Com afecta a les víctimes del tràfic la reforma del Codi Penal
El Codi Penal, aprovat mitjançant la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, ha estat objecte de revisió i actualització, degut, en gran part als compromisos internacionals adquirits per Espanya. Entre ells, els derivats de la Directiva 2011/93/UE, relativa a la Lluita contra els abusos sexuals i l’explotació sexual dels menors i la pornografia infantil; de la Directiva 2011/36/UE, relativa a la prevenció i lluita contra el Tràfic d’Éssers Humans i a la protecció a les víctimes; i de la Directiva 2014/42/UE, de 3 d’ abril, sobre l’embargament d’instruments i productes del delicte a la Unió Europea. També es modifica l’actual regulació del delicte d’immigració il·legal, separant clarament aquesta figura delictiva del delicte de tràfic d’éssers humans i ajustant tipus i penes a les exigències de la Directiva 2002/90/CE i la Decisió Marc 2002/946/JAI.
En aquest sentit, cal destacar la introducció de dues realitats del delicte de tràfic d’éssers humans com són el tràfic per a la comissió d’activitats delictives i el tràfic per a matrimonis forçats.
Per altra banda, s’han realitzat modificacions respecte la regulació de la confiscació, especialment de la confiscació ampliada, concepte introduït el 2010 per als delictes de terrorisme i comesos per grups o organitzacions criminals i que ara s’ estén a altres supòsits en els que és freqüent que es produeixi una activitat delictiva sostinguda en el temps de la que poden derivar importants beneficis econòmics com és el tràfic d’ Éssers Humans amb Finalitats d’ explotació.
Per últim, s’introdueixen modificacions en els delictes contra la llibertat sexual i es modifica l’art. 187 amb l’ objectiu de perseguir am més eficàcia a qui es beneficiï de l’explotació de la prostitució aliena. Així, es sanciona separadament el benefici obtingut de la prostitució en el marc d’una situació d’explotació.
Tot plegat implica un avanç en la regulació per a la persecució del delicte de Tràfic d’Éssers Humans que també hauria de significar una millora per a les víctimes respecte l’accés a rebre indemnitzacions per danys i perjudicis mitjançant l’aplicació de confiscació de béns. A la pràctica, faltarà veure en què es tradueix aquesta nova revisió que, si bé és cert que respon a “noves” figures delictives, no s’ajusta a una realitat dominada por la hegemonia d’organitzacions criminals i a les seves canviants formes de delinqüència.