legislación de extranjería, y/o por actividades ilícitas en las que se hayan visto implicadas como consecuencia directa de su condición de víctimas de trata.

  • Derecho a la reparación integral del daño, incluyendo medidas de restitución, indemnización, rehabilitación, satisfacción y garantías de no repetición.

  • Derecho a solicitar un permiso de residencia y de trabajo en el caso de las víctimas de trata extranjeras de terceros países.

  • En el caso de las niñas y niños víctimas de trata, es necesario garantizar medidas específicas que primen el interés superior del menor y sus circunstancias particulares.

En España se han producido avances en el reconocimiento y cumplimiento de los derechos de las víctimas de delitos mediante la aprobación del Estatuto de la Víctima y la reciente Ley Orgánica de protección integral a la infancia y la adolescencia frente a la violencia (LOPIVI), en el caso de niños y niñas. Además, el Consejo General del Poder Judicial y el Observatori Català de Justícia en Violència Masclista, han elaborado guías específicas de actuación judicial en materia de trata de seres humanos.

Sin embargo, la realidad nos muestra cómo a pesar de este reconocimiento formal y legal, las víctimas de trata se enfrentan a numerosas barreras y obstáculos para acceder y disfrutar plenamente de estos derechos.

Acceso a la justicia

La trata de personas supone una grave violación de los derechos humanos; sus víctimas sufren una gran variedad de abusos físicos, mentales, económicos y a menudo sexuales. La explotación a la que han sido sometidas puede derivar en sufrimiento físico y problemas de salud, traumas y pérdida de su medio de vida. Por tanto, el Estado debe garantizar el máximo nivel de protección y prestaciones, así como el acceso a la justicia y reparación integral. Para ello, es fundamental:

El derecho a la reparación integral, que comprende la restitución, indemnización, rehabilitación, satisfacción y garantías de no repetición. Específicamente, el acceso a una indemnización y una compensación justa ayuda y puede facilitar su proceso de recuperación integral. Supone un reconocimiento de la violación de sus derechos y de los daños que han sufrido, y sirve como un instrumento de justicia restaurativa y de prevención.

El derecho de las víctimas extranjeras a obtener una autorización de residencia y de trabajo   con el fin de garantizar el pleno cumplimiento de la obligación de los Estados de proteger a las víctimas de la trata. El acceso al permiso de residencia y de trabajo funciona como una forma de restitución en sí misma. Un esfuerzo sistemático por la seguridad, la estabilidad y la perspectiva de futuro de las víctimas de la trata exige aplicar correctamente en la práctica la legislación y no condicionar el acceso al estatus legal a la cooperación de la víctima en la persecución del delito, sino garantizar también su acceso por vía de su situación personal, así como promover la inclusión social de las víctimas de la trata. 

El derecho a la  efectiva aplicación del principio de no punición, es decir, a no imponer a las víctimas sanciones o penas por infracciones o delitos que se hayan visto obligadas a cometer como consecuencia directa del delito de trata, como obligación positiva de los Estados de actuar con la debida diligencia para asistir, proteger y dotar de recursos efectivos a las víctimas. La aplicación del principio de no punición es esencial para garantizar la protección y recuperación de las víctimas de la trata. En ese sentido, la Relatora Especial sobre la trata de personas, especialmente mujeres y niños, Siobhán Mullally, elaboró recientemente un informe sobre la necesidad de aplicar correctamente este principio.

En estos momentos España está siendo evaluada por el Grupo de Expertos del Consejo de Europa sobre Trata de Seres Humanos (GRETA) que, en esta ronda de evaluación, pone el foco en el acceso a la justicia y los recursos efectivos. Este proceso de evaluación supone una oportunidad para recoger lo que se ha hecho hasta el momento y las oportunidades de mejora que existen para garantizar el acceso a derechos y el acceso a la justicia de las víctimas de trata de seres humanos con cualquier fin de explotación en España. Desde Proyecto Esperanza y SICAR cat participaremos de forma activa en este proceso.

Adoratrius denuncia amb vàries entitats l’exclusió financera

Les persones migrants i sol·licitants d’asil s’enfronten a innombrables traves en l’accés i el manteniment d’un compte bancari, a causa de les pràctiques dutes a terme per les entitats bancàries que incompleixen de manera reiterada la normativa actual. Així ho constaten les més de 300 incidències recollides per diverses organitzacions socials , entre elles Adoratrius.

En un comunicat fet públic aquest dimarts 15 de febrer, les entitats expliquen que en el 80% de les incidències recollides es denega l’obertura d’aquest tipus de comptes per motius contraris a la legislació vigent (no reconeixement de documents d’identitat vàlids, com ara el resguard de sol·licitud de protecció internacional, documentació addicional que no està recollida a la normativa o cobrament d’altes comissions, fins i tot en aquelles situacions en què es compleixen els requisits per sol·licitar la gratuïtat d’aquest tipus de comptes). D’aquesta manera, les traves de les entitats bancàries vulneren el dret de les persones en situació de més vulnerabilitat a la inclusió financera.

Al mes de juny del 2021, el Consell per a l’Eliminació de la Discriminació Racial o Ètnica (CEDRE) també alertava d’aquesta greu situació: “Ser titular d’un compte bancari és un dret instrumental que permet contractar serveis bàsics amb entitats privades i públiques , com el subministrament elèctric, d’aigua o gas, llogar un habitatge, o percebre una prestació econòmica estatal o autonòmica. Resulta prioritari, per tant, garantir aquest dret per evitar l’exclusió social i acabar amb la discriminació indirecta que suposa”.

Les entitats Adoratrius – Andalucía Acoge – Asociación Rumiñahui – Comisión Española de Ayuda al Refugiado (CEAR) – Fundación CEPAIM. Acción integral con migrantes – Fundación APIP- ACAM – Movimiento por la Paz (MPDL) –ONG Rescate – Provivenda – Red Acoge – Red Interlavapiés – Refugees Welcome fa gairebé dos anys que denuncien aquesta situació davant les pròpies entitats bancàries, el Banc d’Espanya, el Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries (SEPBLAC), el Ministeri de Consum i diferents grups parlamentaris. Des de la Defensoria del Poble, esperen contestació des del mes de maig del 2021 de la Secretaria General del Tresor i Finançament Internacional sobre les consultes que des d’aquesta institució han realitzat.

Adoratrices denuncia, con varias entidades, la exclusión financiera

Las personas migrantes y solicitantes de asilo se enfrentan a innumerables trabas en el acceso y mantenimiento de una cuenta bancaria debido a las prácticas llevadas a cabo por las entidades bancarias que incumplen de manera reiterada la normativa actual. Así lo constatan las más de 300 incidencias recogidas por varias organizaciones sociales que, entre ellas Adoratrices.

En un comunicado hecho público en este martes 15 de febrero, las entidades explican que en el 80% de las incidencias recogidas se deniega la apertura de este tipo de cuentas por motivos contrarios a la legislación vigente (no reconocimiento de documentos de identidad válidos, como el resguardo de solicitud de protección internacional, documentación adicional que no está recogida en la normativa o cobro de altas comisiones, incluso en aquellas situaciones en las que se cumplen los requisitos para solicitar la gratuidad de este tipo de cuentas). De este modo, las trabas de las entidades bancarias vulneran el derecho de las personas en situación de mayor vulnerabilidad a la inclusión financiera.

En el mes de junio de 2021, el Consejo para la Eliminación de la Discriminación Racial o Étnica (CEDRE) también alertaba de esta grave situación: “Ser titular de una cuenta bancaria es un derecho instrumental que permite contratar servicios básicos con entidades privadas y públicas, como el suministro eléctrico, de agua o gas, alquilar una vivienda, o percibir una prestación económica estatal o autonómica. Resulta prioritario por tanto garantizar este derecho para evitar la exclusión social y acabar con la discriminación indirecta que supone”.

Las entidades Adoratrices – Andalucía Acoge – Asociación Rumiñahui – Comisión Española de Ayuda al Refugiado (CEAR) – Fundación CEPAIM. Acción integral con migrantes – Fundación APIP- ACAM – Movimiento por la Paz (MPDL) –ONG Rescate – Provivienda – Red Acoge – Red Interlavapiés – Refugees Welcome llevan casi dos años denunciado esta situación ante las propias entidades bancarias, el Banco de España, el Servicio Ejecutivo de la Comisión de Prevención del Blanqueo de Capitales e Infracciones Monetarias (SEPBLAC), el Ministerio de Consumo y diferentes grupos parlamentarios.  Desde la Defensoría del Pueblo, esperan contestación desde el mes de mayo de 2021 de la Secretaría General del Tesoro y Financiación Internacional a las consultas que desde esta institución han realizado.

Participamos en la encuesta sobre protección internacional

Un total de 7 mujeres víctimas de trata atendidas en SICAR cat que, a la vez, tienen reconocido el Estatuto de Protección Internacional, han participado en la Encuesta sobre la Acogida e Integración de personas Refugiadas en España (AIRE), que han promovido el ACNUR y el CIDOB.

El principal objetivo de esta encuesta ha sido tener más detalles sobre las condiciones de vida de las personas beneficiarias de protección internacional en España. Esta información permitirá conocer mejor su experiencia y vida en España pero también ayudará a formular recomendaciones sobre políticas y servicios de acogida e integración.

SICAR cat valora de manera muy positiva que organismos como el ACNUR, de la mano del CIDOB en esta ocasión, lleven a cabo este tipo de iniciativas y promuevan que, las personas refugiadas, como usuarias del sistema de asilo español, puedan evaluarlo y dar su opinión.


Adoratrices cuenta con 23 plazas de Acogida Temporal (Prioridad III.3, dirigida a la acogida de víctimas de trata de seres humanos), del Sistema Nacional de Acogida e Integración de Personas Solicitantes y Beneficiarias de Protección Internacional, así como proyectos y actuaciones complementarias (empleo, aprendizaje del idioma, asistencia jurídica, atención psicológica y traducción e interpretación), financiadas mediante RD 882/2021 de Concesión Directa otorgado por el Ministerio de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones y cofinanciado por el Fondo de Asilo, Migración e Integración (FAMI).

Participem en l’enquesta sobre protecció internacional

Un total de 7 dones víctimes de tràfic de persones ateses a SICAR cat que, alhora, tenen reconegut l’Estatut de Protecció Internacional, han participat en l’Enquesta sobre l’Acollida i Integració de persones Refugiades a Espanya (AIRE), que han promogut l’ACNUR i el CIDOB.

El principal objectiu d’aquesta enquesta ha estat tenir més detalls sobre les condicions de vida de les persones beneficiàries de protecció internacional a Espanya. Aquesta informació permetrà conèixer millor la seva experiència i vida a Espanya, però també ajudarà a formular recomanacions sobre polítiques i serveis d’acollida i integració.

SICAR cat valora de manera molt positiva que organismes com l’ACNUR, de la mà del CIDOB en aquesta ocasió, duguin a terme aquest tipus d’iniciatives i promoguin que, les persones refugiades, com a usuàries del sistema d’asil espanyol, puguin avaluar-lo i donar-ne la seva opinió.


Adoratrices compta amb 23 places d’Acollida Temporal (Prioritat III.3, adreçada a l’acollida de víctimes de tràfic d’éssers humans), del Sistema Nacional d’Acollida i Integració de Persones Sol·licitants i Beneficiàries de Protecció Internacional, així com projectes i actuacions complementàries ( ocupació, aprenentatge de l’idioma, assistència jurídica, atenció psicològica i traducció i interpretació), finançades mitjançant RD 882/2021 de Concessió Directa atorgat pel Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions i cofinançat pel Fons d’Asil, Migració i Integració (FAMI ).