La pandèmia del coronavirus està modificant, en general, la manera en què ens relacionem. Per exemple, en els últims mesos, SICAR cat, entre d’altres mesures, prescindeix de celebracions grupals per motius de seguretat.
Aquest cap de setmana, a Catalunya, es festeja la Castanyada, i a SICAR cat, enguany les unitats familiars gaudiran d’un petit lot per celebrar, en família, aquesta tradició de la societat d’acollida.
Panellets, moniatos i castanyes han estat els productes que les educadores de referència han portat a les famílies monomarentals ateses en el projecte. Sens dubte, els petits i petites de la casa són els que més ho gaudiran.
Com a part de la seva missió, SICAR cat compta amb un projecte d’atenció integral específic adaptat a la realitat de les unitats familiars.
Les unitats familiars són aquelles famílies monoparentals víctimes de tràfic d’éssers humans. Estan compostes per una dona i els seus fills i filles menors a càrrec que es troben en territori
Durant el 2019, SICAR cat va donar resposta a 19 unitats familiars, 13 de les quals en seguiment de l’any anterior.
L’apartat 2 de l’article 59 bis de la L.O. 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, preveu la seguretat i protecció de la víctima i dels seus fills menors d’edat o amb discapacitat, que es trobin a Espanya en el moment de la identificació
La pandemia del coronavirus está modificando, en general, la manera en la que nos relacionamos. Por ejemplo, en los últimos meses, SICAR cat, entre otras medidas, prescinde de celebraciones grupales por motivos de seguridad.
Este fin de semana, en Catalunya, se festeja la Castanyada, y en SICAR cat, las unidades familiares disfrutarán de un pequeño lote para celebrar, en familia, esta tradición de la sociedad de acogida.
Panellets, boniatos y castañas han sido los productos que las educadoras de referencia han llevado a las familias monomarentales atendidas en el proyecto. Sin duda, los pequeños y pequeñas de la casa son quienes más lo disfrutarán.
Como parte de su misión, SICAR cat cuenta con un proyecto de atención integral específico adaptado a la realidad de las unidades familiares.
Las unidades familiares son aquellas familias monoparentales víctimas de trata de seres humanos. Están compuestas por una mujer y sus hijos e hijas menores a cargo que se encuentran en territorio
En 2019, SICAR cat dio respuesta a 19 unidades familiares, 13 de las cuales en seguimiento del año anterior.
El apartado 2 del artículo 59 bis de la L.O. 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades de los extranjeros en España y su integración social, contempla la seguridad y protección de la víctima y de sus hijos menores de edad o con discapacidad, que se encuentren en España en el momento de la identificación.
La coordinadora de Relacions institucionals i incidència de SICAR cat, na Rosa Cendón, va participar el 21 d’octubre en el Ple del Consell Nacional de Dones de Catalunya (CNDC), l’òrgan col·legiat de participació i consulta de l’Institut Català de les Dones (ICD), del que SICAR cat i més de 400 entitats catalanes en formen part.
La trobada, que es va fer de manera telemàtica a causa de la covid, va comptar amb la presència d’entitats i amb la representació institucional a càrrec de la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, la Presidenta de l’ICD, Laura Martínez, la Directora de l’ICD, Núria Ramon, i la Vicepresidenta segona del CNDC, Montse Pineda.
Durant el transcurs de la reunió, na Rosa va traslladar algunes de les preocupacions de SICAR cat, les quals van tenir una bona acollida:
L’impacte de l’ampliació pacte de contingència a víctimes tràfic de persones, víctimes d’explotació sexual i dones en prostitució en situació vulnerabilitat
La manca d’accés a l’Ingreso Mínimo Vital i a la Renda Garantida Ciutadana, per dificultats o manca d’accés a obrir comptes bancaris. Dificultat comuna en les dones migrades
Assenyalar que, finalment, el col·lectiu de prostitució en situació de vulnerabilitat ha quedat exclòs com a beneficiari d’aquestes prestacions
Traslladar la preocupació per l’increment de resolucions desfavorables per a la concessió de l’estatut de refugiades i la conseqüent sortida de dones i famílies monomarentals del sistema d’acollida d’asil
Compartir com l’impacte de la COVID19 genera la vulnerabilització de molts col.lectius i com pot traduir-se en l’increment d’altres finalitats explotació més infradetectades i invisibilitzades, que afecten també majoritàriament a les dones i que TambeEsTrafic
Demanar implicació, solucions, treball preventiu i respostes ràpides i coordinades per reduir l’impacte i discriminació que ara mateix està provocant aquest context i l’aplicació d’aquestes normatives
Gràcies @wwwsicarcat x la vostra expertesa i compromís. Seguirem treballant x sumar estratègies i sinèrgies x millorar l’atenció i el suport a les dones en situació de tràfic d’éssers humans i les dones migrades en general. Són molts els reptes i la urgència del seu abordatge! 💜 https://t.co/n9FkclWVvZ
La coordinadora de Relaciones institucionales e incidencia de SICAR cat, Rosa Cendón, participó el 21 de octubre en el Ple del Consell Nacional de Dones de Catalunya (CNDC), el órgano colegiado de participación y consulta del Institut català de les Dones (ICD), del que SICAR cat y más de 400 entidades catalanas forman parte.
El encuentro, que se hizo de manera telemática a causa del covid, contó con la presencia de entidades y con la representación institucional a cargo de la Consellera de la Presidencia, Meritxell Budó, la Presidenta del ICD, Laura Martínez, la Directora del ICD, Núria Ramon, y la Vicepresidenta segunda del CNDC, Montse Pineda.
Durante el transcurso de la reunión, Rosa Cendón compartió con las participantes de las entidades y las representantes institucionales algunas de las preocupaciones de SICAR cat, las cuales tuvieron muy buena acogida:
El impacto de la ampliación del pacto contingencia a víctimas de trata de personas, víctimas de explotación sexual y mujeres en prostitución en situación vulnerabilidad
La falta de acceso al Ingreso Mínimo Vital y la Renta Garantida de Ciutadania, por dificultades o falta de acceso al abrir cuentas bancarias. Esta dificultad es común en las mujeres migradas
Señalar que, finalmente, el colectivo de prostitución en situación de vulnerabilidad ha quedado excluido como beneficiario de estas prestaciones
Preocupación por el incremento de resoluciones desfavorables para la concesión del estatuto de refugiadas y la consecuente salida de mujeres y familias monomarentales del sistema acogida de asilo
Compartir cómo el impacto COVID19 genera la vulnerabilización de muchos colectivos y cómo puede traducirse en el incremento de otros fines explotación más infradetectados e invisibilizados y que afectan también, mayoritariamente, a las mujeres y #TambienEsTrata
Pedir implicación, soluciones, trabajo preventivo y respuestas rápidas y coordinadas para reducir el impacto y discriminación que ahora mismo está provocando este contexto y la aplicación de estas normativas
Gràcies @wwwsicarcat x la vostra expertesa i compromís. Seguirem treballant x sumar estratègies i sinèrgies x millorar l’atenció i el suport a les dones en situació de tràfic d’éssers humans i les dones migrades en general. Són molts els reptes i la urgència del seu abordatge! 💜 https://t.co/n9FkclWVvZ
El passat 20 d’octubre la Comissió Europea va publicar el seu tercer informe sobre els avenços realitzats en la lluita contra el tràfic d’éssers humans, que cobreix el període 2017-2019.
Aquest text identifica patrons i desafiaments clau per abordar el tràfic d’éssers humans (TEH), proporciona una anàlisi d’estadístiques i descriu els resultats de les accions contra el tràfic dutes a terme en el marc de la Unió Europea.
Per a la realització d’aquest tercer informe, s’han tingut en compte, entre d’altres, la informació que han proporcionat els relators Nacionals dels Estat Membre i les contribucions de les organitzacions de la Societat Civil. SICAR cat i Proyecto ESPERANZA, delegacions d’Adoratrius, han participat en el procés d’elaboració d’aquest tercer informe i han aportat les seves valoracions i preocupacions, a través de diferents mecanismes que han inclòs la participació en informes i entrevistes.
Aquest tercer informe es va presentar durant la sessió conjunta de la Xarxa de Relators Nacionals i / o Mecanismes Equivalents de la Unió Europea i la Plataforma de la Societat Civil de la UE contra el tràfic d’éssers humans, de la qual tant SICAR cat com Proyecto ESPERANZA.
• Durant el 2017 i el 2018 es van registrar a la UE un total de 14.145 víctimes de tràfic de persones.
• En aquest període, les dones i les nenes han continuat sent les principals víctimes registrades (72%).
• Gairebé la meitat de les víctimes registrades (49%) van ser ciutadans membres de països de la UE. Més d’un terç (34%) de les víctimes van ser traficades en el propi país.
• L’explotació sexual segueix sent la finalitat més comuna de tràfic de persones (60% de les víctimes registrades). El 92% de les víctimes de tràfic amb fins d’explotació sexual registrades van ser dones i nenes.
• El 15% de totes les víctimes de tràfic registrades a l’UE van ser-ho amb fins d’explotació laboral. El 68% de les víctimes de tràfic amb aquesta finalitat d’explotació registrades van ser homes víctimes de tràfic especialment en sectors com l’agricultura i la construcció.
• En aquests anys s’ha constatat un increment del nombre de dones víctimes de tràfic explotades en el treball de la llar en treball domèstic, en les tasques de cures i en el sector de la neteja.
En aquest sentit, el projecte #TambeEsTrafic, que ha posat en marxa SICAR cat i Proyecto ESPERANZA cerca visibilitzar el tràfic amb fins d’explotació laboral en el treball de la llar, el tràfic per a la comissió d’activitats delictives i el tràfic per a matrimonis forçats, totes elles finalitats de tràfic que són una realitat a la Unió Europea, però que però que romanen ocultes a Espanya amb l’objectiu de garantir la protecció de totes les víctimes i el seu accés a drets.
El tercer informe es complementa amb dos documents molt més extensos que ofereixen una visió més detallada, completa i fonamentada de les principals conclusions presentades en el mateix.
El primer d’ells se centra en l’anàlisi de tendències recents en el marc del tràfic d’éssers humans (inclòs una anàlisi de l’impacte de la pandèmia a causa de la COVID 19, així com de la intersecció entre Tràfic, Asil i Migració, identificació de víctimes i el seu accés a drets, inclòs el dret a la justícia), mentre que el segon aporta una anàlisi estadística sobre el tràfic d’éssers humans a Europa en els últims dos anys.
El pasado 20 de octubre la Comisión Europea publicó su tercer informe sobre los avances realizados en la lucha contra la trata de seres humanos, que cubre el periodo 2017-2019. Este texto identifica patrones y desafíos clave para abordar la trata, proporciona un análisis de estadísticas y describe los resultados de las acciones contra la trata llevadas a cabo en el marco de la Unión Europea.
Para la realización de este tercer informe, se han tenido en cuenta, entre otros, la información proporcionada por los Relatores Nacionales de los Estado Miembro y las contribuciones de las organizaciones de la Sociedad Civil.
SICAR cat y Proyecto ESPERANZA han participado en el proceso de elaboración de este informe y han aportado sus valoraciones y preocupaciones, a través de distintos mecanismos que han incluido la participación en informes y entrevistas.
Este tercer informe, que se presentó durante la sesión conjunta de la Red de Relatores Nacionales y/o Mecanismos Equivalentes de la Unión Europea y la Plataforma de la Sociedad Civil de la UE contra la trata, de la cual son miembros tanto SICAR cat como Proyecto Esperanza.
En 2017 y 2018 se registraron en la UE un total de 14.145 víctimas de trata.
En este periodo, las mujeres y las niñas han continuado siendo las principales víctimas registradas (72%).
Casi la mitad de las víctimas registradas (49%) fueron ciudadanos miembros de países de la UE. Más de un tercio (34%) de las víctimas fueron tratadas en su propio país.
La explotación sexual sigue siendo la finalidad más común de trata (60% de las víctimas registradas). El 92% de las víctimas de trata con fines de explotación sexual registradas fueron mujeres y niñas.
El 15% de todas las víctimas de trata registradas en la EU lo fueron con fines de explotación laboral. El 68% de las víctimas de trata con esta finalidad de explotación registradas fueron hombres victimas de trata especialmente en sectores como la agricultura y la construcción.
En estos años se ha constatado un incremento del número de mujeres víctimas de trata explotadas en el empleo del hogar en trabajo doméstico, en las tareas de cuidados y en el sector de la limpieza.
En este sentido, el proyecto #TambienEsTrata, que han puesto marcha SICAR cat y Proyecto Esperanza, busca visibilizar la trata con fines de explotación laboral en el empleo del hogar, la trata para la comisión de actividades delictivas y la trata para matrimonios forzados, todas ellas finalidades de trata que son una realidad en la Unión Europea, pero que pero que permanecen ocultas en España con el objetivo de garantizar la protección de todas las víctimas y su acceso a derechos.
Por otra parte, el tercer informe se complementa con dos documentos mucho más extensos que ofrecen una visión más detallada, completa y fundamentada de las principales conclusiones presentadas en el mismo.
El primero de ellos se centra en el análisis de tendencias recientes en el marco de la trata de seres humanos (incluido un análisis del impacto de la pandemia debido al COVID 19, así como de la intersección entre Trata, Asilo y Migración, identificación de víctimas y su acceso a derechos, incluido el derecho a la justicia), mientras que el segundo aporta un análisis estadístico sobre la trata de seres humanos en Europa en los últimos dos años.
Amb motiu del Dia Europeu contra el tràfic d’éssers humans, que se celebra el proper 18 d’ocubre, SICAR cat i Proyecto ESPERANZA, a través d’una nota de premsa, demanen que la protecció de totes les víctimes de tràfic de persones ha d’estar al centre de l’actuació de la Unió Europea.
Amdós projectes manifesten la seva preocupació davant la nova política de migració i asil de la Unió Europea, anunciada el passat 23 de setembre. El pacte aprovat, se centra principalment en el control de fronteres de la UE, imposa limitacions a la migració i estableix un procediment accelerat en frontera, que podria tenir un impacte negatiu en la capacitat de sol·licitar asil i de detectar indicis de tràfic d’éssers humans (TEH).
D’altra banda, han participat en un estudi recent del Parlament Europeu sobre la implementació de la Directiva 2011/36 que assenyala que, encara que les principals finalitats d’explotació romanen inalterades, sent la majoria de les víctimes de tràfic de persones identificades a Europa les víctimes de TEH amb fins explotació sexual (56%), es detecten cada vegada més altres finalitats de TEH, inclòs el TEH amb fins d’explotació laboral (26%).
El passat mes de juny les dues entitats especialitzades també van fer aportacions en el marc de la Plataforma Europea de la Societat Civil contra el Tràfic davant la Nova Estratègia contra el Tràfic d’Éssers Humans de la Unió Europea, prevista pel 2021, i van incidir en la necessitat d’incloure mesures específiques per a la protecció de totes les víctimes de TEH.
A més, mitjançant el projecte #TambeEsTrafic, Proyecto ESPERANZA i SICAR cat volen contribuir a la implementació efectiva de la Directiva 2011/36 que obliga els estats a afrontar el TEH per a totes les finalitats d’explotació. Les dues organitzacions presenten el «Document d’anàlisi i incidència política: #TambienEsTrata» en el qual analitzen, des de la seva experiència pràctica, nombrosos casos de tràfic per a l’explotació laboral en el treball de la llar, matrimoni forçat i criminalitat forçada, per aprofundir en el seu coneixement i reforçar la protecció de les víctimes.
Con motivo del Día Europeo contra la trata, que se celebra el próximo 18 de octubre, SICAR cat y Proyecto Esperanza, piden , a través de una nota de prensa, que la protección de todas las víctimas de trata de seres humanos deben estar en el centro de actuación de la Unión Europea.
Ambos proyectos de Adoratrices, manifiestan su preocupación ante la nueva política de migración y asilo de la UE, anunciada el pasado 23 de septiembre. El pacto aprobado se centra principalmente en el control de fronteras de la UE, impone limitaciones a la migración, y establece un procedimiento acelerado en frontera que podría tener un impacto negativo en la capacidad de solicitar asilo y de detectar indicios de trata.
Por otra parte, las organizaciones han participado en un estudio reciente del Parlamento Europeo sobre la implementación de la Directiva 2011/36 que señala que, aunque las principales finalidades de explotación permanecen inalteradas, siendo la mayoría de las víctimas de trata identificadas en Europa víctimas de trata con fines explotación sexual (56%), se detectan cada vez más otras finalidades de trata, incluida la trata con fines de explotación laboral (26%).
Además, el pasado mes de junio ambas entidades especializadas hicieron aportaciones en el marco de la Plataforma Europea de la Sociedad Civil contra la Trata ante la Nueva Estrategia contra la Trata de Seres Humanos de la Unión Europea prevista para 2021, e incidieron en la necesidad de incluir medidas específicas para la protección de todas las víctimas de trata.
A través del proyecto #TambienEsTrata Proyecto ESPERANZA y SICAR cat quieren contribuir a la implementación efectiva de la Directiva 2011/36 que obliga a los Estados a afrontar la trata para todas las finalidades de explotación. Ambas organizaciones presentan el “Documento de análisis e incidencia política: #TambienEsTrata” en el cual analizan, desde su experiencia práctica, numerosos casos de trata para explotación laboral en el empleo del hogar, matrimonio forzado y criminalidad forzada para profundizar en su conocimiento y reforzar a la protección de las víctimas.
Aquesta setmana, en la qual es commemora el Dia Europeu contra el Tràfic de Persones, el 18 d’octubre, SICAR cat i Proyecto ESPERANZA llancen l’última peça de «Conèixer és transformar«, campanya del projecte #TambeEsTrafic, que vol promoure la protecció de les víctimes de tràfic d’éssers humans per a tots els fins d’explotació. En aquest cas, per a la criminalitat forçada.
Superposició de violències
El tràfic de persones és un delicte complex que es produeix en un context i en una realitat igualment complexes. Aquesta complexitat es veu reflectida, per exemple, en la superposició d’explotacions que sovint trobem a l’escoltar els relats de les víctimes i a l’hora d’analitzar els casos als que donem resposta. Aquesta superposició de finalitats d’explotació apareix, per exemple, en casos en què es produeix una imposició de treball o serveis forçats en el treball de la llar, al costat d’una explotació sexual no lucrativa, o tràfic per a matrimonis forçats, o quan una víctima de tràfic per a explotació sexual és també obligada a cometre furts o altres activitats delictives.
Igualment, trobem el fenomen de la finalitats d’explotació diferents que es produeixen de forma consecutiva, per exemple, en casos de dones «originàriament» víctimes de tràfic amb finalitat d’explotació per a realitzar activitats delictives que, un cop han estat detingudes nombroses vegades i, per tant, són menys «efectives» en aquesta àrea, són explotades sexualment en prostitució pels seus traficants.
Criminalitat forçada
Avui el focus d’atenció se centra a conèixer el tràfic amb fins d’explotació per a la comissió d’actes delictius, a través del testimoni de l’Astrid, perquè això #TambeEsTrafic.
La definició de tràfic de persones inclosa en el Protocol de Palerm, de l’any 2000, no inclou l’explotació per a realitzar activitats delictives com un dels fins d’explotació. No obstant això, a mesura que ha augmentat el coneixement, i la sensibilització cap a finalitats d’explotació que havien passat desapercebudes originàriament, s’han anat afegint en els instruments de lluita i de monitorització contra el tràfic d’éssers humans nous fins d’explotació sota l’epígraf «altres finalitats d’explotació».
A Espanya, l’article 177 bis de el Codi Penal,reformat el 2015, inclou l’explotació per a realitzar activitats delictives, com una de les finalitats de la Tràfic d’éssers humans.
El tràfic per a la comissió d’activitats delictives s’ha d’entendre com l’explotació d’una persona perquè cometi, per exemple, carterisme, furts en comerços, tràfic d’estupefaents i altres activitats similars que estan castigades amb penes i impliquen un guany econòmic.
Encara que existeixen diferències a nivell nacional pel que fa al tipus d’activitats criminals a través de les quals s’explota a les víctimes de tràfic, el projecteRACE in Europeindica que les principals activitats criminals en què són explotades les persones objecte de tràfic amb aquesta finalitat d’explotació a Europa són:
Robatori (inclòs el carterisme, el robatori en caixers automàtics i el robatori a botigues)
Frau de beneficis
Cultiu de cànnabis
Tràfic / contraban de drogues
Producció de productes falsificats (com DVD i cigarrets)
Recollida il·legal de bosses donades a la caritat
Mendicitat
Matrimoni simulat
Adopció il·legal
Robatori de metalls
Producció de metamfetamina
La veu de les supervivents
Astrid té 28 anys i és de nacionalitat colombiana. Estudia un grau superior i, paral·lelament, treballa per poder pagar-se els estudis i ajudar en el sosteniment familiar. Viu amb la seva mare, un germà gran i una germana menor, tots dos amb menors a càrrec i es troben en una situació de forta precarietat econòmica.
A través d’Instagram coneix una persona de nacionalitat búlgara, establerta a Espanya, anomenada Dragos. Amb ell entaula una relació a distància que durarà mesos.
… [] … Li ofereix la possibilitat de treballar en el treball de la llar o en la cura infantil i fins i tot li promet matrimoni per regularitzar la seva situació administrativa. Davant la falta d’oportunitats al seu país d’origen i la perspectiva d’una nova vida a Espanya amb la persona de la qual està enamorada, Astrid accepta i viatja seguint les instruccions de Dragos que és qui s’encarrega d’organitzar i pagar totes les despeses derivades de el viatge (bitllets d’avió, tràmits de visat, etc).
… []… Contràriament al que li havia dit, Astrid viu sola a l’habitació llogada. Dragos li explica que, de moment, no poden viure junts perquè la seva mare està molt malalta i ha de tenir cura d’ella.
… []… Transcorregut un mes aproximadament, Astrid és conduïda a casa d’un altre amic de Dragos també de nacionalitat búlgara que està plena de roba. Es tracta de roba robada a botigues i centres comercials de diferents zones de la ciutat i altres províncies d’Espanya per després vendre-la a Bulgària i altres països. En aquest moment, Dragos li explica que pot guanyar molts diners treballant per a ell i la persuadeix per fer-ho.
… []… Transcorreguts 6 mesos, després d’acumular diverses causes penals en contra i alguna ordre d’expulsió, Astrid decideix posar fi a aquesta situació d’explotació, trenca la relació sentimental i surt del domicili en el qual tenia llogada l’habitació.
Esta semana, en la que se conmemora el Día Europeo contra la Trata, el 18 de octubre, SICAR cat y Proyecto ESPERANZA lanzan la última pieza de “Conocer es transformar”, campaña del proyecto #TambienEsTrata, que quiere promover la protección de las víctimas de trata para todos los fines de explotación, en este caso para la criminalidad forzada.
Superposición de violencias
La trata de personas es un delito complejo que se produce en un contexto y en una realidad igualmente complejas. Esta complejidad se vé reflejada, por ejemplo, en la superposición de explotaciones que a menudo encontramos al escuchar los relatos de las víctimas y a la hora de analizar los casos a los que damos respuesta. Esta superposición de finalidades de explotación aparece, por ejemplo, en casos en los que se produce una imposición de trabajo o servicios forzados en el empleo del hogar junto a una explotación sexual no lucrativa, o trata para matrimonios forzados, o cuando una víctima de trata para explotación sexual es también obligada a cometer hurtos u otras actividades delictivas.
Igualmente, encontramos el fenómeno de la finalidades de explotación distintas que se producen de forma consecutiva, por ejemplo, en casos de mujeres “originariamente” víctimas de trata con finalidad de explotación para realizar actividades delictivas que, una vez han sido detenidas numerosas veces y, por tanto, son menos “efectivas” en esta área son explotadas sexualmente en prostitución por sus tratantes.
Criminalidad Forzada
Hoy el foco de atención se centra en conocer la trata con fines de explotación para la comisión de actos delictivos a través del testimonio de Astrid, porque eso #TambienEsTrata.
La definición de trata de personas incluida en el Protocolo para prevenir, reprimir y sancionar la trata de personas (Protocolo de Palermo) del año 2000, no incluye la explotación para realizar actividades delictivas como uno de los fines de explotación. Sin embargo, y a medida que ha aumentado el conocimiento de, y la sensibilización hacia, finalidades de explotación que habían pasado desapercibidas originariamente se han ido añadiendo en los instrumentos de lucha y de monitoreo contra la trata de seres humanos nuevos fines de explotación bajo el epígrafe “otras finalidades de explotación”.
En España, el artículo 177 bis del Código Penal reformado en 2015 incluye la explotación para realizar actividades delictivas como una de las finalidades de la Trata de seres humanos.
La trata para la comisión de actividades delictivas debe entenderse como la explotación de una persona para que cometa, por ejemplo, carterismo, hurtos en comercios, tráfico de estupefacientes y otras actividades similares que están castigadas con penas e implican una ganancia económica”. Aunque existen diferencias a nivel nacional en cuanto al tipo de actividades criminales a través de las cuales se explota a las víctimas de trata, el proyecto RACE in Europe indica que las principales actividades criminales en las que son explotadas las personas objeto de trata con esta finalidad de explotación en Europa son:
Robo (incluido el carterismo, el robo en cajeros automáticos y el robo en tiendas)
Fraude de beneficios
Cultivo de cannabis
Tráfico / contrabando de drogas
Producción de productos falsificados (como DVD y cigarrillos)
Recogida ilegal de bolsas donadas a la caridad
Mendicidad
Matrimonio simulado
Adopción ilegal
Robo de metales
Producción de metanfetamina
La voz de las supervivientes
Astrid tiene 28 años y es de nacionalidad colombiana. Estudia un grado superior y, paralelamente, trabaja para poder costearse los estudios y ayudar en el sustento familiar. Vive con su madre, un hermano mayor y una hermana menor, ambos con menores a cargo y se encuentran en una situación de fuerte precariedad económica.
A través de Instagram conoce una persona de nacionalidad búlgara, afincada en España, llamada Dragos. Con él entabla una relación a distancia que durará meses. …[]…Le ofrece la posibilidad de trabajar en el empleo del hogar o en el cuidado infantil y hasta le promete matrimonio para regularizar su situación administrativa. Ante la falta de oportunidades en su país de origen y la perspectiva de una nueva vida en España con la persona de la que está enamorada, Astrid acepta y viaja siguiendo las instrucciones de Dragos que es quien se encarga de organizar y pagar todos los gastos derivados del viaje (billetes de avión, trámites de visado, etc). …[] Contrariamente a lo que le había dicho, Astrid vive sola en la habitación alquilada. Dragos le explica que, de momento, no pueden vivir juntos porque su madre está muy enferma y debe cuidar de ella. Transcurrido un mes aproximadamente, Astrid es conducida a casa de otro amigo de Dragos también de nacionalidad búlgara que está llena de ropa. Se trata de ropa robada en tiendas y centros comerciales de diferentes zonas de la ciudad y otras provincias de España para después venderla en Bulgaria y otros países. En ese momento, Dragos le explica que puede ganar mucho dinero trabajando para él y la persuade para hacerlo. …[] Transcurridos 6 meses, tras acumular varias causas penales en su contra y alguna orden de expulsión, Astrid decide poner fin a esta situación de explotación, rompe la relación sentimental y sale del domicilio en el que tenía alquilada la habitación.
