Anàlisi d’una notícia sobre tràfic de persones

Na Sandra Camacho, de l’equip d’inicidència de SICAR cat, ha analitzat una notícia del programa

Temps Mort, de Catalunya Ràdio, que explica la història de na Titiana, víctima de tràfic de persones que actualment es troba empresonada:

Na Titiana és una dona romanesa que va ser captada per uns coneguts al seu país d’origen, i que, davant la situació en què es trobava (abandonada pel seu marit maltractador i amb un fill de 3 anys), li van oferir feina a Barcelona.

Quan va arribar a Barcelona van traslladar-la a un pis del qual no podia sortir i es veia obligada a mantenir relacions sexuals amb altres homes sota amenaça, insults i maltractaments físics.

Transcorreguts 30 dies, i per tal de fugir d’aquesta situació, la Titiana va proposar als seus explotadors que la traslladessin a un club, amb l’excusa de fer-los guanyar més diners.

Els explotadors van acceptar-ho i van fer que l’acompanyés la cosina d’un d’ells, menor d’edat. Quan van arribar al club, la dona va aprofitar per escapar-se però llavors els seus explotadors van trucar la policia per acusar-la de prostitució de menors.

Per aquest motiu, na Titiana va ingressar a presó on també va ser contactada pels traficants, que van amenaçar-la perquè no expliqués la veritable història. Des de llavors, la dona es troba empresonada i en cap moment s’han detectat indicis de tràfic de persones o d’éssers humans. 

Per tant, la notícia destaca:  

  • L’absència de formació i mecanismes adients per a una detecció primerenca d’indicis de tràfic de persones 
  • Revictimització per part de cossos policials i institucions/administracions penitenciària i judicial 

Malgrat tot, genera confusió ja que no aprofundeix prou en la història. Per parlar de la manca d’atenció especialitzada, pren com a referència un informe de la 

Federación de Mujeres Progresistas que tampoc no acaba de centrar-se en això, i a més a més, usa dades del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) del 2017, quan l’explotació va tenir lloc fa 5 anys i la notícia és del 2021.

Apunts des de SICAR cat
  • Les víctimes de tràfic d’éssers humans (TEH) són objecte d’explotació de diverses maneres. De vegades, com a resultat de la seva situació de victimització (a causa del procés de sotmetiment i explotació per part dels traficants, per tal de doblegar la voluntat i tenir el control sobre les seves víctimes), s’involucren en conductes il·legals. 
  • Com a resultat, la normativa internacional sobre TEH reconeix el principi de no punibilitat (non punishment principle) que estableix que “les víctimes del tràfic no han de ser objecte d’arrest, acusació, detenció, enjudiciament, o ser penalitzades o castigades d’una altra manera per conductes il·legals que hagin comès com a conseqüència directa de ser víctimes del tràfic”
  •  És obligació dels estats establir els mecanismes i mesures pertinents per tal de fer efectiu aquest principi. Entre d’altres recomanacions, el Grup de Coordinació Interinstitucional contra el Tràfic de Persones de NU estableix que “la formació per contribuir a la identificació primerenca de les víctimes és fonamental per aplicar amb èxit el principi de no punibilitat  i derivar a les víctimes als serveis especialitzats  per donar-los suport, segons les necessitats individuals, per a la seva plena recuperació”. 

El projecte Assist demana facilitar l’accés a prestacions a les víctimes de tràfic d’éssers humans per promoure’n la reparació

Imatge del seminari

El seminari de cloenda del projecte europeu Assist, celebrat recentment amb entitats expertes i administracions i organitzat a Catalunya per Surt i SICAR cat, amb la col·laboració d’APIP-ACAM i la Unitat Municipal contra el Tràfic d’Éssers Humans de l’Ajuntament de Barcelona (UTEH), ha plantejat la necessitat d’harmonitzar els criteris d’accés a dos subsidis bàsics: l’Ingrés Mínim Vital (IMV) i la Renda Garantida de Ciutadania (RGC).


Així s’ha plantejat per tal de ser “més garantistes” a Catalunya i aconseguir que tinguin major impacte entre les víctimes de tràfic d’éssers humans en el seu procés de recuperació. També han participat en aquest espai de reflexió representants de la Subdirecció de Lluita contra la Violència Masclista, l’ICD, la DGAIA i el Comitè d’Acollida de Persones Refugiades de la Generalitat de Catalunya.


Per afavorir que “les dones puguin sortir de les situacions d’explotació”, una de les recomanacions és que l’accés a la RGC, com passa en el cas de l’IMV, no requereixi a les persones passar per un procés d’identificació com a víctima de tràfic, potestat que tenen els cossos policials, ni una sentència judicial -que pot tardar anys-, sinó que sigui suficient amb la presència d’indicis raonables de tràfic d’éssers humans, acreditada per les entitats especialitzades. Fa anys que aquestes entitats col·laboren amb els cossos policials en els processos d’identificació i la seva experiència és clau per facilitar l’accés de les víctimes de tràfic als seus drets, entre els que es troben l’accés a prestacions econòmiques com l’IMV o la RGC.


Per facilitar l’estandarització d’aquests “indicis raonables”, les entitats participants van proposar la utilització en la gestió de la RGC de l’informe social utilitzat per a l’accés a l’IMV de les víctimes de tràfic, juntament amb els indicadors que aplica la UTEH per acreditar l’existència d’aquests indicis. La utilització d’aquests indicadors, que resten pendents de validació per la Taula Interinstitucional contra el tràfic d’éssers humans promoguda per l’Ajuntament de Barcelona, i que han estat elaborats en un procés participatiu amb diferents agents implicats en la lluita contra el tràfic de persones a Barcelona, contribuiria a dotar el procés de “coherència, fiabilitat, rigorositat, competència i transparència”.


Les entitats catalanes participants al seminari van proposar revisar també el criteri establert per considerar que una entitat o servei pugui acreditar que una persona és víctima de tràfic d’éssers humans. Actualment, la Ministeri d’Igualtat estableix que les entitats acreditades són les que durant els últims tres anys han rebut subvencions de la Direcció General de Violència de Gènere per projectes relacionats amb el tràfic de persones amb finalitat d’explotació sexual. Un criteri que consideren “insuficient i poc rigorós” i davant del qual les entitats proposen plantejar “estàndards de serveis que defineixin què s’entén per una entitat o servei especialitzat en tràfic de persones”.


Durant el seminari, es va posar sobre de la taula una altra desigualtat entre les ajudes: mentre que l’IMV només reconeix les dones víctimes de tràfic d’éssers humans amb finalitats d’explotació sexual, el reglament de la RGC possibilitaria l’accés a la prestació per part de persones víctimes d’altres formes d’explotació, com ara homes víctimes d’aquest delicte contra els drets humans i dones víctimes de tràfic amb diverses finalitats d’explotació, com ara els treballs o serveis forçosos, les pràctiques anàlogues a l’esclavitud, la mendicitat, els matrimonis forçosos, l’extracció d’òrgans o la comissió de delictes.


“Tant en l’IMV i la RGC hi ha factors positius que s’haurien de celebrar però malgrat tot cal encara treballar alguns dels reptes que han sorgit, per tal que totes les persones víctimes de tràfic hi puguin accedir de manera harmonitzada”, ha expressat Sira Vilardell, directora general de Surt, qui ha recordat que la comissió de govern sobre la RGC, de la qual Surt forma part a través d’ECAS, va comprometre’s a harmonitzar els seus requisits amb els estatals.


“S’ha d’entendre que el tràfic d’éssers humans és una violació de drets humans i això implica unes obligacions i responsabilitats per part dels estats, a través de les seves administracions públiques”, ha remarcat Rosa Cendón, responsable d’incidència de SICAR cat, per qui, en l’atenció a persones víctimes de tràfic d’éssers humans, és fonamental “tenir present que fa temps que han estat tractades com a mercaderies i que tornar-los la dignitat de poder decidir per elles mateixes és important pel procés de reparació”.

SICAR cat trasllada les seves preocupacions en la Plenària del CNDC

La coordinadora de Relacions institucionals i incidència de SICAR cat, na Rosa Cendón, va participar el 21 d’octubre en el Ple del Consell Nacional de Dones de Catalunya (CNDC), l’òrgan col·legiat de participació i consulta de l’Institut Català de les Dones (ICD), del que SICAR cat i més de 400 entitats catalanes en formen part.


La trobada, que es va fer de manera telemàtica a causa de la covid, va comptar amb la presència d’entitats i amb la representació institucional a càrrec de la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, la Presidenta de l’ICD, Laura Martínez, la Directora de l’ICD, Núria Ramon, i la Vicepresidenta segona del CNDC, Montse Pineda.


Durant el transcurs de la reunió, na Rosa va traslladar algunes de les preocupacions de SICAR cat, les quals van tenir una bona acollida:


  • L’impacte de l’ampliació pacte de contingència a víctimes tràfic de persones, víctimes d’explotació sexual i dones en prostitució en situació vulnerabilitat
  • La manca d’accés a l’Ingreso Mínimo Vital i a la Renda Garantida Ciutadana, per dificultats o manca d’accés a obrir comptes bancaris. Dificultat comuna en les dones migrades
  • Assenyalar que, finalment, el col·lectiu de prostitució en situació  de vulnerabilitat ha quedat exclòs com a beneficiari d’aquestes prestacions
  • Traslladar la preocupació per l’increment de resolucions desfavorables per a la concessió de l’estatut de refugiades i la conseqüent sortida de dones i famílies monomarentals del sistema d’acollida d’asil
  • Compartir com l’impacte de la COVID19 genera la vulnerabilització de molts col.lectius i com pot traduir-se en l’increment d’altres finalitats explotació més infradetectades i invisibilitzades, que afecten també majoritàriament a les dones i que TambeEsTrafic
  •  Demanar implicació, solucions, treball preventiu i respostes ràpides i coordinades per reduir l’impacte i discriminació que ara mateix està provocant aquest context i l’aplicació d’aquestes normatives

18 d’octubre, Dia Europeu contra el tràfic de persones

Amb motiu del Dia Europeu contra el tràfic d’éssers humans, que se celebra el proper 18 d’ocubre, SICAR cat i Proyecto ESPERANZA, a través d’una nota de premsa, demanen que la protecció de totes les víctimes de tràfic de persones ha d’estar al centre de l’actuació de la Unió Europea.


Amdós projectes manifesten la seva preocupació davant la nova política de migració i asil de la Unió Europea, anunciada el passat 23 de setembre. El pacte aprovat, se centra principalment en el control de fronteres de la UE, imposa limitacions a la migració i estableix un procediment accelerat en frontera, que podria tenir un impacte negatiu en la capacitat de sol·licitar asil i de detectar indicis de tràfic d’éssers humans (TEH).


D’altra banda, han participat en un estudi recent del Parlament Europeu sobre la implementació de la Directiva 2011/36 que assenyala que, encara que les principals finalitats d’explotació romanen inalterades, sent la majoria de les víctimes de tràfic de persones identificades a Europa les víctimes de TEH amb fins explotació sexual (56%), es detecten cada vegada més altres finalitats de TEH, inclòs el TEH amb fins d’explotació laboral (26%).



El passat mes de juny les dues entitats especialitzades també van fer aportacions en el marc de la Plataforma Europea de la Societat Civil contra el Tràfic davant la Nova Estratègia contra el Tràfic d’Éssers Humans de la Unió Europea, prevista pel 2021, i van incidir en la necessitat d’incloure mesures específiques per a la protecció de totes les víctimes de TEH.


A més, mitjançant el projecte #TambeEsTrafic, Proyecto ESPERANZA i SICAR cat volen contribuir a la implementació efectiva de la Directiva 2011/36 que obliga els estats a afrontar el TEH per a totes les finalitats d’explotació. Les dues organitzacions presenten el «Document d’anàlisi i incidència política: #TambienEsTrata» en el qual analitzen, des de la seva experiència pràctica, nombrosos casos de tràfic per a l’explotació laboral en el treball de la llar, matrimoni forçat i criminalitat forçada, per aprofundir en el seu coneixement i reforçar la protecció de les víctimes.


Protocol de Palerm: Observacions finals de la Relatora sobre TEH

SICAR cat, juntament amb altres organitzacions de la societat civil, s’ha adherit a les observacions finals que Maria Grazia Giammarinaro, relatora especial sobre el tràfic de persones, especialment dones i nens de Nacions Unides, va fer en el tancament dels webinaris de celebració del Protocol de Palerm.


Aquest conjunt de conferències es van organitzar els dies 29-30 de juny i 13-14 de juliol del 2020 per commemorar el 20 aniversari del Protocol per a prevenir, reprimir i sancionar el tràfic de persones, especialment dones i nens, que complementa la Convenció de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, conegut com a Protocol de Palerm.


Al llarg de el document, Giammarinaro reconeix els enormes avenços en matèria de prevenció del tràfic d’éssers humans (TEH), així com en protecció i assistència a les seves víctimes. Tot i això, lamenta que, en la majoria de les legislacions i polítiques públiques contra el tràfic de persones, preval un enfocament centrat en la persecució del delicte i en el control de la migració, en comptes d’un basat en drets humans.


A més, recorda que les organitzacions de la societat civil han establert pràctiques innovadores a tot el món, basades en l’apoderament de les persones víctimes de tràfic de persones a través de l’atenció mèdica, el suport psicològic, l’assessorament i la representació legal, l’educació, la capacitació i l’ajuda per a inserir-se laboralment.


Maria Grazia Giammarinaro s’acomiada del seu mandat com a Relatora especial plantejant 12 recomanacions, dirigides a futurs actors clau (com governs i empresaris), que reforcen la centralitat dels drets humans de les persones traficades en la prevenció del tràfic de persones, així com en la protecció i assistència a les víctimes de TEH amb tots els fins d’explotació.


Finalment, les organitzacions de la societat civil estan convidades a donar suport aquestes observacions finals contactant a: info@lastradainternational.org

TIP Report 2020

El Departament d’Estat dels Estats Units ha publicat l’edició 2020 del TIP Report (Trafficking in Persons Report), un informe en què s’analitza el delicte de tràfic d’éssers humans en més de 180 països, entre els quals s’inclou Espanya.


Segons l’informe, en què SICAR cat ha repetit en qualitat de informant, Espanya segueix sent destí d’explotació de víctimes estrangeres i, en menor mesura, és origen de víctimes espanyoles que pateixen explotació a l’estranger.


Homes i dones de Bulgària, Romania i del sud-est asiàtic (Xina i Vietnam) són explotats en treball o serveis forçats, sobretot en el sector tèxtil, l’agrícola, la construcció, la indústria, centres de bellesa, el sector del cànnabis, el comerç minorista i el treball de la llar i de les cures.


En canvi, les dones d’Europa de l’Est (especialment de Romania i Bulgària), Amèrica Central (en particular d’Hondures, El Salvador i Nicaragua) i Amèrica de Sud (sobretot de Veneçuela, Paraguai, Brasil, Colòmbia i Equador), la Xina, Vietnam, República Dominicana i Nigèria són víctimes de tràfic amb fins d’explotació sexual.


Actualment, la majoria de víctimes de tràfic explotades sexualment a Espanya són de Veneçuela i de Colòmbia i l’informe indica que, les dones veneçolanes són captades quan fugen de el col·lapse social i econòmic que pateix el país.


D’altra banda, tot i que Espanya segueix en el Nivell 1, és a dir, compleix amb els estàndards mínims per a l’eliminació del tràfic de persones, no compta amb un pla d’acció nacional contra aquest delicte que inclogui totes les seves formes d’explotació. Per tant, persisteixen llacunes en la identificació de les víctimes. És per aquest motiu que el TIP Report recomana:


  • Augmentar els judicis i les condemnes per tràfic, particularment amb fins de treballs o serveis forçats.
  • Incrementar la capacitació en la identificació de les víctimes, especialment entre persones migrants en situació irregular, menors no acompanyats i persones que treballen en la indústria i en el sector agrícola, en regions amb alta incidència d’explotació laboral.
  • Adoptar i aplicar un pla d’acció nacional que abordi adequadament totes les formes de tràfic i inclogui l’explotació laboral.
  • Augmentar la protecció de menors migrants no acompanyats contra els traficants que operen als CIE.
  • Ampliar el servei d’assistència a víctimes en totes les regions i ciutats autònomes.
  • Millorar els mecanismes d’indemnització estatal.

Precisament, posar el focus en altres formes d’explotació i en la detecció de víctimes en col·lectius vulnerables són algunes de les reivindicacions de #TambeEsTrafic, la línia de sensibilització i incidència que compartim amb Proyecto Esperanza.


Conclusions del Comitè dels Drets del Nen

El Comitè dels Drets del Nen (CDR)de Nacions Unides ha emès les seves Observacions Generals a Espanya, després d’haver-la avaluat sobre com aplica la Convenció sobre els Drets de l’Infant, que va ratificar el 1990. En concret, en matèria de tràfic d’éssers humans, aquest òrgan d’experts independents insta Espanya a:

  • Implementar un protocol per a la identificació de nens i nenes víctimes d’aquest delicte
  • Prendre mesures efectives perquè, especialment els i les menors no acompanyats, no caiguin en les xarxes d’explotació en territori
  • Augmentar la formació d’agents clau en la detecció i identificació de víctimes (cossos de policia, personal de fronteres, personal consular, …)

Tenint en compte que Espanya anava a sotmetre’s a aquest control, fa uns mesos SICAR cat va fer arribar a aquest Comitè un informe alternatiu, en què abordava algunes de les traves en l’accés efectiu a drets amb els que es troben els nens, nenes i adolescents víctimes de tracta d’éssers humans o tràfic il·lícit de migrants. Les Observacions Generals del Comitè de Drets del Nen tenen en compte l’informe que presenta el Govern, la compareixença que aquest fa que fa davant del Comitè, que va ser el passat 22 de gener, i els informes que presenten la societat civil, com va fer SICAR cat. Pots llegir l’informe íntegre de SICAR cat en http://bit.ly/2ChSXtS

onu