Nova estratègia UE contra el tràfic

Ahir 6 de maig vam participar com a membres de la Plataforma Europea de la Societat Civil contra el Tràfic d’Éssers Humans a la reunió conjunta amb la comissària europea d’Interior, Ylva Johansson, i els Relators Nacionals, o mecanismes equivalents, organitzada pel coordinador europeu de lluita contra el Tràfic d´Éssers Humans, Sr. Olivier Onidi. La reunió s’ha centrat en la presentació de la Nova Estratègia de la Unió Europea de lluita contra el Tràfic d’Éssers Humans (2021-2025)  que es va fer pública el passat 14 d’abril.

Aquesta nova Estratègia reitera el compromís de la UE en aquesta àrea, reconeix el progrés fet fins a la data en el marc de l’Estratègia anterior i identifica les prioritats dels propers anys.

Volem ressaltar els següents aspectes positius que conté la Nova Estratègia de l’EU:

– Posa el focus en l’abordatge integral de la lluita contra el tràfic que reconeix la complexitat del fenomen i la necessitat d’articular una resposta general, incloent mesures legals, polítiques públiques i protocols d’actuació coherents i d’ampli abast.

– Incorpora la perspectiva d’edat, reconeixent la vulnerabilitat dels nens i nenes (especialment aquells i aquelles no acompanyades), així com la seva necessitat de protecció i assistència específica.

– Afirma la necessitat d’un enfocament de gènere per abordar el tràfic de dones i nenes amb fins d’explotació sexual, reconeixent aquesta finalitat del tràfic, majoritària a Europa, com una forma de violència contra la dona.

– Reconeix que el 15% de les víctimes de tracta a la UE pateixen explotació laboral; afirma que un nombre significatiu de les mateixes no és detectat per les autoritats i articula mesures específiques per millorar la detecció i la persecució d’aquests casos enfortint la col·laboració entre agents públics, privats i agències europees.

– Reconeix la necessitat de millorar la identificació primerenca i proactiva de totes les víctimes de tràfic d´éssers humans amb la participació de les Organitzacions de la Societat Civil.

– Incideix en la importància de la derivació de les víctimes a serveis de protecció, assistència i acollida adequada i segura, en els quals es tinguin en compte les seves necessitats especials en funció de la finalitat d’explotació a la qual han estat sotmeses.

– Assenyala la responsabilitat dels Estats Membre de prestar especial atenció a la situació de les víctimes de tràfic extra comunitàries a l’hora de valorar el seu trasllat i / o devolució a país d’entrada a Europa, tenint en compte que poden ser localitzades pels traficants i corren el risc de ser sotmeses a tràfic de persones novament.

– Estableix noves línies de finançament per a serveis d’atenció i recursos d’acollida especialitzats per a víctimes de tràfic d’éssers humans.

– Assenyala la responsabilitat de les empreses privades d’incorporar mesures contra el tràfic de persones en les seves polítiques internes, per exemple a través d’una gestió de les seves cadenes de subministraments amb la diligència deguda del respecte als Drets Humans.

Alhora, mostrem la nostra preocupació en relació amb els següents aspectes recollits en la nova Estratègia de la Unió Europea:

– Tot i que l’Estratègia reconeix el tràfic d´éssers humans com una violació greu dels drets fonamentals, l’enfocament de Drets Humans no es tradueix prou en mesures específiques de protecció d’aquests drets. Per exemple, no es proposen accions específiques que garanteixin l’assistència i la protecció incondicional a totes les víctimes independentment de la seva situació administrativa, les seves circumstàncies personals i amb independència de que col·laborin o no amb les autoritats policials i judicials.

– Preval al llarg de l’Estratègia un enfocament de control del crim organitzat. Les mesures que es recullen al llarg de el text se centren en la resposta enfront del tràfic de persones comesa per xarxes criminals, invisibilitzant situacions de tràfic comeses per xarxes informals o traficants individuals.

– Encara que l’Estratègia reconeix que les víctimes de tràfic d´éssers humans provinents de països extracomunitaris es troben en una situació particular que s’ha de tenir en compte quan se’ls atorguin permisos de residència, no es preveuen mesures per a garantir a tota la Unió Europea l’accés a permisos de residència i de treball per a les víctimes, tant per la via de la col·laboració com per la via de la seva situació personal.

– L’Estratègia no esmenta els / les sol·licitants d’asil entre les persones especialment vulnerables. Tampoc incorpora accions específiques per millorar la detecció i identificació de casos de tràfic d´éssers humans en els procediments d’asil ni per garantir el seu accés a la protecció internacional.

– Altres finalitats del tràfic, com el tràfic amb fins de mendicitat forçada, matrimoni forçat, criminalitat forçada i tràfic d’òrgans no són abordades desenvolupant mesures específiques en l’Estratègia.

 

Esperem que aquesta nova Estratègia que es posa en marxa i que durarà fins a 2025 sigui una oportunitat perquè les víctimes de tràfic de persones amb qualsevol finalitat d’explotació vegin els seus drets reconeguts i accedeixin als mateixos de forma efectiva a través de la cooperació i el treball conjunt entre tots els actors, autoritats europees i nacionals, organitzacions de la societat civil i el sector privat.

 

 

Nueva estrategia UE contra la trata

Ayer 6 de mayo participamos como miembros de la Plataforma Europea de la Sociedad Civil contra la Trata de Seres Humanos  en la reunión conjunta con la Comisaria Europea de Interior, Ylva Johansson, y los Relatores Nacionales, o mecanismos equivalentes, organizada por el Coordinador Europeo de Lucha contra la Trata, Sr. Olivier Onidi. La reunión se ha centrado en la presentación de la Nueva Estrategia de la Unión Europea de lucha contra la Trata de Seres Humanos (2021-2025) que se hizo pública el pasado 14 de abril.

Esta nueva Estrategia reitera el compromiso de la UE en esta área, reconoce el progreso hecho hasta la fecha en el marco de la Estrategia anterior, e identifica las prioridades de los próximos años.

Queremos resaltar los siguientes aspectos positivos que contiene la Nueva Estrategia de la EU:

  • Pone el foco en el abordaje integral de la lucha contra la trata que reconoce la complejidad del fenómeno y la necesidad de articular una respuesta general incluyendo medidas legales, políticas públicas y protocolos de actuación coherentes y de amplio alcance.
  • Incorpora la perspectiva de edad, reconociendo la vulnerabilidad de los niños y niñas (especialmente los no acompañados), así como su necesidad de protección y asistencia específica.
  • Afirma la necesidad de un enfoque de género para abordar la trata de mujeres y niñas con fines de explotación sexual, reconociendo esta finalidad de la trata, mayoritaria en Europa, como una forma de violencia contra la mujer.
  • Reconoce que el 15% de las víctimas de trata en la UE sufren explotación laboral; afirma que un número significativo de las mismas no es detectado por las autoridades y articula medidas específicas para mejorar la detección y la persecución de estos casos fortaleciendo la colaboración entre agentes públicos, privados y agencias europeas.
  • Reconoce la necesidad de mejorar la identificación temprana y proactiva de todas las víctimas de trata con la participación de las Organizaciones de la Sociedad Civil.
  • Incide en la importancia de la derivación de las víctimas a servicios de protección, asistencia y acogida adecuada y segura, en los que se tengan en cuenta sus necesidades especiales en función de la finalidad de explotación a la que han sido sometidas.
  • Señala la responsabilidad de los Estados Miembro de prestar especial atención a la situación de las víctimas de trata extra comunitarias a la hora de valorar su traslado y/o devolución al país de entrada a Europa, teniendo en cuenta que pueden ser localizadas por los tratantes y corren el riesgo de ser sometidas a trata nuevamente.
  • Establece nuevas líneas de financiación para servicios de atención y recursos de acogida especializados para víctimas de trata de seres humanos.
  • Señala la responsabilidad de las empresas privadas de incorporar medidas contra la trata en sus políticas internas, por ejemplo a través de una gestión de sus cadenas de suministros con la debida diligencia del respeto a los Derechos Humanos.

A la vez, mostramos nuestra preocupación en relación con los siguientes aspectos recogidos en la nueva Estrategia de la Unión Europea:

  • A pesar de que la Estrategia reconoce la trata de seres humanos como violación grave de los derechos fundamentales, el enfoque de Derechos Humanos no se traduce suficientemente en medidas específicas de protección de esos derechos. Por ejemplo, no se proponen acciones específicas que garanticen la asistencia y la protección incondicional a todas las víctimas independientemente de su situación administrativa, sus circunstancias personales y con independencia de que colaboren o no con las autoridades policiales y judiciales.
  • Prevalece a lo largo de la Estrategia un enfoque de control del crimen organizado. Las medidas que se recogen a lo largo del texto se centran en la respuesta frente a la trata cometida por redes criminales, invisibilizando la trata cometida por redes informales o tratantes individuales.
  • Aunque la Estrategia reconoce que las víctimas de trata provenientes de países extracomunitarios se encuentran en una situación particular que debe ser tenida en cuenta cuando se les otorguen permisos de residencia, no se prevén medidas para garantizar en toda la Unión Europea el acceso a permisos de residencia y de trabajo para las víctimas, tanto por la vía de la colaboración como por la vía de su situación personal.
  • La Estrategia no nombra a los/las solicitantes de asilo entre las personas especialmente vulnerables a sufrir la trata. Tampoco incorpora acciones específicas para mejorar la detección e identificación de casos de trata en los procedimientos de asilo ni para garantizar su acceso a la protección internacional.
  • Otras finalidades de la trata, como la trata con fines de mendicidad forzada, matrimonio forzado, criminalidad forzada y tráfico de órganos no son abordadas desarrollando medidas específicas en la Estrategia.

Esperamos que esta nueva Estrategia que se pone en marcha y que durará hasta 2025 sea una oportunidad para que las víctimas de trata de personas con cualquier finalidad de explotación vean sus derechos reconocidos y accedan a los mismos de forma efectiva a través de la cooperación y el trabajo conjunto entre todos los actores, autoridades europeas y nacionales, organizaciones de la sociedad civil y el sector privado.

Aportacions per a una Llei integral de prevenció del tràfic de persones

Adoratrius, com a entitat especialitzada en l’atenció integral a dones víctimes i supervivents del tràfic de persones, fa anys que advoca per l’aprovació d’una Llei Integral de Prevenció del Tràfic d’Éssers Humans Protecció Integral de totes les Víctimes. La futura llei integral ha d’abordar aquesta greu i complexa violació de drets humans des d’un enfocament centrat en la víctima, donant resposta a les necessitats d’atenció, protecció i accés a la justícia amb perspectiva de gènere, interseccional i d’infància.

Avui 6 de maig, l’entitat ha remès un escrit amb les seves aportacions en el marc de la consulta pública oberta pel Ministeri d’Igualtat prèvia a l’elaboració d’un projecte normatiu consistent en una llei contra el tràfic, l’objectiu de la qual és demanar l’opinió de persones i organitzacions representatives.

Tal com indica el Ministeri d’Igualtat a la convocatòria de consulta “en els darrers anys s’ha avançat en la persecució d’aquest delicte, sense donar una resposta integral que posi el focus en la prevenció, la detecció i la identificació de les víctimes de tràfic , així com la seva atenció integral, protecció, accés a la justícia i posterior reparació”.

Des d’Adoratrius, alineades amb la Red Española Contra la Trata de Personas (RECTP) de la qual formem part, les nostres propostes ressalten la importància d’aprovar una Llei Integral de Prevenció del Tràfic d’Éssers Humans i Protecció Integral de totes les Víctimes amb el objectiu de:

  • Complir amb els compromisos internacionals adquirits per Espanya amb més coherència i, així, garantir el compliment de l’obligació de diligència deguda i, en particular, del mandat de protecció i assistència a les víctimes establert a les Convencions Internacionals.
  • Abordar de manera integral el fenomen del tràfic de pesones en totes les seves formes i en tota la seva complexitat donant resposta a totes les formes de tràfic intern o transnacionals, relacionades o no, amb la delinqüència organitzada, i tenint en compte que Espanya pot ser país d’origen , trànsit o destinació de la persona traficada.
  • Complir les obligacions de l’Estat davant d’aquells tipus de tràfic que suposen una forma de violència contra la dona.
  • Superar les nombroses barreres i obstacles a què s’enfronten les víctimes i supervivents per accedir i gaudir plenament d’aquests drets, reconeixent-les com a subjectes de dret i donant-los accés al màxim nivell de protecció i prestacions, així com accés a la justícia i reparació.
  • Dotar de coherència l’ordenament jurídic actual que conté disposicions sobre tràfic de persones de manera fragmentada i amb llacunes.
  • Assegurar la coordinació i la coherència de totes les administracions, evitant la dispersió normativa i establint estàndards mínims a totes les comunitats autònomes.
  • Donar seguiment i avaluar el compliment de les seves obligacions per part de les administracions, disposant de mecanismes adequats de control del funcionament correcte de l’aplicació de la norma i del seu impacte, afavorint així l’adequada rendició de comptes.

Per tal d’assegurar l’enfocament integral de la Llei, considerem que aquesta ha de contenir, com a mínim, les mesures següents:

  • Prevenció i detecció del Tràfic d’Éssers Humans.
  • Detecció i identificació de les víctimes de tràfic de persones.
  • Dret a l’Assistència Integral Especialitzada: allotjaments adequats i assegurances, assessorament i informació, assistència mèdica, psicològica i material, assessorament jurídic, accés a estatus legal, retorn voluntari a país d’origen o darrer país de residència legal, oportunitats d’educació i formació de acord amb l’edat, el sexe i les necessitats específiques (persones amb discapacitat, nens i nenes víctimes de tràfic, unitats familiars).
  • Accés i Obtenció de Justícia (inclosa la protecció, acompanyament i seguretat de les víctimes).
  • Dret a la reparació, indemnització i garanties de no repetició.
  • Mesures per a l’actuació especialitzada de les FCSE des d’un enfocament centrat en la víctima.
  • Coordinació entre tots els actors, tant a nivell nacional com internacional, entre agències i institucions.
  • Formació en sectors i àmbits clau.
  • Investigació i producció de dades.
  • Avaluació continuada de limpacte de la Llei Integral.

Considerem que una llei integral contra el tràfic de persones ha de regir-se pels següents Criteris (1):

  • Contemplar tots els tipus dexplotació i totes les persones.
  • Posar al centre de les actuacions les persones i consolidar l’enfocament d’atenció i de protecció integral que ha d’imperar davant d’aquesta greu violació de drets humans.
  • Reconèixer les víctimes com a titulars de drets i l’administració com a titulars d’obligacions.
  • Respectar l’autonomia de les persones, reconeixent-ne la capacitat de decisió, resiliència i garantint-ne l’enfortiment.
  • Incorporar, en totes les disposicions, un enfocament de drets humans i una clara perspectiva de gènere i d’infància, des d’una aproximació interseccional i transcultural.
  • Contemplar el tràfic com un continu que es pot donar en origen, trànsit i destí, o bé en un mateix país en els casos de tràfic intern.

La Llei hauria de tenir rang de llei orgànica i consolidar els avenços que s’han produït en aquest àmbit en els darrers anys, proporcionant un marc d’obligacions estable i dotant de coherència l’ordenament jurídic actual.

(1)Alguns d’aquests criteris han estat treballats per part de la Red Española contra la Trata de Personas (RECTP)

Aportaciones para una ley integral de prevención de la trata

Adoratrices, como entidad especializada en la atención integral a mujeres víctimas y supervivientes de la trata, lleva años abogando por la aprobación de una Ley Integral de Prevención de la Trata de Seres Humanos Protección Integral de las todas las Víctimas. La futura ley integral debe abordar esta grave y compleja violación de Derechos Humanos desde un enfoque centrado en la víctima, dando respuesta sus necesidades de atención, protección y acceso a la justicia con perspectiva de género, interseccional y de infancia.

Hoy 6 de mayo, la entidad ha remitido un escrito con sus aportaciones en el marco de la consulta pública abierta por el Ministerio de Igualdad previa a la elaboración de un proyecto normativo consistente en una ley contra la trata, cuyo objetivo es recabar la opinión de personas y organizaciones representativas.

Tal y como indica el Ministerio de Igualdad en la convocatoria de consulta “en los últimos años se ha avanzado en la persecución de este delito, sin dar una respuesta integral que ponga el foco en la prevención, la detección e identificación de las víctimas de trata, así como su atención integral, protección, acceso a la justicia y posterior reparación”.

Desde Adoratrices, alineadas con la Red Española Contra la Trata de Personas (RECTP) de la que formamos parte, nuestras propuestas resaltan la importancia de aprobar una Ley Integral de Prevención de la Trata de Seres Humanos y Protección Integral de las todas las Víctimas con el objetivo de:

  • Cumplir con los compromisos internacionales adquiridos por España con mayor coherencia y, de esta forma, garantizar el cumplimiento de la obligación de diligencia debida y, en particular, del mandato de protección y asistencia a las víctimas establecido en las Convenciones Internacionales.
  • Abordar de manera integral el fenómeno de la trata en todas sus formas y en toda su complejidad dando respuesta a todas las formas de trata interna o transnacionales, relacionadas o no, con la delincuencia organizada, y teniendo en cuenta que España puede ser país de origen, tránsito o destino de la persona trata.
  • Cumplir con las obligaciones del Estado frente a aquellos tipos de trata que suponen una forma de violencia contra la mujer.
  • Superar las numerosas barreras y obstáculos a las que se enfrentan las víctimas y supervivientes para acceder y disfrutar plenamente de estos derechos, reconociéndolas como sujetos de derecho y dándoles acceso al máximo nivel de protección y prestaciones, así como acceso a la justicia y reparación.
  • Dotar de coherencia al ordenamiento jurídico actual que contiene disposiciones sobre trata de manera fragmentada y con lagunas.
  • Asegurar la coordinación y la coherencia de todas las administraciones, evitando la dispersión normativa y estableciendo estándares mínimos en todas las Comunidades Autónomas.
  • Dar seguimiento y evaluar el cumplimiento de sus obligaciones por parte de las administraciones, disponiendo de mecanismos adecuados de control del correcto funcionamiento de la aplicación de la norma y de su impacto, favoreciendo así la adecuada rendición de cuentas.

Con el fin de asegurar el enfoque integral de la Ley, consideramos que ésta debe contener, como mínimo, las siguientes Medidas:

  • Prevención y detección de la Trata de Seres Humanos.
  • Detección e identificación de las víctimas de trata.
  • Derecho a la Asistencia Integral Especializada: alojamientos adecuados y seguros, asesoramiento e información, asistencia médica, psicológica y material, asesoramiento jurídico, acceso a estatus legal, retorno voluntario a país de origen o último país de residencia legal, oportunidades de educación y formación de acuerdo con la edad, el sexo y sus necesidades específicas (personas con discapacidad, niños y niñas víctimas de trata, unidades familiares).
  • Acceso y Obtención de Justicia (incluida la protección, acompañamiento y seguridad de las víctimas).
  • Derecho a la Reparación, indemnización y garantías de no repetición.
  • Medidas para la actuación especializada de las FCSE desde un enfoque centrado en la víctima.
  • Coordinación entre todos los actores, tanto a nivel nacional como internacional, entre agencias e instituciones.
  • Formación en sectores y ámbitos clave.
  • Investigación y producción de datos.
  • Evaluación continuada del impacto de la Ley Integral.

Consideramos que una ley integral contra la trata ha de regirse por los siguientes Criterios (1):

  • Contemplar todos los tipos de explotación y a todas las personas.
  • Poner en el centro de las actuaciones a las personas y consolidar el enfoque de atención y protección integral que debe imperar ante esta grave violación de derechos humanos.
  • Reconocer a las víctimas como titulares de derechos y a la administración como titulares de obligaciones.
  • Respetar la autonomía de las personas, reconociendo su capacidad de decisión, resiliencia y garantizando su fortalecimiento.
  • Incorporar, en todas sus disposiciones, un enfoque de derechos humanos y una clara perspectiva de género y de infancia, desde una aproximación interseccional y transcultural.
  • Contemplar la trata como un continuo que se puede dar en origen, tránsito y destino, o bien en un mismo país en los casos de trata interna.


La Ley debería tener rango de Ley Orgánica y consolidar los avances que se han producido en este ámbito en los últimos años, proporcionando un marco de obligaciones estable y dotando de coherencia al ordenamiento jurídico actual.

(1)Algunos de estos criterios han sido trabajados por parte de la Red Española contra la Trata de Personas (RECTP)