SICAR cat presenta avui una nova entrega de la sèrie d’estudi de casos de tràfic de persones amb fins d’explotació infradetectats a Espanya, mitjançant l‘ Aminata, una dona de Senegalque va patir tràfic amb fins de matrimoni forçat.
L’Aminata viu a origen amb la seva mare, malalta de càncer, en una habitació llogada. A causa de la malaltia, la seva mare mor. Un home assegura a l’Aminata que ell va pagar el tractament mèdic de la seva mare i li ensenya una carta manuscrita per aquesta en la qual reconeix que té un deute per les medicines contra el càncer que prenia. En la mateixa carta, la mare diu que si no paga en un termini de 4 mesos els diners que deu a aquest home, es compromet a donar la seva filla en casament, l’Aminata, per saldar el deute.
#TambeEsTrafic
Gràcies al suport de l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat de Catalunya, SICAR cat , al llarg d’aquestes setmanes, publicarà nous estudis de casos que il·lustren aquestes altres formes d’explotació que també tenen lloc a Catalunya. Amb el hashtag #TambeEsTrafic es podrà fer seguiment de la seva difusió a les xarxes socials.
La iniciativa vol sensibilitzar sobre aquelles finalitats de tràfic d’éssers humans que es donen al nostre país i que atén però que romanen ocultes, per garantir la protecció de totes les víctimes i el seu accés a drets.
SICAR cat comparteix un estudi de casos de tràfic de persones amb fins d’explotació infradetectats a Espanya. Avui el cas parla de tràfic de persones per a l’extracció d’òrgans, una forma d’explotació que van estar a punt de patir els protagonistes de la història.
Segons Nacions Unides, entre el 2010 i el 2018, es van detectar, en múltiples països, aproximadament 300 víctimes de tràfic de persones per a l’extracció d’òrgans . Amb molta probabilitat, però, aquestes dades subestimen la magnitud d’aquest fenomen, especialment per dues raons:
La dificultat en la detecció d´indicis que, per l´alta especificitat i necessària actuació de personal sanitari, queda reduït a l´àmbit mèdic.
La confusió entre el tràfic de persones amb finalitat d´extracció òrgans i el delicte de tràfic d´òrgans que, malgrat ser complementaris, compten amb marcs jurídics diferents.
Per aquest motiu, l´ICAT ha publicat un informe centrat en el tràfic de persones per a l’extracció d´òrgans i ha recordat als Estats la necessitat de posar el focus en aquesta finalitat d´explotació que afecta, principalment, a aquelles persones que es troben en una major situació de vulnerabilitat, entre les quals persones immigrants indocumentades, refugiades i/o persones que viuen en condicions d´extrema pobresa.
#TambeEsTrafic
Gràcies al suport de l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat de Catalunya, SICAR cat , al llarg d’aquestes setmanes, publicarà nous estudis de casos que il·lustren aquestes altres formes d’explotació que també tenen lloc a Catalunya. Amb el hashtag #TambeEsTrafic es podrà fer seguiment de la seva difusió a les xarxes socials.
Amb l’estudi de casos es vol sensibilitzar sobre aquelles finalitats de tràfic d’éssers humans que es donen al nostre país i que atenen a SICAR cat però que romanen ocultes, per garantir la protecció de totes les víctimes i el seu accés a drets.
Part de l’equip educatiu de SICAR cat acompanya les unitats familiars, aquelles famílies monomarentals víctimes de tràfic d’éssers humans. Aquestes estan compostes per una dona i els seus fills i filles menors a càrrec que es troben a territori.
Aquests dies han estat treballant les emocions i la metodologia emprada s’ha adaptat a cada dona. Per exemple, una ha fet servir un material més gràfic, amb aquelles imatges que per a ella representen cada emoció. D’aquesta manera, ha pogut posar nom a com se sent i, alhora, aquest exercici pot ajudar-la a identificar les emocions dels fills. En canvi, una altra de les mares ha treballat amb un llibre que ella mateixa va suggerir, Educar sense perdre els nervis, de Tania García.
A més, totes les unitats familiars s’han familiaritzat amb l’ús del Pot de la Calma, de la metodologia Montessori. Primer, l’equip educatiu va explicar a les mares aquesta eina que pot ajudar a calmar els fills i filles quan es trobin molt enfadats i també a elles.
Amb tota la informació, les mares i els seus fills i filles van fer en equip el seu propi pot de la calma, amb aigua, cola, purpurina,… i tots ells van gaudir d’aquesta activitat en família. Ara toca posar-ho en pràctica amb l’acompanyament de l’equip educatiu.
Parte del equipo educativo de SICAR cat acompaña a las unidades familiares, aquellas familias monomarentales víctimas de trata de seres humanos. Éstas están compuestas por una mujer y sus hijos e hijas menores a cargo que se encuentran en territorio.
Estos días, han estado trabajando las emociones y la metodología emprada se ha adaptado a cada mujer. Por ejemplo, una de ellas ha usado un material más gráfico, con aquellas imágenes que para ella representan cada emoción. De esta manera, ha podido poner nombre a cómo se siente y, a la vez, este ejercicio puede ayudarla a identificar las emociones de sus propios hijos. En cambio, otra de las mamás ha trabajado con un libro que ella misma sugirió, Educar sin perder los nervios, de Tania García.
Además, todas las unidades familiares se han familiarizado con el uso del Bote de la Calma, de la metodología Montessori. Primero, el equipo educativo explicó a las madres esta herramienta que puede ayudar a calmar a sus hijos e hijas cuando se encuentren muy enfadados y también a ellas.
Con toda la información, las mamás y sus hijos e hijas hicieron en equipo su propio bote de la calma, con agua, pegamento, purpurina,.. y todos ellos disfrutaron de esta actividad en familia. Ahora, toca ponerlo en práctica con el acompañamiento del equipo educativo.
SICAR cat presenta avui una nova entrega de la sèrie d’estudi de casos de tràfic de persones amb fins d’explotació infradetectats a Espanya, a través de l‘Oana, una dona romanesa d’ètnia gitanaque va ser víctima de tràfic de persones amb fins de matrimoni forçat.
Quan compleix 16 anys, els seus pares la venen, per 3.500 euros, a una família romanesa que viu a Espanya. L’obliguen a casar-se pel ritus gitano amb el Viorel, fill de la família, que té un any més que ella. Es tracta d’un matrimoni que no té validesa legal. A part, durant un any i mig, l’Oana és obligada a exercir la mendicitat i a vendre flors des de les 7 del matí fins a les 12 de la nit.
#TambeEsTrafic
Gràcies al suport de l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat de Catalunya, SICAR cat , al llarg d’aquestes setmanes, publicarà nous estudis de casos que il·lustren aquestes altres formes d’explotació que també tenen lloc a Catalunya. Amb el hashtag #TambeEsTrafic es podrà fer seguiment de la seva difusió a les xarxes socials.
Amb l’estudi de casos es vol sensibilitzar sobre aquelles finalitats de tràfic d’éssers humans que es donen al nostre país i que atenen a SICAR cat però que romanen ocultes, per garantir la protecció de totes les víctimes i el seu accés a drets.
SICAR cat ofereix avui una nova entrega de la sèrie d’estudi de casos de tràfic de persones amb fins d’explotació infradetectats a Espanya, a través de laNomusa, una dona originària de Namíbia que va patir tràfic amb fins de criminalitat forçada. Prèviament, és víctima de matrimoni forçat però aconsegueix fugir.
Sense cap xarxa de suport, un home li ofereix fer les tasques de la llar de casa seva i ajuda per buscar feina com a cambrera en un restaurant. Na Nomusa creu que és una bona oportunitat laboral i accepta l’oferta. Amb aquest home, viu en dues ciutats diferents de Sudàfrica i es traslladen, finalment, a Pretòria. Finalment, és obligada a traficar amb drogues durant molts anys.
#TambeEsTrafic
Gràcies al suport de l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat de Catalunya, SICAR cat , al llarg d’aquestes setmanes, publicarà nous estudis de casos que il·lustren aquestes altres formes d’explotació que també tenen lloc a Catalunya. Amb el hashtag #TambeEsTrafic es podrà fer seguiment de la seva difusió a les xarxes socials.
Amb l’estudi de casos es vol sensibilitzar sobre aquelles finalitats de tràfic d’éssers humans que es donen al nostre país i que atén però que romanen ocultes, per garantir la protecció de totes les víctimes i el seu accés a drets.
El passat 21 d’octubre del 2021, el Cos Nacional de Policia va desmantellar una xarxa criminal que es dedicava a robar gent gran i altres persones vulnerables en caixers automàtics. Diversos mitjans de comunicació, tant nacionals com internacionals, com el diari The Times, es van fer ressò d’aquest operatiu policial.
Modus Operandi
La xarxa utilitzava menors d’edat de menys de 14 anys -molts fills dels seus integrants-, i s’aprofitava de la seva situació d’especial vulnerabilitat i del fet de no ser penalment responsables dels actes il·lícits comesos.
A més, els traslladava a altres localitats del territori espanyol i, fins i tot, a altres països de la Unió Europea, a mesura que els menors avançaven en edat o començaven a ser identificats per agents policials. D’aquesta manera, la xarxa podia actuar amb més impunitat i obtenir més beneficis.
Precisament, l’augment de denúncies per robatoris i furts en caixers automàtics a persones d’edat avançada a tota la Comunitat de Madrid, així com la reincidència d’alguns autors, va ser el que va aixecar les sospites que van donar peu a una investigació. Aquesta, finalment, va derivar, entre d’altres delictes associats, en una investigació per tràfic d’éssers humans amb fins d’explotació per a la comissió d’activitats delictives.
En l’operatiu es van detenir un total de 18 adults i 8 menors imputables. A més, 37 menors més sense responsabilitat penal, per no superar els 14 anys, van ser derivats i acollits pel sistema de protecció de menors.
Sens dubte, ha estat una feina ben coordinada per part de les forces policials, que confirma la necessitat que totes les unitats policials estiguin formades en tràfic de persones, per poder detectar indicadors i situacions de tràfic per a múltiples finalitats d’explotació, algunes d’elles menys conegudes.
Reptes i reflexions: Detecció i protecció de menors víctimes de tràfic de persones
Aquest cas planteja alguns reptes i preguntes sobre les quals reflexionar. D’una banda, és fonamental que el sistema de protecció a la infància estigui dissenyat per fer front a una situació d’extrema dificultat a l’hora d’assistir i protegir menors de poca edat que, en alguns casos, han patit explotació pels propis progenitors.
Comptem amb eines específiques per intervenir en aquest tipus de situacions? Com treballar la desvinculació del menor dels seus explotadors, especialment quan hi ha un vincle afectiu i/o familiar? Tenim un sistema preparat, format i adaptat per assistir i protegir degudament menors víctimes de tràfic de persones?
D’altra banda, en el marc de l’operatiu policial, s’esmenta la detenció de vuit persones menors. Entenem que es tracta, en aquest cas, de menors responsables penalment. Tanmateix, s’ha plantejat la possibilitat de considerar-los també víctimes de tràfic? Tenim mecanismes i criteris prou clars per aplicar correctament el principi de no penalització davant de possibles víctimes de tràfic d’éssers humans obligades a cometre activitats delictives pels seus traficants?
Si bé el principi de no penalització és una clàusula aplicable en tots els casos de tràfic d’éssers humans, és especialment rellevant en casos de tràfic amb fins d’explotació per a la criminalitat forçada. La finalitat del principi de no penalització consisteix a assegurar que les víctimes de tràfic no siguin castigades pels actes il·lícits que han comès com a conseqüència del tràfic, és a dir, aquells actes que han comès de manera obligada.
En aquest sentit, volem ressaltar algunes novetats que s’han produït en el context internacional els darrers mesos i que ens ajuden a clarificar la importància d’aquest principi:
El 16 de febrer passat el Tribunal Europeu de Drets Humans va dictar la sentència del cas de V.C.L. i A.N. c. Regne Unit, on es va analitzar per primera vegada la protecció de les víctimes de tràfic d’éssers humans amb fins de criminalitat forçada.
La Relatora Especial sobre el tràfic de persones, especialment dones i nens, Siobhán Mullally, va presentar el 30 de juny passat, l’Informe sobre l’aplicació del principi de no penalització a víctimes de tràfic d’éssers humans, destacant que l’aplicació del principi de no penalització és essencial per garantir la protecció i recuperació de les víctimes del tràfic i que està vinculada a l’obligació positiva dels Estats d’actuar amb la diligència deguda per assistir, protegir i dotar de recursos efectius les persones que han patit el tràfic de persones.
Finalment, volem acabar aquesta reflexió recordant que és especialment important aplicar de manera correcta aquest principi en casos de tràfic de persones amb finalitat d’explotació per a la comissió de delictes, per evitar la revictimització de les víctimes de tràfic obligades a cometre actes criminals pels seus traficants. Per tant, un sistema de protecció a la infància centrat en drets ens permet fer front a aquest tipus de situacions.
#TambeEsTrafic
Sota el paraigua de #TambeEsTrafic, SICAR cat i Proyecto Esperanza, a través de diverses accions, com l’anàlisi de notícies, treballem conjuntament per visibilitzar aquelles formes de tràfic de persones que romanen ocultes al nostre país: el tràfic amb fins d’explotació laboral en servei domèstic, per a la criminalitat forçada, per a la mendicitat forçada i per a matrimonis forçats. Tot i que totes aquestes finalitats d’explotació del delicte estan recollides a l’ordenament jurídic espanyol (article 177 bis del Codi Penal), en general, hi ha un gran desconeixement per part d’actors clau i de la societat en general, així com manca de sensibilitat i normalització o minimització de l’impacte d’aquestes finalitats en les víctimes.
El pasado 21 de octubre de 2021, el Cuerpo Nacional de Policía desmanteló una red criminal que se dedicaba a robar a gente mayor y a otras personas vulnerables en cajeros automáticos. Varios medios de comunicación, tanto nacionales como internacionales, como el periódico The Times, se hicieron eco de este operativo policial.
Modus Operandi
La red utilizaba a menores de edad de menos de 14 años -muchos de ellos hijos de sus integrantes-, y se aprovechaba de su situación de especial vulnerabilidad y del hecho de no ser penalmente responsables de los actos ilícitos cometidos.
Además, los trasladaba a otras localidades del territorio español e, incluso, a otros países de la Unión Europea, a medida que los menores avanzaban en edad o empezaban a ser identificados por agentes policiales. De esta manera, la red podía actuar con mayor impunidad y obtener mayores beneficios.
Precisamente, el aumento de denuncias por robos y hurtos en cajeros automáticos a personas de edad avanzada en toda la Comunidad de Madrid, así como la reincidencia de algunos autores, fue lo que levantó las sospechas que dieron pie a una investigación. Ésta, finalmente, derivó, entre otros delitos asociados, en una investigación por trata de seres humanos con fines de explotación en la comisión de actividades delictivas.
En el operativo se detuvo a un total de 18 adultos y 8 menores imputables. Además, otros 37 menores sin responsabilidad penal, por no superar los 14 años, fueron derivados y acogidos por el sistema de protección de menores.
Sin duda, ha sido un trabajo bien coordinado por parte de las fuerzas policiales, que confirma la necesidad de que todas las unidades policiales estén formadas en trata de seres humanos, para poder detectar indicadores y situaciones de trata para múltiples finalidades de explotación, algunas de ellas menos conocidas.
Retos y reflexiones: Detección y protección de menores víctimas de trata
Este caso plantea algunos retos y preguntas sobre las que reflexionar. Por un lado, es fundamental que el sistema de protección a la infancia esté diseñado para hacer frente a una situación de extrema dificultad a la hora de asistir y proteger a menores de corta edad que, en algunos casos, han sufrido explotación por sus propios progenitores.
¿Contamos con herramientas específicas para intervenir en este tipo de situaciones? ¿Cómo trabajar la desvinculación del menor de sus explotadores, especialmente cuando existe un vínculo afectivo y/o familiar? ¿Tenemos un sistema preparado, formado y adaptado para asistir y proteger debidamente a menores víctimas de trata?
Por otro lado, en el marco del operativo policial, se menciona la detención de ocho personas menores de edad. Entendemos que se trata, en este caso, de menores responsables penalmente. Sin embargo, ¿se ha planteado la posibilidad de considerarlos también víctimas de trata? ¿Poseemos mecanismos y criterios suficientemente claros para aplicar correctamente el principio de no penalización ante posibles víctimas de trata de seres humanos obligadas a cometer actividades delictivas por sus tratantes?
Si bien el principio de no penalización es una cláusula aplicable en todos los casos de trata de seres humanos, es especialmente relevante en casos de trata con fines de explotación en la comisión de actividades delictivas. La finalidad del principio de no penalización consiste en asegurar que las víctimas de trata no sean castigadas por los actos ilícitos que han cometido como consecuencia de la trata, es decir, aquellos actos que han cometido de manera obligada.
En este sentido, queremos resaltar algunas novedades que se han producido en el contexto internacional en los últimos meses y que nos ayudan a clarificar la importancia de este principio:
El pasado 16 de febrero el Tribunal Europeo de Derechos Humanos dictó la sentencia del caso de V.C.L. y A.N. c. Reino Unido, donde se analizó por primera vez la protección de las víctimas de trata de seres humanos con fines de criminalidad forzada.
La Relatora Especial sobre la trata de personas, especialmente mujeres y niños, Siobhán Mullally, presentó el pasado 30 de junio, el Informe sobre la aplicación del principio de no penalización a víctimas de trata de seres humanos, destacando que la aplicación del principio de no penalización es esencial para garantizar la protección y recuperación de las víctimas de la trata y que está vinculada a la obligación positiva de los Estados de actuar con la debida diligencia para asistir, proteger y dotar de recursos efectivos a las personas que han sufrido la trata.
Por último, queremos terminar esta reflexión recordando que es especialmente importante aplicar de manera correcta este principio en casos de trata con finalidad de explotación en la comisión de delitos, para evitar la revictimizacion de las víctimas de trata obligadas a cometer actos criminales por sus tratantes. Por lo tanto, un sistema de protección a la infancia centrado en derechos nos permite hacer frente a este tipo de situaciones.
#TambienEsTrata
Bajo el paraguas de #TambienEsTrata, SICAR cat y Proyecto Esperanza, a través de varias acciones, como el análisis de noticias, trabajamos conjuntamente para visibilizar aquellas formas de trata que permanecen ocultas en nuestro país: la trata con fines de explotación laboral en servicio doméstico, para la criminalidad forzada, para la mendicidad forzada y para matrimonios forzados. A pesar de que todas estas finalidades de explotación del delito están recogidas en el ordenamiento jurídico español (artículo 177 bis del Código Penal), en general, existe un gran desconocimiento por parte de actores clave y de la sociedad en general, así como falta de sensibilidad y normalización o minimización del impacto de estas finalidades en las víctimas.
SICAR cat presenta avui el sisè cas de la sèrie d’Estudi de casos de tràfic de persones amb fins d’explotació infradetectats a Espanya, a través de laRaluca una dona de Romaniaque va patir tràfic amb fins d’explotació en criminalitat forçada i, posteriorment, explotació sexual en prostitució.
Després d’abandonar l’internat, la Raluca inicia una relació de parella amb l’Andrei. Quan porten més de mig any junts, ell la convenç per anar a viure a Espanya i així poder guanyar diners de cara al seu futur. Un cop a destí, s’allotgen a casa d’un matrimoni romanès. Aquesta parella s’encarrega de cobrir les despeses del viatge, de manera que contrauen un deute amb el matrimoni que s’ha de saldar mitjançant l’explotació.
#TambeEsTrafic
Gràcies al suport de l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat de Catalunya, SICAR cat , al llarg d’aquestes setmanes, publicarà nous estudis de casos que il·lustren aquestes altres formes d’explotació que també tenen lloc a Catalunya. Amb el hashtag #TambeEsTrafic es podrà fer seguiment de la seva difusió a les xarxes socials.
La iniciativa vol sensibilitzar sobre aquelles finalitats de tràfic d’éssers humans que es donen al nostre país i que atén però que romanen ocultes, per garantir la protecció de totes les víctimes i el seu accés a drets.
La Nelly és una dona peruana que, davant d’una situació d’extrema necessitat econòmica, penja al seu perfil de Facebook i en altres pàgines del seu país la seva necessitat de trobar amb urgència una feina, del que sigui, i publica el seu número de telèfon.
Al cap de pocs dies, una persona desconeguda la truca i li comenta que volen entrevistar-la, que tenen una feina per a ella. Quan pregunta de què es tracta l’interlocutor comenta que a l’entrevista li donarà els detalls.
Sense pensar-s’ho, la Nelly acut a l’entrevista. La rep un home suposadament estranger, vestit de manera molt formal i amb un discurs seriós. Sembla de fiar. Li explica que treballa en una empresa farmacèutica que proveeix medicaments a metges europeus ja que les medicines peruanes, a nivell de matèries primes i de producció, són molt més econòmiques que les europees.
L’home comenta que treballen amb un hospital que necessita uns components per a fer un nou medicament i la Nelly hauria de transportar el producte a canvi de 4000€. Tenint en compte la seva situació familiar, ella accepta. Què va passar després?
#TambeEsTrafic
Gràcies al suport de l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat de Catalunya, SICAR cat , al llarg d’aquestes setmanes, publicarà nous estudis de casos que il·lustren aquestes altres formes d’explotació que també tenen lloc a Catalunya. Amb el hashtag #TambeEsTrafic es podrà fer seguiment de la seva difusió a les xarxes socials.
Amb l’estudi de casos es vol sensibilitzar sobre aquelles finalitats de tràfic d’éssers humans que es donen al nostre país i que atén però que romanen ocultes, per garantir la protecció de totes les víctimes i el seu accés a drets.
