25N: Article sobre matrimonis forçats

El tràfic d’éssers humans és una forma de violència masclista i delicte que inclou diverses formes d’explotació, com els matrimonis forçats. Més enllà de la resposta penal, el tràfic de persones constitueix una greu vulneració de drets humans que també requereix, des de l’àmbit administratiu i social, una intervenció veritablement reparadora per als seus supervivents.

L’equip de jurídic i d’incidència de SICAR cat analitza en aquest article les diferències existents entre la resposta estatal específica per a les víctimes de tràfic per matrimoni forçat i l’oferta davant de casos de protecció internacional sol·licitats per aquest mateix motiu.

A més, reflexiona sobre la necessitat d’aplicar un efectiu enfocament de drets humans que garanteixi una resposta estatal igualitària a totes les víctimes de vulneracions d’aquests drets.

Article complet

Treball conjunt amb la DGAIA

En motiu del Dia Internacional dels Drets dels Infants SICAR cat vol compartir la feina que durant el darrer any està duent a terme amb la DGAIA.

La DGAIA és l’organisme que promou el benestar de la infància i l’adolescència en alt risc de vulnerabilitat social, amb l’objectiu de contribuir al seu desenvolupament personal. També, exerceix la protecció i tutela dels infants i adolescents desemparats. És en aquest sentit, té un paper important en relació als infants i joves que han migrat en solitari.

El passat mes de gener de 2019, l’organisme va fer públic el document ‘Els infants i joves emigrats sols acollits a Catalunya. Estat de situació actual i avançament de resultats de l’estudi‘, així com l’ ‘Estratègia catalana per a l’acollida i la inclusió dels infants i joves emigrats sols’.

En aquest sentit, SICAR cat i la DGAIA treballen en la línia de millorar la possible detecció d’indicis que puguin presentar una part d’aquests joves, per tal que puguin exercir els seus drets com a possibles víctimes de tràfic de persones. Per altra banda, també es pretenen coordinar les actuacions.

Recomanació: promoure la cooperació transnacional

Les víctimes de delictes transfronterers sovint s’enfronten a grans reptes per poder presentar una reclamació d’indemnització, després d’haver retornat voluntàriament als seus països, o en el cas d’haver estat retornades a altres països, per exemple, en aplicació del «Conveni de Dublín«.

Entre els problemes que han d’afrontar estan: la manca de continuïtat de l’assistència i representació legal, la dificultat per aconseguir l’execució de les ordres d’execució europees i la transmissió de la sol·licitud de compensació d’un país a un altre.

La cooperació adequada entre totes les parts rellevants a nivell nacional i internacional és essencial per garantir l’accés adequat a la compensació. Cal crear consciència sobre el dret de les víctimes a reclamar i obtenir compensació tenint la seva residència en un altre país i promoure la cooperació internacional efectiva entre tots els actors (forces de seguretat, operadors jurídics, entitats especialitzades en l’assistència a les víctimes, etc. ) per garantir en aquests casos el correcte accés a la justícia.

Aquesta recomanació forma part moltes altres formulades en el marc de el projecte europeu Justice at Last, en el qual participem en qualitat d’entitat especialitzada, juntament amb altres ongs europees. Pots consultar aquesta i més recomanacions a: https://bit.ly/2BMJjkY

Article sobre els processos de recuperació de les víctimes de TEH

L’Anna Hernández és una de les educadores socials més veteranes de SICAR cat. Al llarg de la seva carrera professional a l’entitat, ha acompanyat els processos de recuperació de centenars de dones que han sobreviscut a al tràfic d’éssers humans.

Recentment, ha publicat un article a Agenda Pública, ‘Los tiempos administrativos y reales para recuperar a las víctimas‘, en què reflexiona sobre els actuals models d’intervenció amb víctimes d’aquesta forma contemporània d’esclavitud.

A més, com a participant en el PHIT, l’Anna parla d’algunes de les principals conclusions d’aquest projecte europeu en el qual tant SICAR cat, com a entitat sòcia, com algunes supervivents, en qualitat de testimonis, han tingut un paper molt rellevant.

Aquest article forma part de part del Dossier ‘L’impacte psicològic del tràfic d’éssers humans‘, que agrupa els resultats obtinguts en el PHIT.