Conèixer per transformar IX: Extracció d’òrgans

SICAR cat comparteix un estudi de casos de tràfic de persones amb fins d’explotació infradetectats a Espanya. Avui el cas parla de tràfic de persones per a l’extracció d’òrgans, una forma d’explotació que van estar a punt de patir els protagonistes de la història.

Segons Nacions Unides, entre el 2010 i el 2018, es van detectar, en múltiples països, aproximadament 300 víctimes de tràfic de persones per a l’extracció d’òrgans . Amb molta probabilitat, però, aquestes dades subestimen la magnitud d’aquest fenomen, especialment per dues raons:

  • La dificultat en la detecció d´indicis que, per l´alta especificitat i necessària actuació de personal sanitari, queda reduït a l´àmbit mèdic.
  • La confusió entre el tràfic de persones amb finalitat d´extracció òrgans i el delicte de tràfic d´òrgans que, malgrat ser complementaris, compten amb marcs jurídics diferents.

Per aquest motiu,  l´ICAT ha publicat un informe centrat en el tràfic de persones per a l’extracció d´òrgans i ha recordat als Estats la necessitat de posar el focus en aquesta finalitat d´explotació que afecta, principalment, a aquelles persones que es troben en una major situació de vulnerabilitat, entre les quals persones immigrants indocumentades, refugiades i/o persones que viuen en condicions d´extrema pobresa.

#TambeEsTrafic

Gràcies al suport de l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat de Catalunya, SICAR cat , al llarg d’aquestes setmanes, publicarà nous estudis de casos que il·lustren aquestes altres formes d’explotació que també tenen lloc a Catalunya. Amb el hashtag #TambeEsTrafic es podrà fer seguiment de la seva difusió a les xarxes socials.

Amb l’estudi de casos es vol sensibilitzar sobre aquelles finalitats de tràfic d’éssers humans que es donen al nostre país i que atenen a SICAR cat però que romanen ocultes, per garantir la protecció de totes les víctimes i el seu accés a drets.

Conèixer per tranformar VIII: Matrimonis forçats

SICAR cat presenta avui una nova entrega de la sèrie d’estudi de casos de tràfic de persones amb fins d’explotació infradetectats a Espanya, a través de lOana, una dona romanesa d’ètnia gitana que va ser víctima de tràfic de persones amb fins de matrimoni forçat.

Quan compleix 16 anys, els seus pares la venen, per 3.500 euros, a una família romanesa que viu a Espanya. L’obliguen a casar-se pel ritus gitano amb el Viorel, fill de la família, que té un any més que ella. Es tracta d’un matrimoni que no té validesa legal. A part, durant un any i mig, l’Oana és obligada a exercir la mendicitat i a vendre flors des de les 7 del
matí fins a les 12 de la nit.

#TambeEsTrafic

Gràcies al suport de l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat de Catalunya, SICAR cat , al llarg d’aquestes setmanes, publicarà nous estudis de casos que il·lustren aquestes altres formes d’explotació que també tenen lloc a Catalunya. Amb el hashtag #TambeEsTrafic es podrà fer seguiment de la seva difusió a les xarxes socials.

Amb l’estudi de casos es vol sensibilitzar sobre aquelles finalitats de tràfic d’éssers humans que es donen al nostre país i que atenen a SICAR cat però que romanen ocultes, per garantir la protecció de totes les víctimes i el seu accés a drets.

Conèixer per transformar VII: Criminalitat forçada

SICAR cat ofereix avui una nova entrega de la sèrie d’estudi de casos de tràfic de persones amb fins d’explotació infradetectats a Espanya, a través de la Nomusa, una dona originària de Namíbia que va patir tràfic amb fins de criminalitat forçada. Prèviament, és víctima de matrimoni forçat però aconsegueix fugir.

Sense cap xarxa de suport, un home li ofereix fer les tasques de la llar de casa seva i ajuda per buscar feina com a
cambrera en un restaurant. Na Nomusa creu que és una bona oportunitat laboral i accepta l’oferta. Amb aquest home, viu en dues ciutats diferents de Sudàfrica i es traslladen, finalment, a Pretòria. Finalment, és obligada a traficar amb drogues durant molts anys.

#TambeEsTrafic

Gràcies al suport de l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat de Catalunya, SICAR cat , al llarg d’aquestes setmanes, publicarà nous estudis de casos que il·lustren aquestes altres formes d’explotació que també tenen lloc a Catalunya. Amb el hashtag #TambeEsTrafic es podrà fer seguiment de la seva difusió a les xarxes socials.

Amb l’estudi de casos es vol sensibilitzar sobre aquelles finalitats de tràfic d’éssers humans que es donen al nostre país i que atén però que romanen ocultes, per garantir la protecció de totes les víctimes i el seu accés a drets.

Conèixer per transformar VI: Criminalitat Forçada

SICAR cat presenta avui el sisè cas de la sèrie d’Estudi de casos de tràfic de persones amb fins d’explotació infradetectats a Espanya, a través de la Raluca una dona de Romania que va patir tràfic amb fins d’explotació en criminalitat forçada i, posteriorment, explotació sexual en prostitució.

Després d’abandonar l’internat, la Raluca inicia una relació de parella amb l’Andrei. Quan porten més de mig any junts, ell la convenç per anar a viure a Espanya i així poder guanyar diners de cara al seu futur. Un cop a destí, s’allotgen a casa d’un matrimoni romanès. Aquesta parella s’encarrega de cobrir les despeses del viatge, de manera que contrauen un deute amb el matrimoni que s’ha de saldar mitjançant l’explotació.

#TambeEsTrafic

Gràcies al suport de l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat de Catalunya, SICAR cat , al llarg d’aquestes setmanes, publicarà nous estudis de casos que il·lustren aquestes altres formes d’explotació que també tenen lloc a Catalunya. Amb el hashtag #TambeEsTrafic es podrà fer seguiment de la seva difusió a les xarxes socials.

La iniciativa vol sensibilitzar sobre aquelles finalitats de tràfic d’éssers humans que es donen al nostre país i que atén però que romanen ocultes, per garantir la protecció de totes les víctimes i el seu accés a drets.

Conèixer per transformar V: Criminalitat Forçada

La Nelly és una dona peruana que, davant d’una situació d’extrema necessitat econòmica, penja al seu perfil de Facebook i en altres pàgines del seu país la seva necessitat de trobar amb urgència una feina, del que sigui, i publica el seu número de telèfon.

Al cap de pocs dies, una persona desconeguda la truca i li comenta que volen entrevistar-la, que tenen una feina per a ella. Quan pregunta de què es tracta l’interlocutor comenta que a l’entrevista li donarà els detalls.

Sense pensar-s’ho, la Nelly acut a l’entrevista. La rep un home suposadament estranger, vestit de manera molt formal i amb un discurs seriós. Sembla de fiar. Li explica que treballa en una empresa farmacèutica que proveeix medicaments a metges europeus ja que les medicines peruanes, a nivell de matèries primes i de producció, són molt més econòmiques que les europees.

L’home comenta que treballen amb un hospital que necessita uns components per a fer un nou medicament i la Nelly hauria de transportar el producte a canvi de 4000€. Tenint en compte la seva situació familiar, ella accepta. Què va passar després?

#TambeEsTrafic

Gràcies al suport de l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat de Catalunya, SICAR cat , al llarg d’aquestes setmanes, publicarà nous estudis de casos que il·lustren aquestes altres formes d’explotació que també tenen lloc a Catalunya. Amb el hashtag #TambeEsTrafic es podrà fer seguiment de la seva difusió a les xarxes socials.

Amb l’estudi de casos es vol sensibilitzar sobre aquelles finalitats de tràfic d’éssers humans que es donen al nostre país i que atén però que romanen ocultes, per garantir la protecció de totes les víctimes i el seu accés a drets.

Conèixer per transformar IV: Criminalitat forçada

SICAR cat presenta un nou cas, en el qual se sobreposen dues finalitats d’explotació. Per una banda, l’explotació sexual i per l’altra, la criminalitat forçada.

La Mercy, natural de Nigèria, tenia una situació a origen molt precària però una dona va oferir-li la possibilitat de viatjar a Europa i treballar. Davant la manca d’expectatives de futur, na Mercy va acceptar la proposta i, abans de marxar, es va sotmetre a un ritual de vudú en el que va jurar fidelitat.

Des de que va marxar de Nigèria fins que va arribar a Espanya, va travessar diversos països i va fer un trànsit molt complicat, en condicions molt extremes, acompanyada del seu fill i d’altres dones que no coneixia a les que probablement els hi esperava la mateixa sort que a ella, ser explotada.

#TambeEsTrafic

Gràcies al suport de l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat de Catalunya, SICAR cat , al llarg d’aquestes setmanes, publicarà nous estudis de casos que il·lustren aquestes altres formes d’explotació que també tenen lloc a Catalunya. Amb el hashtag #TambeEsTrafic es podrà fer seguiment de la seva difusió a les xarxes socials.

Amb l’estudi de casos es vol sensibilitzar sobre aquelles finalitats de tràfic d’éssers humans que es donen al nostre país i que atén però que romanen ocultes, per garantir la protecció de totes les víctimes i el seu accés a drets.

Conèixer per transformar II: Explotació laboral en servei domèstic

Els casos de tràfic de persones amb fins d’explotació laboral en servei domèstic, la criminalitat forçada, els matrimonis forçats,… es mantenen infradetectats a Espanya. Tant experts com organismes internacionals han mostrat la seva preocupació al respecte.

Segons Nacions Unides, una de cada tres víctimes detectades va ser traficada per a treballs forçats, i el 7% de les víctimes detectades ho va ser per a tràfic de persones amb altres fins d’explotació.

Gràcies al suport de l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat de Catalunya, SICAR cat , al llarg d’aquestes setmanes, publicarà nous estudis de casos que il·lustren aquestes altres formes d’explotació que també tenen lloc a Catalunya. Amb el hashtag #TambeEsTrafic es podrà fer seguiment de la seva difusió a les xarxes socials.

Es vol sensibilitzar sobre aquelles finalitats de tràfic d’éssers humans que es donen al nostre país i que atén però que romanen ocultes, per garantir la protecció de totes les víctimes i el seu accés a drets.

El cas d’avui narra la història de la Najat, una dona marroquina que va ser explotada laboralment en servei domèstic. El seu nom s’ha modificat així com alguns detalls de la seva història, per tal de preservar-ne l’anonimat.

Conèixer per transformar I: Mendicitat forçada

Malgrat els progressos importants que han tingut lloc en els últims 20 anys, les polítiques públiques adoptades per lluitar contra el tràfic de persones contenen un seguit de limitacions que dificulten l’accés a drets d’aquelles persones que han estat víctimes de tràfic amb fins d’explotació invisibilitzats i infradetectats.

Les dades relatives a la identificació de víctimes de tràfic de persones amb fins d’explotació com l’explotació laboral en servei domèstic, per a la criminalitat forçada, mendicitat forçada i per a matrimonis forçats, segueixen sent anecdòtiques. Això posa de manifest tant la invisibilitat del fenomen com la dificultat en l’accés a drets i a una assistència integral, d’una part de les víctimes d´aquest greu delicte.

Gràcies al suport de l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat de Catalunya, SICAR cat , al llarg d’aquestes setmanes, publicarà nous estudis de casos que il·lustren aquestes altres formes d’explotació que també tenen lloc a Catalunya. Amb el hashtag #TambeEsTrafic es podrà fer seguiment a les xarxes socials de la seva difusió.

El primer cas narra la història de la Malina, una dona romanesa que va ser explotada a Catalunya per a la mendicitat forçada. El seu nom s’ha modificat així com alguns detalls de la seva història, per tal de preservar-ne l’anonimat.

16 de juny: Dia Internacional de les/ls Treballadores/rs de la Llar

Avui 16 de juny es celebra el Dia Internacional de les/ls Treballadores/rs de la Llar, i el 10è Aniversari de l’adopció del Conveni 189 de l’OIT sobre les treballadores i els treballadors domèstics.

Amb motiu d’aquesta celebració des Proyecto Esperanza i SICAR.cat ens hem adherit a la carta que l’organització europea La Strada Internacional ha enviat a aquest matí a un grup de membres de Parlament Europeu, a el Comitè de les Parts de l’Conveni de el Consell d’Europa sobre la lluita contra el tràfic d’éssers humans, l’Assemblea Parlamentària de Consell d’Europa, i l’Assemblea Parlamentària de l’OSCE.

La carta lamenta que, tot i la importància del Conveni 189 de l’OIT que reconeix que els / les treballadors/es domèstics han de tenir accés als mateixos drets que els altres treballadors, només set països europeus entre els quals no hi ha Espanya, l¡han ratificat i fa una crida als governs a fer-ho.

Igualment alerta sobre aquells elements que fan que els/les treballadors/es de la llar siguin un grup vulnerable vers l’explotació laboral, el treball forçat i el tràfic d’éssers humans. De fet, tal com afirma la carta remesa aquest matí, un nombre considerable de les víctimes del tràfic d’éssers humans identificades i registrades a Europa treballen en el sector domèstic i s’espera que en els propers anys augmenti la vulnerabilitat de les i els treballadors domèstics. Per fer front a aquesta situació les entitats signants plantegen una sèrie de peticions als governs, entre les quals s’inclouen la ratificació de la Conveni 189 de l’OIT, la millora de la sensibilització de tots els actors rellevants, incloses les pròpies treballadores de la llar, per identificar les situacions d’explotació i abús en el sector del treball de la llar, i l’aprofundiment en la formació específica dels agents de policia, els fiscals i els inspectors de treball per augmentar el seu coneixement i comprensió del tràfic i l’explotació laboral en el sector del treball de la llar.

Totes aquestes són recomanacions recollides en el Document d’Anàlisi i Recomanacions sobre finalitats de tràfic menys conegudes i visibilitzades a Espanya, entre les quals es troba el tràfic per explotació laboral en el treball de la llar, recentment publicat per Proyecto Esperanza i SICAR cat en el marc de el projecte Speaking Out #TambeEsTrafic, Per informació sobre aquest projecte i les recomanacions poden visualitzar el següent vídeo.

Presentació dels resultats #TambeEsTrafic

Aquest matí ha tingut lloc el webminar “Presentació dels resultats del projecte SPEAKING OUT – #TambeEsTrafic per la protecció de les víctimes i supervivents del tràfic per a totes les finalitats d’explotació”, organitzada per Proyecto ESPERANZA i SICAR cat

El Seminari web s’ha celebrat amb motiu de la finalització del projecte #TambeEsTrafic que ambdues organitzacions hem desenvolupat en els darrers 2 anys amb l’objectiu de millorar la detecció i la protecció de dones i nenes víctimes de tràfic a Espanya per a aquelles finalitats d’explotació que encara romanen ocultes i invisibilitzades, com són el tràfic amb finalitats d’explotació en el treball de la llar, el tràfic per matrimonis forçats i el tràfic per a criminalitat forçada.

Al webminar s’han presentat les principals conclusions i recomanacions que es recullen en aquest Document d’Anàlisis i Recomanacions

També et compartim la nota de premsa que hem elaborat amb motiu del webminar “El tràfic de persones continuat invisibilitzat en moltes de les seves finalitats”