El TEH, una manifestació més de violència contra les dones

Avui, 25 de novembre, Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones, volem reflexionar sobre els múltiples nexes que hi ha entre les diferents formes de violència de gènere i les diferents finalitats de tràfic d’éssers humans (TEH) que pateixen les dones en el context de la migració.

Volem començar reiterant, com fem cada 25 de novembre, que la violència contra les dones suposa una violació dels drets humans i una forma de discriminació contra les dones. D’acord amb el Conveni d’Istanbul, s’entén per violència contra la dona tots els actes de violència basats en el gènere que impliquen, o poden implicar, danys o patiments de naturalesa física, sexual, psicològica o econòmica, incloses les amenaces de fer aquests actes, la coacció o la privació arbitrària de llibertat, en la vida pública o privada per a les dones, i defineix com a “violència contra les dones per raons de gènere” tota violència contra una dona perquè és una dona, o que afecti les dones de manera desproporcionada. El tràfic de dones i nenes per a determinades formes d’explotació és, per tant, una forma de violència contra la dona. A més, determinades formes de tràfic suposen “violència contra la dona per raons de gènere”, ja que afecten dones i nenes de manera desproporcionada.

Durant els darrers anys hem vist avenços positius en l’abordatge de la violència contra les dones. Paral·lelament a una sensibilització social creixent davant d’aquest tema, ha tingut lloc una ampliació del concepte de violència de gènere que és coherent amb el Conveni d’Istanbul. Així, el Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere (2019) reconeix i visibilitza aquelles formes de violència de gènere que es produeixen fora del context de parella o exparella, prestant especial atenció a la violència sexual, el tràfic de dones i nenes amb fins d’explotació sexual, a la mutilació genital femenina i els matrimonis forçats. Igualment, ressaltem l’aprovació el passat 22 de novembre de l’Estratègia Estatal per combatre les Violències Masclistes 2022-2025, que continua avançant en el compliment del Conveni d’Istanbul, i inclou accions per eradicar totes les formes de violència contra les dones, no només en l’àmbit de la parella o exparella, incloent-hi el tràfic de dones i nenes.

Davant aquests avenços, la nostra experiència pràctica diària ens demostra que encara hi ha la necessitat de sensibilitzar i formar actors clau, així com de dotar dels recursos adequats per atendre les víctimes d’aquelles formes de violència de gènere que segueixen sent menys reconegudes i visibilitzades, entre les quals trobem el tràfic per a diferents finalitats d’explotació que afecten de manera desproporcionada dones i nenes. Així, les dones víctimes de tràfic per a explotació sexual en pornografia i per a servitud sexual, per a explotació laboral en sectors fortament feminitzats (com les tasuques de la llar o el treball en “salons de bellesa”, o en determinats sectors de l’agricultura), per a matrimoni forçat, i per a la gestació de nadons per a la seva posterior venda o per a adopcions il·legals, troben, sovint, obstacles i traves en el seu procés de recuperació i accés als drets que els són reconeguts degut, precisament, a aquesta manca de coneixement i sensibilització per part d’actors clau i institucions. A més, cal l’adopció de polítiques públiques integrals, a nivell estatal i autonòmic, que garanteixin l’accés a prestacions i recursos per a dones supervivents del tràfic sotmesos a qualsevol de les finalitats d’explotació, ja que actualment moltes comunitats autònomes només financen recursos per a dones víctimes de tràfic sexual.

Avui 25 de novembre volem visibilitzar la complexitat del tràfic com a forma de violència de gènere. No només existeixen finalitats del tràfic menys conegudes que afecten de manera desproporcionada dones i nenes, sinó que, sovint, una mateixa dona o nena és víctima d’una superposició de diferents formes de violència de gènere (per exemple, de violència en el àmbit de la parella que desemboca en una situació de tràfic), o de diferents finalitats de tràfic simultànies, o consecutives (per exemple, tràfic per a servitud sexual i tràfic per a la comissió d’activitats delictives, o tràfic per a matrimoni forçat i tràfic per a servitud laboral ).

Des del 2019 i sota el lema #TambeEsTrafic, amb Proyecto Esperanza duem a terme una anàlisi permanent de casos reals de dones que han estat víctimes de finalitats de tràfic menys conegudes i visibilitzades a les que hem acompanyat en els nostres recursos d’atenció integral.

El 2021 vam publicar un primer document d’anàlisi de casos, i actualment estem en procés d’elaboració d’un segon document que inclou més casos, i que serà publicat el desembre del 2022. Avui volem aturar-nos en els casos d’Indira i Dulce (noms ficticis per a protegir la seva identitat) que exemplifiquen aquesta complexitat del tràfic com a violència de gènere: Indira va ser captada a través d’un matrimoni concertat, i va ser, posteriorment, víctima de tràfic amb finalitat d’explotació laboral (treballs o serveis forçats) en el treball de la llar en règim de servitud a Espanya fins que finalment, i després de molts mesos, va poder ser derivada a una entitat especialitzada. D’altra banda, Dulce, intentant millorar la seva situació de pobresa al país d’origen, va ser víctima de tràfic transnacional per a l’explotació sexual per a la pornografia a Espanya fins que va poder fugir i rebre atenció especialitzada.

L’experiència del dia a dia ens demostra com el tràfic afecta de manera desproporcionada a dones i nenes que es troben en situació d’especial vulnerabilitat, incloses, dones i nenes amb discapacitat, amb problemes de salut mental, així com dones i nenes migrants i sol·licitants d’asil. En aquest sentit, avui dia 25 de novembre ens sembla important recordar la Recomanació General Nº 38 relativa al tràfic de dones i nenes en el context de la migració mundial, elaborada pel Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona (CEDAW) de Nacions Unides (2020).

Aquesta Recomanació General proporciona orientacions pràctiques per dur a terme intervencions contra el tràfic basades en un enfocament que incorpora una perspectiva de gènere i interseccional, i se centra en la realització dels drets humans de les dones i les nenes com a prioritat estratègica per aconseguir el desenvolupament sostenible. Un punt fonamental d’aquesta Recomanació és el reconeixement que la definició de tràfic de persones no es restringeix a aquelles situacions en què s’ha recorregut a la violència física o s’ha privat a la víctima de la llibertat personal, sinó que tal com recollim en els estudis de casos esmentats, la recomanació indica que l’abús d’una posició de vulnerabilitat i l’abús de poder són els mitjans més comuns utilitzats per cometre el delicte del tràfic, i que les víctimes solen ser objecte de múltiples formes d’explotació.

La Recomanació General Nº 38 comença afirmant que la prevenció del tràfic i l’explotació sexual de les dones i les nenes en el context de la migració mundial passa per l’obligació dels Estats de descobrir, atacar i eliminar-ne les causes fonamentals: a) la discriminació de gènere sistèmica que crea les injustícies econòmiques i socials que pateixen de manera desproporcionada les dones i les nenes; b) les situacions de conflicte i les emergències humanitàries, inclòs el consegüent desplaçament; c) la discriminació en els règims de migració i asil; i d) la demanda que propicia l’explotació i condueix al tràfic. Igualment, ens sembla important recordar que, tal com recull la Recomanació, els Estats tenen l’obligació de detectar, ajudar i protegir les víctimes supervivents del tràfic, impedir-ne la revictimització i garantir-ne l’accés a la justícia i el càstig dels autors.

Aquest 25 de novembre, volem acabar ressaltant, un cop més, la necessitat de continuar avançant cap a una llei integral contra el tràfic a Espanya. En aquest sentit, la Recomanació General Núm. 38 recorda que els Estats tenen l’obligació de combatre totes les formes de tràfic en el context de la migració mundial. Per això, recomana aprovar i aplicar una legislació de lluita contra el tràfic àmplia, centrada en les víctimes, que tingui en compte les necessitats dels nens i les qüestions de gènere, i que proporcioni un enfocament harmonitzat per criminalitzar el tràfic en tots els nivells jurisdiccionals.