Menors en el sistema de protecció a la infància: vulnerables al tràfic

Les nenes, els nens i adolescents que es troben en recursos residencials del sistema de protecció a la infància són especialment susceptibles de ser captats per les xarxes d’explotació, que s’aprofiten de la seva situació de vulnerabilitat psicològica i emocional.

Precisament, és fonamental que el sistema de protecció a la infància estigui dissenyat per fer front a una situació de dificultat extrema a l’hora d’assistir i protegir aquests menors que han patit tràfic de persones.

L’explotació sexual és una forma de violència sexual que afecta desproporcionadament a dones i nenes i es converteix en una manifestació més de discriminació estructural per motius de gènere i edat. Però cal tenir en compte que hi ha altres formes d’explotació més enllà de la sexual, igual de greus, amb un gran impacte en les persones que les pateixen.

Per exemple, el tràfic per a la comissió de delictes com el tràfic d’estupefaents o la mendicitat forçada són altres finalitats d’explotació a les que també són sotmesos aquests i aquestes menors tutelats i cal visibilitzar aquestes realitats per no deixar cap víctima sense protecció ni assistència.

Si bé al maig, la Conferència Sectorial Extraordinària Conjunta d’Igualtat, Infància i Adolescència va aprovar un pla d’acció per millorar la detecció, protecció i atenció integral a les víctimes de violències sexuals menors d’edat, aquest se centra en la lluita contra el tràfic sexual i no té en compte una resposta per a la resta de finalitats d’explotació que també tenen lloc. Tots aquests nens, nenes i adolescents víctimes de tràfic, sense distinció, tenen dret a una reparació efectiva i és responsabilitat de l’Estat garantir-la.

Acompanyem la marentalitat

Part de l’equip educatiu de SICAR cat acompanya les unitats familiars, aquelles famílies monomarentals víctimes de tràfic d’éssers humans. Aquestes estan compostes per una dona i els seus fills i filles menors a càrrec que es troben a territori.

Aquests dies han estat treballant les emocions i la metodologia emprada s’ha adaptat a cada dona. Per exemple, una ha fet servir un material més gràfic, amb aquelles imatges que per a ella representen cada emoció. D’aquesta manera, ha pogut posar nom a com se sent i, alhora, aquest exercici pot ajudar-la a identificar les emocions dels fills. En canvi, una altra de les mares ha treballat amb un llibre que ella mateixa va suggerir, Educar sense perdre els nervis, de Tania García.

A més, totes les unitats familiars s’han familiaritzat amb l’ús del Pot de la Calma, de la metodologia Montessori. Primer, l’equip educatiu va explicar a les mares aquesta eina que pot ajudar a calmar els fills i filles quan es trobin molt enfadats i també a elles.

Amb tota la informació, les mares i els seus fills i filles van fer en equip el seu propi pot de la calma, amb aigua, cola, purpurina,… i tots ells van gaudir d’aquesta activitat en família. Ara toca posar-ho en pràctica amb l’acompanyament de l’equip educatiu.

Valoracions de la LOPIVI en relació al tràfic de menors

Ahir, na Rosa Cendón, coordinadora de Relacions Institucionals i Incidència de SICAR cat, va participar com a ponent a la JORNADA: INFÀNCIA SENSE CICATRIUS. Oportunitats de la nova Llei de Protecció a la Infància enfront de la violència, que van coorganitzar l’Institut de Formació Contínua-IL3-UB i Save the Children.

Durant la jornada, els ponents van valorar la Llei Orgànica 8/2021 del 4 de juny de Protecció Integral de la Infància i Adolescència davant de la Violència-LOPIVI, que va aprovar el Congrés el 20 de maig del 2021.

En el cas de SICAR cat, la Rosa va respondre a les dues qüestions que se li van plantejar en relació a l’impacte de la LOPIVI en nens, nenes i adolescents (NNA) víctimes del tràfic d’éssers humans. Les seves respostes van ser les següents :

  1. Aportacions i Mancances de la llei per als nens, nenes i adolescents víctimes de tràfic i per als fill i filles de dones víctimes de tràfic.
  • Assenyalem la importància de comptar amb aquesta Llei per garantir els drets dels NNA víctimes del tràfic a Espanya, a l’espera que s’aprovi una possible Llei integral per a les víctimes de tràfic i vegem quin serà l’encaix final entre totes dues.
  • Destaquem que la LOPIVI reconegui el tràfic de menors com a casos de violència d’extrema gravetat i reconegui també com a víctimes a tots els NNA independentment de l’explotació a la qual han estat sotmesos.
  • Mostrem la nostra preocupació sobre si en aquesta Llei Orgànica s’inclouen aquells NNA (en general nens i nenes de poca edat, fills i filles es de persones víctimes de tràfic de persones) que han estat víctimes indirectes.
  • Observem la necessitat d’entendre i abordar el tràfic d’éssers humans com una forma de violència molt diferent a la resta de situacions que també són objecte d’aquesta Llei.

Ens preocupa que la resposta davant de totes aquestes violències sigui homogènia i no s’adapti a les especificitats de cadascuna d’elles

rosa cendón, coordinadora de relacions institucionals i incidència de sicar cat
  • Apuntem com a molt positiu que la LOPIVI promogui la cultura de el bon tracte, però també assenyalem negativament que no s’hagi reconegut la violència institucional que s’ha exercit sobre aquests NNA per acció, omissió o tracte negligent durant aquests anys.
  • Compartim el fet que escassament s’ha tingut en compte el marc normatiu internacional en matèria de tràfic que recull els drets que l’Estat ha de garantir a aquests NNA; així com els protocols existents ja en aquesta matèria a nivell estatal i en diferents comunitats autònomes.
  • Esperem que el possible futur Reglament concreti encara més la resposta davant els NNA víctimes del tràfic.

2. Possibles problemes o dificultats en la implementació d’aquestes mesures per als serveis públics i privats que atenen directament aquest col·lectiu.

  • Les principals preocupacions, problemes o dificultats en la implementació d’aquesta LOPIVI continuen sent les mateixes que teníem identificades previ a la seva aprovació.
  • Molts dels actors clau hauran de revisar la seva tasca ja que la seva experiència sempre ha estat emmarcada amb víctimes de tràfic adultes.
  • Es necessita articular una sortida dels sistemes de protecció d’infància per a aquests NNA que asseguri que una solució duradora en el futur, pel que fa als seus processos de recuperació i reparació.
  • Cal dissenyar canals de coordinació amb els països d’origen per garantir el dret al retorn voluntari i segur que tenen reconeguts les víctimes de tràfic.
  • S’hauria d’articular una resposta per a l’assessorament jurídic a nivell penal i administratiu tant per a aquests NNA com per als professionals o persones que denunciïn aquest tipus de situacions de violència.
  • S’ha de garantir una correcta gestió de la informació sobre aquests casos i amb especial atenció quan aquests NNA són testimonis protegits.
  • Adopció de mesures davant les necessitats de protecció i seguretat tan particulars que requereixen aquest tipus de casos.
  • Preocupació per com la possible duplicitat d’espais d’interlocució i coordinació institucional en on s’aborda el tràfic no ens permeti tenir una visió en conjunt sobre el fenomen del tràfic al nostre país.

Finalment, SICAR cat va tancar la seva intervenció amb l’esperança que la LOPIVI sigui el marc per eradicar aquesta forma contemporània d’esclavitud i que s’aconsegueixi que ja no arribin NNA amb cadenes que deixen cicatrius!

Conclusions del Comitè dels Drets del Nen

El Comitè dels Drets del Nen (CDR)de Nacions Unides ha emès les seves Observacions Generals a Espanya, després d’haver-la avaluat sobre com aplica la Convenció sobre els Drets de l’Infant, que va ratificar el 1990. En concret, en matèria de tràfic d’éssers humans, aquest òrgan d’experts independents insta Espanya a:

  • Implementar un protocol per a la identificació de nens i nenes víctimes d’aquest delicte
  • Prendre mesures efectives perquè, especialment els i les menors no acompanyats, no caiguin en les xarxes d’explotació en territori
  • Augmentar la formació d’agents clau en la detecció i identificació de víctimes (cossos de policia, personal de fronteres, personal consular, …)

Tenint en compte que Espanya anava a sotmetre’s a aquest control, fa uns mesos SICAR cat va fer arribar a aquest Comitè un informe alternatiu, en què abordava algunes de les traves en l’accés efectiu a drets amb els que es troben els nens, nenes i adolescents víctimes de tracta d’éssers humans o tràfic il·lícit de migrants. Les Observacions Generals del Comitè de Drets del Nen tenen en compte l’informe que presenta el Govern, la compareixença que aquest fa que fa davant del Comitè, que va ser el passat 22 de gener, i els informes que presenten la societat civil, com va fer SICAR cat. Pots llegir l’informe íntegre de SICAR cat en http://bit.ly/2ChSXtS

onu