Menors no acompanyats, els grans oblidats?

Amb motiu del Dia Internacional dels Drets del Nen, us deixem aquesta reflexió:

A Itàlia, fins a l’agost del 2015, segons Save The Children, s’ha comptabilitzat l’arribada de com a mínim 7.600 menors no acompanyats. A Macedònia, fonts oficials, diuen que 942 nens i nenes han arribat al país balcànic sols. A Alemanya, Save the Children també assegura que fins a la data han vingut aquest any 1.000 menors sense protecció familiar … Per no parlar de Suècia, on els centres d’acollida xifren en 700 a la setmana els menors no acompanyats als que donen refugi.

La Comissió del Parlament Europeu Libe de Llibertats Civils, Justícia i Assumptes d’Interior, ha fet un pas més i al juliol va denunciar que si bé en origen la proporció de nens i nenes que viatgen sols és igual, a Europa tan sols arriben menors no acompanyats nens i molt poques nenes. Possiblement, segons la Comissió, aquestes menors no acompanyades que no ‘veiem’ es converteixen en possibles víctimes de les xarxes de tràfic d’éssers humans.

Però, què succeeix amb els menors no acompanyats, siguin nens i nenes, que ja són a Europa? Diverses entitats han alertat que durant el llarg viatge que emprenen des d’origen fins a destinació, en el que creuen diversos països, són víctimes d’abusos, d’explotació i violència. Aquestes vulneracions, a les quals també poden estar exposades persones adultes que intenten arribar a Europa, poden donar-se en destinació, de manera que en l’acollida de possibles refugiats és necessari un diagnòstic integral i detectar possibles indicis de tràfic.

És per aquest motiu que SICAR cat, des de fa temps, participa juntament amb altres membres de la Xarxa Asil.Cat en els espais de coordinació que la Generalitat de Catalunya ha generat per organitzar l’acollida de persones refugiades.