El TEH, una manifestació més de violència contra les dones

Avui, 25 de novembre, Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones, volem reflexionar sobre els múltiples nexes que hi ha entre les diferents formes de violència de gènere i les diferents finalitats de tràfic d’éssers humans (TEH) que pateixen les dones en el context de la migració.

Volem començar reiterant, com fem cada 25 de novembre, que la violència contra les dones suposa una violació dels drets humans i una forma de discriminació contra les dones. D’acord amb el Conveni d’Istanbul, s’entén per violència contra la dona tots els actes de violència basats en el gènere que impliquen, o poden implicar, danys o patiments de naturalesa física, sexual, psicològica o econòmica, incloses les amenaces de fer aquests actes, la coacció o la privació arbitrària de llibertat, en la vida pública o privada per a les dones, i defineix com a “violència contra les dones per raons de gènere” tota violència contra una dona perquè és una dona, o que afecti les dones de manera desproporcionada. El tràfic de dones i nenes per a determinades formes d’explotació és, per tant, una forma de violència contra la dona. A més, determinades formes de tràfic suposen “violència contra la dona per raons de gènere”, ja que afecten dones i nenes de manera desproporcionada.

Durant els darrers anys hem vist avenços positius en l’abordatge de la violència contra les dones. Paral·lelament a una sensibilització social creixent davant d’aquest tema, ha tingut lloc una ampliació del concepte de violència de gènere que és coherent amb el Conveni d’Istanbul. Així, el Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere (2019) reconeix i visibilitza aquelles formes de violència de gènere que es produeixen fora del context de parella o exparella, prestant especial atenció a la violència sexual, el tràfic de dones i nenes amb fins d’explotació sexual, a la mutilació genital femenina i els matrimonis forçats. Igualment, ressaltem l’aprovació el passat 22 de novembre de l’Estratègia Estatal per combatre les Violències Masclistes 2022-2025, que continua avançant en el compliment del Conveni d’Istanbul, i inclou accions per eradicar totes les formes de violència contra les dones, no només en l’àmbit de la parella o exparella, incloent-hi el tràfic de dones i nenes.

Davant aquests avenços, la nostra experiència pràctica diària ens demostra que encara hi ha la necessitat de sensibilitzar i formar actors clau, així com de dotar dels recursos adequats per atendre les víctimes d’aquelles formes de violència de gènere que segueixen sent menys reconegudes i visibilitzades, entre les quals trobem el tràfic per a diferents finalitats d’explotació que afecten de manera desproporcionada dones i nenes. Així, les dones víctimes de tràfic per a explotació sexual en pornografia i per a servitud sexual, per a explotació laboral en sectors fortament feminitzats (com les tasuques de la llar o el treball en “salons de bellesa”, o en determinats sectors de l’agricultura), per a matrimoni forçat, i per a la gestació de nadons per a la seva posterior venda o per a adopcions il·legals, troben, sovint, obstacles i traves en el seu procés de recuperació i accés als drets que els són reconeguts degut, precisament, a aquesta manca de coneixement i sensibilització per part d’actors clau i institucions. A més, cal l’adopció de polítiques públiques integrals, a nivell estatal i autonòmic, que garanteixin l’accés a prestacions i recursos per a dones supervivents del tràfic sotmesos a qualsevol de les finalitats d’explotació, ja que actualment moltes comunitats autònomes només financen recursos per a dones víctimes de tràfic sexual.

Avui 25 de novembre volem visibilitzar la complexitat del tràfic com a forma de violència de gènere. No només existeixen finalitats del tràfic menys conegudes que afecten de manera desproporcionada dones i nenes, sinó que, sovint, una mateixa dona o nena és víctima d’una superposició de diferents formes de violència de gènere (per exemple, de violència en el àmbit de la parella que desemboca en una situació de tràfic), o de diferents finalitats de tràfic simultànies, o consecutives (per exemple, tràfic per a servitud sexual i tràfic per a la comissió d’activitats delictives, o tràfic per a matrimoni forçat i tràfic per a servitud laboral ).

Des del 2019 i sota el lema #TambeEsTrafic, amb Proyecto Esperanza duem a terme una anàlisi permanent de casos reals de dones que han estat víctimes de finalitats de tràfic menys conegudes i visibilitzades a les que hem acompanyat en els nostres recursos d’atenció integral.

El 2021 vam publicar un primer document d’anàlisi de casos, i actualment estem en procés d’elaboració d’un segon document que inclou més casos, i que serà publicat el desembre del 2022. Avui volem aturar-nos en els casos d’Indira i Dulce (noms ficticis per a protegir la seva identitat) que exemplifiquen aquesta complexitat del tràfic com a violència de gènere: Indira va ser captada a través d’un matrimoni concertat, i va ser, posteriorment, víctima de tràfic amb finalitat d’explotació laboral (treballs o serveis forçats) en el treball de la llar en règim de servitud a Espanya fins que finalment, i després de molts mesos, va poder ser derivada a una entitat especialitzada. D’altra banda, Dulce, intentant millorar la seva situació de pobresa al país d’origen, va ser víctima de tràfic transnacional per a l’explotació sexual per a la pornografia a Espanya fins que va poder fugir i rebre atenció especialitzada.

L’experiència del dia a dia ens demostra com el tràfic afecta de manera desproporcionada a dones i nenes que es troben en situació d’especial vulnerabilitat, incloses, dones i nenes amb discapacitat, amb problemes de salut mental, així com dones i nenes migrants i sol·licitants d’asil. En aquest sentit, avui dia 25 de novembre ens sembla important recordar la Recomanació General Nº 38 relativa al tràfic de dones i nenes en el context de la migració mundial, elaborada pel Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona (CEDAW) de Nacions Unides (2020).

Aquesta Recomanació General proporciona orientacions pràctiques per dur a terme intervencions contra el tràfic basades en un enfocament que incorpora una perspectiva de gènere i interseccional, i se centra en la realització dels drets humans de les dones i les nenes com a prioritat estratègica per aconseguir el desenvolupament sostenible. Un punt fonamental d’aquesta Recomanació és el reconeixement que la definició de tràfic de persones no es restringeix a aquelles situacions en què s’ha recorregut a la violència física o s’ha privat a la víctima de la llibertat personal, sinó que tal com recollim en els estudis de casos esmentats, la recomanació indica que l’abús d’una posició de vulnerabilitat i l’abús de poder són els mitjans més comuns utilitzats per cometre el delicte del tràfic, i que les víctimes solen ser objecte de múltiples formes d’explotació.

La Recomanació General Nº 38 comença afirmant que la prevenció del tràfic i l’explotació sexual de les dones i les nenes en el context de la migració mundial passa per l’obligació dels Estats de descobrir, atacar i eliminar-ne les causes fonamentals: a) la discriminació de gènere sistèmica que crea les injustícies econòmiques i socials que pateixen de manera desproporcionada les dones i les nenes; b) les situacions de conflicte i les emergències humanitàries, inclòs el consegüent desplaçament; c) la discriminació en els règims de migració i asil; i d) la demanda que propicia l’explotació i condueix al tràfic. Igualment, ens sembla important recordar que, tal com recull la Recomanació, els Estats tenen l’obligació de detectar, ajudar i protegir les víctimes supervivents del tràfic, impedir-ne la revictimització i garantir-ne l’accés a la justícia i el càstig dels autors.

Aquest 25 de novembre, volem acabar ressaltant, un cop més, la necessitat de continuar avançant cap a una llei integral contra el tràfic a Espanya. En aquest sentit, la Recomanació General Núm. 38 recorda que els Estats tenen l’obligació de combatre totes les formes de tràfic en el context de la migració mundial. Per això, recomana aprovar i aplicar una legislació de lluita contra el tràfic àmplia, centrada en les víctimes, que tingui en compte les necessitats dels nens i les qüestions de gènere, i que proporcioni un enfocament harmonitzat per criminalitzar el tràfic en tots els nivells jurisdiccionals.

La trata, una manifestación más de violencia contra las mujeres

Hoy 25 de noviembre, Día Internacional de la Eliminación de la Violencia contra la Mujer, queremos reflexionar sobre los múltiples nexos que existen entre las diferentes formas de violencia de género y las diferentes finalidades de trata que sufren las mujeres en el contexto de la migración. 

Queremos empezar reiterando, tal y como hacemos cada 25 de noviembre, que la violencia contra las mujeres supone una violación de los derechos humanos y una forma de discriminación contra las mujeres. De acuerdo con el Convenio de Estambul, se entiende por violencia contra la mujer todos los actos de violencia basados en el género que implican, o pueden implicar, daños o sufrimientos de naturaleza física, sexual, psicológica o económica, incluidas las amenazas de realizar dichos actos, la coacción o la privación arbitraria de libertad, en la vida pública o privada para las mujeres, y define como “violencia contra las mujeres por razones de género” toda violencia contra una mujer porque es una mujer, o que afecte a las mujeres de manera desproporcionada. La trata de mujeres y niñas para determinadas formas de explotación es, por tanto, una forma de violencia contra la mujer. Además, determinadas formas de trata suponen “violencia contra la mujer por razones de género”, ya que  afectan a mujeres y niñas de manera desproporcionada.

En los últimos años hemos visto avances positivos en el abordaje de la violencia contra las mujeres. De forma paralela a una sensibilización social creciente frente a este tema, ha tenido lugar una ampliación del concepto de violencia de género que es coherente con el Convenio de Estambul. Así, el Pacto de Estado contra la Violencia de Género (2019) reconoce y visibiliza aquellas formas de violencia de género que se producen fuera del contexto de pareja o ex pareja, prestando especial atención a la violencia sexual, a la trata de mujeres y niñas con fines de explotación sexual, a la mutilación genital femenina y a los matrimonios forzados. Igualmente, resaltamos la aprobación el pasado 22 de noviembre de la Estrategia Estatal para combatir las Violencias Machistas 2022-2025, que continúa avanzando en el cumplimiento del Convenio de Estambul, e incluye acciones para erradicar todas las formas de violencia contra las mujeres, no sólo en el ámbito de la pareja o ex pareja, incluyendo la trata de mujeres y niñas. 

Frente a estos avances, nuestra experiencia práctica diaria nos demuestra que todavía existe la necesidad de sensibilizar y formar a actores clave, así como de dotar de los recursos adecuados para atender a las víctimas de aquellas formas de violencia de género que siguen siendo menos reconocidas y visibilizadas, entre las que encontramos la trata para distintas finalidades de explotación que afectan de manera desproporcionada a mujeres y niñas. Así, las mujeres víctimas de trata para explotación sexual en pornografía y para servidumbre sexual, para explotación laboral en sectores fuertemente feminizados (como el empleo del hogar o el trabajo en “salones de belleza”, o en determinados sectores de la agricultura), para matrimonio forzado, y para la gestación de bebés para su posterior venta o para adopciones ilegales, encuentran, a menudo, obstáculos y trabas en su proceso de recuperación y acceso a los derechos que les son reconocidos debido, precisamente, a esta falta de conocimiento y sensibilización por parte de actores clave e instituciones. Además, es necesaria la adopción de políticas públicas integrales, a nivel estatal y autonómico, que garanticen el  acceso a prestaciones y recursos para mujeres supervivientes de la trata sometidas a cualquiera de las finalidades de explotación, ya que actualmente muchas Comunidades Autónomas sólo financian recursos para mujeres víctimas de trata sexual. 

Hoy 25 de noviembre queremos visibilizar la complejidad de la trata como forma de violencia de género. No sólo existen finalidades de la trata menos conocidas que afectan de manera desproporcionada a mujeres y niñas, sino que, a menudo, una misma mujer o niña es víctima de una superposición de diferentes formas de violencia de género  (por ejemplo, de violencia en el ámbito de la pareja que desemboca en una situación de trata), o de diferentes finalidades de trata simultáneas, o consecutivas (por ejemplo, trata para servidumbre sexual y trata para la comisión de actividades delictivas, o trata para matrimonio forzado y trata para servidumbre laboral). 

Desde 2019, y bajo el lema #TambienEsTrata, desde Proyecto Esperanza y SICAR cat  llevamos a cabo un análisis permanente de casos reales de mujeres que han sido víctimas de finalidades de trata menos conocidas y visibilizadas a las que hemos acompañado en nuestros recursos de atención integral. En 2021 publicamos un primer documento de análisis de casos, y actualmente estamos en proceso de elaboración de un segundo documento que incluye más casos, y que será publicado en diciembre de 2022. Hoy queremos detenernos en los casos de Indira y Dulce (nombres ficticios para proteger su identidad) que ejemplifican esta complejidad de la trata como violencia de género: Indira fue captada a través de un matrimonio concertado, y fue, posteriormente, víctima de trata con finalidad de explotación laboral (trabajos o servicios forzados) en el empleo del hogar en régimen de servidumbre en España hasta que finalmente, y después de muchos meses, pudo ser derivada a una entidad especializada. Por otro lado, Dulce, intentando mejorar su situación de pobreza en el país de origen, fue víctima de trata transnacional para la explotación sexual para la pornografía en España hasta que pudo huir y recibir atención especializada. 

La experiencia del día a día nos demuestra cómo la trata afecta de manera desproporcionada a mujeres y niñas que se encuentran en situación de especial vulnerabilidad, incluidas, mujeres y niñas con discapacidad, con problemas de salud mental, así como mujeres y niñas migrantes y solicitantes de asilo. En este sentido, hoy día 25 de noviembre nos parece importante recordar la Recomendación General  Nº 38 relativa a la trata de mujeres y niñas en el contexto de la migración mundial, elaborada por el Comité para la Eliminación de la Discriminación contra la Mujer (CEDAW) de Naciones Unidas (2020). Esta Recomendación General proporciona orientaciones prácticas para llevar a cabo intervenciones contra la trata basadas en un enfoque que incorpora una perspectiva de género e interseccional, y se centra en la realización de los derechos humanos de las mujeres y las niñas como prioridad estratégica para lograr el desarrollo sostenible. Un punto fundamental de esta Recomendación es el reconocimiento que la definición de trata de personas no se restringe a aquellas situaciones en que se ha recurrido a la violencia física o se ha privado a la víctima de la libertad personal, sino que, tal y como recogemos en los Estudios de Casos mencionados, la Recomendación indica que el abuso de una posición de vulnerabilidad y el abuso de poder son los medios más comunes utilizados para cometer el delito de la trata, y que las víctimas suelen ser objeto de múltiples formas de explotación.

La Recomendación General Nº 38 comienza afirmando que la prevención de la trata y la explotación sexual de las mujeres y las niñas en el contexto de la migración mundial pasa por la obligación de los Estados de descubrir, atacar y eliminar sus causas fundamentales: a) la discriminación de género sistémica que crea las injusticias económicas y sociales que sufren de manera desproporcionada las mujeres y las niñas; b) las situaciones de conflicto y las emergencias humanitarias, incluido el consiguiente desplazamiento; c) la discriminación en los regímenes de migración y asilo; y d) la demanda que propicia la explotación y conduce a la trata. Igualmente, nos parece importante recordar que, tal y como recoge la Recomendación, los Estados tienen la obligación de detectar, ayudar y proteger a las víctimas supervivientes de la trata, impedir su revictimización y garantizar su acceso a la justicia y el castigo de los autores.

Este 25 de noviembre, queremos terminar resaltando, una vez más, la necesidad de seguir avanzando hacia una ley integral contra la Trata en España. En este sentido, la Recomendación General Nº 38 recuerda que los Estados tienen la obligación de combatir todas las formas de trata en el contexto de la migración mundial. Para ello, recomienda aprobar y aplicar una legislación de lucha contra la trata amplia, centrada en las víctimas, que tenga en cuenta las necesidades de los niños y las cuestiones de género, y que proporcione un enfoque armonizado para criminalizar la trata en todos los niveles jurisdiccionales.

Menors en el sistema de protecció a la infància: vulnerables al tràfic

Les nenes, els nens i adolescents que es troben en recursos residencials del sistema de protecció a la infància són especialment susceptibles de ser captats per les xarxes d’explotació, que s’aprofiten de la seva situació de vulnerabilitat psicològica i emocional.

Precisament, és fonamental que el sistema de protecció a la infància estigui dissenyat per fer front a una situació de dificultat extrema a l’hora d’assistir i protegir aquests menors que han patit tràfic de persones.

L’explotació sexual és una forma de violència sexual que afecta desproporcionadament a dones i nenes i es converteix en una manifestació més de discriminació estructural per motius de gènere i edat. Però cal tenir en compte que hi ha altres formes d’explotació més enllà de la sexual, igual de greus, amb un gran impacte en les persones que les pateixen.

Per exemple, el tràfic per a la comissió de delictes com el tràfic d’estupefaents o la mendicitat forçada són altres finalitats d’explotació a les que també són sotmesos aquests i aquestes menors tutelats i cal visibilitzar aquestes realitats per no deixar cap víctima sense protecció ni assistència.

Si bé al maig, la Conferència Sectorial Extraordinària Conjunta d’Igualtat, Infància i Adolescència va aprovar un pla d’acció per millorar la detecció, protecció i atenció integral a les víctimes de violències sexuals menors d’edat, aquest se centra en la lluita contra el tràfic sexual i no té en compte una resposta per a la resta de finalitats d’explotació que també tenen lloc. Tots aquests nens, nenes i adolescents víctimes de tràfic, sense distinció, tenen dret a una reparació efectiva i és responsabilitat de l’Estat garantir-la.

Menores en el sistema de protección a la infancia: vulnerables a la trata

Las niñas, niños y adolescentes que se encuentran en recursos residenciales del sistema de protección a la infancia son especialmente susceptibles a ser captados por las redes de explotación, que se aprovechan de su situación de vulnerabilidad psicológica y emocional. 

Precisamente, es fundamental que el sistema de protección a la infancia esté diseñado para hacer frente a una situación de extrema dificultad a la hora de asistir y proteger a estos menores que han sufrido trata.  

La explotación sexual es una forma de violencia sexual que afecta de manera desproporcionada a mujeres y niñas y se convierte en una manifestación más de discriminación estructural por motivos de género y edad. Pero es necesario tener en cuenta que existen otras formas de explotación más allá de la sexual, igual de graves, con un gran impacto en quienes las padecen. 

Por ejemplo, la trata para la comisión de delitos como el tráfico de estupefacientes o la mendicidad forzada son otras finalidades de explotación a las que también son sometidos estos y estas menores tuteladas y se deben visibilizar estas realidades para no dejar ninguna víctima sin protección ni asistencia. 

Si bien en mayo, la Conferencia Sectorial Extraordinaria Conjunta de Igualdad, Infancia y Adolescencia aprobó un plan de acción para mejorar la detección, la protección y la atención integral a las víctimas de violencias sexuales menores de edad, éste se centra en la lucha contra la trata sexual y no tiene en cuenta una respuesta para el resto de finalidades de explotación que también tienen lugar. Todos estos niños, niñas y adolescentes víctimas de trata, sin distinción, tienen derecho a una reparación efectiva y es responsabilidad del Estado garantizarla.

Recolza el nostre repte Giving Tuesday

Quan falten pocs dies per celebrar una nova edició del Giving Tuesday, SICAR cat ja té actiu el seu repte 2022, de manera que ja pot començar a rebre donacions. Aquest any, l’entitat especialitzada en tràfic de persones centra la seva necessitat en les unitats familiars i vol aconseguir lots de jocs perquè els nens i nenes dels seus pisos d’acollida tinguin jocs que els ajudin a recuper-se.

El tràfic de persones és una experiència traumàtica per a les persones supervivents i, a SICAR cat, es considera el joc en família molt beneficiós, sobretot per als més petits, i reforça el vincle amb les mares. A més, nens i nenes, a través del joc, enforteixen les seves habilitats socials i emocionals, milloren l’atenció i el rendiment escolar i augmenten l’autoestima.

Per cada 130€ donats, una unitat familiar podrà tenir un lot de jocs de taula (parxís, dòmino, jocs de construcció, jocs de cartes,..). Però també es pot col·laborar amb quantitats més petites. Per exemple, amb 50€ una unitat familiar podrà tenir una minicuina, amb 15€ un joc de taula o amb 5€ complements per a la cuineta.

Apoya nuestro nuevo reto Giving Tuesday

A pocos días de celebrar una nueva edición del Giving Tuesday, SICAR cat ya tiene activo su reto 2022, de manera que ya puede empezar a recibir donaciones. Este año, la entidad especializada en trata de personas centra su necesidad en las unidades familiares y quiere conseguir lotes de juegos para que los niños y niñas de sus pisos de acogida tengan juegos que ayuden a su recuperación.

La trata de personas es una experiencia traumática para sus supervivientes y, en SICAR cat, se considera el juego en familia muy beneficioso, sobre todo para los más pequeños, y refuerza el vínculo con sus mamás. Además, niños y niñas, a través del juego, fortalecen sus habilidades sociales y emocionales, mejoran la atención y el rendimiento escolar y aumentan su autoestima. 

Por cada 130€ donados, una unidad familiar podrá tener un lote de juegos de mesa (parchís, dominó, juegos de construcción, juegos de cartas,..). Pero también se puede colaborar con cantidades más pequeñas. Por ejemplo, con 50€ una unidad familiar podrá tener una mini cocina, con 15€ un juego de mesa o con 5€ complementos para la cocinita.