Esta mañana ha tenido lugar el webminario “Presentación de los resultados del proyecto SPEAKING OUT – #TambienEsTrata por la protección de las víctimas y supervivientes de la trata para todos los fines de explotación”, organizada por Proyecto ESPERANZAy SICAR cat
El Seminario web se ha celebrado con motivo de la finalización del proyecto #TambienEsTrata que ambas organizaciones han desarrollado en los últimos 2 años con el objetivo de mejorar la detección y la protección de mujeres y niñas víctimas de trata en España para aquellas finalidades de explotación que aún permanecen ocultas e invisibilizadas, como son la trata con fines de explotación en el empleo del hogar, la trata para matrimonios forzados y la trata para criminalidad forzada.
Aquest matí ha tingut lloc el webminar “Presentació dels resultats del projecte SPEAKING OUT – #TambeEsTrafic per la protecció de les víctimes i supervivents del tràfic per a totes les finalitats d’explotació”, organitzada per Proyecto ESPERANZAi SICAR cat
El Seminari web s’ha celebrat amb motiu de la finalització del projecte #TambeEsTrafic que ambdues organitzacions hem desenvolupat en els darrers 2 anys amb l’objectiu de millorar la detecció i la protecció de dones i nenes víctimes de tràfic a Espanya per a aquelles finalitats d’explotació que encara romanen ocultes i invisibilitzades, com són el tràfic amb finalitats d’explotació en el treball de la llar, el tràfic per matrimonis forçats i el tràfic per a criminalitat forçada.
Para favorecer que “las mujeres puedan salir de las situaciones de explotación”, una de las recomendaciones propuestas fue que el acceso a la RGC, como ocurre en el caso del IMV, no requiera a las personas pasar por un proceso de identificación como víctima de trata, potestad que tienen los cuerpos policiales, ni una sentencia judicial -que puede tardar años-, sino que sea suficiente con la presencia de indicios razonables de trata de seres humanos, acreditada por las entidades especializadas. Hace años que estas entidades colaboran con los cuerpos policiales en los procesos de identificación y su experiencia es clave para facilitar el acceso de las víctimas de trata a sus derechos, entre los que se encuentra el acceso a prestaciones económicas como el IMV o la RGC.
Para facilitar la estandarización de estos “indicios razonables”, las entidades participantes propusieron la utilización en la gestión de la RGC del informe social utilizado para el acceso al IMV de las víctimas de trata, juntamente con los indicadores que aplica la UTEH para acreditar la existencia de dichos indicios. La utilización de estos indicadores, pendientes de validación por parte de la Mesa Interinstitucional contra la Trata de Seres Humanos impulsada por el Ayuntamiento de Barcelona, y que fueron elaborados en un proceso participativo con distintos agentes implicados en la lucha contra la trata de personas en Barcelona, contribuiría a dotar el proceso de “coherencia, fiabilidad, rigurosidad, competencia y transparencia”.
Las entidades catalanas participantes en el seminario propusieron revisar también el criterio establecido para considerar que una entidad o servicio pueda acreditar que una persona es víctima de trata de seres humanos. Actualmente, el Ministerio de Igualdad establece que las entidades acreditadas son las que durante los últimos tres años han recibido subvenciones de la Dirección General de Violencia de Género por proyectos relacionados con la trata de personas con finalidad de explotación sexual. Un criterio que consideran “insuficiente y poco riguroso” y ante el cual las entidades proponen plantear “estándares de servicios que definan qué se entiende por una entidad o servicio especializado en trata de personas”.
Durante el seminario, se puso encima la mesa otra desigualdad entre las ayudas: mientras que el IMV solo reconoce a las mujeres víctimas de trata de seres humanos con finalidades de explotación sexual, el reglamento de la RGC posibilitaría el acceso a la prestación por parte de personas víctimas de otras formas de explotación, como hombres víctimas de este delito contra los derechos humanos y mujeres víctimas de trata con distintas finalidades de explotación, como los trabajos o servicios forzados, las prácticas análogas a la esclavitud, la mendicidad, los matrimonios forzados, la extracción de órganos o la comisión de delitos.
“Tanto en el IMV como en la RGC existen factores positivos que deberían celebrarse. Sin embargo, todavía hay que trabajar en algunos de los retos que han surgido para que todas las personas víctimas de trata puedan acceder a ellos de manera armonizada”, expresó Sira Vilardell, directora general de Surt, quien recordó que la comisión de gobierno sobre la RGC, de la cual Surt forma parte a través de ECAS, se comprometió a armonizar sus requisitos con los estatales.
“Se debe entender que la trata de seres humanos es una violación de derechos humanos y esto implica unas obligaciones y responsabilidades por parte de los estados, a través de sus administraciones públicas”, remarcó Rosa Cendón, responsable de Incidencia de SICAR cat, para quien, en la atención a personas víctimas de trata de seres humanos, es fundamental “tener presente que hace tiempo que han sido tratadas como mercancías, y devolverles la dignidad de poder decidir por ellas mismas es importante para el proceso de reparación”.
Per afavorir que “les dones puguin sortir de les situacions d’explotació”, una de les recomanacions és que l’accés a la RGC, com passa en el cas de l’IMV, no requereixi a les persones passar per un procés d’identificació com a víctima de tràfic, potestat que tenen els cossos policials, ni una sentència judicial -que pot tardar anys-, sinó que sigui suficient amb la presència d’indicis raonables de tràfic d’éssers humans, acreditada per les entitats especialitzades. Fa anys que aquestes entitats col·laboren amb els cossos policials en els processos d’identificació i la seva experiència és clau per facilitar l’accés de les víctimes de tràfic als seus drets, entre els que es troben l’accés a prestacions econòmiques com l’IMV o la RGC.
Per facilitar l’estandarització d’aquests “indicis raonables”, les entitats participants van proposar la utilització en la gestió de la RGC de l’informe social utilitzat per a l’accés a l’IMV de les víctimes de tràfic, juntament amb els indicadors que aplica la UTEH per acreditar l’existència d’aquests indicis. La utilització d’aquests indicadors, que resten pendents de validació per la Taula Interinstitucional contra el tràfic d’éssers humans promoguda per l’Ajuntament de Barcelona, i que han estat elaborats en un procés participatiu amb diferents agents implicats en la lluita contra el tràfic de persones a Barcelona, contribuiria a dotar el procés de “coherència, fiabilitat, rigorositat, competència i transparència”.
Les entitats catalanes participants al seminari van proposar revisar també el criteri establert per considerar que una entitat o servei pugui acreditar que una persona és víctima de tràfic d’éssers humans. Actualment, la Ministeri d’Igualtat estableix que les entitats acreditades són les que durant els últims tres anys han rebut subvencions de la Direcció General de Violència de Gènere per projectes relacionats amb el tràfic de persones amb finalitat d’explotació sexual. Un criteri que consideren “insuficient i poc rigorós” i davant del qual les entitats proposen plantejar “estàndards de serveis que defineixin què s’entén per una entitat o servei especialitzat en tràfic de persones”.
Durant el seminari, es va posar sobre de la taula una altra desigualtat entre les ajudes: mentre que l’IMV només reconeix les dones víctimes de tràfic d’éssers humans amb finalitats d’explotació sexual, el reglament de la RGC possibilitaria l’accés a la prestació per part de persones víctimes d’altres formes d’explotació, com ara homes víctimes d’aquest delicte contra els drets humans i dones víctimes de tràfic amb diverses finalitats d’explotació, com ara els treballs o serveis forçosos, les pràctiques anàlogues a l’esclavitud, la mendicitat, els matrimonis forçosos, l’extracció d’òrgans o la comissió de delictes.
“Tant en l’IMV i la RGC hi ha factors positius que s’haurien de celebrar però malgrat tot cal encara treballar alguns dels reptes que han sorgit, per tal que totes les persones víctimes de tràfic hi puguin accedir de manera harmonitzada”, ha expressat Sira Vilardell, directora general de Surt, qui ha recordat que la comissió de govern sobre la RGC, de la qual Surt forma part a través d’ECAS, va comprometre’s a harmonitzar els seus requisits amb els estatals.
“S’ha d’entendre que el tràfic d’éssers humans és una violació de drets humans i això implica unes obligacions i responsabilitats per part dels estats, a través de les seves administracions públiques”, ha remarcat Rosa Cendón, responsable d’incidència de SICAR cat, per qui, en l’atenció a persones víctimes de tràfic d’éssers humans, és fonamental “tenir present que fa temps que han estat tractades com a mercaderies i que tornar-los la dignitat de poder decidir per elles mateixes és important pel procés de reparació”.
El proper dissabte 4 de novembre, a partir de les 10.30 del matí, a la Casa Elizalde, a Barcelona, SICAR cat celebra una trobada oberta a tota la seva base social i a aquelles persones interessades a descobrir el seu programa d’atenció integral a víctimes de tràfic d’éssers humans: ‘15 anys connectant drets‘. Al llarg del matí, l’equip de SICAR cat parlarà del recorregut del programa després de 15 anys en marxa, així com dels nous reptes que afronta. L’entrada és gratuïta.
El próximo sábado 4 de noviembre, a partir de las 10.30 de la mañana, en la Casa Elizalde, en Barcelona, SICAR cat celebra un encuentro abierto a toda su base social y a aquellas personas interesadas en descubrir su programa de atención integral a víctimas de trata de seres humanos: ‘15 anys connectant drets‘. A lo largo de la mañana, el equipo de SICAR cat hablará del recorrido del programa tras 15 años en marcha, así como de los nuevos retos que afronta. La entrada es gratuita.
