El balanç del Ministeri d’Interior sobre prevenció i lluita contra el TEH

El Ministeri de l’Interior ha presentat en roda de premsa les seves xifres corresponents a la prevenció i lluita contra el tràfic d’éssers humans (TEH) a Espanya i, de nou, a SICAR cat trobem faltar algunes dades.

Més enllà de notificar les actuacions policials que les Forces de Seguretat de l’Estat han realitzat al 2015 en aquest àmbit, per què Interior no analitza també l’impacte real que aquestes han tingut sobre les víctimes? Amb aquest balanç presentat, desconeixem, per exemple:

• Quants períodes de restabliment o reflexió s’han ofert?
• Quantes víctimes del TEH l’han sol·licitat?
• Quantes víctimes han denunciat?
• A quantes se les ha reconegudes com a testimonis protegits?
• Quants dels detinguts es troben en presó preventiva?

D’altra banda, també seria interessant que quan el Ministeri facilita a l’Eurostat les dades relatives al tràfic d’éssers humans, tingués en compte i incorporarés les xifres dels cossos policials autonòmics que també lluiten contra aquest delicte. D’aquesta manera, les estadístiques europees reflectirien millor la realitat del tràfic d’éssers humans a Espanya.

A continuació pots consultar algunes de las xifres del Ministeri d’Interior:

Balance de Interior sobre prevención y lucha contra la trata

El Ministerio del Interior ha presentado en rueda de prensa sus cifras correspondientes a la prevención y lucha contra la trata de seres humanos en España y, de nuevo, en SICAR cat seguimos echando de menos algunos datos.

Más allá de notificar las actuaciones policiales que las Fuerzas de Seguridad del Estado han realizado en 2015 en este ámbito, ¿por qué Interior no analiza también el impacto real que éstas tienen sobre las víctimas? Con este balance presentado, desconocemos, por ejemplo:

• ¿Cuántos periodos de restablecimiento y reflexión se han ofrecido?
• ¿Cuántas víctimas de trata lo han solicitado?
• ¿Cuántas víctimas han denunciado?
• ¿A cuántas se les ha reconocido como testigos protegidos?
• ¿Cuántos de los detenidos se encuentran en prisión provisional?

Por otra parte, sería interesante que cuando el Ministerio facilita a Eurostat datos relativos a la trata de seres humanos, tuviera también en cuenta e incorporase las cifras de los cuerpos policiales autonómicos que también luchan contra este delito. De esta manera, las estadísticas europeas reflejarían mejor la realidad de la trata de seres humanos en España.

A continuación puedes consultar algunas de las cifras que presentó Interior:

Nou Informe de l’Europol sobre TEH

L’Europol ha presentat recentment el seu últim informe en matèria de tràfic de persones amb finalitats d’explotació (TEH) a la Unió Europea.

Segons aquest informe, el 70% de les víctimes i de les persones sospitoses identificades a la UE són nacionals de la UE i tots dos col·lectius, víctimes i sospitosos, acostumen a compartir nacionalitat, vincles ètnics i fins i tot, de vegades, llaços de parentiu.

Una de les característiques del tràfic a la UE és la rotació i la mobilitat de les víctimes. Àustria se situa com el país de trànsit de víctimes més important, especialment per a les que procedeixen d’Europa central i oriental. En canvi, Itàlia, Espanya i Regne Unit són els principals punts d’entrada de víctimes de fora de la UE.

D’altra banda, una gran majoria dels grups criminals actius en TEH tenen capacitat suficient per controlar totes les fases del delicte, des del reclutament fins a la reinversió dels beneficis econòmics fruit de l’explotació de les víctimes. A més, si bé la majoria de traficants són homes, en el cas de les xarxes de tràfic nigerianes les dones juguen un paper central en el procés d’explotació.

Pel que fa a les víctimes, segons l’informe, la majoria de les de la UE que són explotades sexualment són dones que procedeixen d’Europa Central i Oriental, mentre que les que no pertanyen a la UE són principalment d’Albània, Brasil, Xina, Nigèria i Vietnam.

En canvi, en el TEH amb finalitat d’explotació laboral, les víctimes són generalment homes nacionals de la UE de Bulgària, República Txeca, Estònia, Polònia, Romania i Eslovàquia. La majoria de les víctimes homes no comunitaris provenen dels països veïns de la UE com Albània, Moldàvia, Marroc, Rússia, Turquia i Ucraïna i, en menor mesura, de la Xina, Índia, l’Iraq, Pakistan, Filipines, Sri Lanka i Vietnam. L’explotació laboral tendeix a donar-se a l’agricultura, la indústria de la construcció i en hotels, restaurants i càterings.

Més info: Informe complet

Nuevo informe de Europol sobre trata

Europol ha presentado recientemente su último informe en materia de trata de personas con fines de explotación en la Unión Europea.

Según este informe, el 70% de las víctimas y de las personas sospechosas identificadas en la UE son nacionales de la UE y ambos colectivos, víctimas y sospechosos, acostumbran a compartir nacionalidad, vínculos étnicos e incluso, a veces, lazos de parentesco.

Una de las características de la trata en la UE es la rotación y la movilidad de las víctimas. Austria se sitúa como el país de tránsito de víctimas más importante, especialmente para las que proceden de Europa Central y Oriental.  En cambio, Italia, España y Reino Unido son los principales puntos de entrada de víctimas de fuera de la UE.

Por otra parte, una gran mayoría de los grupos criminales activos en trata tienen capacidad suficiente para controlar todas la fases del delito, desde el reclutamiento hasta la reinversión de los beneficios económicos de la explotación de las víctimas. Además, si bien la mayoría de traficantes son hombres, en el caso de las redes de trata nigerianas las mujeres juegan un papel central en el proceso de explotación.

En cuanto a las víctimas, según el informe, la mayoría de las de la UE que son explotadas sexualmente son mujeres que proceden de Europa Central y Oriental, mientras que las que no pertenecen a la UE son principalmente de Albania, Brasil, China, Nigeria y Vietnam.

En cambio, en la trata con fines de explotación laboral, las víctimas son generalmente hombres nacionales de la UE son de Bulgaria, República Checa, Estonia, Polonia, Rumanía y Eslovaquia. La mayoría de las víctimas hombres no comunitarios provienen de los países vecinos de la UE como Albania, Moldavia, Marruecos, Rusia, Turquía y Ucrania) y en menor medida de China, India, Irak, Pakistán, Filipinas, Sri Lanka y Vietnam. La explotación laboral tiende a darse en el sector de la agricultura, la industria de la construcción y en hoteles, restaurantes y cátering.

Más info: Informe completo

Profundizamos en el vínculo entre la trata y el vudú

Esta semana hemos organizado dos sesiones sobre cultura africana y el vínculo de las redes africanas de trata de seres humanos con rituales de vudú. Ana Dols, especialista en Derechos Humanos y continente africano, ha sido la encargada de ambas formaciones.

La primera de ellas se ha impartido al equipo de SICAR cat, con un taller más centrado en el área de intervención mientras que la otra sesión se ha dirigido a los Cuerpos de Seguridad (Mossos d’Esquadra, Policía Nacional y Guardia Civil) y a la Fiscalía de Extranjería.

Ambas formaciones han puesto de manifiesto cómo el vudú es un elemento a tener muy presente, ya sea desde el ámbito social, policial y judicial, a la hora de establecer estrategias de intervención con las víctimas. A las fuertes creencias de estas mujeres en el efecto de los juramentos de los rituales así como en las consecuencias negativas de si los rompen, también se les puede sumar el miedo al rechazo social de su propia comunidad. Por lo tanto, todo esto debería darnos algunas pistas para los procesos de recuperación, a la hora de denunciar y en los procesos judiciales.

Queremos agradecer a Ana sus conocimientos, al resto su asistencia y a Proyecto Esperanza el descubrimiento de la formadora. ¡Gracias!

Aprofundim en el vincle entre TEH i vudú

Aquesta setmana hem organitzat dues sessions sobre cultura africana i el vincle de les xarxes africanes de tràfic d’éssers humans (TEH) amb rituals de vudú. Ana Dols, especialista en Drets Humans i continent africà, ha estat l’encarregada d’ambdues formacions.

La primera d’elles s’ha impartit a l’equip de SICAR cat, amb un taller més centrat en l’àrea d’intervenció mentre que l’altra sessió s’ha dirigit als Cossos de Seguretat (Mossos d’Esquadra, Policia Nacional i Guàrdia Civil) i a la Fiscalia d’Estrangeria.

Ambdues formacions han posat de manifest com el vudú és un element a tenir molt present ja sigui des de l’àmbit social, el policial o el judicial, a l’hora d’establir estratègies d’intervenció amb les víctimes. A les fortes creences d’aquestes dones en l’efecte dels juraments dels rituals així com en les conseqüències negatives de si els trenquen, també se’ls hi pot sumar la por al rebuig social de la seva pròpia comunitat. Per tant, tot això hauria de donar-nos algunes pistes de cara als processos de recuperació, a l’hora de denunciar i en els processos judicials.

Volem agrair a l’Ana seus coneixements, a la resta la seva assistència i a Proyecto Esperanza el descobriment de la formadora. Gràcies!

Tolerancia 0 con la #MGF

Algunas de mujeres atendidas en SICAR cat han sufrido una doble violación de Derechos Humanos. A su condición de víctimas de la trata de personas con fines de explotación, se le suma el hecho de haber sido sometidas en origen a la mutilación genital femenina (MGF), que implica la alteración o lesión de sus genitales por motivos no médicos. Al igual que la trata, la práctica de la MGF es una manifestación de violencia machista y puede ser causa de solicitud de protección internacional por motivos de género.

En sus historias, estas mujeres que acompañamos en su restitución de derechos, nos relatan sus motivaciones para huir de un país y cómo asumen el dolor que genera la distancia de sus familias. A menudo, en origen, se encuentran en situaciones de desespero y las mafias aparecen para ofrecerles aquello que ellas anhelan… viajar a Europa. El sueño europeo pero acaba convirtiéndose en una pesadilla.

Las consecuencias de prácticas tan crueles como la trata de seres humanos y la MGF, más allá del ámbito físico también repercuten en el emocional. Las palabras de estas usuarias reflejan sufrimiento, impotencia e incluso culpabilidad que pueden ser originadas por el cuestionamiento de las propias creencias, cuando lo que hasta entonces era una verdad empieza a despertar interrogantes, cuando las situaciones que las motivan a una vida mejor son en realidad las que las empujan a vivir situaciones denigrantes e inhumanas.

A lo largo de estos años de intervención, hemos observado diferentes estrategias usadas por estas mujeres para luchar contra la MGF. Por ejemplo, dos de ellas, gracias a la Clínica Dexeus, se sometieron a una reconstrucción y pudimos acompañarlas en este proceso vital tan importante. Sin embargo, hay usuarias que han decidido rebelarse contra esta práctica cruel desde el activismo y sensibilizan a sus paisanos sobre la grave violación de Derechos Humanos que es la MGF.

En palabras de nuestra compañera Anna:

Estas historias de vida nutren mi creencia sobre la capacidad del ser humano para crecer ante las adversidades. Acompañar a las mujeres en su día a día, escucharlas relatar sus sueños y ver cómo sus deseos por un mundo mejor las empujan a no rendirse, me hacen continuar confiando en que una vida donde los Derechos Humanos son reconocidos será posible

Tolerància O amb la #MGF

Algunes de les dones ateses a SICAR cat han patit una doble violació de Drets Humans. A la seva condició de víctimes del tràfic de persones amb fins d’explotació, se li suma el fet d’haver estat sotmeses a origen a la mutilació genital femenina (MGF), que implica l’alteració o lesió dels seus genitals per motius no mèdics. Igual que el tràfic d’éssers humans, la pràctica de la MGF és una manifestació de violència masclista i pot ser causa de sol·licitud de protecció internacional per motius de gènere.

En les seves històries, aquestes dones que acompanyem en la seva restitució de drets, ens relaten les seves motivacions per fugir d’un país i com assumeixen el dolor que genera la distància de les seves famílies. Sovint, en origen, es troben en situacions de desesperació i les màfies apareixen per oferir allò que elles anhelen … viatjar a Europa. El somni europeu però acaba convertint-se en un malson.

Les conseqüències de pràctiques tan cruels com el tràfic d’éssers humans i la MGF, més enllà de l’àmbit físic també repercuteixen en l’emocional. Les paraules d’aquestes usuàries reflecteixen sofriment, impotència i fins i tot culpabilitat que poden ser originades pel qüestionament de les pròpies creences, quan el que fins llavors era una veritat comença a despertar interrogants, quan les situacions que les motiven a una vida millor són en realitat les que les empenyen a viure situacions denigrants i inhumanes.

Al llarg d’aquests anys d’intervenció, hem observat diferents estratègies usades per aquestes dones per lluitar contra la MGF. Per exemple, dues d’elles, gràcies a la Clínica Dexeus, es van sotmetre a una reconstrucció i vam poder acompanyar-les en aquest procés vital tan important. No obstant, hi ha usuàries que han decidit rebel·lar-se contra aquesta pràctica cruel des de l’activisme i sensibilitzen els seus paisans sobre la greu violació de Drets Humans que és la MGF.

En paraules de la nostra companya Anna:

Aquestes històries de vida nodreixen la meva creença sobre la capacitat de l’ésser humà per créixer davant les adversitats. Acompanyar les dones en el seu dia a dia, escoltar-les relatar els seus somnis i veure com els seus desitjos per un món millor les empenyen a que no es rendeixin, em fan continuar confiant que una vida on els Drets Humans són reconeguts serà possible