Menors en el sistema de protecció a la infància: vulnerables al tràfic

Les nenes, els nens i adolescents que es troben en recursos residencials del sistema de protecció a la infància són especialment susceptibles de ser captats per les xarxes d’explotació, que s’aprofiten de la seva situació de vulnerabilitat psicològica i emocional.

Precisament, és fonamental que el sistema de protecció a la infància estigui dissenyat per fer front a una situació de dificultat extrema a l’hora d’assistir i protegir aquests menors que han patit tràfic de persones.

L’explotació sexual és una forma de violència sexual que afecta desproporcionadament a dones i nenes i es converteix en una manifestació més de discriminació estructural per motius de gènere i edat. Però cal tenir en compte que hi ha altres formes d’explotació més enllà de la sexual, igual de greus, amb un gran impacte en les persones que les pateixen.

Per exemple, el tràfic per a la comissió de delictes com el tràfic d’estupefaents o la mendicitat forçada són altres finalitats d’explotació a les que també són sotmesos aquests i aquestes menors tutelats i cal visibilitzar aquestes realitats per no deixar cap víctima sense protecció ni assistència.

Si bé al maig, la Conferència Sectorial Extraordinària Conjunta d’Igualtat, Infància i Adolescència va aprovar un pla d’acció per millorar la detecció, protecció i atenció integral a les víctimes de violències sexuals menors d’edat, aquest se centra en la lluita contra el tràfic sexual i no té en compte una resposta per a la resta de finalitats d’explotació que també tenen lloc. Tots aquests nens, nenes i adolescents víctimes de tràfic, sense distinció, tenen dret a una reparació efectiva i és responsabilitat de l’Estat garantir-la.