Conclusions jornada #somrefugi

Diverses organitzacions especialitzades en asil i tràfic d’éssers humans (TEH), així com altres actors implicats en la matèria, al llarg de la jornada ‘Som refugi per a la protecció?’, organitzada per SICAR cat conjuntament amb el CICAC i l’ACNUR i disponible en vídeo, van demanar una major implicació de l’advocat i l’advocada d’ofici ja que aquesta augmentaria la detecció de casos susceptibles de protecció internacional i de víctimes de TEH, en escenaris vulnerables com són els CIE, els ports, les presons i els aeroports.

N’Elena Arce (Defensor del Pueblo), que va fer la ponència inaugural sobre el TEH en el marc de la protecció internacional, va recordar que els advocats i les advocades han de ser capaços de defensar la necessitat del període de restabliment i reflexió de les víctimes de TEH. D’altra banda, Francisco Ortiz (ACNUR), durant la seva intervenció, va recalcar que entre les víctimes de TEH hi ha persones que poden ser sol·licitants d’asil i que, per tant, se’ls hi ha de brindar la deguda protecció internacional i respectar el principi de no-devolució.

En Fernando Rodríguez (Fiscalia d’estrangeria), en Joan R. Puig Pellicer (CICAC) i na Rosa Cendón (SICAR cat) van aprofundir en el paper dels lletrats. Rodríguez va afirmar que tant el Protocolo marco com el Protocol català de protecció de víctimes de TEH són escassos en matèria de protecció assistència a les víctimes, de manera que són incomplets.

A més a més, Puig Pellicer va afegir que des de l’advocacia institucional estan treballant amb altres advocats i entitats especialitzades, com SICAR cat, per tal d’elaborar diversos protocols d’actuació en estrangeria. Finalment, na Rosa Cendón va denunciar les dificultats d’accés amb les que es troben les ong en espais com l’aeroport d’El Prat ja que, en el supòsit que vulguin donar suport a un advocat que està assistint allà a una persona susceptible de protecció, el cos policial és qui decideix si l’entitat pot accedir-hi.

Pel que fa a experiències en escenaris concrets, na Rocío Sierra (Algeciras Acoge) va explicar que moltes dones internades al CIE d’Algeciras desconeixen la seva situació, és a dir, no saben que estan allà per a ser expulsades ni que allò és un centre d’internament. També na Carolina Villacampa (Universitat de Lleida) va presentar, al llarg de la seva ponència, una investigació sobre TEH per a l’explotació criminal que, en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili, va fer a dues presons catalanes. D’un total de 45 dones entrevistades, l’estudi va concloure que deu eren víctimes de TEH i que estaven condemnades per delictes comesos durant la fase d’explotació.

A més, en Javier Galparsoro (CEAR Euskadi), que va atendre per primer cop un polissó al 1991, va explicar que no era lògic que al nord d’Espanya es concentri la major assistència lletrada de les ong i de la policia, respecte altres punts fronterers marítims de l’Estat espanyol com seria la costa del mediterrani. Respecte l’aeroport de Barajas, na Paloma Favieres (CEAR Madrid) va afirmar que només es va activar el protocol per denegació d’entrada per part de la policia a dues dones mentre que na María Saiz (Creu Roja) va recalcar l’especial atenció de la filiació en menors acompanyats per adults.

Finalment, n’Isabel Herranz va oferir el seu testimoni com a advocada d’ofici ja que al 2013 es va trobar amb el primer cas d’asil de la seva carrera. Herranz va recomanar als advocats i a les advocades presents a la jornada que no han de tenir vergonya a l’hora de preguntar a entitats especialitzades sobre temes dels que necessiten més informació si pretenen oferir una bona assitència.